de nou més passos ressonant.
massa lents s’empassen
per la gola. claveguera. cap a dins.
tots aquests passos. cessant.
per fi. el silenci escampat.
un punt de nit. sordmut. callat.
aquí. sento els teus muscles
tensar-se. només aquí.
escumeja l’aigua. s’estreny la forma.
quelcom abrusa. potser hi ha música.
potser. gràvida caurà i de nou.
més passos ressonant.
Fractura
Edicions del Buc, 2017
Més sobre l’autora, ací
sols hi ha una música
d’aigua que perdura
en els paranys de la meus pensa:
el regalimar verd de la teua mirada.
més enllà, tot s’esquerda
en un enrenou
sense rostre ni final,
la indiferència d’una ombra
devorada per l’oblit.
com són d’invisibles
els signes de la pell
per a ensinistrar-los
en un poema!
Anells concèntrics d’aigua
7 i mig Editorial de poesia, 1998
Més sobre l’autor, ací
Pedra
lliure
També
són misticets
aquells
pensaments que
frunzeixen
el seny
dels
que fereixen
amb
llurs pistoles
la
pedra lliure.
El
còdol restarà enfonsat
sota
el teu pit de mamífer.
La
teva música,
inhòspita,
humida i encisadora,
perpetua
el concili
del
fàstic i de l’agonia.
El
bell mig esguard
de
qui ha traït la follia
i
les pors fútils de la daga.
Sense
dissipar l’anhel
frueixes
joiosa en el cel de l’apatia.
No
pot haver-hi cap treva
amb
qui ha malmés
l’acció
d’afeixugar-te el cor.
Navegant de pors quotidianes
Universitat
de València – Edicions 96, 2024
Tan terrible
Tan terrible com el poema
que ha perdut la música,
tan terrible com l’etern foc dels déus
que no serà mai cendra,
tan terrible com la paraula,
com l’escletxa del malson
per on s’escorre l’infecte orí que mulla
els blancs llençols de la nit.
Tan terrible com l’iceberg a la deriva
de la mort.
Tan terrible com l’amor:
un destí sec de sols
arrencat a les arrels de l’ombra.
El
llamp en la lluerna
Perifèric Edicions, 2021
Estació de pas
[Fragments]
Hi ha un camí d'esperança quan la primera estrella segueix el pas del sol.
---
La vida passa i, confiats, sortim a la finestra i l'esperem de nou.
---
No hi ha proporció possible ni intuïda entre el que em volen fer creure que existeix i el que soc realment
---
Entre "Les fulles mortes" hi ha "La vida en rosa", i els que la canten ho fan en veu baixa perquè sigui una carícia quan es necessita.
---
L'amistat és més llarga que l'enamorament; el prepara i el sobreviu.
---
He fet amigues llegint els seus llibres quan eren mortes. Em reconeixeran?
---
Déu va crear el món en sis dies. El setè va descansar. I se'n va desentendre.
---
El temps mata tota esperança.
---
Quan moris, tinguis l'edat que tinguis, hauràs fet tot el que la vida t'avia manat.
---
On són les ànimes mentre no les instal·len als altres cossos on les han destinades?
---
Què era, una reencarnació, sinó prendre carn en etapes succesives?
Estació de pas
Ed. Ganzell, 2024
Ser el foll follet
que viu en la corpenta
del teu violí.
Ser l’esclau
de la teua música.
I donar-te un sí
cada vegada
que m’ho
demanes.
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016
Més sobre mi, ací
EL MÓN ÉS AQUÍ
[fragment]
El món és aquí,
i fora d’aquí, i dintre de mi
sento unes hèlixs de magma i pregària que mouen la Terra.
Endavant el món,
endavant el món, endavant els continents a la deriva,
aixecant Alps, Pirineus, Andes, Himalaies,
com aixeca aquest foc de tendresa i de música
els estrats més profunds i secrets de les ànimes!
Aquí, prop de petxines gegants
amb un fons evaporat d’aigua beneïda
on ja no es banya gairebé cap dit,
aquí, xop de record i de cançó:
tanta espera d’Advent i Nadal ja ha passat
i quin terratrèmol has sentit,
sinó una esgarrifança de tendresa?
Celebració del Vinyet
Viena Edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
NON SERVIAM
Ceux qui ne pas dans l’amour
Soignent leurs blessures
Par onguents par lotions
Et pansements qui les rassurent
JAQUELINE RISSET
A flor de pell la urgència del presagi de la ferida, però la música de la sang és encara lluny d’aquests versos que t’acomiaden a la platja nua de la llum de ranera desarenada. Sol·lícit emplastre del darrer toc.
La dolça humilitat de la viola
Editorial Neopàtria, 2023
les coses que calles i s'alimenten
de l'ombra i la llum dels nostres cossos.
M'agrada el dubte que camina amb tu
i deixa créixer la força que tiba
l'arc mut de la paraula
amb el silenci que invoca el tacte del somni
i encén fogueres als ulls.
Hi ha músics tocant al ventre de l'havana
t'ho veig en la mirada
ara que la música llisca per la pell humida del desig
de les coses callades.
No sé si imagino
Ed. Bromera, 1998
Més sobre l'autora, ací
emmordasseu la murga tossuda dels rabins,
defenestreu campanes, suggeriu als patriotes
que no diguin que ho són per una temporada,
despengeu les banderes, plegueu-les com llençols.
Tindrem un gran silenci de pàtries i déus
com una plaça oberta que convida a la festa,
serà l'hora de veure allò que sabem dir
mentre esclata la música.
Quadern número 7
Arola, 2003
Més sobre l'autor, ací
MATERIA
ORGÀNICA
De la
muda dels arbres
caic jo
i em
barrejo amb allò que ja és difunt.
Transmuto
cap a nova essència
en la
dansa dels cicles
i
m'estimbo sense por cap a estats ignots.
En
aquesta festa del temps i les coses,
s'esborren
les línies entre jo i nosaltres;
es
confonen els qui van riure dels qui encara riuen
i es
mescla carn encesa i somnis.
Sento
cremor allà on glaça
i
alhora em gelo allà on toca el sol,
trastocada
per l'anhe| que vol viure malgrat el fred i l'obaga
en
l'afany de ser allò que reneix.
Em lliuro
a ser vent que fa caure altres fulles;
em
lliuro a ser tronc, a ser pedra, vermell encès,
excrement,
fressa de riu, rebrot,
bassal,
ocell, capoll,
ou,
ventre, niu,
silenci
de la música de la matèria, quan tot para,
raig de
llum que travessa la boscúria.
Matèria orgànica
Parnass Ediciones, 2021
Més sobre l'autora, ací
Ignores d’on
sorgeix aquesta música
que t’arravata.
Tampoc les canyes saben
i dansen en el vent.
Arqueologia
Bromera Edicions, 2012
| (Imatge de la pel·lícula King Kong, 1933) |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
| (Imatge no identificada presa de la xarxca) |