Curs amb Mirko Denicolò

Aquest passat mes de juliol vaig assistir a un curs que impartia l'artista Mirco Denicolò al taller de Miguel Molet.... 

si en voleu llegir més:   http://www.camillaperez.com/?page_id=5

Persones amb discapacitat i ceràmica.

Cremadors d'incens

Estalvis

Treballs realitzats per persones amb alguna discapacitació.

La discapacitat és, en la majoria de casos, evident. 

Les capacitats, que hi són, no ho són tant.

Cal desvetllar-les per aconseguir un creixement personal més equilibrat

Nens i creativitat

Durant els meus anys de mestra, tan quan treballava amb nens com quan feia cursos adreçats als mestres, defensava i encara ho faig que tota persona té un gran potencial creatiu.

Els primers anys de vida aquest és molt gran, però de mica en mica,  per regla general es malbarata.

Montse Badia, a la revista Bonart del mes de març escrivia un article titolat Nens i creativitat i el que deia en aquest, defensava també aquesta teoria. Citava a J. Beuys i a Sir Ken Robinson que són d'aquest parer, concretament aquest darrer diu que tot el sistema educatiu es basa en la capacitat acadèmica i reivindica la necessitat de repensar el concepte d'intel.ligència.

La creativitat per a Sir Ken Robinson hauria de ser tan important com l'alfabetització i per tant se li hauria de donar la mateixa importància.

Tot plegat, malhauradament, ben allunyat de les directrius del nostre sistema educatiu.

L'austeritat

Darrerement aquesta paraula és una de les més dites, sembla que s'hagi inventat fa quatre dies, però si no hagués estat tan oblidada ara potser no forem on sóm.

En una entrevista  a Lluís Duch, en la que parlava de la pèrdua de confiança en les estructures acollidores de l'individu, les encarregades de l'educació, comunicació-transmissió : família, societat i religió, deia que aquesta confiança l'han guanyada els mitjans de comunicació, per altra banda una confiança molt efímera.( allò que diu la TV va a missa, ho deia el diari...)

L'excés d'informació ens porta a la incomunicació, afegia.

Donava unes directrius per  navegar per aquest mar embravit sense naufragar a la primera onada, davant d'aquest encegament per la prosperitat, de recerca constant de l'èxit... proposava l'honestedat, el fer el que hem de fer, sense encegaments. 

Cal que les forces socials, les estructures acollidores facin un treball pedagògic per tal   d'aprendre a autocontrolar-nos, per arribar a una limitació autònoma, perquè, deia, o ens autolimitem o  la limitació ens vindrà forçada, feia referència a la sobreexplotació del planeta en el sentit més ampli.

Cal  crear lligams de confiança, de solidaritat.

Ell, monjo de Montserrat,  parla de la Regla de St. Benet, fent referència a la necessitat d'aprendre a viure amb poc.

Baldiri Rexach en el llibre Instruccions per la Ensenyasa de minyons, 1748, en  l'apartat de filosofia quan parla d' Epicur transmet uns consells que no s'allunyen massa dels de Ll. Duch. 

Noy  ha res mes dols, que viurer sabiament, y segons las reglas de la honestidat, y no tenir res quel remordesca, ni quel reprenga, no fer mal a ningú...

http://camillaperezsalva.blogspot.com.es/2011/11/lausteritat.html

St. Jordi, Baldiri Rexach i ceràmica

          

                                         

                                     Els llibre, contenidors. 2009                     

 

      Els llibres, contenidors. 2009

  

                            

Els llibres, contenidors. 2009



Ceràmica. Gres, engalba i esmalt, 1260º. El metall parcialment fos, són lletres d'impremta, al.leació d'estany, plom i antimoni, en un tercer foc.

Aquests llibres pertanyen a l'exposició "Contenidors" juliol 2009.Sala del Portal del Pardo. El Vendrell.

Podeu veure imatges de l'exposició

El 19 d'octubre de 1748 , ab llicencia i privilegi es publica el llibre Instruccions per la ensenyansa de minyons, escrit per Baldiri Rexach, prebere i rector de l'Església Parroquial de St. Martí d'Ollés, Bisbat de Girona.

Diu a la portada que és una obra utilíssima per a la Instrucció de minyons, y descans dels Mestres, ab laminas finas per aprendrer be de escriurer.

És editat a Girona per Narcís Olîva Estampér y llibretér â la Plaça de la Cols.

És el primer llibre de pedagogia escrit en català, segueix les teories pedagògiques de Port Royal.

Diu que l'educació ha de començar en la llengua materna, no en llatí. Aboga per la instrucció de totes les capes socials i d'homes i dones. Diu també que la formació ha de ser integral és a dir el desenvolupament moral i intel.lectual de l'alumne han d'anar paral.lels, ambdues facetes són inseparables en la persona humana.

Remarca la importància  de l'enteniment i el raciocini, la metodologia que cal dur a la pràctica és la predisposició a la reflexió com eina  bàsica (metodologia cartesiana).

També fa notar que a cada infant se l'ha d'exigir segons la seva capacitat.

Insisteix en la responsabilitat tan dels pares naturals com els de la república en l'educació.

Tot el llibre està farcit de curiositats, algunes coses  sortosament les hem superades, però altres,  no.

En arribar al capítol de les llengües, m´he adonat que des de 1748, moment en el que Baldiri Rexach escriu el mètode, les coses no han canviat pas tant, és interessant veure quina llengua és la que creu que han d'aprendre els minyons, quines després i la importància de saber-ne , al llibre ell hi afegeix nocions de castellà perquè és la llengua veïna i ens és d'utilitat, el llatí, el francès i l'italià.

La intel.ligència de les llengües, diu  és una de les coses moltíssim convenients d'aprendrer perquè serveix d'introducció per a totes les ciències. Mitjançan elles, segueix, tenim comunicació amb les persones i països extrangers....

Es queixa de la manca de traduccions de llibres d'altres llengües al català i també que els catalans no facin servir més la seva llengua per escriure.

També troba que els catalans de l´època s'esforcen en parlar als estranger en la seva llengua, però ells no fan el mateix per aprendre el català...

Vaja que la majoria de coses que fa notar i reivindica Baldiri Rexach, en relació a la llengua, més d'un quart de mil.leni després, segueixen igual....

Tinc la sort de poseïr aquest exemplar, regal del meu pare Agustí Pérez Cañadell,  Olesa de Montserrat 1925- St Martí Sarroca 2005, ell l'havia heretat del seu avi matern i ves a saber si aquest no el tenia del seu i aquest...