L'Informatiu

Vull felicitar als companys de la blogosfera valenciana Sergi Pitarch i Joan Tur pel nou projecte de periòdic digital l'informatiu, en el qual col·laboraré a partir d'ara. La veritat és que amb el desert informatiu que tenim al País Valencià, s'agraïx aquest tipus de projectes, que donen un espai per a veus diferents dintre de la realitat valenciana. Hui publique aquesta vinyeta, que potser farà quedar-se cec a més d'un, llegiu la lletra petita, sempre! Espere que us agrade.

Aniversari

El lloc Des de l'illa fa dos anys, en la seua fase bloggera. La secció, idea o conjunt d'escrits començà com a experiència de col·laboració en el gènere de l'opinió, del Periòdic L'Avanç, després de la seua desaparició ( esperem que renasca com au Fènix, o com el pardal que siga, però que reaparega, xè...). Es tractava de fer una anàlisi de la realitat valenciana des de la distància que compartim milers de valencians en l'exil·li. I també per suposat de parlar de la realitat de Mallorca, sovint desconeguda malgrat la proximitat cultural i els llaços que ens uneixen.
Poc a poc el blog anà tractant més i més realitats, els temes que m'interessaven del món, política, llengua, cultura, art, la revolta.... També s'anà carregant d'imatges, les que anava creant sobre tot tipus de suports, tatuant aquesta ciutat que m'adoptà.
Però el to seriós, sense pretendre-ho, o públic o què se jo, em resultava insuficient, la meua complexitat com a ésser humà, les meues dèries absurdes o passions insignificants necessitaven un espai per bucejar sense restriccions.
Ara, dos anys després, aquesta frontera s'ha anat desdibuixant poc a poc, i m'ha fet plantejar-me la possibilitat d'unificar-los, i dignificar la producció de posts per a que aquelles i aquells que us passeu per ací trobeu quelcom per posar-vos front als ulls. Bloggers del món, seguiu-me ( literalment, si voleu...).
Bé, i com a celebració, dir-vos que gràcies al treball de Jordi Muñoz, ha eixit un llibre-reflexió coral-intent d'arreglar el país-retrat generacional-o tot plegat, en el qual s'inclou un escrit meu, homònim d'aquest indret, i que us podeu descarregar en PDF ací. A més, en aquest lloc també s'inclou un llistat de participants, companys i amics que hem compartit des de fa anys la il·lussió per arribar a tindre un País digne.
Salut, espere que us agrade.
Att. Marc Peris

El projecte III

Darrera entrega del registre de la intervenció a Guanajuato. Vull agraïr als chavos que m'ajudaren en el projecte, i alguns amics com Ana, Sara, Miguel, el Gilberto etc. Testimonis que el pricipal objectiu del meu viatge era treballar, he, he.

El projecte II

MONSTRUOS DE CARTÓN.

Son como nuestros miedos. Un invasión sutil de sombras distorsionadas, repetidas hasta convertirse en masa amenazante. Los medios agigantan lo que en realidad no son más que hormigas. Más frágiles que nosotros, nuestros miedos no són monstruos, solo figuras recortadas en cartón. Una creación tan humana como lo es nuestro pánico. La construcción del miedo también responde a motivaciones muy humanas. Se subraya la otredad del otro, se nos adscribe a unos parámetros de identificación colectiva. Nosotros en contraposición a ellos, demandamos que alguien defienda nuestro espacio, solo el mismo sistema es capaz de protegernos del enemigo exterior que se infiltra en nuestro mundo, con la única ambición de destruir los pilares de nuestra civilización. El enemigo no es como nosotros, no responde a parámetros racionales, y por tanto debemos abandonarlos en favor de alguien con una mirada más amplia. Aparcar el espíritu crítico y comulgar con el interés general. Realmente, como si se tratase de una invasión de hormigas gigantes. Pero en el fondo son solo monstruos de cartón, sólo juguetes a los ojos de un niño.