Quan et tinc entre les cames, embogeixo.
Recorres lentament els meus racons.
Descobreixes els punts més sensibles.
Em fas vibrar, esbufego,
en contrec a cada embat
de la teva llengua, dels teus dits,
Em regiro entre llençols olorosos,
presa d'una febre profunda.
Em remoc, em remous.
Em mulles, et mullo,
com la rosada a l'albada.
El meu orgasme és el teu.
El plaer m'inunda,
m'eriça la pell, tremolo,
t'empresono entre les cames
per no deixar-te escapar,
per ofegar-te de plaer.
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Resurrecció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Resurrecció. Mostrar tots els missatges
dimarts, 17 d’octubre del 2017
dijous, 24 d’agost del 2017
Ortus
Amb una lentitut deliciosa,
però que m'ha cegat els ulls,
curulls de llàgrimes
amb la llum que ho omple tot
i asseca la tristesa.
Les formes es tornen a dibuixar.
Allà llunyà veus que és pròxim.
Tot és com era abans
però res no és igual.
Sóc el mateix que era abans
però ja no ho sóc.
L'albada m'abraça
amb la seva calidesa.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)