ALLS CUITS MAI COUEN

Em precupa seriament l’escriptura d’aquestes dues lletres.

Encara és més! Aquestes dues lletres em duen pel camí de l’amargura.

M’explicaré:

Us enrecordeu d’aquells dies en que ereu petits i anàveu amb la motxilla i l’entrepà cap a l’escola? Doncs un d’aquells dies us van ensenyar a escriure la m, oi? I potser un altre a escriure la n..

Sí home si! Que segur que per ensenyar-vos la lletra us mostraven un arsenal de paraules amb m i un altre munt amb la n. I potser després també us feien preguntes del tipus:

Camió porta una m?

O bé:

Nina quántes n té?

Doncs a mi em van ensenyar que la m l’havia d’escriure amb tres ponts, i per contra, la n amb dos.

Després em vaig fer gran, i vaig descobrir que l’escriptura no manuscrita (la del ordenador) anava una mica diferent; un pont per la n i un parell per a la m.

Bé, fins aquí cap problema: si llegeixo lletra d’ordinador una cosa i si la llegeixo d’un paper escrit a mà n’és una altra.

Però llavors va arribar la gent que mola i que fa lletres “guais” i ara cadascú fa els ponts que li dóna la gana.
I clar, si aquestes dues lletres estan dintre un context literari, no problema! Per deducció s’esbrina de quina de les dues es tracta….

La desesperació sorgeix quan els matemàtics, informàtics, les utilitzen a tort i a dret per a funcions, algorismes i tota la pesca! Llavors no tinc mai ni idea de si els dos ponts són una n o una m. Suposo que ja us hi haureu trobat alguna vegada….

Així doncs, proposo fer un conveni, per establir d’una vegada per totes una norma ortogràfica que reguli els ponts de les lletres m i n.

Etiquetes de comentaris: escrits, humor (s'intenta), la m, la n