Marga

Esta sangre maldita se te quedó dormida
por la hoja amarilla de un otoño morado
al día de raparte la cabecita hermosa
¡que no crea la quimio que te dejó pelona!

Ya no estás, Margarita. Aquel que colecciona
con la lupa en la mano –pues es muy viejo ya-
se ha pegado el gustazo de cosecharte el alma
y comprobar gozoso que no la tiene “repe”.

Se nos bebió el cangrejo la botella de vino.
Hicieron falta tres cangrejos con sus pinzas
para pinzarte, tercos, la arteria de la vida.
Ya no podrás hurgarme a través de los ojos.

Mientras tanto me quedo con tu estrella clavada
en el alma del alma capándome el dolor,
pero reconfortado, custodiando el ovillo
de amistades tejidas, confidencias y tiempos.

No te muerdas la lengua, pero los “tacos” justos.
Tú asómate al ladito como disimulando
por si estuviera escrito mi nombre en la casilla,
espérame que voy con dos martinis secos.

Félix

Últim viatge, Marga Bonafeu

Avui hem celebrat el teu comiat, tots hem estat allí, no pudia faltar ningú.
Estaves serena, calma, i així estaràs ja per sempre més.
Sempre et recordarem, amb la teva espontaneïtat, amb la teva alegria i el teu saber estar.
Marga, tu ens has donat exemple de ser bona companya, de ser una pencadora en tots els sentits. No t’has deixat batre ni en els últims moments. Has lluitat amb totes les forces i has marxat sense fer soroll.
Per reunir-nos al teu costat has esperat que fos divendres, has fet aquesta convocatòria esperant que el curs fos començat, i poguéssim fer una pausa. Ho has calculat tot.
Hem rebut de tu la teva amistat sense límits, l’estel que has anat deixant per tot arreu que has passat, a fet que tots ens enriquim i que ara ens hàgim retrobat i hàgim aprés de tu tot això que ens has anat donant al llarg de la teva vida .
Et tindrem sempre amb nosaltres.