UNA DE CONTRADICCIONS ECO-SOCIALISTES

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

El diari ABC publicava avui diumenge el següent article:
El departamento de Interior, Relaciones Institucionales y Participación, que dirige el presidente de ICV, Joan Saura, autorizó 232 «correbous» entre mayo y principios de octubre, a pesar de que la formación ecosocialista aprobó en su congreso del pasado fin de semana la resolución contraria a las corridas de toros y maltrato de animales.
En respuesta parlamentaria por escrito a instancias del diputado de CiU Josep Rull, Saura informó de que los «correbous» tuvieron lugar en 31 localidades, muchas vecinas del Ebro, como Alcanar, Aldover, Alfara de Carles, Amposta, Arnes, Camarles, Corbera, Deltebre, Godall, Horta S. Joan, La Galera, La Sénia, Aldea, Ampolla, Mas de Barberans,Masdenverge, Montroig, Muntells, Pauls, Roquetes, Sant Carles de la Rapita, Sant Jaume d´Enveja, Santa Barbara, Tortosa,Ulldecona, Xerta. También hubo otras localidades que organizaron «correbous», como: Vilanova la Geltrú, Vidreres, Torroella de Montgrí, Roses y Badalona. En el congreso, celebrado en Sabadell del 22 al 23 de noviembre, ICV aprobó la resolución con un apoyo del 73% de delegados y expresó la disposición de trabajar por abolir los espectáculos. El texto también apoya la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que presentó un colectivo contra las corridas de toros, que precisa 50.000 firmas para llegar al pleno del Parlament. La resolución recuerda que ICV se ha posicionado «claramente» por el fin de las fiestas «crueles» con animales y las corridas de toros en todas sus variantes.
En el llistat on es parla de Mont-roig, totes les poblacions excepte Mont-roig son de les terres del Ebre i Montsià. I clar evidentment parla del municipi, no Miami Platja on es fa aquest tipus d’espectacles.
Vist el que han aprovat en el congres eco-socialista i tenint en compte que que en el govern municipal mont-roigenc també hi son representats jo em pregunto: Potser l’any vinent per fi no hi haurà “vaquilles” a les festes de barri de Miami Platja?
Aquest es el post numero: 488

PLENS A VESAR

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ja portem quinze dies amb els nous contenidors de recollida de residus. Es una llàstima que un lloc on el impacte visual es mes fort, com es el casc antic del poble aquest no s’instal·lin, clar que el servei el pagaran igualment els veïns de la zona, dic jo recordeu 15% de pujada) I mira que hi ha solucions tècniques, no pas barates , però hi son. s’ha optat per la mes senzilla, continuar amb els contenidors de superfície. Recordo que es parlava de dignificar el casc antic del poble, potser treure els contenidors de superfície podria ser una de les moltes maneres de fer-ho.
Els soterrats sembla que funcionin be, alguns arriben a estar plens aviat ( Ja veurem amb el increment de població estiuenca com anirà) El que si demanaria es que el personal que passa sobre quarts d’una de la nit a fer la recollida no fotessin tant d’escàndol , em refereixo als crits dels treballadors no al inevitable soroll del camió i la maquinaria ( foten mes soroll que unes peixateres en ple dia de mercat a les 12 del migdia) i ho dic perquè fa 30 minuts els he estat observant com feien la recollida prop de casa.
PD: Per cert es necessari que darrera del camió hi vagi la furgoneta de l’encarregat? Pot anar assegut a la cabina del camió i així estalviem, no?

Au, bon cap de setmana a tots!

Aquest es el post numero:487

PREPARANT EL PESSEBRE

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Aquest post d’avui dona el tret de sortida a un nou experiment meu. Fins el dia 24 de desembre cada dia aniré publicant a la columna del costat una fotografia (Com la que ja publico avui) ensenyant com va evolucionant dia a dia la construcció del pessebre de casa meva.

Tot i que els primers treballs van estar el passat mes de juliol, amb la confecció prèvia dels plànols i el plantejament del mateix, (on col·locaríem cada cosa, llums, figures , si posaríem efectes aigua, foc....) En una segona etapa va estar l’elecció de materials. I en aquesta tercera fase la que serà el punt de partida d’aquest experiment i tal com he dit, podreu observar com avança en el seu dia a dia.
En arribar el dia 24, quan el pessebre en teoria estigui acabar miraré de publicar un post amb un foto – reportatge i un vídeo resum del mateix. Desitjo que us agradi l'experiment...
Per una altra banda m’agradaria que m’enviéssiu, tal com vareu fer l’any passat fotografies del vostre pessebre un cop l'hagueu acabat i farem després una blog-exposició durant el proper Nadal. Veurem que en surt de tot plegat.


Aquest es el post numero:

A TOTA MARXAAAA....!

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen amb el radiocassete fluixet, no sigui que....
Ho he llegit per Internet i l'idea es bona, si mes no original el que ha fet un jutge nord-americà ha celebrat com un èxit rotunt un nou càstig per aquells que acudeixen als tribunals per fer massa soroll. La sol.lució fàcil: Obligar-los a escoltar durant una hora a Barry Manilow (Uffff) o el tema del programa infantil de televisió "Barney and Friends" (Uff-Ufff).
El jutge Paul Sacco va dir que havia decidit intentar alguna cosa nova, després de notar que els infractors que acudien al seu jutjat de Colorido per escoltar música a un volum excessiu o per molestar als seus veïns amb els assajos dels seus grups, tornaven a fer el mateix després.
La pràctica habitual de multar als infractors no aconseguia dissuadir-los, així que Sacco va decidir donar-los una dosi de la seva pròpia medicina i obligar-los a escoltar la seva selecció musical a un volum alt durant una hora.
"Quan ho penso, aquesta és una forma d'ensenyar modals a la gent", va explicar Sacco, un jutge del tribunal municipal de Fort Lupton, Colorit, a Reuters Television.
El magistrat va dir que el seu mètode havia reduït el nombre d'infractors reincidents que es presenten en el seu jutjat.
En el cas que als infractors els agradi la música amb la qual se'ls castiga tindran una selecció diferent, ja que Sacco diu que han de ser castigats escoltant música que no els agrada, ja que ells els fan el mateix a altres persones.

I aquí? quina mùsica els hi posarien?

Extret de: Noticies Yahoo

Aquest es el post numero:485

TOT FENT PUNTERIA

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Fa uns anys algú va disparar uns trets aquesta senyal de la rotonda de la barraca de pedra seca. No amb una escopeta de caça ni una de balins, els trets son considerables. Jo no hi entenc massa en calibrats de balistica però tot plegat un misteri. Si algú sap alguna coseta....

Aquest es el post numero:484

JA N'HI HA PROU

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Avui, 25 de novembre, és el Dia Mundial contra la violència de gènere. Es una llàstima que tinguem que declarar dies mundials per que la societat es consciencií.  

Les estadístiques ens parlen de: 7 dones mortes, 8.838 dones ateses, 12.292 fets de violència de gènere, 6.816 ordres de protecció, 5.891 homes detinguts, 19.000 dones protegides pels Mossos d'Esquadra..... I tot això en el què portem d'any a Catalunya

No es just, tot el contrari ès massa cruel, perquè atempta contra la llibertat i contra la vida de les dones, Cal que totes i tots tinguem la suficient valentia de denunciar tots els casos. 

Que mes us puc dir? això ja depèn de tots

Aquest es el post numero:483

LES DONES MENOPÀUSIQUES RECOMANEN EL CENTRE MIRÓ

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

L’altre dia navegant per la xarxa vaig anar a parar de casualitat cercant una cosa sobre Joan Miró a la web de una mena d’associació de dones menopàusiques anomenada “Mujeres sin reglas” una web que sembla interessant i amb tot un seguit consells, on les dones intercanvien comentaris i també experiències i tracta altres coses sobre salut amb l’aval de l’empresa Bayer, Però el que mes em va cridar l’atenció va ser que dins l’apartat “menopausia sin pausa” hi havia tot un article recomanant la visita del Centre Miró i l'itinerari 3MR de Mont-roig del Camp http://www.mujeresinreglas.com. Curiós si mes no.


Aquest es el post numero:482

TORNA EL CONCURS A L'HORT DE LA BAJOQUETA

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Per segon any el blog de "L'hort de la Bajoqueta" convoca el concurs de contes curts amb el tema:"A NADAL CAP OVELLA AL SEU CORRAL" Cal enviar un email amb l'arxiu adjunt, una pàgina o dues en format WORD, ARIAL-12, a doble espai, firmat amb el vostre pseudònim. Fer constar al nom de l'arxiu el titol. Poden estar redactades en català o castellà. La història haurà d'estar relacionada amb el títol del concurs: "A Nadal cap ovella al seu corral". Cada persona només podrà enviar un conte.

Presentació a l'adreça de correu: morome@terra.es (indicant al mateix correu el pseudònim, el vostre nom i d'on sou). En cap moment feu constar dins a la història cap dada personal. El pseudònim que no sigui conegut als blogs sinó la Bajoqueta diu que hi haurà trampa...
Au va animeu-vos...!

Aquest es el post numero:481

EL CAMP DE MART

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Vaig prometre publicar cada mes una fotografia pel record . La que va obrir aquesta secció era la del cotxe de línea de Tarragona a Mont-roig. Aquest mes de novembre us poso aquesta del Camp de Mart de Tarragona amb el col·legi Sant Pau al fons. La fotografia ens mostra un descampat a peu de les muralles. Es de finals dels anys 60 principi dels 70 i esta fetaen pel.licula en blanc i negre amb una Kodak Instamatic, la primera càmera que vaig tenir i que encara conservo. En aquest solar s'hi feien els Festivales de España, s'hi muntava la fira i acampaven els circs quan feien estada a la ciutat. Recordo l’Americano, el circ Atlas que si no em falla la memòria actuaven els pallasos “Hermanos Tonetti”.

Aquest es el post numero:480

SEMPRE HI HA QUI CONFON LA GIMNÀSTICA AMB LA MAGNÈSIA

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

MOCIÓ EN DEFENSA DE L’ANUL·LACIÓ DEL JUDICI

A

LLUÍS COMPANYS

El president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va marxar a l’exili el 5 de febrer de 1939 empès per la pressió de l’exèrcit franquista. El 13 d’agost de l’any següent va ser arrestat per la GESTAPO alemanya, que actuava seguint les directrius del general Franco respecte als exiliats en territori francès. Pocs dies després, Companys va ser lliurat a la policia espanyola i conduït a Madrid, on va ser sotmès a diverses tortures. Posteriorment, va ser traslladat a Barcelona i, després de patir un consell de guerra sumaríssim, va ser afusellat al Castell de Montjuïc.

L’assassinat del president Companys, el 15 d’octubre de 1940, és una de les 192.684 execucions que el general Franco va ratificar entre el final de la guerra civil i 1944. Es tracta d’una de les sèries de Crims contra la Humanitat més espantoses del segle XX, només comparable a les protagonitzades per altres feixistes durant aquell període històric.

Tanmateix, una vegada assolides les llibertats democràtiques a l’Estat espanyol, les noves autoritats sorgides després de la transició van optar per l’oblit i el silenci. En nom de l’estabilitat política i l’anhel d’una falsa reconciliació, van obviar que la Declaració dels Drets Humans promulgada per les Nacions Unides estableix que els Crims contra la Humanitat són imprescriptibles i mai no poden restar impunes. Centenars de milers de famílies republicanes van continuar, doncs, patint injustícies i un terror interioritzat durant dècades.

Més de tres dècades després de la mort del dictador, el record del president Companys continua ben viu en el poble de Catalunya, com a símbol de les llibertats arrabassades i representació dels milers de ciutadans catalans que van conèixer la repressió franquista. La reivindicació de l’anul·lació del consell de guerra al qual va ser sotmès, la rehabilitació del seu honor i la demanda de perdó per part de l’Estat espanyol constitueixen un gest simbòlic amb una importància extraordinària amb vista a traslladar a les joves generacions els veritables valors de la pau i la democràcia. Aquest sol·licitud de perdó per part de l’Estat espanyol al poble de Catalunya i a les seves institucions per l’afusellament del president de la Generalitat ha de ser una via que faci possible, finalment, la rehabilitació de totes les víctimes del feixisme.

Tot plegat, amb l’objectiu d’enfortir els valors del civisme, la solidaritat i la fraternitat. Els valors, en definitiva, que han de prevaler al si de la nostra societat i que han de guiar l’actuació dels dirigents democràtics davant el perill que suposa la degradació moral del nazisme, el feixisme o qualsevol altra violació dels drets humans.

És per tot això que el grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa l’aprovació dels següents acords:

- Sol·licitar al govern espanyol que iniciï les accions necessàries per tal d’aconseguir l’anul·lació del consell de guerra sumaríssim contra el president de Catalunya, Lluís Companys.

- Sol·licitar al govern espanyol la rehabilitació pública de l’honor del president de Catalunya, Lluís Companys, per mitjà de la celebració d’un acte solemne de desgreuge al castell de Montjuïc.

- Sol·licitar al govern espanyol una demanda pública de perdó en nom de les institucions de l’Estat als descendents del president Lluís Companys i al poble de Catalunya, representat per les seves institucions.

- Fer arribar aquest acord al president del Govern espanyol, als presidents del Congrés i del Senat i als diferents grups amb representació en aquestes cambres.

Mont-roig del Camp, 15 d’octubre de 2008

Aquesta es la moció que va ser presentada al Ple municipal del mes d´octubre passat, pel grup d´ERC a l´Ajuntament de Mont-roig, Una de les coses mes curioses i sorprenents es l’actitud del grup de l’oposició; Convergència i Unió (CiU) amb el Sr. Aragonès al capdavant on argumentava la seva abstenció argumentant que : ...Cal condemnar tots els crims, els d´un costat i els de l’altre costat. Confonent la Guerra Civil Espanyola amb l’afusellament del Molt Honorable President Lluís Companys.
La pregunta podria ser la següent: No es indignant que un representant d’un partit nacionalista com CiU, públicament faci aquestes declaracions?
Però encara trobo mes llastimós que la gent jove de les JNC li tolerin aquesta abstenció i li donin suport. Es o no es indignant a aquesta posició? Cal un relleu.......

Extracte de la sentència de mort del summari de Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya (1933-1940).

Aquest es el post numero:479

PD: Qui ja sap, gràcies i tenim un cafe pendent

EPAÑOLES, FRANCO HA MUERTO.

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!






Aquest es el post numero:478

HI TROBAREU DE TOT

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Tot el que es faci per promocionar el comerç local bo esta i benvingut sigui, Temps enrere la finiquitada associació de comerciants i botiguers tenia que fer mil filigranes per promocionar als seus afiliats , l’ajuntament no bellugava ni l’ungla del dit del peu. Posar un parapeto com aquest en altres temps era del tot impensable –valia masses quartus- ara en temps de crisis la casa gran te màniga ample per això i molt mes (a no ser que ho hagi pagat religiosament cada botiguer de la seva butxaca , cosa que desconec) potser arriba un pel tard o cal canviar l’eslògan...”Comerç obert” N’hi ha algú que ja ha tancat portes.

Amb tot els meus respectes i comentari molt particular crec que hi ha altres accions per potenciar el comerç perquè els de casa ja sabem on es calablanca, calanton, calrom.........i això de que " hi trobaràs de tot" ( el que hi ha) També trobo alguns comerços molt entrats en calçador. Jo per penjar un quadre no aniria a comprar tres tacs a casa el sr. Klaus Fischer.
Va però siguem positius, que nomes que s’incrementin les vendes un % per que el regidor de torn pugui fer un balanç positiu...i foteu-li gasto que ja es pagarà!
Fins hi tot garrofes sota els garrofers.

Aquest es el post numero:477

LA GARROFA A L'AVUI

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Hi ha moments com aquest en que un servidor es posa vermell com un tomàquet i... es que parlar d'un mateix es difícil i mes quan no soc massa d'autobombo.
El dissabte passat, 15 de novembre “la garrofa de Mont-roig “ sortia al suplement de cultura del diari “Avui” a la segona pagina dins la secció “Paraula de blog” compartint espai amb altres blogs com el de l’amic Jesús M Tibau , el d’en Quim Curbet i el de la Laura Dalmau. Aquest espai reprodueix un post publicat als blogs respectius. En aquest cas el post que van escollir per publicar va ser el titulat: "es superior a mi" Vull deixar clar que es tot un honor per a mi compartir pagina amb aquests tres bons escriptors. Un humil servidor fa el que pot i diuen que el que fa el pot no esta obligat a mes, encara que jo no posaria la mà al foc. Si mes no aquests detalls fan que un s’animi a continuar
Be, de totes maneres moltes gràcies...

Aquest es el post numero:476

PSSS..THAT COME, THAT COME..!

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen un cop mes de balconades els paresnoels del basar xin-xuan..!
Au que ja tornen! ja els tenim aquí, enfilant-se per balcons...Quina gran horterada! quina cosa mes horrible .Vosaltres sou dels que poseu un Pare Noel al balcó? Permeteu-me que us ho digui que es la cosa mes lletja que he vist en èpoques nadalenques (opinió mes que personal)
Cal recuperar ràpidament les nostres estimades tradicions......la rifa, el caganer, el tió, pessebre, Reis, home dels nassos, nadales, la sopa de Nadal, els canelons per sant Esteve.......ufff mireu si en tenim de coses per fer a casa nostra.. I que cada indret del món ho cel.lebri com es costum de la terra, faltaria mes!
Per tot això encetem novament per segon any la campanya de la BACA (Blog Anti Crismas Americà) que va sorgir del blog d’en Oscar Ramírez No al Pare Noel, visca el tió i els Reis Mags ! (encara que un sigui republicà)

JA S'HAN SUMAT 17 BLOGS A LA CAMPANYA:

ARA MATEIX (ZEL)
ARA MATEIX, ENFILO AQUESTA AGULLA
CAL CONSUETA DE REUS
CULTURA I SENTIMENTS
DE PEDRA
FARCIT DE CUINA
L'ILLA DELS PLAERS
L'INVISIBLE
LA GARROFA DE MONT-ROIG
LA LLARGA AGONIA
LA MEVA ILLA ROJA
LES MEVES VERITATS
LLIBRE PRIMER (FRA MIQUEL)
PEDRA FOGUERA (ESTHER)
TOT ÉS POSSIBLE
TÉ LA MÀ MARIA

DES DE ON NEIXEN ELS SOMNIS

Aquest es el post numero:475

MES ANGELETS QUE MAI

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

- No hagués dit mai que en Mon, des de sota el garrofer, tingués cap interès per nosaltres.
- I menys per fer-nos retratar!
- Però a vegades ja té alguna cosa rareta, aquest noi... saps què va fer l'altre dia?
- I tant que ho sé! va posar un vídeo de broma, que no s'engegava! Era una foto.
- I ara li demana un dibuix, serà per fer-se perdonar la broma?
- I ella li fa... li devia fer gràcia!
- No t'has fixat que no dibuixa mai cap figura humana, aquesta dels moments?
- Sí! I saps per què?
- I tant que ho sé, perquè li queden fatal!
- Doncs vinga, espavil·la't a ajudar-la una mica que si no... sortirem horrorosos.
- Però no fèiem vaga?
- Sí! Però això és una urgència. Au, va! dirigeix-li la mà, una mica, que tampoc es noti molt, eh?
- I tu què?
- Jo respecto la vaga, noi, i a més a més vull quedar amb una bona "pose".

Dedicat a en Mon, de La Garrofa de Mont-roig

La Carme te un blog molt xulo que es diu: “Nova Col·lecció de moments”on ha publicat un bonic post amb el tema dels relats conjunts d’aquest mes, El que m’ha fet molta il·lusió es la dedicatòria i ara la comparteixo amb vosaltres.
La Carme la vaig descobrir un dia de casualitat navegant per Internet. Vaig anar a petar als comentaris d’un post seu, vers Mont-roig on un comentari d’en Xexu deia:
Si en Mon (de la Garrofa de Mont-Roig) llegeix aquest post segur que se li cau la bava amb les coses que dius del seu estimat poble.
La Carme contestava: Xexu, segur que si que li cauria la baba , i amb tota la raó del món, però no crec pas que el llegeixi.
Ja veieu aquí queda en evidencia que el món dels blogs te quelcom de màgic ... Jo no coneixia de res a la Carme.
Ella, te un peculiaritat i es que fa uns dibuixos que a mi em tenen prendat i uns posts mes tard d’aquest de Mont-roig va fer uns dibuixos sobre paisatges del terme mont-rogenc
Gràcies Carme pels dibuixos, aquests angelets m’han agradat molt. Ojala algun cop pugui fer quelcom tant bonic i dedicar-t’ho.
Aquest es el post numero:474

COM DIU?

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

...La taxa de recollida de residus és la que més s’incrementa, amb una pujada del 15%. Aquesta decisió, molt meditada, es necessària pel cost del nou servei de recollida d’escombraries contractat amb el Consell Comarcal i la forta inversió realitzada en nous contenidors, nova maquinària i més personal per atendre el servei amb millor qualitat. El nou sistema de recollida selectiva i neteja viària és un projecte ambiciós, amb una inversió de 3,4 milions d’euros. Com veiem a la taula (veure diapositiva número 6), les quotes s’aplicaran en funció del tipus d’habitatges, com es venia fent fins ara. Ara bé, malgrat l’increment que es demana en la contribució ciutadana, el cost del nou servei no es repercuteix en la seva totalitat a la taxa. L’any passat amb els impostos es cobria el 100% del cost del servei, però l’any 2009 amb la recaptació de la taxa només se sufragarà al voltant del 70% del cost del servei. La resta anirà a càrrec de l’Ajuntament, que també farà aquí un important esforç econòmic, compartint els costos amb els ciutadans, conscients que aquesta era una de les millores necessàries per la nostre municipi.

(extret de la presentació feta pel senyor alcalde Fran Morancho durant el ple de l'Ajuntament de Mont-roig del Camp on s'ha aprovat les ordenances fiscals per al 2009, on PSC, ERC, ADMC i PP hi han votat a favor; Verds per Més es van abstenir; i CiU va votar en contra. )

La part amb negreta no l’acabo d’entendre diu textualment: ... que la resta anirà a càrrec de l’ajuntament, que també farà aquí un important esforç econòmic, compartint els costos amb els ciutadans. I dic jo…L’ajuntament no som tots? I els diners no son dels ciutadans? Llavors quin esforç fareu sr. Morancho? Potser fareu una bestreta dels vostres respectius sous i així fareu l’esforç esmentat? Si, no ho entenc, digueu-me tonto.

PD: En el post anterior el vídeo no funciona, ni funcionarà, ja que es simplement una foto...Era una petita broma per relaxar-me de tanta mala llet que portava. Demano disculpes si alguna persona s'ha sentit ofesa.

Aquest es el post numero 473

ES SUPERIOR A MI

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...! deixeu que em desfogui....!

No puc suportar la gent que va “de enteradilla” per la vida. No puc es superior a mi. Gent que no te un gram d’educació i no ho sap dissimular i sempre aboca el primer que te en el seu cap ple de serradures sense volta ni solta, sense pensar. Aquesta gent que insulta, que es creu en possessió de la veritat i l’únic que fa es maquillar la mentida, Gent que te la cua de palla i s’acaba cremant. Gent que menja alls, però la boca li fa sempre pudor a merda. Gent que de ben segur es dona per al·ludida quan parles d’alguna cosa. Aquesta gent que no es original i copia el que te mes a prop, i per què així no cal esforçar-se. Gent a la que si que els hi posaria unes grans orelles de ruc. Gent , gentussa, personatges esperpèntics d’una historia surrealista.
Aquest es el post numero:472

ÀNGELS

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Versió lliure del fragment de LA MADONNA SISTINA Rafael 1513-1514
Aquesta es una altra proposta dels relats conjunts
I tu, quan agafes vacances?
No ho se noi , per què últimament s’ha girat feina
Doncs ves en compte si fas hores per què diu sant Pere que ni cantant les paga.
Broooooop... ! (rot angelical) Pssst doncs anem be!
Si al menys els homes fossin mes prudents, no tindríem que anar tant de bòlit
Si, jajaja i a sobre es passen els dies esbrinant quin es el nostre sexe
Quin es el sexe dels àngels? Qualsevol dia faran un debat televisiu.
Ummmm...! Per cert saps que tens un culet molt bonic?
Ui no em diguis això que se’m posen les galtes vermelles, això els hi diràs a tot@s.
Cambrer dues Estrelles mes....!
Ui no, per a mi una 0.0 que estic de servei!

Aquest es el post numero:471

NOTIFICACIONS EXPRES?

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ahir dimarts al matí sobre les 12’57 h m’arriba a casa una notificació de l’ajuntament. entregada en mà Evidentment signem com a rebuda i quina es la nostra sorpresa quan llegim que es una notificació signada pel senyor alcalde Fran Morancho el dia 11 de juliol de 2008, amb el segell de registre de sortida de l’ajuntament amb data 17 de juliol de 2008 i entregada en mà el 11 de novembre. Si calculem són 106 dies desprès. Es obvi que el contingut de la carta estava mes que caducat. Responsable?
Això es servei i rapidesa en entregar i notificar. I ens queixàvem de correus!
Aquest es el post numero: 470

ENSENYAMENT PER A TOTES LES EDATS?

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Dins el que contempla el PAM l’Ajuntament apunta: (...) la igualtat d’oportunitats per a totes les persones requereix apropar l’educació a la ciutadania, amb una xarxa d’equipaments i una àmplia oferta formativa per a totes les edats.(...) I es que organitzat pel nostre Ajuntament amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat i el Consorci per a la Normalització Lingüística s’obre la inscripció de places per tot un seguit de cursos per adults, alguns gratuïts, altres econòmics que van des de els 18 anys fins els 62 anys. Informàtica, angles, català.....
I jo pregunto: Perquè fins els 62 anys i no els 63 o els 70 anys? Totes les edats?

PD: He cercat mes informació sobre aquests cursos de formació per adults a la web municipal i ni pum i ni pam, no en diu res o esta tant amagat que no es troba

Aquest es el post numero:469

TURISME RURAL AL PENEDÈS

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Aquest ha estat un cap de setmana diferent i sortint una mica de la rutina hem fet turisme rural tota una colla d’amics al Mas Orpí. Una bonica masia d'alló que anomenen "turisme rural independent" situada a 8 km de Vilafranca del Penedès, al bell mig del Penedès, dalt d'un turó que li proporciona una immillorable situació per gaudir dels paisatges d’aquesta Comarca de vins i caves. Aquesta masia del segle XV, conserva tots els seus encants i garanteix una estada confortable que facilita el repòs en un ambient tranquil (es del tot recomenable) i la posibilitat de fer un recorregut per la comarca visitant també les caves Freixenet, el nucli de Vilafranca del Penedès on varem coincidir amb la cel.lebració de l'aniversari d'un grup de grallers local i els carrers oferient concerts de diferentes formacions d'aquest instrument.

El diumenge al matí desprès d’una xocolatada amb xurros, varem anar a veure el castell de St. Martí de Sarroca per tornar a la masia on un servidor va preparar una fideuada ( sembla ser que tots encara estan vius i han pogut anar a treballar avui)... A part de la convivència i el bon menjar i el tip de riure que ens hem fet tots plegats, ens a servit per carregar les piles i tornar a la lluita diària. Per cert a prop d’on estàvem hi havia aquest barri de la foto.......

Que curts son aquests caps de setmana...!

Aquest es el post numero:468

SIMPLEMENT BRUTS, MARRANS AIXÍ ES CAP ON EVOLUCIONEM?

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Hi ha moltes maneres de perdre el temps esperant el bus, llegir un llibre ,un diari, escoltar musica al mp3, comptar cotxes o fer sudokus. Abans els enamorats esculpien els seus noms amb una navalla en un arbre tot dibuixant un cor. Ara son els rotuladors permanents els que guixen parets i mobiliari urbà. Mots indesxifrables, paraules que no entén ningú. Reconec que potser em faig vell i que els temps canvien però collons, hi ha indrets fets una pena. No hi ha manera de sancionar a qui embruti en aquest petit racó de món?. Bruts? Tanmateix incívics.
Aquest es el post numero467

XAVIER FLORENCIO PARLA A MONT-ROIG I RECORDEM A MERCÉ RODOREDA

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

El Centre d'Estudis Mont-rogencs organitza la conferència "Un mont-rogenc al Tour", amb el ciclista professional Xavier Florencio. En aquest acte, que serà presentat per Assumpció Pellicer, el ciclista professional parlarà sobre la seva trajectòria esportiva, fent-ne un públic repàs.
L'acte es durà a terme dijous dia 6 de novembre a les 8 del vespre a la Casa de Cultura Agustí Sardà de Mont-roig del Camp i compta amb la col·laboració de Punt 6 Ràdio i l'Ajuntament de Mont-roig del Camp.

També recordar que a les 18h a la biblioteca Joan Miró es commemorà el centenari del naixement de l’escriptora Mercè Rodoreda de la mà de Jordina Biosca

Aquest es el post numero: 466

NI TURISME?

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Es curiós com l’ajuntament paga per dues webs i nomes utilitza una. Ara hi ha un acte concret de turisme i la web de turisme no en parla gens…. de fet es que pel que veig fa temps que ni s’actualitza. Hi ha una secció d’agenda que perquè?

A web de l’Ajuntament si que en parla de turisme , concretament de jornades tècniques. I dic jo. Com es pot parlar de desemvolupament si una eina important com pot ser Internet no hi ha manera de que l'utilitzin per la promoció qui mes l'ha d'utilitzar per aixó? Avui dia el desemvolupament econòmic pasa també per les noves tecnologies, però treballant al dia a dia. Un altre tema son les lletres ben grans que fa mal a la vista llegir lo de NITURISME, (o sigui que de turisme res de res?)

Són petits detalls però que esteticament a primer cop de vista fa mal, i mira que ja ho deia l’any passat però... En fin Pilarin , potser es un desig!

Aquest es el post numero:465

EN NINOTET S'HA FET FAMÓS

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Cada dimecres l’amic blogaire Jesús Ma Tibau va llençar un repte, un joc literari. Per mi, una manera molt divertida d'estimular la ment i la imaginació. En aquesta ocasió, va ser un post publicat a “la garrofa” titulat JUBILACIÓ del pasat 18 de setembre , us parlava parlava d’un ninotet d'una senyal de transit situada davant la sortida del parc Maria Martori, al carrer Vilanova d’Escornalbou d’aquí Mont-roig. La proposta del Jesús era convertir aquest ninotet en protagonista d’un relat curtet (entre 100 i 200 paraules) la proposta ha tingut molta acceptació aqui teniu un recull dels blogs que han publicat un relat:

Friccions

El gra de la palla

Transparència

La maleta sarda

Coses i altres coses

Des d'on neixen tots els somnis

Cap a la A

Enlloc

Et vaig veure en un somriure

Col·lecció de moments

Biblioaprenent

De Roquetes vinc

Bé i avant

De res, massa

A part d'aquest blogs, hi ha gent que ha enviat el seu relat directament al correu d'en Jesús...

El cap de turc Brian Cutts
Primer va ser la corba, que si havia causat no-se-sap quants accidents. Ho van eliminar. El proper accident, ho van carregar a l’arbre, l’arbre que portava més de 200 anys allí, culpable ara de tanta malícia. Tallat i trossejat va ser el merescut càstig. Però, els accidents continuaven – i jo preguntant-me, si és un accident, hi ha d’haver un culpable? Si hi ha un culpable, és un accident? – això si, preguntant-me les meves dubtes semàntiques sota veu perquè ja em temia que vindrien a per mi.
El proper a rebre les acusacions va ser en Déu mateix; que si la pluja, el sol, el vent, la boira ... però es veu que Déu és intocable i, així, per fi ha arribat el meu dia. La mala senyalització, tot una excusa clàssica per a rentar les mans i fer veure que alguna cosa canviarà. Ara suposo que em trauran i cap al centre de reciclatge, així la jugada surt doblement políticament correcte. Tant em fa, ja em deia mon pare, aquests humans no pararan de buscar la manera d’anar més ràpids fins que no s’adonin que el món és rodó i que, per molt ràpids que van, tornaran al mateix lloc.

Ninot interí Jaume Bech
Que me’n vaig! Que plego!
No vull viure mai més en el perill triangular!
Deixeu-me residir en el cercle blau de l’obligatorietat o en el blanc, rodejat de roig, de la prohibició!
Les coses clares: obligat o prohibit, però aquest perill etern m’està destruint.
Prou tensió, vigília i angoixa.
Prou incertesa i dubte.
Vull deixar de pensar i que tot quedi clar.
Visca la rutina, els límits i la definició.
Estic caient a tires, perdent el color.
Si ben aviat no faig mudança quedaré ben esborrat.
Si fins i tot començo a estar rovellat!
D’aquest triangle sortiré ben aviat per quedar totalment encerclat.
Només cerco la pau.
Pau pel meu cos.
Pau pel meu esperit.

Temps de crisi Josep Cid

- És cert que fa molts anys que estic de servei i que la meua estructura s’ha deteriorat. Més degut al maltractament d’alguns poca-soltes i a la deixadesa dels que s’han d’ocupar del manteniment que no pas del meu envelliment. Avui sembla que tot s’arregla llençant les coses velles i posant-les noves. Ningú se’n recorda que aquest país ha prosperat reparant, sorgint i arreglant coses que han continuat fent servei durant anys i panys. En el meu cas, quatre cops de martell i una mà de pintura seria suficient per deixar-me com a nou. I diuen que la crisi amenaça l’estat del benestar. Ximplets!. L’amenaça està en el malbaratament, en la manca de cura i en la puta peresa. Ah si els vells aixequessin el cap! A calvotades ens farien adonar que, amb el que llencem podríem viure de sobres i fins i tot estalviar per a quan van maldades. Però, és clar, aquesta educació s’ha perdut i ni els mestres la recorden. Mestres, pares, autoritats, quina fauna! I tot plegat quin desgavell!

Gràcies, moltes gracies en nom del ninotet i en el meu propi a tots i a totes els que heu fet l'esfoç de escriure quelcom i a tu Jesús M. per l'iniciativa.

Ai, m'oblidava! aquesta es la meva aportació (fora de concurs):

Feia molts anys que el ninot de la senyal de transit contemplava la vida del poble des de el seu lloc de privilegi. Vestit negre sobre blanc i blau, moltes tardes de futbol quan alguns transeünts traspassaven el carrer per anar cap el partit a l’antic camp. Desprès`van arribar els “barracons” de la ESO i ells des de la senyal el cor li bategava a mil per hora cada com que la canalla creuava el carrer sense mirar. Mes d’una lipotímia i clar el pas dels anys que no perdona res i la pell s’omple d’arrugues. Ara poca feina, mes ben dit ningú li fa cas. La gent ja no el mira, els peatons creuen sense pensar, els conductors dels cotxes se li enriuen. Qualsevol dia el trobarem assegut al parc Martori amb els jubilats del poble explicant anècdotes viscudes i els hi dirà que un dia per internet una colla d’escriptors li van retre un merescut homenatge...

Aquest es el post numero:464

ULL! NO LA TREPITGIS.

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Aquesta foto es d'una porta d'un magatzem del carrer Vilanova d'Escornalbou d'aqui a mont-roig ...Es pot llegir encara que la foto no es molt bona. "Per favor, no deixar excrements a la via publica, gracies"

Proposta: Posar banderoles a les faroles per tot el poble , aveure si algú en fa cas i no el deixen sembrat de cagarades de gos.
Aquest es el post numero:463