post num:523
dilluns, 30 de març del 2009
A TOT GAS (NATURAL)
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Aquest dies estan col·locant el gas pel casc antic del poble. La fotografia mostra un tram del carrer Mare de Déu de la Roca on com altres carrers han soterrat les conduccions del gas i han deixat a la superfície els clàssics pedaços. La meva pregunta es: Per uns 70 cm/aprox. mes, no podien asfaltar en aquests cas tot l’ample del carrer?
post num:523
post num:523
dijous, 26 de març del 2009
FUTUR
Joves amb vocació d'electricistes. Fa un any que no pujava per aquestes escales i estan igual que des de llavors. Per què cal arranjar aquest aparells si poc desprès tornan estar en el mateix estat. Als cursets que proposa la regidoria de cultura sobre sexe i drogues, i que poden participar els pares, potser afegir reparació de malifetes. Potser els pares també cal que posem quelcom de la nostra part.
post num:522
dissabte, 21 de març del 2009
3 ANYS SOTA EL GARROFER
Ahir “la garrofa de Mont-roig” va complir tres anyets. Recordo els inicis, quan amb prou feines rebia una visita diària i ara portem un promig de 60 al dia. Al primer any li van sortir les dentetes i clar va començar a rosegar i entre rosegada i rosegada, alguna mossegada. Al llarg d’aquest tres anys em fet amics i amigues i també cal reconèixer que alguns enemics però clar jo m’ho he buscar, es l’etern problema de que no plou al gust de tots.
Com en el primer dia em segueix emprenyant els comentaris anònims (no els pseudònims) no per res, però costen de contestar i tot i que respecto l’opinió i la llibertat d’expressió em sap greu. En aquest tres anys nomes he censurat i esborrat un comentari.
Que l’he cagada algun cop, doncs si, ja es sap la garrofa te aquestes coses. Per la seva riquesa en mucílags i tanins tradicionalment la farina de garrofa ha estat utilitzada per tractar les inflamacions de les mucoses, tant en vies respiratòries com digestives. El seu consum habitual ens pot aportar grans beneficis sobre la nostra flora intestinal, reduint certes bactèries nocives. Si analitzem la seva composició destaquen els sucres naturals, com la fructosa, glucosa, Maltosa o sacarosa, que arriben al 50%, així com el 11% de proteïnes riques en triptòfan. Conté més ferro i calci que molts productes carnis, a més d'un ampli assortiment d'altres minerals com el zinc, manganès o potassi. No posseeix ni gluten i tan sols un 3% de greixos. Ah! i és apta per a celíacs i estómacs delicats ...
Gràcies a tots per aquests tres anys i res mes, aquí estem sota el garrofer veient com pengen...
Foto i aportacions cientifiques: larevistaintegral.com
post num: 521
dijous, 19 de març del 2009
XAROP D'ESTOPA
Xarop d’estopa, es el que ahir van repartir els “blaus” (abans, en el meu temps en dèiem grisos) Avui veien el telenotícies he recordat aquells foscos anys on les porres eren al carrer on els estudiants cridàvem consignes. Ara molts anys desprès tot es igual malgrat que el color polític dels nostres "demòcrates" dirigents sigui diferent, els procediments repressius son els mateixos que en una passada i desgraciadament recordada dictadura. Abans cridàvem "Martin Villa dimissió per fascista i per cabró" i no dimitia ningú. I ara?
dimecres, 18 de març del 2009
JOC LITERARI NUMERO 100
Aquest post es una col·laboració amb el 100è joc litarari del blog: "Tens un racó dalt del món" Jo he escollit aquest fragment d'un llibre que de tant en tant m'agrada rellegir. Sabeu quin títol te? Qui es l'autor?
A la fi d’un mes de juny amable, aparegué l’Espol amb la mà dreta embenada, marcant el puny clos sota la gasa. La seva presencia, plena d’aspectes no coneguts abans, feia néixer pressentiments però ningú no podia imaginar l’abast del cop que l’ajupia
L’expressió del seu rostre, que no havia suscitat mai cap interès, prenia ara l’aire de victòria plena de tristesa tan propi de les guerres modernes
El dia en el qual la seva vida sofrí el canvi no havia estat anunciat en cap aspecte. Va llevar-se amb el mal humor de sempre i passejava pel pis, del bany al menjador i del menjador a la cuina, per veure si el caminar l’ajudava a despertar-se. Tenia un dolor al costat dret i un ofec lleuger, dues molèsties que sentia juntes per primera vegada i que creixen tant de pressa que l’alarma el desvetllà del tot. Arrossegant els peus i recolzant-se en els mobles que trobava, retornà a la cambra i s’assegué a la vora del llit per començar una agonia..../
L’expressió del seu rostre, que no havia suscitat mai cap interès, prenia ara l’aire de victòria plena de tristesa tan propi de les guerres modernes
El dia en el qual la seva vida sofrí el canvi no havia estat anunciat en cap aspecte. Va llevar-se amb el mal humor de sempre i passejava pel pis, del bany al menjador i del menjador a la cuina, per veure si el caminar l’ajudava a despertar-se. Tenia un dolor al costat dret i un ofec lleuger, dues molèsties que sentia juntes per primera vegada i que creixen tant de pressa que l’alarma el desvetllà del tot. Arrossegant els peus i recolzant-se en els mobles que trobava, retornà a la cambra i s’assegué a la vora del llit per començar una agonia..../
PISTES PER DESPISTATS:
1.- les fotografies,
2.- l'autor va estar exiliat a Mèxic
Heu d'enviar la solució a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població, si participeu per primera vegada. La solució ha d'incloure, de la forma més breu i clara possible:
-Nom del blog on heu trobat el fragment
-Nom de l'autor/a
-Títol del llibre
Informació sobre: funcionament general dels jocs literaris.
Atenció: El termini per participar és el 31 de març.
Molt important!!!! no poseu la solució en els comentaris d'aquest post.
SORT!!!!
post num: 519
dimarts, 17 de març del 2009
EL TRAPEZISTA A MONT-ROIG (II)
Ahir a la tarda el trapezista viatger d’en Tibau va viatjar fins Mont-roig. Com ja vaig dir en el post anterior, el club de lectura de la biblioteca Joan Miró l’havia convidat i vam poder gaudir de les seves explicacions, d’on vénen les seves muses, del seu cor repartit entre el Priorat i el Baix Ebre (no sempre es pot parlar amb un autor sobre la seva obra)
Ens va obsequiar amb uns poemes del seu darrer llibre just el mateix dia que sortia a la venda “A la barana dels teus dits” aquest cop un llibre de poesies. Ah, i una primícia, un conte del que serà el proper llibre ...gràcies Jesús M.
A part de comentar aquesta meravellosa vetllada, Vaig poder observar que al club de lectura mont-roigenc tot son dones. Els homes també llegim?
post num:518
Ens va obsequiar amb uns poemes del seu darrer llibre just el mateix dia que sortia a la venda “A la barana dels teus dits” aquest cop un llibre de poesies. Ah, i una primícia, un conte del que serà el proper llibre ...gràcies Jesús M.
A part de comentar aquesta meravellosa vetllada, Vaig poder observar que al club de lectura mont-roigenc tot son dones. Els homes també llegim?
post num:518
diumenge, 15 de març del 2009
EL TRAPEZISTA A MONT-ROIG
Demà dilluns 16 de març a les 7 h. de la tarda a la secció d´adults de la Biblioteca Joan Miró ens visita Jesús M. Tibau amb el seu llibre EL VERTIGEN DEL TRAPEZISTA Em fa molta il·lusió que aquest trapezista viatger vingui a Mont-roig perquè ens uneix una amistat blogaire amb curioses coincidències que un dia explicaré.
Com ja vaig explicar un dia, Diuen que'n Jesús M. Tibau, va caure prendat d’aquest títol de seguida que el va trobar en un bloc del mateix nom, i que molt amablement l’hi han cedit per a aquest llibre. Inclou 34 contes on els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre el passat i el futur, entre els somnis i la realitat, i aquesta indecisió pot arribar a provocar vertigen.
Amb tendresa i bon sentit de l’humor, en Jesús M Tibau ens presenta petits retalls d’històries que ens faran pensar, o que ens deixaran un somriure simpàtic als llavis.
Alguns d’aquest relats han estat premiats amb el premi Valldoreix 2004, el Premi de les Lletres Vila de Corbera 2006, el tercer lloc als Premis La Mar de les Lletres 2006 de Calafell i l’accèssit al premi Joan Cid i Mulet de Jesús.Des de el seu bloc cada dimecres ens proposa un joc literari ien alguna ocasió des de "la garrofa" he tingut sort de poder col.laborar en alguna edició.
Ens veien a la biblioteca...!
post num:517
Amb tendresa i bon sentit de l’humor, en Jesús M Tibau ens presenta petits retalls d’històries que ens faran pensar, o que ens deixaran un somriure simpàtic als llavis.
Alguns d’aquest relats han estat premiats amb el premi Valldoreix 2004, el Premi de les Lletres Vila de Corbera 2006, el tercer lloc als Premis La Mar de les Lletres 2006 de Calafell i l’accèssit al premi Joan Cid i Mulet de Jesús.Des de el seu bloc cada dimecres ens proposa un joc literari ien alguna ocasió des de "la garrofa" he tingut sort de poder col.laborar en alguna edició.
Ens veien a la biblioteca...!
post num:517
dissabte, 14 de març del 2009
10MIL A BRUSEL.LES I A TOT ARREU
La setmana passada, just fa set dies a Brussel·les els catalans es concentraven per demanar el dret a decidir l’autodeterminació del nostre poble. Com sempre passa l’organització diu que va ser un èxit, la qual cosa m’ho crec encara que tot es poc per assolir l’objectiu. Crec que tots em de treballar en el dia a dia. Si posem un granet de sorra a diari, sense mals rotllos i no ens cansem de repetir i donar arguments als incrèduls potser per exemple alguns politics no s’abstindran mai mes.
Us deixo unes fotografies d’una amiga que hi va estar....
post num: 516
dijous, 12 de març del 2009
UN CARTELL AMB TIMIDESA
Mig amagat darrere la soca d’una arbre del jardi, s’hi amaga un cartell rovellat...
Així podriem començar un bonic relat o un conte surrealista.
post num:515
post num:515
dilluns, 9 de març del 2009
CINEMA EN CATALÀ SI
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
En una enquesta al diari “La Vanguardia” sobre el doblatge de les pel·lícules al català guanya ara per ara el No. M’agradaria girar la situació i que guanyes el SI.
Em doneu un cop de mà?
Sols cal clicar a l’enllaç i votar: Enquesta de "la Vanguardia"
Volem el cinema, entre d’altres coses en català!
post num:514
En una enquesta al diari “La Vanguardia” sobre el doblatge de les pel·lícules al català guanya ara per ara el No. M’agradaria girar la situació i que guanyes el SI.
Em doneu un cop de mà?
Sols cal clicar a l’enllaç i votar: Enquesta de "la Vanguardia"
Volem el cinema, entre d’altres coses en català!
post num:514
foto: racocatala.cat
diumenge, 8 de març del 2009
MOCIÓ DEL 10 MIL
ERC a l’ajuntament de Mont-roig en el ple del dimecres 4 de març va presentar una moció d’adhesió a la campanya 10 mil a Brussel·les. Els tres regidors de CiU va votar a favor a l’igual que el sr Antoni Vernet, de ADMC va votar a favor
El PSC – IV es va abstenir, ves per on, ho remarco perquè ho trobo curiós. No a tota arreu van a una el tripartit ni es governa d'igual manera.Els Verds del sr. Gairal també va optar per l’abstenció. I clar la dreta rància espanyolade PP amb el sr. Fermin va votar no.
El PSC – IV es va abstenir, ves per on, ho remarco perquè ho trobo curiós. No a tota arreu van a una el tripartit ni es governa d'igual manera.Els Verds del sr. Gairal també va optar per l’abstenció. I clar la dreta rància espanyolade PP amb el sr. Fermin va votar no.
Aqui us deixo el manifestde Brussel.les:
MANIFEST DEL 7 DE MARÇ DE 2009
Els catalans i catalanes que som aquí i tots els que no han pogut desplaçar-se però que hi són amb el cor, som aquí perquè volem que Catalunya tingui el seu lloc al món, com les altres nacions europees. Som aquí perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa.
Perquè en tenim dret i volem un Estat propi.
Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, vagaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament,abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, elrei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.
Des d’aleshores ençà, la nació catalana ha viscut sotmesa al poder espanyol, i el mésrecent intent del president Macià de constituir la República catalana dins la federació denacions ibèriques va acabar de forma cruenta a causa de l’aliança feixista del dictadorFranco amb Hitler i Mussolini.
Recuperada la democràcia, Catalunya va viure la il·lusió de recuperar el seu estatus polític dins una federació democràtica, però amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, les aspiracions de Catalunya d’arribar a tenir una relació bilateral amb Espanya van anar minvant fins a arribar a l’esperpèntic ridícul de l’Estatut, que es consolidarà amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, on uns jutges parcials i al servei dels partits espanyols, decidiran contra la voluntat del poble expressada en les urnes.
La dependència de les decisions de l’Estat dels espanyols ens està portant a la ruïna.
Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, la seva, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones i posa en risc la cohesió social.
La supervivència de Catalunya com a nació, i del català com a llengua mil·lenària,llengua de cultura i patrimoni europeu està en risc. Cal que els catalans ens mobilitzem iaixequem pacíficament en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius.
Tots nosaltres, hem entès que és l’hora de dir prou. L’Europa dels Estats es consolida per la voluntat dels Estats que la formen i el somni de l’Europa dels pobles i de les nacions s’ha esvaït per molts anys, si no definitivament.
Hem vingut a Brussel·les amb dos objectius i depèn de nosaltres, catalans, assolir-los.
Volem que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com prioritat en la seva acció de Govern. No volem pactes de govern que no diguin amb claredat que el Govern de Catalunya promourà l’autodeterminació amb l’objectiu d’aconseguir la independència per fer que arribem a ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.
Des d’aquí, volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic.
Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, vagaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament,abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, elrei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.
Des d’aleshores ençà, la nació catalana ha viscut sotmesa al poder espanyol, i el mésrecent intent del president Macià de constituir la República catalana dins la federació denacions ibèriques va acabar de forma cruenta a causa de l’aliança feixista del dictadorFranco amb Hitler i Mussolini.
Recuperada la democràcia, Catalunya va viure la il·lusió de recuperar el seu estatus polític dins una federació democràtica, però amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, les aspiracions de Catalunya d’arribar a tenir una relació bilateral amb Espanya van anar minvant fins a arribar a l’esperpèntic ridícul de l’Estatut, que es consolidarà amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, on uns jutges parcials i al servei dels partits espanyols, decidiran contra la voluntat del poble expressada en les urnes.
La dependència de les decisions de l’Estat dels espanyols ens està portant a la ruïna.
Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, la seva, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones i posa en risc la cohesió social.
La supervivència de Catalunya com a nació, i del català com a llengua mil·lenària,llengua de cultura i patrimoni europeu està en risc. Cal que els catalans ens mobilitzem iaixequem pacíficament en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius.
Tots nosaltres, hem entès que és l’hora de dir prou. L’Europa dels Estats es consolida per la voluntat dels Estats que la formen i el somni de l’Europa dels pobles i de les nacions s’ha esvaït per molts anys, si no definitivament.
Hem vingut a Brussel·les amb dos objectius i depèn de nosaltres, catalans, assolir-los.
Volem que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com prioritat en la seva acció de Govern. No volem pactes de govern que no diguin amb claredat que el Govern de Catalunya promourà l’autodeterminació amb l’objectiu d’aconseguir la independència per fer que arribem a ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.
Des d’aquí, volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic.
Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret.
Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu.
Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu.
Volem votar.
Europa ho ha de saber: l’Estat espanyol no serà una democràcia si ens nega el dret dedecidir. Nosaltres només demanem una democràcia vertadera, volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu, com ho han fet no fa gaire els montenegrins, els grenlandesos, i fa uns anys els eslovacs, els eslovens, els lituans, els letons, els estonians, com abans els irlandesos, polonesos, finlandesos, hongaresos, i tants i tants pobles europeus, a mesura que han anat retrobant la llibertat.
Amb il·lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt:
Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar!
Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!
post num:513
Europa ho ha de saber: l’Estat espanyol no serà una democràcia si ens nega el dret dedecidir. Nosaltres només demanem una democràcia vertadera, volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu, com ho han fet no fa gaire els montenegrins, els grenlandesos, i fa uns anys els eslovacs, els eslovens, els lituans, els letons, els estonians, com abans els irlandesos, polonesos, finlandesos, hongaresos, i tants i tants pobles europeus, a mesura que han anat retrobant la llibertat.
Amb il·lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt:
Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar!
Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!
post num:513
divendres, 6 de març del 2009
LA FARMACIA ESCODA
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
cliqueu sobre la foto per engrandir-la
Aquí teniu un anunci de “la Vanguardia” de l’any 1911. Ens parla de la farmàcia Escoda i el seu “Hipofosfit Escoda” un “invent” mont-roigenc premiat com diu l’anunci amb la Medalla d’Or en la Exposició Internacional de Nàpols de 1910 i Medalla d’Or a la de Londres en el mateix any.
Diu que era millor que l’oli de bacallà per l’anèmia, neurastènia inapetència...
Però, on estava situada la farmàcia d’en Pere Escoda? Algú pot fer-ne cinc cèntims?
Gràcies aquestes aportacions de l’amic “1000i1 900” anem posant granets de sorra a la nostra historia
Informació sobre :hipofosfit
post num:512
Diu que era millor que l’oli de bacallà per l’anèmia, neurastènia inapetència...
Però, on estava situada la farmàcia d’en Pere Escoda? Algú pot fer-ne cinc cèntims?
Gràcies aquestes aportacions de l’amic “1000i1 900” anem posant granets de sorra a la nostra historia
Informació sobre :hipofosfit
post num:512
dimarts, 3 de març del 2009
LA DEIXALLERIA PROP DE CASA
La deixalleria prop de casa, concentració de contenidors de deixalleriesen ple casc antic del poble. Quina ferum quan arribi l’estiu!. Quin paisatge urbà mes bonic per els turistes! Sembla que tots els contenidors que hi havia pel poble els hagin agrupat aqui, al costat mateix de l’església un total de quinze. Una mala gestió potser?.....
Post numero:511
Post numero:511
Subscriure's a:
Missatges (Atom)