Visc
en una ciutat amb un ajuntament força motivat per la cultura. I ho
dic de veritat. Tenen moltes coses que no són tan positives, però
pel que fa a la cultura puc dir que hi ha força detalls
plausibles. Un d'aquests detalls és el quin tenen amb els autors de
la comarca que durant l'any han editat un llibre i que pels vols de
Sant Jordi són convocats a un acte públic on es presenta i es
llegeix un petit fragment de cada obra.
Aquest
motiu va ser pel qual la Marta, recordant que jo vivia a prop seu, es
va posar en contacte amb mi per dir-me si li volia fer-li de lectora en
l'esmentat acte.
Primer
de tot vaig flipar perquè de fet ens coneixíem molt poc, i ni sabia
això del llibre ja què en els darrers temps he hagut de baixar el
ritme als blogs per diverses qüestions personals i no n'estava al
dia. Però després, com que a mi aquestes coses m'agraden i jo sóc
d'apuntar-me a un bombardeig, vaig dir de seguida que sí. I dit i fet. Em va portar el llibre un dia i me'l va deixar per triar i
remenar el que hauria de llegir.
He
de confessar que la lectura dels Fils de Vidre va ser un plaer i la
tria del poema a llegir molt fàcil perquè malgrat n'hi havia
diversos que m'agradaven molt, sempre trobes aquell que t'enamora a
primera vista, com passa a la vida amb moltes coses.
El
llibre està estructurat en una primera part que recull el que ella
n'ha dit DITADES i que són poemes curts, esclats espontanis d'una
emoció, glopets petits però profunds de sentiments... i una altra
part que anomena EMPREMTES, que són poemes més llargs que deixen
testimoni de la marca que ha deixat en ella les passes per aquí i
per allà, en el passat i en el present, i amb les diverses
circumstàncies en les que ens enreda la vida.
I
tot això ho havia de fer només en un minut. Uff, em vaig atabalar i em va
tremolar massa la veu. Em va saber greu no haver-li pogut fer
justícia.
Sortosament,
ahir dia 24, es va fer la presentació oficial del llibre a la
Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet a la qual també vaig anar. Va
ser una trobada molt més íntima, molt més emotiva, molt més
elegant. La que ella i el seu llibre es mereixien, el premi al seu
treball. Aquest acte tenia molts valors afegits: el ser la
protagonista del dia com tocava i l'estar envoltada de moltes
persones amigues, de moltes persones poetes, que volien celebrar amb
ella el seu dolç moment.
M'havia
comentat que se li feia estrany veure un llibre seu en una paradeta
de llibres de Sant Jordi. Me'n reia sola quan la veia signar i
dedicar llibres a tots els qui eren allà. Hi tenia cua! No vam poder
parlar-ne però em feia a la idea del que devia còrrer per la seva
pell. I per més endins.
Abans
de deixar-vos aquí una de les seves DITADES, la que dóna títol al
llibre i una de les seves EMPREMTES, vull donar-li les gràcies per
haver tingut l'oportunitat de SER-HI, ha estat un veritable plaer.
Marta, moltes,
moltes, moltes felicitats!
VULL
estirar
de
les butxaques dels pantalons
els
fils de vidre
per
trencar històries que foraden folres.
Trencadís
necessari
de
pretèrits antics
que
ja no em calen.
I
L'EMPREMTA:
T'escric
des de l'impacte que em produeix
la
fotografia de nina, la rialla, l'esguard.
En
la innocència dels anys passats,
de
la infantesa,
des
de la permeabilitat de les sensacions,
les
emocions, el caliu als porus de la pell,
l'escalfor
al moll dels ossos.
Tanmateix
des de la cadència musical
d'un
temps que ha anat transcorrent,
des
del compàs, la coma, la pausa.
O
sigui des del meu passat,
des
del meu present d'avui i d'ara,
d'aquest
minut precís en què acompanyo
llapis
per a l'escriptura.
T'escric
en un jardí boscà
que
ara és meu, ple de bardisses;
des
d'aquest anar polint i anar escombrant
les
fulles seques
per
deixar pas al verd serè que vindria a ser
-a
efectes de memòria interior confegida -
un
verd obert.
Si encara no el teniu, busqueu-lo, val la pena.