- Sessió continua al cinema (2 min)
- John Elton (2 min)
- Cap allà llibres, cap a l’altra banda…
- Gossos robots amb caps de silicona hiperrealistes de Musk, Bezos, Zuckerberg i altres recorren la Nova Galeria Nacional de Berlín (1 min)
- El community manager de Lidl es genial
- Fa 4 anys que una marmota roba la collita d’un granger (32 segons)
3
Avui recupero el cànid CT1535
Feliç dia mundial de portar el gos a la feina!
Aquest bloc també s’apunta a celebrar el dia de portar el gos a la feina. Avui, ho tinc fàcil, algunes fotos i vídeos divertits de gossets i ja està ^^
Als gossos no els fan gaire gràcia els banys
Un recull de fotos de gossos traient el cap per la finestra del cotxe. Com per exemple
Cartell de gos no perdut.
Un gos i l’electricitat estàtica
Neil Tyson el gos que sap mil paraules
Cas típic 4150: noi li agrada 99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents
Posted: 2026-05-11 in Llibres
99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents – Jair Domínguez (200 pàgines)
No es tracta d’un llibre com a tal, és un recull d’opinions de l’autor sobre diferents temes, sota el pretext de decidir de si són bones per la independència de Catalunya o no. Jair fa servir dues premisses, per una banda, es vol carregar tot el que ell considera dolent per Catalunya, i segon es vol carregar coses bones que tenim els catalans, que justament perquè encara les tenim, i les gaudim, eviten que gastem tota la nostra energia cap a la independència perquè no estem tan malament. Un exemple de les primeres serien Aznar, la Baguetina Catalana, el pare de Jorge Lorenzo, i exemples del segon cas serien el fuet, Messi, o els Segadors. El problema més gran del llibre és que està molt lligat amb l’actualitat de la seva publicació, és a dir, el 2013, però, així i tot, l’humor directe d’en Jair funciona prou bé si tens una mica de memòria. Entretingut i l’oblides al cap d’haver-lo llegit.
A Espanya no saben sucar tomàquet al pa i, tot i saber que existeix, es neguen a claudicar, a acceptar la grandesa de l’invent català, i segueixen menjant entrepans de pa sec. El punt de sofisticació màxima que poden oferir a un català és sucar el pa en tomàquet triturat de pot. Des dels bombardejos de Barcelona del trenta-vuit no es veia una ofensa similar.
Cada cert temps els catalans tenim la necessitat de tocar els collons a Espanya d’una manera o una altra. Es tracta de protagonitzar algun acte, gairebé sempre justificat, que quebrante la unidad de España. No és motiu de conya, això; als espanyols els preocupa molt la unitat del seu país. Es veu que si es trenca Espanya s’obre un esquerda de la qual sorgeix un Déu primigeni i es menja el rei o alguna cosa similar. Si algun dia esteu fent cua en un supermercat a Valladolid i teniu pressa, proveu de dir: «¡QUE SE ROMPE ESPAÑA!» i veureu com tots marxen espaordits.
Reportera/becària: Bon dia, Carmen, com es troba?
Àvia centenària: Què?
Reportera/becària: Com està?
Àvia centenària: Com diu?
Reportera/becària: Ja ho veus, Ariadna, es troba molt bé. La Carmen té una salut que ja voldríem molts de nosaltres.
Àvia centenària: Què dius, maca?
I la reportera posa cara de feina ben feta no té fronteres.
Segons la majoria de diccionaris, tunejar és l’art de decorar, modificar i, en definitiva, millorar un element determinat. L’home primitiu va tunejar les coves d’Altamira, els murs de Babilònia i, un temps després, els seus Opel Tigra. És exactament el mateix. Quan d’aquí tres mil milions d’anys els humans del futur desenterrin un Renault 5 Copa Turbo amb vidres tintats i seients de competi, es meravellaran davant l’estultícia humana.
Per algun estrany motiu, els polítics no evolucionen. Cada polític fa millor el seu predecessor: després de Zapatero ve Rajoy, després de Montilla ve Pere Navarro i després de Toni Cantó… Bé, després de Toni Cantó, segons aquesta regla de tres, vindria Satanàs o Leticia Sabater.
Una de les maneres d’aconseguir la independència d’un estat és per la via penal, és a dir, fent pena. Penseu que Montenegro va aconseguir la independència pel seu valor geoestratègic? No em feu riure. Montenegro és independent perquè el seu vestit regional és com si l’hagués dissenyat un aragonès lobotomitzat després de veure Braveheart col·locat de mescalina. La gent de Montenegro va aconseguir la simpatia de la comunitat internacional perquè és com un poblet entranyable. I també perquè a la mínima agafen un kalàixnikov i assalten el Parlament, però aquest és un altre tema.
Un Volvo XC90, un cotxe de seixanta mil euros. No només indigna el preu, sinó el fet que sigui un vehicle d’urbanita, un d’aquells cotxes que vol ser un quatre per quatre però que si troba una bassa a la carretera ha de trucar a la grua. Els nou-rics s’hi enfilen i es pensen que és un Nissan Patrol dels vuitanta, d’aquells que els era igual si els foties gasolina normal o súper o si pixaves al dipòsit. Per saber si un cotxe és un quatre per quatre t’has de preguntar si el conduiria un militant de Hezbol·lah. Si la resposta és negativa, el que tens és un cotxe familiar de pijo.
Quan vas a l’hospital és perquè no et queda altre remei. És l’última opció de l’home occidental. Tots hem patit un atac de gastroenteritis fulminant, però el passes a casa. Les has de veure molt magres per anar a l’hospital. Ha de ser un cas de màxima necessitat, d’aquells d’anar amb el cotxe descapotat per poder conduir dret.
Nota: 7/10
Cas típic 4149: noi li agrada la Paradoxa de l’aniversari
Posted: 2026-05-08 in Recull dels divendres- Una bici amb mitges rodes (21 segons)
- La Graella d’assimilació del color
- Sistema de visualització de la punta de l’espasa en esgrima (40 segons)
- El rellotge humà de l’aeroport d’Amsterdam
- Gat vs robot aspiradora (10 segons)
- La esfera de Las Vegas va fent cares mentre aterren avions (28 segons)
- Paradoxa de l’aniversari segona part
Avui recupero el calent CT1536
Què tal la revetlla de Sant Joan d’ahir? Ja vau fer una foguera ben grossa? Us agrada el foc? Doncs us encantarà el post d’avui.
Què fa més por que un tornado? Un tornado de foc.
Bruce Lee encenent mistos amb un Nunchaku
Concentrar un raig solar amb 5800 mirallets.
Una il·lusió òptica feta amb espelmes
Sabeu què passa quan enceneu un milió de llumins a la vegada? Si sou impacient aneu directament el minut 4.
La boca d’un volcà des de molt aprop, potser massa.
Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.
- Una película de Minecraft (2025) [4,4][3]: Potser serà perquè no he jugat mai al Minecraft i no agafo les referències i les bromes, però la pel·lícula m’ha semblat el típic camí a l’aventura sense aventura per se. Entenc que és una pel·lícula infantil / juvenil, però en tot el film només he trobat un gag que m’hagi fet somriure. No connecto amb aquest tipus d’humor marca Jack Black.
- Campeones (2018) [6,9][4]: Un entrenador de bàsquet haurà de dirigir un equip de discapacitats intel·lectuals, en els quals no confia. Aquest tipus d’humor bon rotllista no em va gens, ja m’imaginava que la pel·lícula seria tal qual és, però reconec que podria haver sigut pitjor.
- Superagente 86 de película (2008) [5,2][5]: Steve Carell es posa a la pell del clàssic agent sapastre, no acaba de ser el meu tipus d’humor, però alguns gags són salvables, la pel·lícula millora bastant amb el personatge interpretat per Anne Hathaway, gràcies per existir.
- Focus (2015) [5,5][5]: Will Smith és un veterà estafador que ensenya a la novella Margot Robbie a ser una bona estafadora. La trama és bastant ridícula, i no suporto la prepotència del personatge de Smith, però no puc posar una nota més baixa a una pel·lícula on Robbie surt sempre tan guapa.
- La estafa (Bad Education) (2019) [6,3][6]: Basada en fets reals, Hugh Jackman sembla el gerent escolar perfecte fins que demostra que amaga molts secrets, i Allison Janney no es queda enrere. Prou bé per ser un tema que em desperta tan poc interès com una estafa en la gestió escolar.
- Movida celestial (2025) [5,8][6]: Comèdia on l’àngel Keanu Reeves intercanvia la vida d’un pobre i un ric, potser aquesta sinopsi ja l’heu escoltat abans, però els actors són divertits, això és tot el que un busco en una senzilla comèdia.
- Mickey 17 (2025) [6,0][7]: En un futur no gaire llunyà envien una nau de colons a un planeta, Robert Pattinson farà el paper de clon prescindible en aquesta perillosíssima expedició. M’ha agradat molt l’humor negre de com maltracten al pobre Pattinson sense cap mena de mirament, inevitable pensar amb les feines porqueria que hi ha avui en dia. La trama en si mateixa va de més a menys, on la situació inicial està ben pensada, però amb un clímax final que no està a l’altura. El paper de Mark Ruffalo és massa estúpid pel meu gust. Així i tot, totalment recomanable.
- Superman (2025) [6,0][7]: Agraeixo que no sigui l’enèsim remake de la mateixa història de Superman, l’actor és nou i la trama també. Sempre m’ho passo bé amb les pelis de James Gunn, per tant, no és tan fosca com les seves predecessores, però tampoc és 100% comèdia boja com algunes de les produccions del director, té una mica de missatge i tot. M’ha agradat, encara que Superman em sembli dels superherois més avorrits per culpa del seu gran poder.
La Humanitat Dividida – John Scalzi (448 pàgines)
Com recordareu últimament he estat llegint llibres de la saga de la Vella Guàrdia de John Scalzi. Bé, el primer el vaig llegir a finals del 2016, però el segon i el tercer van ser en el 2025. El normal, quan llegeixes una saga que t’agrada és llegir tots els llibres de la saga, sempre que l’autor no es cansi d’escriure i deixi la saga a mitges (això va per tu Patrick Rothfuss), però amb aquesta saga em veig obligat a fer una excepció perquè el quart llibre, La història de Zoe, és bàsicament un refregit dels mateixos fets que la Colònia Perduda, però canviant de protagonista, a sobre el protagonista passa a ser una adolescent, quina broma de mal gust. Vist el panorama, he abandonat el llibre al cap de poques pàgines i he saltat cinquè llibre de la saga La Humanitat Dividida, i d’això va el post d’avui.
El nom del llibre no enganya, efectivament la humanitat està dividida, entre la Terra i la Unió de Colonies. Les colònies dominen tot el que és l’expansió de la raça humana per l’espai, amb les seves naus, els seus soldats, i òbviament les seves colònies, i la Terra se sent utilitzada, i amb raó; la Terra és només el camp de cria per la Unió Colonial, només volent gent per tenir recanvis pels soldats (els soldats tenen una tendència a morir realment preocupant), i tenir gent per poder colonitzar nous planetes. Amb aquesta situació la Terra se sent utilitzada, la clàssica situació de “Només em vols pel sexe”, però a escala global. Amb els recursos limitats, la Unió Colonial haurà de canviar la seva tàctica, s’ha acabat això de ficar-se en baralles com el pinxo del barri, haurà de passar-se a la diplomàcia si vol sobreviure en aquest perillós univers.
Em continua agradant com escriu el senyor Scalzi, trames dinàmiques, intrigues, i l’acció cada vegada més justa i necessària, sempre avançant gràcies al protagonisme. Una vegada més el protagonista del llibre és algú nou que no coneixíem, un soldat també, però que no treballa com a soldat, però tots els protagonistes d’aquesta saga tenen caràcters força semblants; una persona amb un caràcter fort i molt resolutiu, que no perd mai l’humor fins i tot en les situacions més fotudes.
Però no tot és positiu en el llibre, més que un sol llibre, la sensació és que es tracta de quatre “missions” diferents en les que el protagonista ha participat, tot i que estan relacions i apareixen seqüencialment, els talls queden massa evidents, i la tercera història, la del gos no m’ha agradat. Tampoc m’ha agradat, que a diferència dels altres llibres de la saga, aquí el final queda més obert. Tot i això, diria que és el meu llibre preferit de la saga.
—Tenemos un problema —anunció el ingeniero jefe.
—¿Es otro problema de la clase «creo que tenemos un problema potencial con el flujo de energía»? —inquirió Coloma.
—No, es un problema de la clase «estamos jodidos y vamos a morir de una manera espantosa en la fría y oscura infinitud del universo»
Nota: 7/10
Cas típic 4146: noi li agraden els petits trucs de màgia
Posted: 2026-05-01 in Recull dels divendres- Fes-li un orifici petit van dir. (33 segons)
- Els mems de cada generació
- La casa està encantada
- Comarques a Hongria amb una població menor que l’edifici residencial més gran del país
- L’oceà Pacífic és tan vast que podria contenir 16 Polònies
- Per què no han tornat a la lluna?
- Animaris Rex (40 segons)
- Petits trucs de màgia (90 segons)
Avui recupero el CT1498 sobre oficines
Dia 1 maig: dia del treballador. Per tant, toca aquest bonic post relacionat amb el món laboral
Saps que és un mal dia a la feina quan un bombarder s’estavella contra la teva oficina.
Què més divertit que putejar el company de feina tot decorant-li l’escriptori? Com ara aquest
Si saps rus segurament aquest vídeo encara et farà més gràcia.
Fart de la típica companya que no para de cridar pel telèfon?
Fart dels problemes amb la impressora?
Fart del company de feina torracollons?
Persona 5 és un videojoc que barreja combats per torns i simulació social en una trama on s’ha de despertar el cor de la gent tal que deixin de ser uns malparits. La part forta de Persona 5 és sobretot la part de simulació social, però com que també és la que s’acaba fent més repetitiva en els moments en què la trama va més lenta, se li han afegit tota la part dels combats per torns per fer un canvi d’aires i la veritat és que s’agraeix. La part dels combats és fàcil d’explicar, són com les lluites amb els Pokémon, però en comptes de tenir el bitxo a fora el tens a dins de la persona, potser per això es diuen Persones. La part de la simulació social és més llarga i complexa d’explicar, tu, el protagonista, un nano que va a l’institut haurà de passar el dia a dia mentre “fa temps” per enfrontar-se al tema de canviar la gent malvada del seu voltant, explicat així sona bastant absurd, però té el seu sentit, agafat amb moltes cometes. “Fer temps” vol dir millorar les teves habilitats fent activitats quotidianes, com ara veure pel·lícules, estudiar, pescar, fer esport, llegir, jugar a videojocs, i un llarg etcètera. Però el que més faràs en aquest joc és parlar amb la gent, sobretot amb la gent que té problemes, i creieu-me que tothom amb qui et trobaràs tindrà problemes, no hi ha cap personatge realment feliç en tot el joc, aquí és on entres tu, un adolescent que es convertirà en el psicòleg de tothom, això vol dir que tothom t’explicarà les seves merdes, i bàsicament amb tres o menys paraules els aniràs solucionant la vida, perquè si una cosa destaca del teu personatge són les seves frases breus, però encertades, amb dues o tres paraules intercalades en els llargs monòlegs dels altres personatges aconseguiràs que t’acabin veient com la millor persona del món, i totes les noies s’enamoraran de tu, ja ho diuen que l’important és saber escoltar… En aquest joc tothom parla, fins i tot hi ha un gat que parla molt més que tu, i a sobre et diu què has de fer, no sabeu com odio aquest gat que fins i tot et diu quan has d’anar a dormir.
Si esperes un joc d’acció frenètic vas molt equivocat, a Persona 5, el què faràs serà llegir, no sé quantes línies deu tenir, però estic segur que he llegit llibres més curts, però si s’han de fer videojocs per tal que les noves generacions llegeixin, doncs es fan i ja està. El joc és llarg, potser és veritat que jo soc una mica lent jugant, i m’agrada explorar bé les possibilitats, però és que he trigat 146 hores a passar-me la versió Royale, que es veu que té escenes extres respecte a l’original, això vol dir més gent nova amb problemes nous, i qui els haurà d’escoltar? Un servidor. El joc està ambientat a Tòquio, i és una manera interessant per fer turisme pels barris de la ciutat gràcies al fet que tot està ben comunicat amb metro. Sembla que no, però un tema important és la banda sonora, el joc sona molt bé, la música m’ha encantat.
És bona idea començar pel Persona 5 havent-hi quatre Persones abans? La gent diu que sí, que les trames són independents, i que el cinc és el preferit de la majoria, també és l’últim que ha sortit i el que té les mecàniques més polides. Malgrat que en moments el joc es pot fer repetitiu i a vegades necessites descansar de la lectura, reconec que m’ha agradat, i que és molt probable que jugui a altres Persones, probablement el pròxim serà el Persona 3, que és el que han fet una remasterització per tal que sigui visualment més atractiu i amb millor jugabilitat. Però ara mateix, malgrat que el joc estigui molt bé, necessito canviar radicalment de joc, 146 hores són moltes hores.
- Chazz Palminteri i la màfia (2 min)
- El culpable mut (Cyanide & Happiness)
- El marbrejat (2 min)
- Concurs de tallar troncs a Austràlia (2 min)
- Com el cervell transforma un moviment recte en un de circular. (47 segons)
No tinc res més aquesta setmana
Avui recupero el CT1504 el qual vaig donar pistes sobre les preguntes del CT1500
Alguna gent s’ha queixat de la dificultat d’alguna de les preguntes del cas típic 1500. És inconcebible que la gent mostri tan poca atenció per les Sagrades Escriptures d’aquest bloc! Però soc magnànim! No patiu! Us donaré pistes!
Bloc 1: Molt fàcils
1.1 Qui és la seguidora més fidel del bloc?
a) Ahse
b) Ashe
c) Hase
d) Nicole Kidman
A veure. Tot i que Nicole Kidman i jo som molt amics i m’ha dit que passa sovint pel bloc, per cert, aprofito per saludar-la. “Hola Nicole!”. La veritat és que ella és una mica tímida i li fa cosa deixar comentaris.
1.2 Segons el meu encertat criteri quina és la millor plataforma per tenir un bloc?
a) WordPress
b) Blogger
c) Blog.com
d) BlocDeLaSogra
Tot i que BlocDeLaSogra és una plataforma molt potent i suporta una bona pila de blocs, la seva excessiva pesadesa en el que fa a omplir-me el plat de menjar és una mica difícil de suportar.
1.3 Quina és la meva sèrie de dibuixos animats preferits?
a) Futurama
b) Els Simpsons
c) Family Guy
d) Sailor Moon
Tot i que Sailor Moon és temptadora per allò de les noies amb les cames infinites i les faldilles curtes, la veritat és que la temàtica no m’atreu massa.
1.4 Quin és el meu escriptor preferit?
a) El famós George R. R. Martin
b) Sir Terry Pratchett
c) El clàssic Isaac Asimov
d) La bruixa de la J. K. Rowling
Els més observadors ja us haureu adonat que aquest bloc no està precisament ple de ressenyes de llibres de la J.K.Rowling, perdó, volia dir de la bruixa de la J.K.Rowling.
Bloc 2: Fàcils
2.1 Quin és el meu esport preferit?
a) Bàsquet
b) Futbol
c) Cúrling
d) Frontó
Com ja sabeu la final de Cúrling de les passades olimpíades de Londres va ser un no parar de saltar del sofà on finalment es fa imposar Suècia sobre Noruega. Quins nervis, quin patiment…
2.2 Quina és la meva religió?
a) Catòlic
b) Protestant
c) Ateu
d) Pastafarista
Ja ho veieu, el bloc està ple de sants i mares de deu per tot arreu…
2.3 Quin és el número de cas típic més alt escrit fins al moment?
a) 1.500
b) 1.592
c) 1.703
d) 2.971.097
Tot i que soc una màquina imparable de postejar, calculo al ritme actual arribaria al cas típic 2.971.097 d’aquí uns 12.300 anys, any amunt any avall.
2.4 Quin va ser l’últim cas típic publicat a blogger?
a) 288
b) 1500
c) 100
d) A blogger? Jo mai!
Tothom té un passat…
Bloc 3: Normals
3.1 Quina és la malaltia que més m’indigna?
a) Diabetis tipus I
b) Diabetis tipus II
c) Diabetis tipus III
d) Síndrome de la Tourette
Pobra gent de la Síndrome de la Tourette, com si no en tinguessin prou amb el seu.
3.2 Actualment quina és la meva cervesa preferida?
a) Selecta (San Miguel)
b) Voll-Damm (Damm)
c) 1906 Reserva Especial (Estrella Galícia)
d) Fanta Llimona (Coca-Cola)
Si us fixeu atentament en el llistat de respostes, potser podeu arribar a descartar l’opció que té menys pinta “cervesil”.
3.3 Quin és el viatge personal més detallat que he explicat en el bloc?
a) Marroc
b) Polònia
c) Ganimedes (la tercera lluna de Júpiter)
d) Dinamarca
Fa temps que tinc la nau espacial espatllada :(
3.4 Segons l’últim recompte fet al bloc, quantes vegades m’han robat la bici?
a) 0
b) 3
c) 4
d) 27
Mort i destrucció als lladres de bicis! Ja sé que això no és cap pista, però és que aquest tema m’indigna.
Bloc 4: Difícils (opció extra)
4.1 Contant aquest, quants posts té aquest bloc?
a) 1500
b) 1539
c) 1639
d) 1658
e) Una dotzena a molt estirar
“Una dotzena a molt estirar” Hahahahaha fins i tot jo mateix em sorprenc del meu genial sentit de l’humor.
4.2 De quin tipus de posts n’hi ha més?
a) Posts on el número de cas típic és més alt que el nombre de posts publicats fins al moment
b) Posts on el número de cas típic és més baix que el nombre de posts publicats fins al moment
c) Posts on el número de cas típic coincideix amb el nombre de posts publicats fins al moment
d) Posts on el número de cas típic és múltiple de tres
e) Posts on el número de cas típic és múltiple de 1500
Inici, Executar, escriviu “calc” i aneu dividint tots els números de casos típics entre 1500 a veure quan n’hi ha que us donin un resultat sense decimals.
4.3 Quin és el primer llibre de Terry Pratchett que em vaig llegir?
a) Brujerias
b) Dioses Menores
c) Reechicero
d) Eric
e) Cinquenta sombras de Grey
Fins a la data Terry Pratchett ha escrit 39 novel·les ambientades en el Mundodisco, però definitivament hi ha una de les opcions que el mestre mai escriuria, per començar ell sap escriure.
4.4 Quin és el primer cas típic que es va publicar a les 06:00 AM?
a) 666
b) 1302
c) 1033
d) 289
e) 1619
Realment aquesta pregunta ja és massa fàcil per a estar en la categoria de difícils, no esperareu que us faci tota la feina, investigueu una mica!
Bloc 5: Impossibles (sense opcions)
5.1 Quin ha sigut l’únic llibre que se li han dedicat tres casos típics i no ha estat en casos típics consecutius?
Ostres que malparit que soc, aquesta és complicada de collons Muahahahha.
5.2 Quin és el número de cas típic que ocupa més posts sense canviar de número (és a dir, que està dividit en parts, per exemple 1A, 1B, 1C, etc)?
Va, una pista bona, aquestes coses estranyes amb els números de casos típics queda clar que només potser dels temps que era un jove impetuós i irresponsable.
5.3 Quin va ser el primer cas típic que no va rebre cap comentari (si el trobeu no val deixar un comentari)?
Però què collons! Encara voleu més pistes?! Aquesta pregunta és molt fàcil per estar en aquesta categoria. Què passa? M’estic tornant tou? A veure si ara començaré a sentir allò que els humans en dieu “empatia”.
5.4 Quin son els tres números més petits de 1500 que no tenen cas típic?
Heus aquí una prova més de la meva fal·libilitat. Us pensàveu que jo soc un Déu omnipotent i infal·lible? Doncs penseu correctament, el que passa és que a vegades poso errors expressament per veure si esteu al cas, i no és per criticar, però normalment no ho esteu gaire…
Snatch, la sèrie, agafa tots els elements de Snatch, la pel·lícula, sempre amb el permís del director Guy Ritchie, però sense comptar amb ell per fer la sèrie. Com que la pel·lícula la tinc en el meu top 5 de pel·lícules preferides, quan em vaig assabentar que existia la sèrie l’havia de veure. És veritat que tots els elements característics de la pel·lícula estan en la sèrie, hi ha diamants, hi ha mafiosos londinencs, només faltaria, hi ha gitanos, hi ha boxa, hi ha atracaments, hi ha jueus, fins i tot apareixen de manera tangencial els porcs. La principal diferència és que la sèrie no és tan coral com ho era la pel·lícula, aquí la trama se centra més en la banda dels Hill, i no hi ha trames creuades que era la principal gràcia de la pel·lícula. Una altra diferència són els personatges femenins, han passat 18 anys i els temps canvien, mentre que a la pel·lícula estan pràcticament absents, en la sèrie trobem dues noies i una senyora La sèrie també té humor, no es pren seriosament ella mateixa, un exemple, la sèrie és tan paròdica que fins i tot hi ha un mafiós que té un altar amb espelmes a Pablo Escobar.
Mentre la pel·lícula comptava amb una pila d’actors ben coneguts, en la sèrie d’actors coneguts en la primera temporada trobada només he trobat el Ron de Harry Potter (Rupert Grint), en la segona apareixen un parell d’actors espanyols coneguts l’Úrsula Corberó (La Casa de Papel), i Hovik Keuchkerian (El coprotagonista de Reina Roja i Antidisturbios). Com era d’esperar la sèrie no està al nivell de la pel·lícula, però, així i tot, per mi ha estat una sèrie gaudible i entretinguda, especialment la primera temporada; la segona temporada canvien d’aires, van a la Costa del Sol, i la trama de la sèrie es torna més estúpida, m’agradaria pensar que no és culpa d’omplir la segona temporada de la sèrie d’espanyols, però potser sí… també apareixen un parell de catalans, però no en surten molt ben parats. Pel meu gust, en la segona temporada afegeixen personatges secundaris ridículs que es converteixen en un recurs còmic massa forçat, i mentre em creia la maldat dels dolents de la primera temporada, en la segona temporada els he trobat massa tòpicament i gratuïtament malvats.
Snatch té un 6,0 al filmaffinity i un 6,9 a l’imdb
Nota: 7/10
- Enginyeria social, la millor eina per entrar
- Nostàlgia d’internet
- L’Administració Federal d’Aviació contra el departament de Defensa
- Dinosaures que no semblen dinosaures (XKCD còmic)
- Ja sabeu que va morir Chuck Norris? (90 segons)
- Si el vostre idioma és diferent de la vostra nacionalitat… (90 segons)
- Sprite: Publicitat dels 90 (30 segons)
Crec que el CT1500 va ser el primer concurs de preguntes del bloc, però avui us deixo amb el CT1508
Per fi ha arribat el dia que estàveu esperant! El dia que dona sentit a les vostres miserables vides! Avui és el dia d’anunciar els guanyadors del concurs del cas típic 1500! Quina emoció! Quins nervis! Vosaltres tampoc heu pogut dormir pensant en la cerimònia d’avui, oi?
Abans de tot haig de donar les gràcies a les dotzenes de gent per la seva participació. Què en dic dotzenes?! Són centenars! O milers! O milions! o… quatre gats. Però bé, l’important és que uns quants de vosaltres us heu esforçat, els altres, si haig de ser sincer no gaire, crec que hi ha vigilants de la zona blava que haguessin encertat més respostes que alguns de vosaltres, amb tota l’estima cap als vigilants de la zona blava que són unes bellíssimes persones que fan molt bé la seva feina, no en deixen passar ni una tu.
Però no ens desviem del tema, estem reunits aquí estimats blocaires per conèixer la persona que té més coneix aquest bloc, la persona que ha fet una tasca d’investigació digna d’Hercule Poirot, o la persona que ha tingut més sort i ha encertat més preguntes de pur atzar. I sense més dilació la persona que ha encertat 17 preguntes, en McAbeu! Moltes felicitats! I no t’oblidis d’agafar la imatge de la copa del premi per tal que la puguis mostrar amb orgull en el teu bloc com un autèntic tresor. De fet, pots posar-ho en el currículum que tens aquest premi. Et deixo triar entre l’original del cas típic 1502 o la que va fer l’ahse en el 1503. Agafa el que vulguis:
Us deixo amb la llista de persones que han participat ordenant pel nombre d’errors que ha fet cadascú, perquè posar els encerts seria massa glamurós i com a perdedors que són no s’ho mereixen pas.
- Anna 7 errors
- Xexu 7 errors
- Ahse 8 errors
- Crític de cine 11 errors
- Gemma Sara 12 errors
- Carquinyoli 18 errors
- Ferran 18 errors
- Maria 20 errors
Això és tot per avui, demà el bloc continuarà amb els posts de sempre.
Pons's blog