Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NYC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NYC. Mostrar tots els missatges

7.4.12

Més Nova York


Ens en tornem a Nova York. (virtualment es clar) Els que més o menys ens seguiu sabeu de la nostra estima pels Estats Units, així que tornem  a fer un cop d’ull a la ciutat dels gratacels.
Igual que l’últim post novaiorquès aquest també girarà a l’entorn d’edificis no tant coneguts però que, al nostre entendre tenen també el seu encant. I, també com l’altre vegada seran exemples de diferents èpoques i estils.


The Ansonia.  Arq. Graves and Duboy . 1899-1904  Estil: Beaux-Arts                                     


L’Ansonia, rep el seu nom en honor de l’avi del seu promotor Anson Green Phelps, fundador de Phelps, Peck & Co. industrials del metall. Establerts a Derby (Connecticut) va arribar un moment que necessitaven ampliar les seves instal·lacions i davant la impossibilitat de fer-ho allà mateix es van traslladar una mica més al nord just a la riba del riu Naugatuck,a on varen fundar una localitat amb el mateix nom (tot i que d'entrada l'hi volien dir "Phelpsville").Va ser reconeguda com a barry de Derby el 1864 i com a ciutat independent el 1888. Segons el cens de 2010 a Ansonia hi havia 19.249 persones.
Però tornem a l'edifici. Hotel i apartaments, seguin el model dels grans hotels francesoso de l'època té, a més cafeteries, una gran sala de ball, un vestíbul amb una font, diferents estàncies, sales i zones de reunions, i, per acabar-ho de rematar, la que en el seu dia va ser la piscina coberta més gran del món. L'edifici està construït amb materials ignífugs i la seva estructura interior el fa gairebé insonoritzat.
Per la xarxa hi ha algunes imatges antigues que ens l'ensenyen amb uns pinacles coronant les torres de les cantonades. 



The Ansonia

The Cooper Union for the Advancement of Science and Art – Morphosis Architects . 2006-09

La Cooper Union és un centre d’ensenyament fundat el 1859 pel constructor de la primera locomotora a vapor dels Estats Units:  Peter Cooper.

Cooper visionari i emprenedor era també fabricant de gelatina, reinventor de rentadores,  màquines de polir vidre...Va veure que les vies del tren també podrien servir com a bigues per aguantar edificis fet que va suposar una revolució en la manera de construir especialment gratacels, igualment va fundar la Newfoundland & London Telegraph el 1854 i la North America Telegraph Company el 1857  essent ell el promotor principal de la primera estesa del cable telegràfic que creuava tot l’Atlàntic.

Filantrop com era va organitzar una colla d’institucions socials, dispensaris i asils.
Fidel als seus principis que el porten a  revertir a la societat part d’allò que la societat l’hi ha donat va fundar la Cooper Union amb la finalitat d’oferir accés a l’educació a tothom que ho volgués, sense distinció de gènere i prioritzant els horaris nocturns a fi efecte que els treballadors poguessin anar-hi després de la jornada laboral. La institució es va convertir ben aviat en referència a la ciutat. Actualment és reconeguda com a una de les principals escoles d’art, enginyeria i arquitectura de  Nova York.

Pel que fa a l’edifici és obra de Morphosis architecs, i data del 2006-09.
Internament, l'edifici està concebut com un vehicle per fomentar la col·laboració i el diàleg interdisciplinari entre les escoles de la universitat. Tots els seus espais estan organitzats entorn l’atri central, connectats entre ells i pensats com si fossin una gran plaça vertical. Per a reforçar aquesta idea de plaça , aquesta estratègia per crear espais intel·lectuals, llocs de reunions i trobades, els ascensors principals només paren a la primera, cinquena i vuitena planta, obligant així als estudiants a fer servir les escales i els “ponts” que uneixen diferents estàncies (evidentment l’edifici també disposa d’ascensors “normals” per a tasques internes).

Fidel a l'esperit de dedicació de la institució a l'educació gratuïta, oberta i accessible, l'edifici s'obre simbòlicament a la ciutat. Amb transparències visuals i espais públics accessibles des de la institució s’interactua amb la xarxa física, social i cultural del seu context urbà. A nivell de carrer, la façana transparent convida al veïnat per observar i prendre part en la intensitat de l'activitat que conté.


The Cooper Union

24.10.10

Tres racons de Nova York

Viatjarem avui a Nova York , però veurem tres racons que no són pas els més coneguts. Tres  indrets diferents, de diferents èpoques, estils i utilitats. Una esglèsia del s. XIX , un hotel de l’any 2002 i un edifici d’apartaments del 2005. Som-hi!






































Christ Church de Cobble Hill.

Seguint un disseny de Richart Upjohn ( el mateix arquitecte de la Trinity Churh de Wall street, el 1842 es va consagrar aquest petita església.

El 1916 L. C Tiffany (dels Tiffany de tota la vida) va fer-ne el vitralls, que malauradament van desaparèixer en un incendi l’any 1939, quedant-ne només un de sà i estalvi.







































Westin New York at Times Square.

Un espectacular edifici de 49 plantes , (4 del complex d’entreteniment e-walk, i 45 d’hotel), portat a terme pels arquitectes Bernardo Ford-Brescia i Laurinda Spear l’estudi Arquitectonica. Finalitzat l’any 2002 està destinat a esdevenir una de les noves icones de la ciutat.
 
 




































Astor Place .


Edifici del 2005 , de 21 plantes, d’us residencial i comercial seguint un projecte de Gwathmey Siegel & associates, amb Ismael Leiva com a arquitecte associat. De formes curvilínies i façana de mirall, no us recorda una mica les torres Trade?

 informació extreta de:



26.6.09

NOVA YORK EN BLANC I NEGRE.

De Nova York no cal que expliquem res. Dir alguna cosa no us aportaria res que no sabéssiu ja. Per tant sols us presentem alguna foto.

Fetes el 1999, amb càmera analògica Cannon AE1 i pel.licula (fuji crec recordar) Blanc i Negre.
Esperem que us agradin. Ja ens ho fareu saber.








Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.