Són construccions que neixen desprès de moltes, moltes hores de feina i manifesten un coneixement del medi extraordinari. Com si no es poden fer el marges, de tal manera que aguantin tota la pressió de la terra si que alhora siguin prou permeables a l’aigua, evitant que es desfacin cada dos per tres?
Caseta d’assedegador, tot i que es coneix popularment com a “Assebador”. Uns metres més endavant hi ha una pedra en forma de cosi a on s’hi posa aigua. Es para i dissimula el filat per a caçar els ocells (bàsicament tords) i cap dins, sense fer soroll i a esperar que vinguin, vigilant per la petita espitllera que es pot veure a la dreta, a sobre del brotet verd d'herba.
Les casetes acostumen a tenir alguna lleixa per a poder-hi deixar les quatre coses que es porten per a menjar. També és habitual que hi hagi una menjadora per al matxo o ase. Serveixen més que res per a refugi en cas de mal temps. Si la finca està molt allunyada del poble, els nostres avis o besavis també hi han passat alguna nit, a fi efecte d’aprofitar més el temps i tornar cap a casa amb una collita més complerta.
Igualment es fan pous, si el terreny ho permet per recollir l’aigua de la pluja (un altre bé preuat i en molts casos escàs) , camins i tancats per el bestiar, divisions de finques etc.