La "revolució" editorial valenciana

Els últims mesos, Alfons Garcia ha publicat a Levante-EMV uns articles ben interessants i recomanables per seguir l'evolució dels moviments (alguns, inexplicablement silenciosos) que s'estan produïnt en el sector editorial valencià i que estan revolucionant el panorama d'aquest segment cultural que hauríem de considerar socialment i políticament estratègic. 

Sota una aparença estàtica (en els anys precedents hi havia hagut pocs actors nous) es precipiten ara canvis que s'albiren transcendents. Si ens remuntem uns mesos enrere, Alfons Garcia es feia ressò d'"El abismo del libro valenciano", que seguia l'ERO en què Bromera va reduir la plantilla. Al febrer d'enguany compartia l'anunci de la creació de Sembra Llibres ("Una nueva editorial agita el mundo cultural") i, al poc, ens recordava que "el llibre digital no parla valencià". Aquest divendres, finalment, publicava un reportatge de gran interés, notícies que corrien de boca en boca al "mundillu" però que encara no havien trobat altaveu en cap mitjà (si més no, jo no ho he vist enlloc): "La fábrica de libros se revoluciona" (si punxeu la imatge, podreu llegir-lo en aquest escaneig pedestre).

A l'article comenta projectes emergents i d'altres que es refermen (posa els exemples d'Andana, Onada i Sembra) i, sobretot, les incorporacions que realitza Tabarca (una veterana editorial, hereva en part del catàleg de Gregal, que no mostra signes de penúria econòmica) que evoluciona i creix per convertir-se en un grup editorial. Hi posa com a exemples la compra de dos segells amb llarga tradició que travessaven un moment delicat: Marfil i Ecir. "Incluso no descarta una tercera incorporación", afig encara el periodista, i ens deixa amb la incògnita. Estarem atents, perquè hi ha més segells en la corda fluixa…

Però, com s'afirma a l'article, el sector també dóna mostres de dinamisme: iniciatives com la Plaça del Llibre (que torna a la tardor) i nous segells, als quals caldria afegir SM Arrels (filial del Grupo SM, que engega, entre altres projectes per al sector educatiu, "El vaixell de vapor" en valencià), el reforç literari que està vivint Voramar (segell d'Alfaguara per al País Valencià), el naixement d'El Petit Editor i encara alguna altra sorpresa que potser quallarà a curt termini. 

Ara més que mai seria l'hora que vells i nous actors del món del llibre al País Valencià cooperarem d'una manera oberta i generosa per provocar complicitats, unir esforços i treballar més units per la sostenibilitat i el futur del malmés sector editorial autòcton. Ens cal molta reflexió (i acció) conjunta.

No vull tancar aquest apunt sense recomanar, una vegada més, el magnífic reportatge de Carles Fenollosa al Quadern d'El País, en el qual apuntava també fa unes setmanes algunes claus de la situació "entre la supervivència i la renovació".

Un llibre per a menjar-se'l

Sóc un fan d'Oliver Jeffers. Fa temps vaig descobrir per casualitat en la Fira de Londres una versió pop-up de l'àlbum The Incredible Book Eating Boy i me'n vaig enamorar (mireu aquest vídeo i veureu com n'és, d'irresistible). En aquest article de l'enyorat L'informatiu en vaig parlar, de Jeffers, i aquest dissabte hi vaig escriure una recomanació, al diari Levante-EMV, de l'últim àlbum de l'autor que ens arriba en valencià de la mà d'Andana. Precisament la traducció de L'increïble nen menjallibres. Un llibre deliciós.

Hi ha xiquets a qui els costa molt llegir, i d’altres que esdevenen autèntics devorallibres. A Enric, el protagonista d’aquest àlbum il·lustrat, li agraden els llibres, sí, però d’una manera ben peculiar. A ell el que li agrada és... menjar-se’ls. Literalment. Va començar tastant una paraula, després una frase, una pàgina, i així fins engolir-se un llibre sencer. El cas és que, com més en menja, més coses sap, i per això creu que si incorpora molts llibres a la seua dieta es convertirà en el savi més savi del món. Però, tal i com comprovarà Enric (i el lector, quan arribe al final d’aquest àlbum meravellós), els llibres no estan fets per cruspir-se’ls, sinó per llegir-los, que és també una manera ben intel·ligent d’alimentar-nos i d’omplir, si no l’estómac, sí almenys l’esperit i la imaginació.

L’increïble nen menjallibres és un èxit internacional del cotitzat il·lustrador Oliver Jeffers, gran fitxatge d’Andana Editorial. Una obra tendra, divertida i amb tocs irreverents que entusiasmarà als menuts i als no tan menuts, imprescindible a les biblioteques públiques del nostre país. I és que no ho dubteu: si teniu fam d’històries originals, Jeffers mai us decebrà.

 

 

No estirar més el braç que la mànega

Aquest diumenge, l'edició comarcal de Levante-EMV publicava una entrevista amb Ricard Peris, editor d'Andana, un segell orientat a la literatura infantil (i, aviat, juvenil) amb un catàleg encara reduït però que creix amb pas ferm. En parlàvem ací, fa un temps, del "fitxatge" que van fer amb els àlbums d'Oliver Jeffers; ara ens sorprén de nou amb l'àlbum Els fantàstics llibres voladors del senyor Morris Lessmore, la història en què es va inspirar el curmetratge que enguany va guanyar l'Oscar i que vam penjar fa uns mesos al timeline d'aquest bloc (un curt fabulós, us el recomane de totes totes). 

M'agrada la filosofia que hi ha al darrrere d'aquest segell, i que es resumeix en una de les frases de Ricard: "no estirar més el braç que la mànega". Una editorial amb personalitat i (potser per això mateix) amb futur.  Podeu llegir l'entrevista punxant la imatge.