Subvencions amunt, subvencions avall

El 14 d'abril, Levante-EMV publicava una notícia amb aquest titular:

"Eliseu Climent recibe en cinco años 10 millones de Cataluña en subvenciones"

Avui, al mateix diari (i casualment també en dilluns), trobem una carta de resposta/desmentit del mateix Climent que diu:

"Eliseu Climent no rep ni un euro procedent de subvencions a títol personal"

Si punxeu en les informacions respectives, trobareu les dues cares de la moneda.
Continuarà?

L'obsessió pel País

Aquest, a més de ser el títol del (més que recomanable) llibre de Francesc de P. Burguera editat per Publicacions de la Universitat de València, és també el pecat que ha comés Eliseu Climent: obsessionar-se pel País. Així ho confessa en aquesta extensa entrevista al diari Levante-EMV. En la pregunta sobre si a Catalunya interessa la literatura que fan els valencians, respon:

"La autonomía ha roto el mercado que durante el franquismo estaba más unificado. Sí que hay una serie de autores: Mira, Piera, Martí Domínguez, Ferran Torrent, Cremades, Cucarella, Isabel Clara Simó... que, a pesar de las dificultades políticas, han superado los límites regionales y entran en la normalidad de la literatura digamos catalana."

Com ja hem dit ací en alguna altra ocasió, Cremades s'ha pasat al castellà i Cucarella (qui ha editat les dues últimes novel·les per a adults a 3i4) ha anunciat que deixa de publicar precisament per la injustícia que suposa la poca repercussió del seu treball a Catalunya. No em semblen signes esperançadors de "normalitat"...

El mosqueig

Llig a Malva-Rosa Connection un apunt que em desperta vivament la curiositat: Eliseu Climent se mosquea. La informació ens remet a uns comentaris de Pixelades sota el títol País Valencià esbiaixat, que alhora (cal citar sempre les fonts!, ja ens ho deien en primer de carrera) parteix de l'editorial d'El Temps d'aquesta setmana, que comença així:

"Sembla inexplicable que la premsa del Principat destaque molt les notícies vingudes del País Valencià quan són negatives i, en canvi, relativitze, rebaixe o matise les informacions positives."

Us en recomane la lectura íntegra, inclosa l'acusació directa a Vicent Sanchis (ara director de l'Avui, però abans ho va ser d'El Temps...). Tot això ve al fil de la incomunicació que denunciava Toni Cucarella fa uns dies. Destaque també una afirmació de Pixelades que, sincerament, hauria de fer reflexionar segons qui:

"El que no diu la revista és el percentatge de responsabilitat que hi té el seu editor i com de còmodes s'hi troben molts valencians nacionalistes amb eixa transmissió deformada i victimista de la pròpia realitat. Que ve a ser molt."

La donació del segle

Titular de l'Avui de divendres passat: "Eliseu Climent fa donació de la Llibreria 3i4 a Acció Cultural". Em va sobtar el mot "donació" en aquest context i vaig llegir, encuriosit, la informació que signa Ester Pinter. Començava així: "Eliseu Climent, propietari de l'editorial Tres i Quatre, ha donat la llibreria del mateix nom, que des de l'any 1968 és oberta al centre de València, a l'associació Acció Cultural del País Valencià (ACPV), de la qual ell és el secretari general."Ah.A banda de la donació de la llibreria que duu el nom de la seua editorial a l'associació que encapçala ell mateix, es produeix un trasllat, ja que la llibreria, juntament amb "totes les fundacions i organitzacions de l'entorn de Climent" estaran ubicades al nou Octubre Centre de Cultura Contemporània (Octubre, com els premis de l'editorial? No es deia El Segle, com l'edifici?). M'encurioseix l'expressió "totes les fundacions". Que quantes n'hi ha?També sembla que s'hi traslladarà la revista El Temps. Així doncs, empreses privades, empreses que depenen d'associacions cíviques, fundacions diverses... Tot (hi ha qui ho ha batejat com "l'imperi d'Eliseu Climent") quedarà reunit en el mateix edifici ("un piset de 3.500 metres quadrats", en diu una altra crònica a l'Avui), la rehabilitació del qual, segons El País, ha costat un milió d'euros, sufragats per ajuntaments i la Generalitat (Catalana, no cal dir-ho). En aquest vídeo de Vilaweb, en canvi, la xifra augmenta fins els 10 milions d'euros.Retornant al tema de l'emblemàtica llibreria, en el punt de mira dels feixistes, blavers ultres i intolerants des de fa massa anys, sembla que les motivacions del canvi de propietat no són econòmiques, sinó que la intenció és que "beneficiï ACPV i el seu projecte de construcció nacional".Ah, de nou.I és que hi ha tantes formes de "construir" (en) aquest país...