L'ADN d'un llibre d'èxit

La 'rentrée' editorial es preveu enguany més disputada que mai. Els números no quadren, les vendes baixen i molts editors busquen èxits a la desesperada per animar l'afluència de públic a les malmeses llibreries. Segurament ja hi ha qui ha hagut d'interrompre les vacances d'estiu (afortunats ells!) per treballar a correcuita en la biografia de Cecilia Giménez. I, si no, ja tarden. Èxit tardorenc garantit!

És, doncs, en aquest impasse en la facturació, un bon moment per estudiar a fons el treball que ha realitzat Hiptype i que resumeix molt bé  la infografia següent (via @martingomez78):

Segons aquestes dades, l'extensió ideal d'un bestseller són 375 pàgines. A mesura que augmenten les pàgines, disminueix el nombre de lectors que arriba al final: només un 35% l'acabarà si el llibre té més de 700 pàgines. Però (compte!), un 30% dels que comencen un bestseller no superen la barrera psicològica (ehem) de les 50 pàgines. Massa esforç. O massa poca "xixa", segons com es mire...

Si voleu captivar lectores dones, res millor que una novel·la romàntica (i si és amb escenes pujadetes de to Grey-style, millor que millor) amb protagonista femenina; ara bé, als homes els agraden més els llibres de temàtica històrica amb protagonista mascul·lí. I és que no es pot agradar tothom alhora, tot i que alguns autors de bestseller ho intenten... i més d'un ho aconsegueix!

Guerra de preus (i Connolly a la BCNegra!)

Mal averany quan les notícies sobre llibres abandonen les pàgines de Cultura i obrin la secció d'Economia. Avui trobem un exemple a El Periódico amb aquesta informació:

"El llibre electrònic obre una guerra de preus en la indústria editorial"

Parlem d'economia, d'indústria, de borsa, de fabricació d'aparells, d'ingressos, de beneficis, de política de preus... i tot això amb tres empreses protagonistes (Amazon, Apple, Google) que no provenen del món editorial tradicional. Ja apuntava Sara Lloyd en el seu comentat Manifest, que si els editors no espavilàvem, professionals d'altres sectors prendrien la iniciativa. I és que sembla que ara com ara, el negoci està més en els estris per llegir que no en els continguts, ço és, les obres literàries.

Tant de bo aquest canvi desemboque, com apunta Ernest Folch, en la percepció de la lectura com una activitat d'oci "tan diverdtida i necessària com ho és un videojoc, escoltar música, organitzar el teu temps o veure una pel·lícula". Sona tan bé que em torne escèptic.

A la secció de Tecnologia del mateix diari trobem un altre anunci que estimularà aquesta "batalla":

"Google treballa en idees per a una tableta amb Chrome"

Aviat tindrem tauletes per a tots els gustos (i butxaques).

I si esteu per Barcelona aquesta vesprada, no us perdeu l'espectacular programa de la BCNegra: a les 17,45 h, l'irlandés John Connolly parlarà sobre el seu detectiu Charlie Parker i presentarà la seua última novel·la, Els amants. En acabar, a la Capella mateix (Hospital, 56), hi intervindrà Arnaldur Indridason, un autor islandés de gran qualitat que em té completament seduït. Algun dia us parlaré ací de les meues impressions sobre la seua obra. De qui segur que parlarem de nou, i ben aviat, és de l'estada de Connolly a Barcelona!

Mort als 'heditors'!

Sovint tinc l'estranya sensació que les qüestions més evidents, les més òbvies, no les diu ningú amb claredat. Per això em va sorprendre tan gratament trobar aquesta tribuna de l'escriptor Luisgé Martín a El País, titulada amb provocació "¡Mueran los 'heditores'!":

"Lo que se nos propone ahora es la desaparición del editor. La extensión del modelo de edición tradicional al e-book, se nos dice [en referència a l'article del també escriptor Javier Calvo "Por un libro universal"], es "perjudicial para el autor y el lector". ¿Es beneficioso, entonces, que en vez de 150 novedades anuales clasificadas por sellos editoriales definidos haya en la Red 5.000 textos sin depurar? ¿Es beneficioso que José Saramago y mi prima Paqui (que es casi analfabeta pero se divierte contando historias) estén en pie de igualdad? ¿Es beneficioso que los textos tengan faltas de ortografía, incoherencias narrativas y redundancias? Y aún peor: ¿es beneficioso que desaparezcan esos libros de no ficción que impulsan las propias editoriales, encargándoselos a autores? ¿Quién se ocupará de traducir una novela a otro idioma, de adelantar el dinero que supone ese trabajo?"

Per si aquesta defensa de l'editor no fóra suficient (es nota que ha tingut bones experiències amb els editors; no tots són ogres!), apunta cap als seus col·legues d'ofici:

"Los autores, sin llegar al tópico romántico, suelen ser seres inadaptados, neuróticos y con una cierta incapacidad para las cosas terrenales. Hubo incluso que inventar la figura del agente literario para que se ocupara de sus asuntos. Ahora pretendemos que compongan la melodía, dirijan la orquesta y toquen todos los instrumentos. A lo peor alguien como Saramago decidía abandonar la literatura, abrumado por esos deberes mundanos."

I ja, per acabar, conclou:

"No nos engañemos: lo que peligra con un sistema en el que no haya editores ni haya venta no son los beneficios de los accionistas ni los privilegios de unos pocos, sino la dignidad del libro y de la cultura que transmite."

Subscric tot l'argumentari d'aquest autor. Jo no ho hauria sabut dir més clar.

L'edició asèptica

Joni Evans (a la foto), exagent literària i exeditora de Simon&Shuster i Random House, i en l'actualitat impulsora del web per a dones Wowowow, publicava temps enrere al New York Times un article ben il·lustratiu dels canvis que s'han produït en el món del llibre durant les últimes dècades.

A "Quan l'edició tenia sons i olors" descriu com de simples eren les estratègies de màrqueting als anys 70: el títol que la llibreria Doubleday de la cinquena avinguda (ara Prada) posava a l'aparador es convertia en un bestseller. Els editors, aleshores, carregaven manuscrits amb orgull per tot arreu. Ara anem proveïts de petits e-readers.

Comenta Joni Evans el poder creixent que van aconseguir els agents literaris i com, amb el temps, els correus electrònics van substituir les telefonades, després les reunions i al remat, també les secretàries. BookScan usa codis de barres per mesurar les vendes d'exemplars, apropiant-se així de part de la feina que feien els directors comercials; Quicken va començar a fer part de la feina administrativa; Google va substituir el treball dels assessors, i així, els despatxos i les taules dels editors van quedar més i més netes.

I deixa aquests interrogants surant sense resposta clara:

"És la pantalla el nou paper? Seguiran les editorials el camí de les obsoletes tendes de discos? És la distribució digital la nova llibreria? És Google la nova biblioteca? És l'escriptor el nou músic, que toca directament per al seu auditori? És aquest auditori el nou autor?"

Doncs això, qüestions recurrents els últims temps, sense resposta aparent (o potser sí, i no ens la volem dir ni en veu baixa per si de cas). Amb el temps s'ha perdut l'olor a tabac i a tinta, i els sons de les màquines d'escriure i de les impressores d'agulles i dels aparells de fax, i les converses pausades, i mirar de fit a fit els autors, els llibreters i els lectors. I escoltar. Perdem referents, alguns perquè se'ns escapen de les mans i d'altres perquè desapareixen sense que estem preparats. I amb tots aquests canvis correm el perill d'acabar editant de forma asèptica i, per tant, dissolent-nos pel camí, substituïts per una màquina menudeta, inalàmbrica i portàtil.

Avui m'he posat nostàlgic. Apague el netbook i engege l'e-reader, a veure si m'acabe un "manuscrit" que tinc entre mans...

Espai

Els qui seguiu les batalletes d'aquest Tirant al cap sabeu que fa mil anys que m'estic canviant de casa, que el meu constructor és un impresentable, que encara no s'ha acabat d'urbanitzar el PAI un any després de la data pactada, etc., etc.
Doncs bé, aquest cap de setmana per fi el fuster va acabar de posar algunes prestatgeries i m'he precipitat sobre els palets de llibres de la cotxera i he començat a posar-los al lloc. Quin plaer, retrobar vells amics! Però a mitjan feina comprove preocupat que no tindré prou espai, i que alguns títols (col·leccions senceres, de fet) hauran d'esperar una temporada més en el purgatori, a l'espera de temps millors.
Pensant com "fabricar" més lloc, trobe aquesta pàgina que ens recomana Manolo Bragado i quede meravellat. Quina escala més fabulosa! Ara bé, pot arribar a ser un calvari: com podríem pujar amb presses i deixar-hi enrere tot aquella impressionant oferta literària?

Algunes preguntes per acabar (l'any)

¿A qué se debe tanta crítica negativa? ¿No será que la mayoría del sector editorial español no tiene aún digitalizado su catálogo de libros ni diseñado su modelo de marketing y comercialización de libros en Internet? [...] Y los libreros, ¿son conscientes de los cambios que se avecinan? [...] Los profesionales del libro deberían tener en cuenta que toda aquella actividad que tenga o conlleve un elemento electrónico tiene asegurado un interés inicial por parte de los jóvenes. ¿Por qué no utilizamos estos nuevos soportes para atraer su curiosidad hacia el contenido de los libros?

Són algunes de les (interessants) qüestions que planteja avui Javier Celaya a El País en un article sobre el Kindle. Us deixe que penseu la resposta mentre mengeu el raïm.

Bon any 2008!

BEAT.cat

Des que Iolanda Bethencourt, responsable de relacions internacionals del grup Enciclopèdia Catalana, me'n va parlar, al Liber, del bloc que comparteix amb Josep Maria Vinyes que no he deixat de consultar-lo i de recomanar-lo Trobareu l'enllaç, de forma permanent, al blogroll de la dreta). Es tracta de BEAT.cat, un Bloc Editorial d'Alliberament Tecnològic que ressegueix l'evolució de les TIC aplicades al context editorial i ens posa al dia en una matèria tan canviant com aquesta.

En els últims dies ens ha informat, inevitablement, de l'aparició del nou lector de libres electrònics Amazon Kindle, però també d'uns llibres que cal cuinar al forn a 100 graus durant 25 minuts per poder-los llegir, de la creació de la Biblioteca Digital Mundial o de la promoció editorial a través de Bookvideos.tv. Cada dia, una sorpresa que, gràcies al seu esforç de divulgació, esdevé més pròxima.

Un bloc imprescindible per als alumnes de Les Tic en la gestió editorial. Avui en parlarem a la classe.

Llegir en la societat del coneixement

Fa ja algunes setmanes que la Fundació Bromera va posar en marxa el curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, amb molta més demanda d'inscripcions de la inicialment prevista per l'organització. Aquest èxit palesa l'interés creixent de professors i bibliotecaris per "posar-se al dia" en els recursos que ofereix Internet per promoure la lectura.

El curs disposa d'una pàgina web pròpia i d'un bloc amb comentaris sobre la marxa de les sessions i recursos a l'abast de tots els interessats. Us el recomane. La seua influència en la blocosfera ja es nota: els alumnes del curs han obert una trentena de nous blocs, la majoria dels quals aporta reflexions sobre el món dels llibres, les biblioteques i la lectura en general.

La tapa dura té els dies comptats

Llegim a The Guardian que Picador, un segell de Pan MacMillan (el 8é editor més important del Regne Unit), ha decidit deixar de publicar ficció en tapa dura a partir de la pròxima primavera, quan cada nova novel·la apareixerà directament en rústica al preu de 7,99 lliures. Els seus responsables consideren que el de tapa dura és "un mercat moribund", però no l'abandonaran del tot, i publicaran edicions limitades en tapa dura d'alguns títols per un preu d'unes 20 lliures.

La qüestió tapa dura vs rústica té molla. Kirsty Dunseath, directora de Weidenfield & Nicholson, considera que publicar un llibre en tapa dura demostra la confiança de l'editor en aquella obra, mentre que The Friday Project confessa que la majoria de les novel·les es publiquen en tapa dura perquè és l'única manera que els crítics se'n facen ressò. "Haurien de fer les ressenyes basant-se en el contingut, no en l'enquadernació", denuncia alhora que afirma que publicarà les versions en rústica només dos mesos després que la tapa dura, que constarà d'una tirada de només 1.000 exemplars signats i numerats.
I entre tota aquesta informació, trobem algunes dades de tirades i vendes francament sorprenents, com ara aquesta: "no és estrany que una novel·la tinga unes vendes de menys de 100 exemplars", com assegura el director comercial de The Friday Project, o que Tomorrow, l'última novel·la del premi Booker Graham Swift, haja venut només 4.000 exemplars des de la publicació, en abril.

Mudança

Aquest estiu he estat ben entretingut desmantellant el pis on vivia fins ara. D'ací a un temps indeterminat (quan el constructor tinga a bé donar-nos les claus), ens mudem a Carcaixent. La meitat de les caixes que tinc al pis són de llibres: unes 80, una bogeria. Tot i que he "salvat" un bon grapat de llibres que em podrien fer falta (n'hi ha urgències de molts tipus), em sent com si estiguera nu, coix, desarrelat, orfe. Passarà.

Alhora, estic buscant com organitzaré els llibres en la nova estança. Les prestatgeries que tenia no em serveixen, si més no tal i com les tenia, així que busque ajuda a Internet i trobe aquesta pàgina amb dissenys increïbles com ara aquest:

És lleuger i econòmic (es poden comprar a Amazon per menys de 13 dòlars la peça), però només resulta útil per a decoracions puntuals. No el descarte del tot, però m'atrau més aquest per a "penjar" literalment els llibres:

Però, entre els dissenys innovadors, sobresurt aquest:

La prestatgeria més "políticament correcta" (o "religiosament correcta") que podeu trobar al mercat. "5,084,000,000 persones, 5,360 pàgines, 3,700 anys, 243 països, 7 llibres i 1 prestatgeria. Per primera vegada, els textos religiosos més influents del món reunits i presentats al mateix nivell per reconéixer i celebrar la seua coexistència", proclamen els creadors.

La idea és bona, i l'autor de la pàgina recomana posar-hi al damunt un exemplar de L'origen de les espècies. Podeu adquirir ací un dels 50 exemplars de la tirada limitada per la mòdica quantitat de 2.500 dòlars. Correu, correu, que s'acaben!

Literatura per a mares amb 'glamour'

La major part de les dones que fa una dècada s'identificaven amb Bridget Jones ja s'han casat i tenen criatures. La indústria anglesa del llibre, òbviament, no ha quedat al marge d'aquesta circumstància i s'ha posat les piles per satisfer intel·lectualment les dones que tenen al voltant dels 30 anys, el segment que més llibres compra, amb diferència, al mercat del Regne Unit.

El resultat és la saturació actual de literatura per a mares 'glamouroses' ("Yummy-mummy lit"), un fenomen que, vist el mimetisme amb què actuem respecte del món anglosaxó, no tardarem a importar. Així, podrem veure en poc de temps a les nostres saturades llibreries títols a priori tan atractius com El diari secret d'una ama de casa histèrica o La vida secreta d'una mare dels suburbis. Editors i editores de la competència, ací teniu tota la informació.

De res.

Sessió d'Anatomia literària

Dimarts dia 30, a les 19,30 hores, tenim una cita a l'antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (c/ Carme, 47, Barcelona) per disseccionar la literatura catalana en la sessió Anatomia 06/07. L'organització ens proposa fer "una reflexió diferent, àgil i agosarada, sobre l'any literari que s'ha acabat i el que ara comença". Sobre els fets més importants del 2006 n'hem parlat abastament en aquest bloc, i alguns dels principals van quedar recollits en aquest resum. El que està per veure són les "profecies" que ens atrevirem a aventurar.
El format de l'acte és ben curiós, tot i que un pèl massa tancat per al meu gust (vegeu els vídeos del 2004, 2005 i 2006). En tot cas, és el principal tret distintiu d'aquesta interessant iniciativa i l'haurem de respectar (no caldria, sinó!). Em consta que l'any passat l'organització, amb la complicitat del Llibreter, va tractar d'obrir i continuar el debat a la xarxa. La participació va ser menys nombrosa del que s'esperava, però això no significa que la iniciativa no fóra oportuna.
Aprofundint en aquesta mateixa línia participativa, m'agradaria fer una proposta semblant però, en aquest cas, prèvia: obrir el debat des de ja, abans i tot de la celebració de la sessió anatòmica, amb la vostra visió personal i les iniciatives editorials i/o literàries que considereu, lectors silenciosos, que poden marcar tendència durant aquest 2007.
Us convide, doncs, a fer la vostra aportació a la sessió d'anatomia literària (una biòpsia, que no autòpsia!) amb anotacions als vostres blocs, comentaris en aquest apunt (o al correu electrònic que trobareu en el "Perfil") o de qualsevol altra forma que considereu oportuna. Compartim idees, debatim. És la millor manera d'aprendre, de millorar i d'avançar que conec.

Actualització 25/1/07: el Llibreter llança la seua Profecia de butxaca.