Tornàvem de la Seu avui al vespre (Diada de Meritxell) i el Nahum ens ha fet una de les seves preguntes clàssiques en les quals hi ha alguna paraula que no acaba de quadrar i que cal deduir per aproximació. [El Nahum és el nostre fill de 5 anys.]. La d'avui era "Com es deia aquell jugador de futbol a qui li van trencar la matrícula?". Estupefacció meva. La Nicole li ha dit "Em penso que no vols dir
matrícula". "No, mama, però s'hi assembla." Sort que la costelleta avui estava viva i ha interpretat correctament: "Em sembla que vols dir el Ballack, oi? I em penso que la paraula era
mandíbula." Oééé, oé, oé, oéééééééé! Collonuda la similitud
matrícula /
mandíbula [coincidència de les quatre vocals i cop de veu a la síl·laba adequada]. Collonuda també la Nicole per haver arribat a Ballack amb tan poques pistes i tan ràpidament.