A prendre pel sach Canòlich (poema satíric de Fòrum.ad)

Sant Julià. Andorra.

Resulta que ara es tiren enrere els canvis proposats inicialment per la comissió que es va encarregar de l'elaboració del Nomenclàtor d'Andorra... Llàstima. Ara Juverri torna a ser oficialment Juberri (merda!). I Aubinyà serà Auvinyà, tornar (merda al quadrat!).  A mi ja m'agradava com havien quedat les coses perquè prefereixo arrapar-me a l'origen etimològic com una paparra (tot i que per a la comissió aquest no fos el principal criteri tècnic). Dins de la meva (limitada) lògica el medieval Iuverra hauria de desembocar en Juverri (i està relacionat amb Iove i Jou entesos com maneres de transcriure el nom de la divinitat europea dels cims). Aubinyà és per a mi una marca en el paisatge= conjunt d'aubes (encara fóra més ben parit escriure-ho Aubinyar). Pel que fa a Bixessarri, Bissisarri o com es digui m'és igual perquè ningú no sap com s'ha de dir. En fi. No comment.


Gran guinyol nacional

A PRENDRE PEL SACH CANÒLICH

En eix país tan bucòlich
on tot el saber és simbòlich
ara ens torna, melancòlich,
l’indicible mot: Canòlich.

Potser és que algun alcohòlich
amb algun atach sistòlich
(o potser era diastòlich?)
s’ha encaparrat amb Canòlich.

Però, és clar, com que és catòlich,
romà i àdhuch apostòlich,
pot tenir un gest diabòlich
i encolomar-nos Canòlich.

Mes… Si ben groch n’és el marcòlich
i el cop de vent és eòlich,
és normal que agafi un còlich
el qui escrigui amb hach Canòlich.

Aquest poema hiperbòlich
no és escrit per cap mongòlich.
Simplement és parabòlich:
“A prendre pel sach Canòlich!”.

Escrit per Na Garraleta, el Dijous, 03 de Febrer 2011