What do you think?
Rate this book
Conan le Cimmérien #6
Conan: El cimmerio nº 06
Sombras de hierro a la luz de la luna es la historia de una doble huida: la de Conan y Olivia escapando del continente (es decir, de la civilización, oriental en este caso) para terminar en una isla que, de hecho, es una enorme trampa en la que se enfrentarán a tres amenazas habituales en las regiones salvajes de la Era Hiboria: lo sobrenatural (las estatuas), los humanos semibárbaros que se ganan la vida con la espada (los piraras) y lo animal (el simio).
80 pages, Hardcover
First published June 12, 2019
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
September 30, 2024
Una adaptación de buena calidad. El dibujo de Augustin transmite muy bien la atmósfera y da una sensación de tensión y exotismo muy conseguida.
April 22, 2020
Howard at his best in respectful comics adaptation. I got everything I like in his stories, temple lost in wilderness, long forgotten evil gods and cults and woman in distress. Who is also having her saying in the story, and she is not just some bystander that needs saving. Dark atmosphere of temple works great with contrast of jungle island paradise. Even that, there is nothing special or innovative in it, and I've read something similar many times before, it still works great and was pretty enjoyable. 4,5*
June 16, 2024
5/5
La saga Conan de Glénat és el meu refugi: a cada nou volum hi trobo tot el que desitjo, i de moment encara no m'he endut cap decepció; més aviat al contrari, ara em falten estrelles per puntuar a l'alça! Virginie Augustin fa una feina magnífica amb aquest Sombras de hierro a la luz de la luna, i com a mínim iguala les sensacions de l'últim Conan que vaig llegir.
Trobem aquí una història on Cònan i Olívia viatgen a una misteriosa illa del Mar de Vilayet. Allà hi trobaran animals monstruosos, éssers fantàstics i, no cal dir-ho, enemics humans, en aquest cas pirates. Apareixen doncs bona part dels elements clau de les històries de Cònan. En aquest relat, però, el cimmeri cedeix el protagonista a la princesa, i Augustin sap dotar la protagonista de la força i l'empenta que Robert E. Howard li va concedir.
El millor de tot és sens dubte el dibuix, amb uns personatges brillantment definits —serveixi com a exemple el pirata Sergius de Khrosha— i uns escenaris naturals i artificials espectaculars. Però res pot igualar les escenes a pàgina completa, sobretot les que tenen a veure amb els misteriosos homes de ferro i la seva fam de sang. I la manera com passem d'una pàgina que supura vermell i ràbia a una albada de tons rosacis és absolutament colpidora. No coneixia l'autora i me n'he enamorat.
El dibuix compensa un guió una mica erràtic, on Cònan va d'un costat cap a l'altre tan sols perquè Olívia evolucioni com a personatge i l'acabi salvant; Howard juga a intercanviar aquí els rols dels personatges. Les anades i vingudes dels protagonistes al temple són massa enrevessades, com també ho és la causa per la qual no es veuen afectats per les estàtues del temple, però suposo que això es deu al relat original. Si bé el guió no és el punt fort, sí que ho és l'essència de la història, així com l'aura de màgia negra que envolta el secret del temple de l'illa i dels seus perillosos habitants. Hi trobem els elements típics dels relats del cimmeri acompanyats d'un dibuix sublim que m'ha deixat bocabadat. Sens dubte he xalat de valent! No puc evitar preguntar-me si el número 7 aguantarà el ritme.
La saga Conan de Glénat és el meu refugi: a cada nou volum hi trobo tot el que desitjo, i de moment encara no m'he endut cap decepció; més aviat al contrari, ara em falten estrelles per puntuar a l'alça! Virginie Augustin fa una feina magnífica amb aquest Sombras de hierro a la luz de la luna, i com a mínim iguala les sensacions de l'últim Conan que vaig llegir.
Trobem aquí una història on Cònan i Olívia viatgen a una misteriosa illa del Mar de Vilayet. Allà hi trobaran animals monstruosos, éssers fantàstics i, no cal dir-ho, enemics humans, en aquest cas pirates. Apareixen doncs bona part dels elements clau de les històries de Cònan. En aquest relat, però, el cimmeri cedeix el protagonista a la princesa, i Augustin sap dotar la protagonista de la força i l'empenta que Robert E. Howard li va concedir.
El millor de tot és sens dubte el dibuix, amb uns personatges brillantment definits —serveixi com a exemple el pirata Sergius de Khrosha— i uns escenaris naturals i artificials espectaculars. Però res pot igualar les escenes a pàgina completa, sobretot les que tenen a veure amb els misteriosos homes de ferro i la seva fam de sang. I la manera com passem d'una pàgina que supura vermell i ràbia a una albada de tons rosacis és absolutament colpidora. No coneixia l'autora i me n'he enamorat.
El dibuix compensa un guió una mica erràtic, on Cònan va d'un costat cap a l'altre tan sols perquè Olívia evolucioni com a personatge i l'acabi salvant; Howard juga a intercanviar aquí els rols dels personatges. Les anades i vingudes dels protagonistes al temple són massa enrevessades, com també ho és la causa per la qual no es veuen afectats per les estàtues del temple, però suposo que això es deu al relat original. Si bé el guió no és el punt fort, sí que ho és l'essència de la història, així com l'aura de màgia negra que envolta el secret del temple de l'illa i dels seus perillosos habitants. Hi trobem els elements típics dels relats del cimmeri acompanyats d'un dibuix sublim que m'ha deixat bocabadat. Sens dubte he xalat de valent! No puc evitar preguntar-me si el número 7 aguantarà el ritme.
December 28, 2021
Solid re-imagining of one of the less prominent of Howard's Conan stories. It follows the original story closely without any surprises, though the iron statues themselves are perhaps more creepy here than in any of the others. Olivia too is quite sexy, and the author isn't unaware of one of the major themes of the story and of the Conan stories in general, that of the position of women in civilized societies as opposed to among 'barbarians'.
The art style works well for the story, though it does this weird thing where some characters will be inhumanly larger than others. On the topic, the cover with Conan and Olivia in the foreground with the statues and the moon behind is really well done. I really don't see why some editions have changed it to just a straight up picture of Conan and Olivia.
The art style works well for the story, though it does this weird thing where some characters will be inhumanly larger than others. On the topic, the cover with Conan and Olivia in the foreground with the statues and the moon behind is really well done. I really don't see why some editions have changed it to just a straight up picture of Conan and Olivia.
June 19, 2024
Cuando uno se enfrenta a una historia tan directa como esta tiene que apostar por aportar nuevo material o bien por hacer que la propuesta brille en lo artístico. Virginie Augustin es muy inteligente y coge el segundo camino, haciendo una obra visual y narrativamente intachable que es fiel al texto y al espíritu de Howard.
Mención especial para el mono gigante, que siempre hay que apoyar a los monos gigantes muy bien dibujados.
Mención especial para el mono gigante, que siempre hay que apoyar a los monos gigantes muy bien dibujados.
November 10, 2024
Конан разом із дамою в біді потрапляє на загадковий острів у Внутрішньому морі. На острові в джунглях хтось жбурляється каменюками, а місячної ночі в руїнах древнього храму оживають чорні залізні статуї. Але цього було замало, на острові висаджуються пірати. Конан б’ється з тим, що може подолати, і тікає від того, що подолати не в силах. Середня історія з елементами горору.
August 28, 2022
Takie 7/10, ale naciągnę, bo najlepszy w zbiorze
Displaying 1 - 7 of 7 reviews