Vés al contingut

Neferites I

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:42, 25 set 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaNeferitis I

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort393 aC Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPer-Banebdjedet Modifica el valor a Wikidata
  Faraó d'Egipte
398 – 392 aC aprox.
Mutis
Activitat
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix imperi d'Egipte i dinastia XXIX d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
Famíliadinastia XXIX
FillsAcoris Modifica el valor a Wikidata
Llista

Neferites I o Baenra Merynecheru Nayfaarudye (398-392 aC) fou el primer faraó de la dinastia XXIX d'Egipte, designada Mendesiana, per ésser Mendes el seu lloc de naixement i la ciutat escollida com a nova capital.

Cartutxos de Neferites I, a la base de la seva estàtua: Baenra Merynecheru Nayfaarudye.

Manethó, segons Sextus Julius Africanus i Eusebi de Cesarea, ho denomina Neferites, i comenta que va regnar sis anys. És citat a la Crònica Demòtica. En la seva època es realitzaren ampliacions als temples de Buto, Sais, Memfis, i Karnak. El seu sarcòfag va ser trobat el 1869, juntament amb objectes fúnebres, a Mendes.

Neferites va ser un faraó valorat perquè va aconseguir pacificar el país, que havia estat assetjat al començament del seu regnat. Va heretar del seu predecessor, Amirteu II, un tractat de coalició amb la ciutat grega d'Esparta, que havia envaït l'Àsia, i una guerra contra Pèrsia.

Aquesta coalició era avantatjosa per a Egipte, perquè va mantenir els perses enfeinats. A canvi, Egipte es va comprometre a enviar gra a Esparta i equipament per a cent vaixells de guerra. La flota que ho transportava es va aproximar a l'illa de Rodes sense saber que s'havien aliat amb Pèrsia, i el carregament va ser decomissat per l'enemic.

Malgrat el breu temps del seu regnat, va iniciar diversos projectes edificatoris, com ara un mur de tancament del temple d'Ammon a Karnak, acabat pels seus successors.

Neferites va morir el 392 aC i és enterrat a Mendes, la ciutat que ell havia escollit com a capital. Els arqueòlegs que van descobrir el seu sarcòfag el 1992, van observar que la sepultura havia estat destruïda quan els perses van reconquistar Egipte, el 342 aC.[2]

A Neferites el succeí Mutis durant un any, el següent regnat va ser de Psamutis (també d'un any) qui finalment va ser expulsat del tron, triomfant Acoris.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Clayton, Peter A. Chronicle of the Pharaohs: The Reign-by-Reign Record of the Rulers and Dynasties of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2006, p. 203. ISBN 0-500-28628-0. 
  2. Bruce Redford, Donald. Excavations at Mendes. Volume 1: The Royal Necropolis (en anglès). Culture and History of the Ancient Near East 20. Leiden, Boston, Köln, 2004. 

Enllaços externs

[modifica]


Precedit per:
Amirteu II
Faraó
Dinastia XXIX

398 aC – 392 aC
Succeït per:
Mutis