12 d'abril
(S'ha redirigit des de: 12 de abril)
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs. Queden 263 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1779 - Aranjuez (Comunitat de Madrid): França i Espanya, en el marc dels Pactes de Família, signen el Tractat d'Aranjuez de 1779 en què el segon intervé a la Guerra d'Independència dels Estats Units per ajudar a França i que els dos es comprometen que Espanya intenti recuperar el control de Menorca, Gibraltar i altres territoris anteriorment espanyols que estaven en mans britàniques.
- 1931 - Països Catalans: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals espanyoles de 1931 a les principals capitals.
- 2013: La Viquipèdia en català arriba als 400.000 articles.
- Resta del món
- 467 - Procopi Antemi esdevé emperador romà d'Occident.[1]
- 1229 - Meaux, Regne de Françaː Signatura del Tractat de Meaux-París entre Lluís IX i Ramon VII de Tolosa, posant fi així a la Croada albigesa.[2]
- 1861 - Batalla de Fort Sumter en el si de la Guerra Civil dels Estats Units.
- 1919 - Weimar (Alemanya): Walter Gropius funda la Bauhaus, escola avantguardista que revolucionarà l’arquitectura i el disseny.[3]
- 1928 - Milà (Itàlia): el rei Víctor Manuel III sofreix un atemptat, del qual surt il·lès, en la inauguració de la fira de mostres.
- 1931 - Espanya: les forces republicanes i d'esquerres guanyen les eleccions municipals espanyoles de 1931 a les principals capitals: al cap de dos dies s'hi instaurarà la República.
- 1961 - La Unió Soviètica: Iuri Gagarin, a bord de la nau Vostok I, esdevé el primer home que surt a l'espai exterior de la Terra.
- 1962 - Madrid (Espanya): les Corts Espanyoles aproven la nacionalització del Banc d'Espanya.
- 1966 - Estats Units: es publica el nº52 de Fantastic Four de Marvel Comics, on es produeix la primera aparició de Black Panther, creat per Stan Lee i Jack Kirby.
- 1981 - els Estats Units: es llança el transbordador espacial Columbia amb dos tripulants, culminant amb èxit el seu primer vol espacial.
- 1985 - Madrid (Espanya): un atemptat al restaurant El Descanso, atribuït a Gihad Islàmic, provoca 18 morts i 82 ferits.
- 1994 - El Caire (Egipte): Israel i l'OAP hi conclouen l'acord sobre la policia palestina, que es desplegarà a Gaza i Jericó i comptarà amb 9.000 efectius.
- 2003 - Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana, amb la intenció de fugir del país.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1872 - Barcelona: Francesca Bonnemaison, pedagoga i promotora de l'educació femenina popular; creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909 (m. 1949).[4]
- 1933 - Barcelona: Montserrat Caballé, soprano catalana (m. 2018).[5]
- 1947 - Barcelonaː Anna Maria Moix i Meseguer, escriptora catalana en castellà (m. 2014).[6]
- 1957 - Reus, Baix Camp: Isabel Olesti i Prats, escriptora i periodista catalana.[7]
- 1960 -
- Amposta: Lluïsa Lizarraga i Gisbert, mestra i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[8]
- Sant Feliu de Guíxols: Ester Xargay Melero, poeta, vídeo-artista i agitadora cultural[9] (m. 2024).
- 1964 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès: Meritxell Borràs i Solé, política catalana associada al Partit Demòcrata Europeu Català.[10]
- 1968 - Barcelona: Judit Pujadó i Puigdomènech, escriptora, historiadora i editora.
- 1977 - Barcelona: Gemma Mengual, nedadora de sincronitzada catalana, considerada entre les millors nedadores de tots els temps.[11]
- Resta del món
- 1539 - Cuzco (Perú): Garcilaso de la Vega Inca, historiador i militar espanyol.
- 1716 - Torí, Ducat de Savoia: Felice Giardini violinista i compositor italià (m. 1796).[12]
- 1722 - Liorna, Gran Ducat de Toscana: Pietro Nardini, violinista i compositor italià (m. 1793).[12]
- 1824 - La Haia: Rosa de Vries-van Os, soprano holandesa (m. 1889).[13]
- 1866 - Potsdam: Princesa Victòria de Prússia
- 1871 - Itaca (Grècia): Ioannis Metaxàs, General i polític grec que el 4 d'agost de 1936 va establir una dictadura de caràcter feixista a Grècia (m. 1936).[14]
- 1884 -
- Werneck, Baixa Francònia: Carl Pfister, compositor alemany.
- Hannover, Alemanya: Otto Fritz Meyerhof, fisiòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1922 (m. 1951).[15]
- 1890 - Tarba, França: Hortense Bégué, escultora i il·lustradora francesa (m. 1957).[16]
- 1898 - Draguignan, França: Lily Pons, soprano de coloratura francesa, nacionalitzada estatunidenca (m. 1976).[17]
- 1903 - La Haia, Països Baixos: Jan Tinbergen, economista neerlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1969 (m. 1994).[18]
- 1911 - A Cañiza: Rita Fernández Queimadelos, arquitecta espanyola, la segona a obtenir el títol en aquest país (m. 2008).[19]
- 1914 - Baden-Württemberg, Alemanyaː Gretel Bergmann, atleta jueva alemanya, vetada pels nazis en els JJOO de 1936 (m. 2017).[20]
- 1925 - Bronx: Evelyn Berezin, enginyera informàtica americana coneguda per dissenyar un dels primers processadors de text (m. 2018).[21]
- 1940 - Chicago, Estats Units: Herbie Hancock, pianista de jazz, compositor i actor.[22]
- 1941 - Barking, Anglaterra: Bobby Moore, futbolista anglès (m. 1993).[23]
- 1947 -
- Baltimore, Maryland, Estats Units: Tom Clancy, escriptor (m. 2013).[24]
- Indianàpolis, Estats Unitsː David Letterman, humorista i presentador de televisió.[25]
- 1954 - Bến Tre, Vietnam: Nguyễn Thị Kim Ngân, líder comunista vietnamita.
- 1956 -
- L'Havana, Cuba: Andy García, actor de cinema cubà-estatunidenc.
- Rio de Janeiro, Brasil: Walter Salles, director de cinema brasiler.
- 1961 - Melbourneː Lisa Gerrard, contralt i compositora australiana.[26]
- 1962 - Madrid, Espanya: Carlos Sainz, pilot automobilista espanyol.
- 1963 - Ciutat de Mèxic: Lydia Cacho, periodista i escriptora, coneguda pel seu activisme com a defensora dels drets humans.
- 1971 -
- Memphis, Estats Units: Shannen Doherty, actriu i directora de cinema estatunidenca.
- Ciutat de Luxemburgː Myriam Muller, actriu de cinema i teatre luxemburguesa.[27]
- 1972 - Yalova: Şebnem Ferah, cantautora de música rock turca.
- 1974 - São Paulo, Brasil: Sylvio Mendes Campos Junior "Sylvinho", futbolista brasiler.
- 1981 - Madridː Leticia Tarruell, científica de l'ICFO, especialitzada en física quàntica.[28]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1926 - Santa Cruz de Tenerife: Clotilde Cerdà i Bosch, arpista, compositora, activista per millorar les condicions de les dones (n. 1861).[29]
- 1949 - Perpinyà, Rosselló: François Bassères, metge militar català.
- 1964 - Barcelona, Barcelonès: Agustí Calvet i Pascual, àlies "Gaziel", escriptor i periodista català (n. 1887).[30]
- 2024 - Barcelonaː Santiago Dexeus i Trias de Bes, ginecòleg català (n. 1935).[31]
- Resta del món
- 65 - Roma, Imperi Romàː Sèneca, escriptor, polític i filòsof.[32]
- 1555 - Tordesillas, Regne de Castella: Joana I de Castella, aristòcrata castellana, reina de Castella i Aragó (n. 1479).[33]
- 1684 - Cremona: Nicolò Amati, constructor de violins italià (n. 1596).[34]
- 1866 - Kamixin, Imperi Rus: Mikael Nalbandian, escriptor armeni.
- 1912 - Glen Echo (Maryland): Clara Barton, infermera pionera, fundadora de la Creu Roja americana (n. 1821).[35]
- 1920 - Los Andes, Xile: Teresa de Jesús de Los Andes, carmelita xilena.[36]
- 1945 -
- Warm Springs (Geòrgia), Estats Units: Franklin Delano Roosevelt, polític estatunidenc, president dels Estats Units (n. 1882).[14]
- Maurice Besly, compositor i director d'orquestra anglès.
- 1963 - Varsòvia, Polònia: Kazimierz Ajdukiewicz, filòsof polonès de l'escola de Lviv-Varsòvia (n. 1890).[37]
- 1967 - Madrid, Espanya: Marina Torres i Buxadé, actriu de cinema mut i de doblatge catalana.
- 1971 - Vladivostok (Rússia): Ígor Tamm, físic sovietic, Premi Nobel de Física de l'any 1958 (n. 1895).[38]
- 1975 - París: Joséphine Baker, cantant, ballarina i vedet de revista francesa (n. 1906).[39]
- 1978 - Gràbels (França): Joseph Delteil, escriptor i poeta francès (n. 1894)[40]
- 1981 - Las Vegas, Estats Units: Joe Louis, boxador estatunidenc, campió del món.[41]
- 1986 - Perpinyàː Georgette Clerc, militant comunista i resistent nord-catalana (n. 1912).[42]
- 1988 - Botha's Hill, Sud-àfrica: Alan Paton, escriptor, pedagog i polític anti-apartheid sud-africà (n. 1903).[43]
- 1997 - Cambridge, Massachusetts (EUA): George Wald, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1906).[44]
- 2004 - Espartinas, Espanya: Juanito Valderrama, cantaor espanyol.[45]
- 2008 - Bombai, Índia: Anuradha Ghandy, política i dirigent revolucionària comunista (n. 1954).
- 2009 – Santa Clarita, Califòrnia, EUA: Marilyn Chambers, actriu porno Estatunidenca (n. 1952).
- 2016 - Lima (Perú): Luis Rey de Castro, periodista peruà.
Festes
[modifica]- Santoral:
- Sant Juli I, papa;
- Sant Zenó de Verona (una confusió va donar origen als sants ficticis Zenó i Verona, màrtirs de Tarragona en 260);
- Sant Saba el Got, màrtir;
- Sant Damià de Pavia, bisbe;
- Sant Alferi de Cava, abat;
- Sant Víctor de Braga, màrtir;
- Sant '''Angelo Carletti, franciscà;
- Santa Teresa de Jesús Fernández Solar, verge;
- Sant Giuseppe Moscati, laic;
- beat Llorenç Mendes, dominic.
- Al luteranisme: Vaudès de Lió, reformador i fundador de l'Església Valdesa.
Referències
[modifica]- ↑ Fasti vindobonenses priores, núm. 597
- ↑ «Tractat de París (1229)» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
- ↑ «Francesca Bonnemaison i Farriols | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Montserrat Caballé i Folc | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Anna Maria Moix i Messeguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Olesti Prats, Isabel». Gencat. Institució de les Lletres Catalanes. Qui és qui. Arxivat de l'original el 2007-03-11. [Consulta: febrer 2022].
- ↑ «Mª Luisa Lizarraga Gisbert - VIII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Morera, Pius. «La convidada, Ester Xargay i Melero...». Aparador de poesia, 13-04-2017. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Meritxell Borràs i Solé | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ «Gemma Mengual consigue el oro de su vida» (en castellà). Sport, 15-03-2008. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ 12,0 12,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Metzelaar, Helen. «Os, Rosa van (1824-1889)» (en neerlandès). Huygens ING, Digital Women's Lexicon of the Netherlands. [Consulta: gener 2024].
- ↑ 14,0 14,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Otto Meyerhof. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Visionneuse - Archives de Paris». [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Lily Pons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Jan Tinbergen. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ González de León, Isabel; Núñez Valdés, Juan. «Mujeres pioneras de la arquitectura española» p. 264-282. Actas VII Congreso Universitario Internacional Investigación y Género. Sevilla, 2018. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Berkow, Ira «Margaret Bergmann Lambert, Jewish Athlete Excluded From Berlin Olympics, Dies at 103» (en anglès). The New York Times, 25-07-2017. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Evelyn Berezin» (en anglès). The National Inventors Hall of Fame, 12-02-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Herbie Hancock | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Bobby Moore | British athlete» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Tom Clancy» (en anglès). Google groups.[Enllaç no actiu]
- ↑ «David Letterman» (en anglès). Biography. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ Manola, Eduardo J. «Lisa Gerrard Biografía, voz de la banda sonora de Gladiador Hans Zimmer». The MovieScores. Arxivat de l'original el 2020-09-26. [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ «Myriam Muller». Actors.lu. Associació d'actrius i actors e Luxemburg. [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ «Curriculum Vitæ. Dra. Leticia Tarruell» (en anglès). ICFO - Institut de Ciències Fotòniques. [Consulta: maig 2024].
- ↑ Segura Soriano, Isabel. «Cerdà i filla, units en l’oblit». El País, 23-12-2015. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ 324cat. «Mor el ginecòleg Santiago Dexeus, pioner de les tècniques de fecundació in vitro a Catalunya», 12-04-2024. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Tàcit, Annals Llibre XV, capítol LX- 2 i següents.
- ↑ «Joana I de Castella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «AMATI, Nicola in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-06-12. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Clara Barton | American humanitarian» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Teresa de Jesús "de los Andes"» (en anglès). Vaticà. La Santa Seu. [Consulta: 27 desembre 2011].
- ↑ «Kazimierz Ajdukiewicz | Polish philosopher» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1958» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Josephine Baker | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Joe Louis». Obituary. NY Times, 13-04-1981. [Consulta: 27 desembre 2011].
- ↑ Balent, André «CLERC Georgette» (en francès). Le Maitron. Editions de l'Atelier [París], 16-12-2021.
- ↑ «Alan Paton | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1967» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Fallece el cantaor Juanito Valderrama a los 87 años» (en castellà). El País [Madrid], 12-04-2004. ISSN: 1134-6582.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 d'abril