Didier Queloz
A la gala del 50è Aniversari de l'European Southern Observatory, Residenz, Múnic, 11 d'octubre de 2012. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Didier Patrick Queloz 23 febrer 1966 Ginebra (Suïssa) |
| Nacionalitat | Suïssa |
| Formació | Universitat de Ginebra |
| Tesi acadèmica | Research by cross-correlation techniques (1995) |
| Director de tesi | Michel Mayor |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | astrònom, astrofísic, professor d'universitat |
| Ocupador | ETH Zürich (2021–) Universitat de Cambridge Universitat de Ginebra ETH Zürich, catedràtic |
| Membre de | |
| Interessat en | Astronomia |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Amaury Triaud |
| Premis | |
Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement 2011 | |
Didier Patrick Queloz (23 de febrer del 1966) és un astrònom suís amb un prolífic rècord en la recerca de planetes extrasolars.
Didier Queloz estudià a la Universitat de Ginebra on s'hi doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor. En el decurs del seu treball de doctorat descobriren el primer exoplaneta al voltant d'una estel de seqüència principal. Queloz va realitzar una anàlisi en 51 Pegasi utilitzant els mesuraments de velocitat radial (efecte Doppler) i es va sorprendre de trobar un planeta amb un període orbital de 4,2 dies.[1] Ell estava duent a terme l'anàlisi com un exercici per perfeccionar les seves habilitats.[2] El planeta, 51 Pegasi b, va desafiar els punts de vista acceptats de llavors de formació planetària, sent un Júpiter calent. Ha estat guardonat al costat de Michael Major amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement 2011 en la categoria de Ciències Bàsiques. Des del 2013 és professor del Laboratory d'Astronomia del Departament de Física de la Universitat de Cambridge.
El 2019, va rebre el Premi Nobel de Física amb Michel Mayor "per la descoberta d'un exoplaneta en orbita d'un estel de tipus solar" (en paral·lel amb Philip James Edwin Peebles pels seus treballs teòrics de cosmologia).[3]
Referències
[modifica]- ↑ Overbye, Dennis «Finder of New Worlds». New York Times, 12-05-2013 [Consulta: 13 maig 2014].
- ↑ Major, Michael; Queloz, Didier «A Jupiter-mass companion to a solar-type star». Nature, 378, 1995, pàg. 355?359. DOI: 10.1038/378355a0.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2019». Nobel Foundation.