Isquèmia intestinal
TC que mostra bucles dilatats d'intestí prim amb parets engrossides (fletxa negra), troballes característiques de l'intestí isquèmic per trombosi de la vena mesentèrica superior. | |
| Tipus | infart i infart intestinal |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia, cirurgia general i digestiva i cirurgia vascular |
| Clínica | |
| Exàmens | tomografia computada |
| Patogènesi | |
| Afecta | intestí prim |
| Classificació | |
| CIM-10 | K55.9 |
| CIM-9 | 557.9 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 29034 |
| MedlinePlus | 001156 |
| MeSH | D065666 |
| UMLS CUI | C0267412 |
La isquèmia intestinal o isquèmia mesentèrica és una afecció mèdica en la qual es produeix una lesió a l'intestí gros o prim a causa d'un subministrament de sang insuficient.[1] Pot aparèixer sobtadament, coneguda com a isquèmia intestinal aguda, o gradualment, coneguda com a isquèmia intestinal crònica.[2] La forma aguda de la malaltia sovint es presenta amb dolor abdominal intens i sobtat i s'associa amb un alt risc de mort, en produir-se un infart intestinal i necrosi intestinal.[2] La forma crònica normalment es presenta més gradualment amb dolor abdominal després de menjar, pèrdua de pes no intencionada, vòmits i por a menjar.[2][1]
La isquèmia de l'intestí gros (còlon) s'anomena colitis isquèmica. Encara que és poc freqüent a la població general, la colitis isquèmica es produeix amb major freqüència en la gent gran i és la forma més freqüent d'isquèmia intestinal.[3][4][5]
Els factors de risc d'isquèmia intestinal aguda inclouen la fibril·lació auricular, la insuficiència cardíaca, la insuficiència renal crònica, la tendència a formar coàguls de sang i un infart de miocardi previ.[1] Hi ha quatre mecanismes pels quals es produeix un flux sanguini deficient: un coàgul de sang d'un altre lloc que s'allotja en una artèria, un coàgul de sang nou que es forma en una artèria, un coàgul de sang que es forma a la vena mesentèrica superior i un flux sanguini insuficient a causa de la pressió arterial baixa. o espasmes de les artèries.[6][7] La malaltia crònica és un factor de risc de malaltia aguda.[8] El millor mètode de diagnòstic és l'angiografia amb tomografia computada (TC).[2]
El tractament de la isquèmia aguda pot incloure la implantació de stents o medicaments per trencar el coàgul proporcionat al lloc de l'obstrucció amb radiologia intervencionista.[2] La cirurgia oberta també es pot utilitzar per eliminar o evitar l'obstrucció i es pot requerir per extirpar els intestins que puguin haver mort.[1] Si no es tracta ràpidament, el pronòstic és dolent.[2] Entre els afectats, fins i tot amb tractament, el risc de mort és del 70% al 90%.[6] En aquells amb malaltia crònica, la cirurgia de bypass és el tractament d'elecció.[2] Els que tenen trombosi de la vena poden ser tractats amb anticoagulació.[1][9]
La isquèmia intestinal aguda afecta al voltant d'un cinc per cent mil persones a l'any al món desenvolupat.[10] La isquèmia intestinal crònica afecta aproximadament un u per cent mil persones.[11] La majoria de les persones afectades tenen més de 60 anys.[6] Les taxes són aproximadament iguals en homes i dones de la mateixa edat.[6] La isquèmia intestinal es va descriure per primera vegada el 1895.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Yelon, Jay A.. Geriatric Trauma and Critical Care. Aufl. 2014. Nova York: Springer Verlag, 2014, p. 182. ISBN 9781461485018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Bobadilla, JL «Mesenteric ischemia.». The Surgical Clinics of North America, 93, 4, 8-2013, pàg. 925–40, ix. DOI: 10.1016/j.suc.2013.04.002. PMID: 23885938.
- ↑ «Systematic review: the epidemiology of ischaemic colitis.». Aliment Pharmacol Ther, 19, 7, 2004, pàg. 729–38. DOI: 10.1111/j.1365-2036.2004.01903.x. PMID: 15043513.
- ↑ «AGA technical review on intestinal ischemia. American Gastrointestinal Association». Gastroenterology, 118, 5, 2000, pàg. 954–68. DOI: 10.1016/S0016-5085(00)70183-1. PMID: 10784596.
- ↑ American Gastroenterological Association «American Gastroenterological Association Medical Position Statement: guidelines on intestinal ischemia». Gastroenterology, 118, 5, 2000, pàg. 951–3. DOI: 10.1016/S0016-5085(00)70182-X. PMID: 10784595. http://www.guideline.gov/summary/summary.aspx?ss=15&doc_id=3069&nbr=2295 Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Britt, L.D.. Acute care surgery. 1st. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2012, p. 621. ISBN 9781608314287.
- ↑ Creager, Mark A.. Vascular medicine : a companion to Braunwald's heart disease. 2a edició. Philadelphia, PA: Elsevier/Saunders, 2013, p. 323–324. ISBN 9781437729306.
- ↑ Sreenarasimhaiah, J «Chronic mesenteric ischemia.». Best Practice & Research. Clinical Gastroenterology, 19, 2, 4-2005, pàg. 283–95. DOI: 10.1016/j.bpg.2004.11.002. PMID: 15833694.
- ↑ Liapis, C.D.. Vascular surgery. Berlín: Springer, 2007, p. 420. ISBN 9783540309567.
- ↑ Geoffrey D. Rubin CT and MR Angiography: Comprehensive Vascular Assessment. Lippincott Williams & Wilkins, 2012, p. 318. ISBN 9781469801834.
- ↑ Gustavo S. Oderich Mesenteric Vascular Disease: Current Therapy. Springer, 2014, p. 105. ISBN 9781493918478.