Lea Ahlborn
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1826 Estocolm (Suècia) |
| Mort | 13 novembre 1897 Kungsholm (Suècia) |
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter 03, gravnummer 25 59° 21′ 22″ N, 18° 01′ 51″ E / 59.35605°N,18.03083°E |
| Formació | Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estocolm |
| Ocupació | medal engraver (en) |
| Membre de | |
| Alumnes | Theodor Lundbergh |
| Participà en | |
| 1r març 1911 | Svenska konstnärinnornas exhibition (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Carl Ahlborn (1854–1895) |
| Fills | Elin Martha Lovisa Ahlborn, Elin Marta Lovisa Ahlborn, Carl Gustaf Ahlborn |
| Pares | Ludvig Lundgren |
| Germans | Johanna Carolina Weidenhayn Pehr Henrik Lundgren |
| Premis | |
| |
Lea Ahlborn, de soltera Lundgren (Estocolm, 18 de febrer de 1826 - 13 de novembre de 1897), va ser una gravadora de medalles sueca.[1] Es va formar com a deixebla del seu pare, Ludvig Lundgren, que era gravador de la Casa de la Moneda d'Estocolm i -entre 1851 i 1853- de la de París.[1] El 1854 va contreure matrimoni amb l'escultor alemany Carl Ahlborn.[1]
En morir son pare el 1853, el va substituir en el càrrec a París. En aquesta ciutat, va participar en l'Exposició Universal de 1855, amb les obres Carles XIV; Birger Jarl, regent de Suècia al segle xiii; Joan, rei de Suècia, segons les estàtues de Fogelberg; Òscar II; Les reines Josefina i Lluïsa; Palander; Bolinder.[1]
Va realitzar la medalla del jubileu de la Universitat d'Uppsala de 1877; la de les noces de plata d'Òscar II, Nordeuskiöl; i les medalles Berzelius, Jenny Lind i Treiwald, així com dues més de Carles XIV i unes altres per a societats científiques i literàries.[1] A l'exposició de 1878 va obtenir una menció honorífica per una col·lecció de medalles i medallons de diferents personatges i de les acadèmies d'Arts i Ciències d'Estocolm.[1]