Sigrid Hjertén
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 octubre 1885 Parròquia de Sundvall (Suècia) |
| Mort | 24 març 1948 Parròquia de Saltsjöbaden (Suècia) |
| Sepultura | Cementiri de Skogsö |
| Formació | Acadèmia Matisse Konstfack |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura i educació artística |
| Lloc de treball | Estocolm |
| Ocupació | pintora, professora d'art, artista tèxtil, artista |
| Activitat | 1915 |
| Moviment | Expressionisme |
| Família | |
| Cònjuge | Isaac Grünewald (1911–1937) |
| Fills | Iván Grünewald |
| Germans | Gustaf Hjertén |
Sigrid Hjertén (Sundsvall, 27 d'octubre de 1885 – Estocolm, 24 de març de 1948) va ser una pintora sueca, adscrita a l'expressionisme.[1]
Va estudiar artesania i disseny a Estocolm, i va graduar-se com a professora de dibuix. Va passar un temps a París, on va conèixer les obres de Matisse i Cézanne, cosa que es demostra en la utilització que fa del color en contrast amb uns contorns molt simplificats, esforçant-se per trobar les formes i els colors que puguin transmetre les seves emocions.[1]
El 1912 va exposar les seves obres per primera vegada en una mostra col·lectiva a Estocolm, participant des de llavors en nombroses exposicions tant a Suècia com a l'estranger. En la seva obra va descriure el paper que exercia com a artista, dona i mare, diferents identitats en mons diferents. Entre 1920 i 1932 va residir a París, i allà va començar a manifestar-se l'esquizofrènia que patia, la qual es va deixar veure en la seva obra, amb colors més foscos i composicions tibants, reflectint el seu sentiment d'angoixa i abandó. El 1938 va tornar al seu país, on va viure hospitalitzada. Per a tractar-li l'esquizofrènia, se li va practicar una lobotomia el 1948, però va morir per complicacions d'aquest procediment quirúrgic.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mujeres Pintoras: La expresionista sueca Sigrid Hjertén». Trianarts, 01-04-2022. [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ Gonnard, Catherine. «Sigrid Hjertén» (en francès). Aware Women Artists. [Consulta: 16 gener 2023].
Bibliografia
[modifica]- Sigrid Hjertén, Annika Gunnarsson, en Moderna museet - boken, ed. Cecilia Widenheim et al., Estocolm: Moderna museet, 2004 ISBN 9171007245
- Katarina Borgh Bertorp, Sigrid Hjertén: l'hértière de Matisse du Grand Nord: heir of Matisse from the Far North, París: Centre Culturel Suédois, 1997
- Anita Goldman, I själen alltid ren: Om Sigrid Hjertén, Estocolm : Natur och kultur, 1995, ISBN 91-27-05485-3