Vés al contingut

Medicina ortomolecular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La medicina ortomolecular és un tipus de medicina alternativa, que parteix de l'objectiu de garantir la salut humana a través de suplements nutritius.[1][2] El concepte es basa en la idea de l'existència d'un entorn nutritiu òptim en el cos i suggereix que les malalties reflecteixen deficiències d'aquest entorn. El tractament de les malalties segons aquesta visió implica provar de corregir «els desequilibris o les deficiències basades en la bioquímica individual» fent ús de substàncies com vitamines, minerals, aminoàcids, elements traça i àcids grassos.[3] Les idees darrere de la medicina ortomolecular no tenen evidència mèdica i la teràpia no és efectiva. La validesa del que s'anomena aproximació ortomolecular ha estat qüestionada des del 1970s.[4][5]

L'aproximació ha rebut el nom a vegades de teràpia megavitamínica, perquè la pràctica va evolucionar, i en alguns casos encara utilitza, dosis de vitamines i minerals molt sovint més altes que la quantitat diària recomanada. Els practicants d'aquesta medicina també poden incorporar altres estils de tractament a les seves aproximacions, incloent-hi la restricció dietètica, megadosis de nutrients no vitamínics i medicaments convencionals.[6] Els defensors d'aquestes teràpies argumenten que els nivells no òptims de certes substàncies poden causar problemes de salut més enllà de deficiències vitamíniques i consideren l'equilibri d'aquestes substàncies com una part integral de salut.[7]

Linus Pauling va encunyar el terme «ortomolecular» els 1960s per donar entendre «les molècules correctes en les quantitats correctes» (orto- en grec vol dir «correcte»). Els practicants defensen que el tractament ha de basar-se en la bioquímica individual de cada pacient.[8][9]

El consens científic i mèdic sosté que les afirmacions d'eficacia dels defensors d'aquesta medicina no són adequadament provades com a teràpies farmacològiques. Ha estat descrita com a dieta de culte i també com a frau mèdic.[10] Els defensors acostumen a assenyalar fonts que donen suport als beneficis dels suplements de nutrients i a casos on la medicina convencional utilitza vitamines com a tractaments per algunes malalties.[11][12]

No obstant això, el subministrament de vitamines en grans dosis ha estat associat a un major risc de malaltia cardiovascular, de càncer i, fins i tot, de mort.[13][14][15] El consens científic és que, per a individus normals, una dieta equilibrada conté totes les vitamines i minerals necessaris, i que la suplementació rutinària no seria necessària, a menys que es diagnostiquin deficiències específiques.[16]

Psiquiatria ortomolecular

[modifica]

Una variant, la psiquiatria ortomolecular, encunyada pel mateix Pauling,[17] defensaria que malalties com ara l'esquizofrènia tindrien la seva base, per exemple, en un excés d'oxidació de l'adrenalina en adrenocrom i adrenolutina, que en interactuar entre elles i el cervell, provocarien un mal funcionament d'aquest.[18]

Segons alguns estudis, els símptomes de l'esquizofrènia es podrien contrarrestar amb megadosis de suplements dietètics,[19] principalment la niacina (vitamina B3), però també altres nutrients.

Aquesta teoria va sorgir pel fet que la primera fase de la pel·lagra té gairebé els mateixos símptomes que l'esquizofrènia, només diferenciable la primera per lesions en la pell.[20]

En el cas de l'esquizofrènia mereixeria considerar abans de res, més assajos clínics al respecte.[21]

L'ús d'aquesta mena d'aproximacions per millorar el rendiment d'infants en edat escolar amb Síndrome de Down ha estat qüestionada com a ineficient.[22]

Polèmiques

[modifica]

El juliol de 2016 un jove valencià va morir després d'haver abandonat un tractament de leucèmia convencional per una pràctica ortomolecular.[23] El gener de 2018 el practicant de medicina ortomolecular que va tractar el jove va ser absolt pel jutjat de València dels delictes d'intrusisme i d'homicidi per imprudència greu.[24]

El juliol de 2018, el doctor Joaquim Bosch Barrera, de l'Institut d'Oncologia de Girona i de l'Hospital Trueta, va fer públic el cas d'una dona que va atendre per un càncer de mama, que va acabar en metàstasi i finalment en mort de la pacient, presumptament per la descura arran dels consells d'un practicant de la medicina ortomolecular.[25][26]

Bibliografia

[modifica]
  1. ↑ Hoffer, Abram; Walker, Morton. Smart nutrients: a guide to nutrients that can prevent and reverse senility (en anglès). Garden City Park, NY: Avery Pub. Group, 1994. ISBN 0895295628. 
  2. ↑ McMichael, A. J. «Orthomolecular medicine and megavitamin therapy». The Medical Journal of Australia, 1, 1, 10-01-1981, pàg. 6–8. ISSN: 0025-729X. PMID: 7207301.
  3. ↑ «Orthomolecular medicine Arxivat 2011-08-27 a Wayback Machine.». orthomed.org. [Consulta: August 2013].Plantilla:Verify source
  4. ↑ «NIH State-of-the-Science Conference Statement on Multivitamin/Mineral Supplements and Chronic Disease Prevention». NIH consensus and state-of-the-science statements, 23, 2, 2006 May 15-17, pàg. 1–30. ISSN: 1553-0957. PMID: 17332802.
  5. ↑ «MEGAVITAMIN AND ORTHOMOLECULAR THERAPY IN PSYCHIATRY: Excerpts from A Report of the American Psychiatric Association Task Force on Vitamin Therapy in Psychiatry» (en anglès). Nutrition Reviews, 32, 27-04-2009, pàg. 44–47. DOI: 10.1111/j.1753-4887.1974.tb05190.x. ISSN: 0029-6643.
  6. ↑ Braverman, Eric «Orthomolecular Medicine and Megavitamin Therapy: Future and Philosophy». Journal of Orthomolecular Medicine, 8, 4, pàg. 265.
  7. ↑ Singh, Simon; Ernst, Edzard. Trick or treatment: the undeniable facts about alternative medicine (en anglès). Nova York [u.a.: Norton, 2009. ISBN 0393337782. 
  8. ↑ Baumel, Syd. Dealing with depression naturally: complementary and alternative therapies for restoring emotional health (en anglès). Los Angeles: Keats Pub., 2000. ISBN 0658002910. 
  9. ↑ Williams, Roger J. Biochemical individuality: the basis for the genetotrophic concept (en anglès). New Canaan, Ct.: Keats Pub., 1998. ISBN 0879838930. 
  10. ↑ Jarvis, William T. «Food Faddism, Cultism, and Quackery» (en anglès). Annual Review of Nutrition, 3, 1, 7-1983, pàg. 35–52. Arxivat de l'original el 2021-05-06. DOI: 10.1146/annurev.nu.03.070183.000343. ISSN: 0199-9885 [Consulta: 21 juliol 2018].
  11. ↑ Bohannon, John «The Theory? Diet Causes Violence. The Lab? Prison» (en anglès). Science, 325, 5948, 25-09-2009, pàg. 1614–1616. DOI: 10.1126/science.325_1614. ISSN: 0036-8075. PMID: 19779166.
  12. ↑ Gesch, C. Bernard; Hammond, Sean M.; Hampson, Sarah E.; Eves, Anita; Crowder, Martin J. «Influence of supplementary vitamins, minerals and essential fatty acids on the antisocial behaviour of young adult prisoners: Randomised, placebo-controlled trial» (en anglès). The British Journal of Psychiatry, 181, 1, 7-2002, pàg. 22–28. DOI: 10.1192/bjp.181.1.22. ISSN: 0007-1250.
  13. ↑ Satia, J. A.; Littman, A.; Slatore, C. G.; Galanko, J. A.; White, E. «Long-term Use of  -Carotene, Retinol, Lycopene, and Lutein Supplements and Lung Cancer Risk: Results From the VITamins And Lifestyle (VITAL) Study» (en anglès). American Journal of Epidemiology, 169, 7, 19-01-2009, pàg. 815–828. DOI: 10.1093/aje/kwn409. ISSN: 0002-9262.
  14. ↑ Brody, Jane «Extra Vitamin E: No Benefit, Maybe Harm». New York Times, March 23, 2009 [Consulta: March 24, 2009].
  15. ↑ «High dose vitamin E death warning». BBC, November 11, 2004 [Consulta: March 24, 2009].
  16. ↑ Duff, Roberta Larson: American Dietetic Association Complete Food and Nutrition Guide, ISBN 0470912073
  17. ↑ Pauling, L. «Orthomolecular psychiatry. Varying the concentrations of substances normally present in the human body may control mental disease». Science (New York, N.Y.), 160, 3825, 19-04-1968, pàg. 265–271. DOI: 10.1126/science.160.3825.265. ISSN: 0036-8075. PMID: 5641253.
  18. ↑ Hoffer, Abram. Orthomolecular Treatment for Schizophrenia (en anglès). Keats Pub Inc, 1999, p. 56. ISBN 0879839104. 
  19. ↑ Firth, J. «The effects of vitamin and mineral supplementation on symptoms of schizophrenia: a systematic review and meta-analysis». Psychol Med, 16-02-2017, pàg. 1-13.
  20. ↑ Turola, Maria Cristina; Comellini, Gloria; Galuppi, Anna; Nanni, Maria Giulia; Carantoni, Emanuela «Schizophrenia in real life: courses, symptoms and functioning in an Italian population». International Journal of Mental Health Systems, 6, 09-10-2012, pàg. 22. DOI: 10.1186/1752-4458-6-22. ISSN: 1752-4458. PMC: 3504560. PMID: 23046890.
  21. ↑ Hoffer, Leonard John «Vitamin therapy in schizophrenia». The Israel Journal of Psychiatry and Related Sciences, 45, 1, 2008, pàg. 3–10. ISSN: 0333-7308. PMID: 18587164.
  22. ↑ Sells, Clifford J.; Andrus, Lori Brazee; Kriegsmann, Elinor A.; McClelland, Stephen; Bennett, Forrest C. «Vitamin and Mineral Supplementation in Down's Syndrome» (en anglès). Pediatrics, 72, 5, 01-11-1983, pàg. 707–713. ISSN: 0031-4005. PMID: 6226926.
  23. ↑ Salas, Javier «“A mi hijo lo ha matado la incultura científica”» (en castellà). El País [Madrid], 26-02-2016. ISSN: 1134-6582.
  24. ↑ Salas, Javier «Absuelto el curandero del joven que murió tras abandonar la quimio» (en castellà). El País [Madrid], 31-01-2018. ISSN: 1134-6582.
  25. ↑ 324cat «Un metge denuncia la mort d'una dona amb càncer de mama tractada amb una pseudoteràpia». CCMA.
  26. ↑ Ansede, Manuel «Un médico denuncia la muerte de una mujer con cáncer en Girona tras una pseudoterapia» (en castellà). El País [Madrid], 20-07-2018. ISSN: 1134-6582.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Medicina_ortomolecular&oldid=33796278»