Vés al contingut

Santiago Soler i Pla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSantiago Soler i Pla

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Santiago Soler Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1839 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1888 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Barcelona
  Diputat al Congrés dels Diputats
19 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871

29 d'abril de 1872 – 4 de gener de 1874
CircumscripcióBarcelona
  Ministre d'Estat
18 de juliol de 1873 – 8 de setembre de 1873
  Ministre d'Ultramar
4 de setembre de 1873 – 3 de gener de 1874
  Alcalde de Barcelona
febrer de 1869 – setembre de 1869
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat i polític
PartitPartit Republicà Democràtic Federal Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansLluís Soler i Pla Modifica el valor a Wikidata

Santiago Soler i Pla (Barcelona, 12 de març de 1839 - 1888) fou un advocat i polític català, diputat i ministre durant la Primera República Espanyola.

Biografia

[modifica]

Llicenciat en dret, va exercir com a advocat i dirigí el diari republicà El Constitucional. Participà en la revolta de 1867 i s'hagué d'exiliar un temps a França. Després de la revolució de 1868 va tornar i formà part del nou Partit Republicà Democràtic Federal, amb el que fou alcalde de Barcelona (febrer- setembre de 1869) i posteriorment elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1869, abril de 1872, agost de 1872 i 1873.

Durant la Primera República Espanyola fou ministre d'Estat (19 de juliol - 4 de setembre de 1873) durant la presidència de Nicolás Salmerón i Ministre d'Ultramar (8 de setembre de 1873 - 4 de gener de 1874) durant el govern d'Emilio Castelar.

En produir-se la restauració borbònica tornà a dedicar-se a exercir d'advocat. Alineat amb el sector d'Emilio Castelar, fou candidat del Partit Republicà Possibilista a les eleccions generals espanyoles de 1876, però no fou escollit. El 1885 fou regidor republicà de l'Ajuntament de Barcelona i en 1886 fou també vicepresident de l'Ateneu Barcelonès.

Referències

[modifica]
  • (català) Santiago Soler i Pla a enciclopedia.cat
  • (castellà) Santiago Soler i Pla a xtec.es
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)


Càrrecs públics
Precedit per:
Francesc Sunyer i Capdevila
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1869
Succeït per:
Francesc Soler i Matas
Precedit per:
Eleuterio Maisonnave Cutayar
Ministre d'Estat

1873
Succeït per:
José Carvajal Hué
Precedit per:
Eduardo Palanca Asensi
Ministre d'Ultramar

1873-1874
Succeït per:
Tomás María Mosquera García