4 de gener
| << | Gener 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià. Queden 361 dies per finalitzar l'any i 362 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1485 - Derrota de la tropa de Pere-Anton de Rocacrespa a Montornès del Vallès pels remences a les ordres de Bartomeu Sala.
- 1714 - Sant Martí Sarroca (l'Alt Penedès): els catalans es revolten contra els borbònics al Combat de Sant Martí Sarroca durant la guerra dels catalans.
- 1902 - Barcelona: s'estrena l'òpera Els Pirineus, de Felip Pedrell.
- 1917 - Palma: S’inicia la segona etapa del setmanari La Veu de Mallorca, de contingut cultural i polític, d'influència noucentista.[1]
- 1939 - Artesa de Segre (la Noguera): les tropes franquistes ocupen la vila (guerra d'Espanya).
- 1978 - Figueres (Alt Empordà): Apareix la primera edició del Setmanari de l'Alt Empordà.[2]
- 2007 - La Viquipèdia en català assoleix la xifra de 50.000 articles.
- Resta del món
- 1596 - São Tomé i Príncipe: Execució pels portuguesos del rei Amador. Diada nacional a São Tomé i Príncipe.
- 1717 - La Haia (Països Baixos): les Províncies Unides, França i el Regne Unit signen la Triple Aliança per a obligar a Espanya a complir les disposicions del Tractat d'Utrecht.
- 1817 - Arroyo Catalán (Uruguai): l'exèrcit portuguès guanya la batalla del Català durant la invasió Portuguesa d'Uruguai.
- 1821 - Piura (Perú): la ciutat declara la seva independència del poder espanyol.
- 1896 - Utah esdevé el 45è estat nord-americà.
- 1918 - Rússia reconeix la independència de Finlàndia.
- 1940 - Cardiff (País de Gal·les): Brian David Josephson, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1973.
- 1948 - Myanmar: s'independitza del Regne Unit.
- 1969 - Espanya retorna Ifni al Marroc.
- 2010 - A Dubai s'inaugura el Burj Khalifa, l'edifici més alt del món.
- 2004 - cràter Gússev (Mart): la nau Spirit, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1866 - Barcelona: Ramon Casas i Carbó, pintor, dibuixant i cartellista (m. 1932).[3]
- 1911 - Sabadell: Adolf Cabané i Pibernat, músic català que compongué l'himne del Centre d'Esports Sabadell (1977 - actualitat) i el del Futbol Club Barcelona (oficial en el període 1957-1974) (m. 1993).
- 1939 - Barcelona: Elisabeth Vergés, pionera en l'escalada i l'alpinisme de Catalunya (m. 2019).[4]
- 1948 - Barcelona: Oriol Solé Sugranyes, activista revolucionari català (m. 1976).
- 1950 - Navarrés, Canal de Navarrés: Joan Baptista Humet, cantautor català (m. 2008).
- 1959 - Morella, els Ports: Ximo Puig, polític valencià, alcalde de Morella (1995-2012) i secretari general del PSPV.
- 1973 - Barcelona: Laia Marull, actriu catalana.
- Resta del món
- 1643 - Woolsthorpe, Anglaterra: Isaac Newton, científic i filòsof (m. 1727).
- 1710 - Jesi (actual Itàlia): Giovanni Battista Pergolesi, compositor, violinista i organista (m. 1736).
- 1720 - Dobitschen, prop d'Altenburg (Ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg, actual Alemanya): Johann Frederich Agricola mestre de capella i compositor alemany (m. 1774).
- 1759 - Roma: Maria Rosa Coccia, clavicembalista i compositora italiana, Mestra de capella.[5]
- 1785 - Hanau, Hessen: Jacob Grimm, lingüista, lexicògraf i historiador de la mitologia germànica, un dels Germans Grimm (m. 1863).
- 1809 - Coupvray, França: Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (m. 1852).
- 1812 - Karlovac, Croàcia: Dragojla Jarnević, educadora i escriptora, una de les fundadores de la prosa croata (m. 1875).[6]
- 1872 - Viena, Imperi Austrohongarès: Edmund Rumpler, dissenyador d'automòbils i aeronaus austríac.
- 1899 - Kreuztalː Alma Siedhoff-Buscher, dissenyadora alemanya de la Bauhaus (m.1944).[7]
- 1932 - Osca: Carlos Saura, director de cinema espanyol (m. 2023).
- 1934 - Košice: Rudolf Schuster, president d'Eslovàquia.
- 1937 - Saint Louis, Missouri, Estats Units: Grace Bumbry, mezzosoprano i soprano estatunidenca.[8]
- 1940:
- - Ganzhou, Jiangxi (Xina): Gao Xingjian, escriptor, pintor i dramaturg, Premi Nobel de Literatura de l'any 2000.
- - Cardiff (País de Gal·les): Brian David Josephson, físic gal·lès, Premi Nobel de Física de l'any 1973.
- 1945 - Berne, Indiana, EUA: Richard Royce Schrock, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2005.
- 1946 - Łódź, Polònia: Lisa Appignanesi, escriptora, presidenta del PEN anglès, figura influent del món cultural britànic.[9]
- 1960 - Decatur, Geòrgia, EUA: Michael Stipe, cantautor estatunidenc, conegut sobretot per ser el cantant solista del grup de rock alternatiu R.E.M.
- 1963 - Fosnavåg, Noruega: May-Britt Moser, neurocientífica i psicòloga noruega, Premi Nobel de Medicina 2014.[10]
- 1965 - Epsom, Anglaterra: Julia Ormond, actriu.
- 1975 - Dresden, República Democràtica Alemanya: Sandra Kiriasis, corredora de bobsleigh, guanyadora de dues medalles olímpiques.
- 1976 - Santiago de Xile: Érika Olivera, atleta xilena especialista en marató, una de les principals atletes en la història de Xile.[11]
- 1980 -
- Lizarra: Andrea Barnó San Martí, jugadora d'handbol navarresa, guanyadora d'una medalla olímpica.
- Saragossa: Alexandra Jiménez, actriu aragonesa.
- Reykjavik: Ólöf Arnalds, compositora, cantant i música islandesa.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1554 - València: Mencía de Mendoza, noble i política castellana, deixebla de Lluís Vives, virreina de València, mecenes i col·leccionista d'art (n. 1508).[12]
- 1681 - Solsona: Lluís de Ponts i d'Esquerrer, benedictí, bisbe de Solsona i abat del monestir d'Arles.
- 1833 - Barcelona: Agustí Torres, catedràtic de lletres humanes a la Universitat de Cervera.
- 1972 - València: Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València. (n. 1877).
- 1979 - Barcelona: Rafael Durancamps i Folguera, pintor català.
- 1992 - Barcelona: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (n. 1918).[13]
- 2005 - Barcelona: Andreu Claret i Casadessús, polític català.
- 2007 - Barcelona: Carles Fontserè, dibuixant i cartellista, especialment de l'època republicana.
- 2010 - Reus, Baix Camp: Pere Anguera i Nolla, escriptor i historiador català (n. 1953).
- 2016 - Madrid: Aurora Pons, destacada ballarina catalana, que fou primera ballarina del Teatre del Liceu (n. 1936).[14]
- 2018 - Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgellː Càndida Majoral i Majoral, trementinaire (n. 1917).[15]
- 2022 - Barcelona: Joan Vinyals, guitarrista, compositor i productor musical català (n. 1958).[16]
- Resta del món
- 1845 - París, França: Louis Léopold Boilly, pintor francès.
- 1920 - Madrid, Espanya: Benito Pérez Galdós, escriptor espanyol (n. 1843).
- 1941 - París: Henri Louis Bergson, escriptor, filòsof i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.
- 1943 - Woodland Hills (Los Angeles): Kate Price, actriu irlandesa de vodevil i cinema mut, també guionista (n. 1872).[17]
- 1965 - Londres, Anglaterra: T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura (n. 1888)
- 1960 - Villeblevin, França: Albert Camus, escriptor (n. 1913)
- 1961 - Viena, Àustria: Erwin Schrödinger, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1933 (n. 1887).
- 1988, Wisconsin: Ruth Bleier, neurofisiòloga nord-americana, estudiosa dels biaixos de gènere en biologia (n. 1923).[18]
- 1999 - Kisshomaru Ueshiba, aikidoka japonès (n. 1921)
- 2012 - Londres: Eve Arnold, fotoperiodista estatunidenca que va treballar per a l'agència Magnum (n. 1912).[19]
- 2015 - San Pablo (Equador): Sharon la Hechicera―nom artístic d’Edith Rosario Bermeo Cisneros—, cantant, actriu i empresària, coneguda per la seva carrera musical de tecnocumbia.
- 2021 – Los Angeles, Califòrnia, EUA: Tanya Roberts, actriu estatunidenca (n. 1955).
- 2023:
- Madrid: Nicolás Redondo, sindicalista i polític espanyol (n. 1927).
- Garmisch-Partenkirchen: Rosi Mittermaier, esquiadora alpina alemanya, que destacà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 (n. 1950).
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Mundial del Braille
- Onomàstica: sant Ferriol d'Usès, bisbe; Rigobert de Reims, bisbe; Gregori de Langres, bisbe; Faraïlda de Gant, abadessa; Àngela de Foligno, vídua; Elizabeth Ann Seton, fundadora de les Germanes de la Caritat de Sant Josep; Setanta deixebles (a les esglésies ortodoxes); beat Manuel González García, bisbe i fundador.
Referències
[modifica]- ↑ «Segona etapa de “La Veu de Mallorca” | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ «Setmanari de l'Alt Empordà». 1001 curiositats de Figueres, 26-12-2019. [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Any Ramon Casas 2016». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Arxivat de l'original el 2021-02-02. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Elisabeth Vergés Costa | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 juliol 2024].
- ↑ «COCCIA, Maria Rosa» (en italià). Dizionario Biografico Traccani. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 185-187. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Alma Siedhoff-Buscher» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Grace Bumbry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 desembre 2021].
- ↑ «Freud's Women». Goodreads. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ «May-Britt Moser» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: novembre 2022].
- ↑ «Erika Alejandra Olivera de la Fuente. Reseñas biográficas parlamentarias». Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, 2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ Klatter, Matty. «Mendoza y Fonseca, Mencía de (1508-1554)». Huygens Instituut, 13-01-2014. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 05-01-1992, pàg. 30.
- ↑ «Aurora Pons i López-Lamela | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Mor als cent anys d'edat Càndida Majoral, una de les últimes trementinaires». CCMA. 324cat, 11-01-2018. [Consulta: 8 maig 2021].
- ↑ Serra, Laura. «Mor als 63 anys el guitarrista Joan Vinyals a causa del covid», 04-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ «Kate Duffy Price (1872-1943)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ Ware, Susan. Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century (en anglès). Harvard University Press, 2004. ISBN 978-0-674-01488-6.
- ↑ «Eve Arnold | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 4 de gener
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:4 de gener.