Vés al contingut

Setanta deixebles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSetanta deixebles
lang=ca
Icona amb els Setanta Deixebles Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de personatges bíblics
organització Modifica el valor a Wikidata
Història
Data de dissolució o abolicióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Els Setanta deixebles són els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.[1] Segons aquest text, l'únic del cànon de la Bíblia on apareixen, Jesús els escollí i els envià en parelles a diferents regions per tal d'anunciar els evangelis. La tradició cristiana occidental els designa sovint amb el nom de «deixebles» mentre que els cristians orientals els anomenen «apòstols». De fet, la paraula grega «apòstol» indica algú que és enviat en missió, mentre que «deixeble» és un alumne, algú que aprèn d'altri. El passatge de Lluc, capítol 10, 1-24, diu:

« ¹ Després d'això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. ² Els deia:

—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. ³ Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. ⁴ No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. ⁵ Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” ⁶ Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. ⁷ Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.

⁸ »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, ⁹ cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” ¹⁰ Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ¹¹ “Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!” ¹² Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

¹³ »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien convertit. ¹⁴ Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. ¹⁵ I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!

¹⁶ »Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi, no fa cas del qui m'ha enviat.

¹⁷ Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien:

—Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del teu nom.

¹⁸ Jesús els digué:

—Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. ¹⁹ Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. ²⁰ Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.

²¹ En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué:

—T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.

²² »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

²³ Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:

—Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! ²⁴ Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

»
— Lluc 10:1-24

L'evangeli diu «setanta» als manuscrits de la tradició bíblica d'Alexandria, com el Codex Sinaiticus. En la traducció llatina de la Vulgata de sant Jeroni es dona el nombre de setanta-dos, que ha passat a la tradició occidental. El nombre pot remetre a les setanta nacions del Gènesi o a altres llistes de setanta noms que es troben a la Bíblia.

Culte

[modifica]

A l'Església Ortodoxa es commemoren els Setanta Deixebles el dia de la Synaxis dels Setanta Apòstols, que se celebra el 4 de gener. A més, cada deixeble compta amb un dia dedicat al calendari litúrgic ortodox.

Noms

[modifica]

La tradició ortodoxa que enumera els setanta deixebles, els noms dels quals «són inscrits al cel» remet al bisbe del segle iii Doroteu de Tir, a qui s'atribueix un ofici litúrgic dedicat als Setanta, conegut per una còpia del segle viii. A partir d'aquesta llista, se'n donen altres al Chronicon Paschale i a l'obra dels Pseudo-Doroteu.[2] No obstant això, els estudiosos catòlics consideren que la majoria de noms no tenen cap prova que testimoniï la seva historicitat.

Eusebi de Cesarea afirmava que no hi havia cap llista d'aquests deixebles a la seva època, i que els únics que podien anomenar-se eren: Bernabé, Sòstenes, Cefes, Maties, Tadeu d'Edessa i Jaume el Just.[3]

La majoria dels noms citats es poden identificar a partir del títol que els acompanya. Tot i que existeixen algunes variants, el llistat segueix el cànon religiós habitual a l'ortodòxia:[4]

  1. Acaic
  2. Àgab el Profeta
  3. Ampliat, bisbe d'Odessa
  4. Ananies, bisbe de Damasc
  5. Andrònic, bisbe de Pannònia
  6. Apel·les, bisbe d'Heraclea de Perint
  7. Apol·ló, bisbe de Cesarea
  8. Àquila
  9. Aristarc, bisbe d'Apamea de Síria
  10. Aristòbul, bisbe de Britànnia
  11. Arquip
  12. Àrtemes, bisbe de Listra
  13. Asíncrit, bisbe d'Hircània
  14. Bernabé, bisbe de Milà
  15. Carp, bisbe de Berea de Tràcia
  16. Climent, bisbe de Sardes
  17. Clopas
  18. Crescent
  19. Crisp, bisbe de Calcedònia a Galilea
  20. Èpafres, bisbe d'Andriaca
  21. Epafrodit de Filipos
  22. Epènet de Cartago, bisbe de Cartago
  23. Erast, bisbe de Paneas
  24. Estaqui, patriarca de Bizanci
  25. Esteve, un dels Set Diaques i primer màrtir
  26. Evodi d'Antioquia, patriarca d'Antioquia
  27. Felip l'Evangelista, un dels Set Diaques, bisbe de Tràlia a l'Àsia Menor
  28. Filèmon, bisbe de Gaza
  29. Filòleg, bisbe de Sinope
  30. Flegó, bisbe de Marató
  31. Fortunat
  32. Gai, bisbe d'Efes
  33. Hermes, bisbe de Dalmàcia
  34. Hermes, bisbe de Filipòpolis
  35. Herodió, bisbe de Patras
  36. Jàson, bisbe de Tars
  37. Jaume, germà del Senyor, presumpte autor de l'Epístola de Sant Jaume, primer bisbe de Jerusalem
  38. Joan Marc (sovint identificat com a Marc l'evangelista), bisbe de Biblos
  39. Just, bisbe d'Eleuteròpolis
  40. Lli I, successor de Sant Pere com a Bisbe de Roma
  41. Lluc, autor de l'Evangeli segons Lluc
  42. Lluci de Cirene, bisbe de Laodicea[5]
  43. Sant Marc, autor de l'Evangeli segons Marc i patriarca d'Alexandria
  44. Marc, bisbe d'Apol·lònia
  45. Narcís, bisbe d'Atenes
  46. Nicanor el Diaca, un dels Set Diaques
  47. Olimpes
  48. Onesífor, bisbe de Cirene
  49. Onèsim de Bizanci (o potser un altre Onèsim diferent de l'esmentat a la Carta a Filèmon)
  50. Pàrmenes, un dels Set Diaques
  51. Pàtrobes de Puteoli, bisbe de Puteoli o de Nàpols
  52. Pròcor, un dels Set Diaques, bisbe de Nicomèdia a Bitínia
  53. Púdens
  54. Quadrat d'Atenes
  55. Quart, bisbe de Beirut
  56. Ruf, bisbe de Tebes
  57. Timoteu, bisbe d'Efes
  58. Titus, bisbe de Creta
  59. Silas, bisbe de Corint
  60. Silvà
  61. Simeó, fill de Clopas, segon bisbe de Jerusalem
  62. Sosípatre, bisbe d'Iconi
  63. Sòstenes, bisbe de Colofó
  64. Tadeu d'Edessa també anomenat Sant Addaï
  65. Terci, bisbe d'Iconi, transcriptor de l'Epístola als Romans
  66. Timó el Diaca, un dels Set Diaques
  67. Tíquic, bisbe de Colofó
  68. Tròfim
  69. Urbà, bisbe de Macedònia
  70. Zenes l'advocat, bisbe de Diòspolis

L'apòstol Maties, que prengué el lloc de Judes Iscariot entre els Apòstols, sovint es compta entre els Setanta.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Lc 10:1-24
  2. ↑ Migne, Jacques Paul. Patrologia Graeca. XCII, p. 521-524, 543-545, 1061-1065. 
  3. ↑ Historia Ecclesiae, llibre I, cap. xii
  4. ↑ Goodhugh, William; Taylor, William Cooke. The Bible cyclopædia: or, Illustrations of the civil and natural history of the sacred writings (en anglès), 1843, p. 1225. 
  5. ↑ Walsh, Michael A New Dictionary of Saints: East and West London: Burns & Oats 2007, p.372 ISBN 0-86012-438-X
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setanta deixebles
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setanta_deixebles&oldid=33126864»