Partit Socialdemòcrata d'Àustria

Partit Socialdemòcrata d'Àustria

Sozialdemokratische Partei Österreichs
Dades
Nom curt	SPÖ i PSA
Tipus	partit polític
Ideologia	Socialdemocràcia, Corporativisme Social, Europeïsme Centre-esquerra
Alineació política	centreesquerra
Història
Creació	30 de desembre de 1888 (1888-12-30) (SDAPÖ) abril de 1945 (SPÖ), Hainfeld
Fundador	Victor Adler
Activitat
Membre de	Partit dels Socialistes Europeus Internacional Socialista Aliança Progressista Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates Internacional Obrera i Socialista (1923–1940)
Afiliats	205.224
Governança corporativa
Seu	Löwelstraße 18 A-1014 Viena
Presidència	Andreas Babler (2023–)
Persona rellevant	Werner Faymann
Joventuts	SJÖ
Filial	SPÖ Frauen (en)
Format per	SPÖ Steiermark (en) SPÖ Oberösterreich (en) SPÖ Salzburg (en) SPÖ Frauen (en)
Afiliació internacional	Internacional Socialista
Afiliació europea	Partit Socialista Europeu
Grup al Parlament Europeu	Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates
Diputats al Nationalrat	40 / 183
Diputats als Bundesrat	18 / 61
Eurodiputats al Parlament Europeu	5 / 19
Altres
Color	vermell i blanc
Lloc web	http://www.spoe.at/

El Partit Socialdemòcrata d'Àustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ) és un partit polític que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba al govern a Àustria, i també governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estíria. És un dels pocs partits sociademòcrates europeus que manté les arrels socialistes i rebutja el neoliberalisme. El seu president és Werner Faymann.

Història

Des dels inicis fins a 1918

Els moviments i associacions socialistes de treballadors començaren a formar-se a Àustria a mitjans de segle xix. La primera reunió del partit va tenir lloc el 1874 a Neudörfl (Burgenland). En els anys següents va haver lluites entre faccions i el partit es va dividir en les faccions moderada i anarquista. Es van unir el 1889 com Arbeiterpartei Sozialdemokratische Österreichs (SDAPÖ) (alemany: Partit Socialdemòcrata dels Treballadors d'Àustria), especialment a través de la tasca del doctor Victor Adler. En el congrés del partit a Hainfeld s'acceptà la "Prinzipienerklärung" (Declaració de Principis) d'Adler, i es considera data de fundació el 30 de desembre de 1888. El 12 de juliol, 1889 apareix el primer número del diari del partit, Arbeiter-Zeitung. Inicialment el partit va ser proper al marxisme i va seguir creixent sobretot a Viena, les zones industrials de Bohèmia, Moràvia, Estíria, Baixa i Alta Àustria.

El partit va participar en la fundació de la Segona Internacional a París el 14 de juliol de 1889. El partit va fer campanya per a obtenir més drets per als treballadors, incloent el seu dret a vot. Al Programa de Brunner de setembre de 1899, els socialistes van exigir que l'Imperi Austrohongarès es reformés en un Estat democràtic i federal.

Els socialistes es van presentar a les eleccions a l'Ajuntament (Gemeinderat) de Viena el 30 de maig de 1890. Tanmateix, el sufragi només es va garantir després d'una vaga general el 1907. In the elections to the House of Deputies in the Reichsrat, the Socialists were able to win many votes. A les eleccions a la Cambra de Diputats del Reichsrat, els socialistes van guanyar molts vots. D'un total de 516 escons, el partit va guanyar 87 escons, convertint-se en la segona fracció més forta al Parlament després del Partit Social Cristià. Eventualment, el 1911 els socialistes es va convertir en el partit més fort al parlament.

Inicialment va donar suport a la declaració de guerra contra Sèrbia després de l'assassinat de Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i la seva esposa Sofia de Hohenberg el 1914, però aviat es va adonar que la desastrosa guerra era insostenible. Després de la mort de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, la primera reunió de pau es va celebrar el desembre de 1916. By January 1918, strikes were breaking out, calling for an end of the war and the terrible suffering of the people, especially the worker's families, had to endure. El gener de 1918, s'organitzaren vagues per a posar fi a la guerra que provocaven grans patiments entre les famílies dels treballadors.

A l'octubre es va convocar una assemblea nacional provisional (Provisorische Nationalversammlung") presidida pel socialdemòcrata Karl Renner, que va tractar d'elaborar una constitució provisional (Verfassung Provisorische) sota la direcció d'un nou Consell d'Estat encapçalat pel nou canceller Renner. Els social-demòcrates volien una nova forma de govern i el 12 de novembre de 1918 Renner proclamà la república.

Primera República

Tant durant la dictadura austrofeixista (1934-1938) i durant l'Anschluss de 1938-1945, el SDAPÖ fou prohibit i molt perseguit, però després de l'alliberament, els socialdemòcrates esdevingueren una gran força política a Àustria després de la guerra.

El partit volia dirigir Àustria cap a la unió política amb Alemanya, anomenant la nova república d'Àustria "Deutsch-Österreich" (Àustria alemanya). Però el Tractat de Saint-Germain-en-Laye prohibí clarament qualsevol unificació entre Àustria i Alemanya. No obstant això, la SDAPÖ defensà aquesta unió durant l'existència de la Primera República, ja que esperava un enfortiment de la seva posició i la causa socialista dins d'una Gran Alemanya.

Resultats electorals

Consell Imperial de Cisleitània

Any	Vots	%	Resultat	+/-	Govern
1891	3 848 (#12)	1,26	0 / 353		Extraparlamentari
1897	245 001 (#2)	23,13	14 / 425	14	Oposició
1900-01	251 652 (#2)	23,39	11 / 425	3	Oposició
1907	513 219 (#2)	11,11	50 / 516	39	Oposició
1911	542 549 (#2)	11,96	44 / 516	6	Oposició

República d'Àustria alemanya

Any	Vots	%	Resultat	+/-	Govern
1919	1 211 814 (#1)	40,75	72 / 170		Coalición amb CS i GDVP

Primera República Austríaca

Any	Vots	%	Resultat	+/-	Govern
1920	1 072 709 (#2)	35,99	69 / 183	3	Coalició amb CS
1923	1 311 870 (#2)	39,60	68 / 165	1	Oposició
1927	1 539 635 (#2)	42,28	71 / 165	3	Oposició
1930	1 517 146 (#2)	41,14	72 / 165	1	Oposició

Segona República

Any	Vots	%	Resultat	+/-	Govern
1945	1 434 898 (#2)	44,6	76 / 165		Coalició amb ÖVP i KPÖ
1949	1 623 524 (#2)	38,7	67 / 165	9	Coalició amb l'ÖVP
1953	1 818 517 (#1)	42,1	73 / 165	6	Coalició amb l'ÖVP
1956	1 873 295 (#2)	43,0	74 / 165	1	Coalició amb l'ÖVP
1959	1 953 935 (#1)	44,8	78 / 165	4	Coalició amb l'ÖVP
1962	1 960 685 (#2)	44,0	76 / 165	2	Coalició amb l'ÖVP
1966	1 928 985 (#2)	42,6	74 / 165	2	Oposició
1970	2 221 981 (#1)	48,4	81 / 165	7	Minoria
1971	2 280 168 (#1)	50,0	93 / 183	12	Majoria
1975	2 326 201 (#1)	50,1	93 / 183	=	Majoria
1979	2 413 226 (#1)	51,0	95 / 183	2	Majoria
1983	2 312 529 (#1)	47,6	90 / 183	5	Coalició amb el FPÖ
1986	2 092 024 (#1)	43,1	80 / 183	10	Coalició amb l'ÖVP
1990	2 012 787 (#1)	42,8	80 / 183	=	Coalició amb l'ÖVP
1994	1 617 804 (#1)	34,9	65 / 183	15	Coalició amb l'ÖVP
1995	1 843 474 (#1)	38,1	71 / 183	6	Coalició amb l'ÖVP
1999	1 532 448 (#1)	33,2	65 / 183	6	Oposició
2002	1 792 499 (#2)	36,5	69 / 183	4	Oposició
2006	1 663 986 (#1)	35,3	68 / 183	1	Coalició amb l'ÖVP
2008	1 430 206 (#1)	29,3	57 / 183	11	Coalició amb l'ÖVP
2013	1 258 605 (#1)	26,8	52 / 183	5	Coalició amb l'ÖVP
2017	1 351 918 (#2)	26,9	52 / 183	=	Oposició
2019	1 011 868 (#2)	21,2	40 / 183	12	Oposició
2024	991,069 (#3)	21,0	41 / 183	1	Per determinar

Presidencials

Any	Candidat	1a volta			2a volta
		Vots	%	Resultat	Vots	%	Resultat
1951	Theodor Körner	1,682,881	39.1	Derrota (2n)	2,178,631	52.1	Victòria
1957	Adolf Schärf	2,258,255	51.1	Victòria
1963		2,473,349	55.4	Victòria
1965	Franz Jonas	2,324,436	50.7	Victòria
1971		2,487,239	52.8	Victòria
1974	Rudolf Kirchschläger	2,392,367	51.7	Victòria
1980		3,538,748	79.9	Victòria
1986	Kurt Steyrer	2,061,104	43.7	Derrota (2n)	2,107,023	46.1	Derrota
1992	Rudolf Streicher	1,888,599	40.7	Derrota (2n)	1,915,380	41.1	Derrota
1998	No van presentar candidat.
2004	Heinz Fischer	2,166,690	52.4	Victòria
2010		2,508,373	79.3	Victòria
2016	Rudolf Hundstorfer	482,790	11.3	Derrota (4t)
2022	No van presentar candidat.

Parlament Europeu

Any	Vots	%	Escons	+/–
1996	1,105,910	29.2 (#2)	6 / 21
1999	888,338	31.7 (#1)	7 / 21	1
2004	833,517	33.3 (#1)	7 / 18	=
2009	680,041	23.7 (#2)	4 / 17	3
2014	680,180	24.1 (#2)	5 / 18	1
2019	903,151	23.9 (#2)	5 / 18	=
2024	818,287	23.22 (#3)	5 / 20	=