Santa Maria de Tobed

Tobed és un poble de l'oest de la província de Saragossa, a l'Aragó. El poble, a la vora del riu Grío, afluent del Jalón, forma part de la comarca de la Comunitat de Calatayud i té uns 200 habitants. Hi destaca l'església de Santa Maria, d'estil gòtic-mudèjar, construïda entre 1356 i 1410, amb una estructura d'església-fortalesa, que servia com a temple i com a defensa propera a la frontera amb Castella. La decoració exterior és la típica de l'art mudèjar, amb motius geomètrics de maó i ceràmica. L'església, amb altres monuments mudèjars aragonesos, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El segell pertany a una emissió de Nadal.

Catedral de Terol

La catedral de Santa Maria de Mediavilla és la seu de la diòcesi de Terol (Teruel) i una de les obres més destacades de l'arquitectura mudèjar. El seu origen es troba en una església romànica construïda a partir de 1171, que s'acaba amb la construcció de la torre mudèjar el 1257. A la segona meitat del segle XIII es reestructura l'edifici en estil mudèjar de maçoneria i maó. El 1538 s'hi afegeix el cimbori d'estil plateresco-mudèjar, obra de Martín de Montalbán. El 1587 l'església esdevé catedral. La catedral de Terol ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, juntament amb altres edificis mudèjars d'Aragó.

El segell és dedicat a Manuel Azaña (1880-1940), President de la Segona República Espanyola entre 1936 i 1939.

Castell de Montearagón

El castell-monestir de Montaragó es troba al municipi de Quicena, a prop d'Osca. va ser construït el 1085 i el 1095 va convertir-se en l'Abadia de Jesús Natzarè de Montaragó, amb monjos que seguien la Regla de Sant Agustí. L'abadia va esdevenir un dels monestirs més rics i poderosos del país. La desamortització de 1835, però, va suposar la fi del monestir, que va ser espoliat i va patir un incendi devastador. Actualment, en resten part de la muralla i alguns elements, com la torre de l'homenatge, la torre albarrana i restes de diverses dependències. 

El segell commemora el 175è aniversari del primer segell a Espanya.

La postal l'ha enviat l'Albert.

Ajuntament de la Freixneda

La Freixneda (en castellà La Fresneda) és una vila i municipi de la comarca del Matarranya, a la província de Terol, a la Franja de parla catalana. La vila té 462 habitants. La Casa Consistorial és un dels edificis més notables de la vila, construïda el 1576, amb elements gòtics i renaixentistes. La façana principal és renaixentista, amb tres pisos. Al primer pis hi ha un balcó amb dues portes amb decoració manierista i, entre elles, l'escut de la vila,. La part superior té un aire de fortificació militar i és coronada per un rellotge instal·lat el 1923.

El segell és dedicat a la pintora Maruja Mallo (1902-1995).

Castell de Loarre

El Castell de Loarre (en aragonès Castiello de Lobarre) és un castell romànic del municipi de Loarre (Lobarre), a la comarca de La Hoya de Huesca (Plana de Uesca), al nord d'Aragó. El castell, que s'alça sobre un promontori de roca calcària, domina tota la plana de la Hoya de Huesca i va tenir un paper destacat durant l'Edat Mitjana, quan es trobava a la frontera entre els dominis cristians i musulmans d'Aragó. Va ser construït al segle XI i encara està en bon estat de conservació i ha esdevingut un dels millors exemples de l'arquitectura militar i civil romànica a Espanya. 

El segell commemora el 40è aniversari de la Protecció Civil a Espanya.

La postal l'ha enviat en Javier.

Ibón de Plan

Ibón és una paraula aragonesa que s'utilitza per designar els petits llacs de muntanya d'origen glacial. L'Ibón de Plan o Basa de La Mora és un llac glacial d'alta muntanya, situat a 1910 metres d'altitud, al municipi de Plan, a la província d'Osca. La llegenda explica que a les aigües del llac hi viu una bella reina mora que només es pot veure el matí del Dia de Sant Joan i només aquells que tenen una ànima pura i uns ulls nets. 

El segell és dedicat al Dia Internacional de les Persones amb Sordceguesa i a l'activista i escriptora sordcega nordamericana Helen Keller (1880-1968).

La postal l'ha enviat en David.

Parc Cultural del Riu Vero

El Parc Cultural del Riu Vero és format per 9 municipis situats al llarg del riu Vero, afluent del riu Cinca, a les comarques de Sobrarbe i Somontano de Barbastro, a l'Aragó. La zona té un ric patrimoni natural, cultural, etnogràfic i arqueológic, que inclou abrics prehistòrics amb pintures murals. Hi destaca especialment el patrimoni etnogràfic format per cases tradicionals, molins, ponts, barraques de pastor i agrícoles i altres elements. La postal mostra alguns elements tradicionals:  una finestra a Betorz, una porta d'Adahuesca, una finestra de Lecina, una barraca de pedra d'Eripol, una xemeneia de Lecina i una porta de Santa María de la Nuez. Adahuesca és un municipi del Somontano de Barbastro i Betorz, Lecina, Eripol i Santa María de la Nuez són pobles del municipi de Bárcabo, a la comarca de Sobrarbe.

El segell correspon al disseny guanyador del concurs Disello de 2018.

La postal l'ha enviat la Pilar.

Ibón Helado del Balaitús

El Balaitús (en aragonès Pico Os Moros, en occità Vathleitosa, en francès Balaïtous) és un massís granític dels Pirineus, a la frontera entre Espanya i França. El massís pertany a la Vall del Tena, a la comarca de l'Alto Gállego, a la província d'Osca, veí de la Vall d'Azun, al vessant francès. El pic culminant del massís és el Pic Balaitús, de 3144 metres. L'Ibón Helado és un dels llacs de muntanya d'origen glaciar que es troben per tot el Pirineu. La paraula ibón és un terme aragonès per referir-se a aquest tipus de llacs de muntanya. 

El segell correspon al disseny guanyador del concurs de disseny de segells de 2016.

La postal l'ha enviat la Pilar. 

Albarracín

Albarracín és un municipi aragonès del sud-oest de la província de Terol, a la comarca de la Sierra de Albarracín, a 1170 metres d'altitud. La població és d'uns 1050 habitants. El casc antic, molt ben conservat, és construït en un vessant elevat, envoltat en bona part pel riu Guadalaviar. La vila conserva un notable conjunt de muralles del segle XIV i moltes cases de construcció popular tradicional o nobiliàries. Destaquen també la Catedral del Salvador, del segle XVI, amb el Palau Episcopal adjacent, que té una portalada barroca, o l'església de Santa Maria, entre altres edificis religiosos. La Casa Consitorial del segle XVI és un edifici notable igual que algunes grans cases del casc antic.L'antic Castell ha estat parcialment restaurat en els darrers anys. Tot el conjunt ha estat proposat per esdevenir Patrimoni de la Humanitat. 

El segell és dedicat a les migracions.

La postal l'ha enviat en David.

Villarluengo, Aragó

Villarluengo és un municipi d'uns 190 habitants a la comarca del Maestrat aragonès, a la província de Terol. El poble és situat a 1119 metres sobre el nivell del mar. Villarluengo es troba dalt d'un esperó rocós al costat d'un profund barranc, a la confluència dels rius Palomita i Cañada. És un poble pintoresc on destaquen l'Ajuntament renaixentista, del segle XVI, i l'església de l'Assumpció, reconstruïda al segle XIX en estil neoclàssic-mudèjar. També destaca l'entorn paisatgístic, sobretot el Monument dels Órganos de Montoro, una estructura rocallosa molt espectacular.

El segell és dedicat al 300 aniversari de la creació de la Real Academia Española (RAE), fundada el 1713 per Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena, per tenir cura de la qualitat i el bon ús de la llengua castellana.

Cripta de la Catedral de Roda d'Isàvena

La Catedral de Sant Vicenç Màrtir, a Roda d'Isàvena (en castellà Roda de Isábena), comarca de la Ribagorça, a la província d'Osca, és una església romànica construïda entre els segles XI i XII, que va ser seu del bisbat de Roda-Barbastre entre 887 i 1149, en què fou traslladada a Lleida. Un dels elements més destacats és la cripta central, formada per tres naus, sustentada per pilastres exemptes, amb capitells amb decoració vegetal molt senzilla. A la cripta s'hi troba el sarcòfag de Sant Ramon, que va ser bisbe de Roda fins la seva mort el 1126. El sarcòfag és una peça romànica, construïda el 1170, decorat per tres cares amb baix relleus. En un lateral hi apareix Sant Ramon amb dos diaques, a l'altre lateral s'hi representa la Fugida a Egipte, i al frontal hi ha quatre escenes de la vida de la Mare de Déu (l'Anunciació, la Visitació, la Nativitat i l'Epifania).

Albarracín

Albarracín és una població del sud-oest de la província de Teruel, a Aragó. El municipi té uns 1100 habitants. El casc antic de la vila es troba sobre el vessant d'un turó, envoltat gairebé del tot pel riu Guadalaviar. És un conjunt de carrers costeruts i estrets, molt irregulars i amb una arquitectura popular tradicional molt ben conservada, bàsicament de pedra vermellosa de la zona. Hi destaquen la catedral i l'ajuntament del segle XVI, el castell d'origen islàmic, les muralles del segle XIV i diversos edificis civils. 

La postal l'envien el Jaume i la Pilar.

Sarcòfag paleocristià de Castiliscar

El sarcòfag paleocristià de Castiliscar és una peça d'alabastre del segle IV. Està decorat amb escenes dels Evangelis, però amb els personatges vestits a l'estil romà de l'època. D'esquerra a dreta s'hi poden veure : la resurrecció de Llàtzer, la curació de la dona que sagnava, una orant -representada com una matrona romana- , la multiplicació dels pans i dels peixos i l'adoració dels Mags. Actualment el sarcòfag serveix com a altar a l'església parroquial de Castiliscar. La població de Castiliscar, situada a Aragó, a tocar de Navarra, té uns 330 habitants.

El segell, d'una sèrie dedicada als instruments musicals, mostra un rabec (en castellà rabel), un instrument de corda que deriva probablement de la lura (o lira de Bizanci) i del rabab àrab. 

Postal de Bielsa

La Vall de Pineta es troba al municipi de Bielsa, a la comarca del Sobrarb, al Pirineu d'Osca. És una vall glaciar delimitada per muntanyes de 2500 a 3000 metres i forma part del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. 

La postal l'envia la Pilar.

Benasc

Benasc ( en benasquès Benás , en castellà Benasque) és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça, a la província d'Osca. El municipi té uns 2300 habitants i està situat a 1140 metres d'altitud. Hi destaquen l'església de Santa Maria, d'origen romànic (segle XIII), i el Palau dels Comtes de Ribagorça, renaixentista. El municipi conté bona part del Parc Natural de Pocets-Maladeta, on hi ha diversos cims de més de tres mil metres, com l'Aneto (3404 m). A la Vall de Benasc hi ha, també, les principals glaceres pirinenques, darrerement en clar retrocés.

El segell és dedicat al Castell de San Felipe, al municipi de Ferrol, província d'A Coruña. La fortalesa va ser feta construir per Felip II el 1557. Al segle XVIII l'enginyer Francisco Montaigu va dirigir-ne la refoma tot seguint les innovacions de Vauban.

Capitell romànic de la catedral de Jaca

Capitell romànic procedent de la catedral de Jaca. La Catedral de Sant Pere de Jaca (en aragonès Seu de Sant Per de Chaca) és un dels més destacats edificis romànics d'Aragó. Construïda entre 1077 i 1130 per iniciativa del rei Sanç I (regna entre 1063 i 1094). Posteriorment l'edifici ha incorporat elements del gòtic tardà, renaixentistes i barrocs.

La postal l'envien l'Anna, el Roger i el Guillem.