Kruševac

Kruševac és una ciutat del centre de Sèrbia, d'uns 68 mil habitants, fundada el 1371 pel príncep Lazar Hrebeljanović (1329-1389), que la va convertir en la capital del territori que governava a la Sèrbia central, entre 1373 i 1389. D'entre els monuments destacats de la ciutat, hi destaca l'Església Lazarica, dedicada a Sant Esteve el Primer Màrtir, construïda entre 1375 i 1378, que va ser l'església palatina del príncep Lazar i és un monument destacat de l'arquitectura sèrbia medieval. 

El primer segell commemora els 105 anys de relacions diplomàtiques entre Sèrbia i Dinamarca. El segon és dedicat al gerd, Rubus idaeus.

La postal l'ha enviat en Zoran.

Àngel Blanc de Mileševa

El monestir de Mileševa va ser fundat cap a 1235 i es troba a prop de Prijepolje, al sud-oest de Sèrbia. Els frescos de l'església de l'Ascensió, creats durant els anys de la fundació del monestir, són considerats dels més destacats de Sèrbia i l'Àngel Blanc, n'és la figura més notable. L'escena fa referència a un moment del Diumenge de Resurrecció, quan les dones van a la tomba de Jesús i la troben buida i, al seu lloc, hi veuen un jove vestit de blanc que els anuncia la Resurrecció. Als frescos de Mileševa, l'Àngel es mostra assegut sobre la pedra i assenyalant la tomba buida. 

El  primer segell és dedicat a la xicoira, Cichorium intybus. El segon és dedicat al raïm, el fruit de la vinya, Vitis vinifera. 

La postal l'ha enviat l'Anastasija.

Fortalesa de Petrovaradin

Novi Sad és la segona ciutat de Sèrbia i capital de la província autònoma de Voivodina. La ciutat va ser fundada el 1694, quan comerciants serbis van crear una colònia a partir de la fortalesa de Petrovaradin, a la riba dreta del Danubi. El lloc on s'alça la fortalesa ha estat ocupat des de la Prehistòria. Després de dècades de domini turc, el 1687 els austríacs la van ocupar i renovar. Entre 1753 i 1776 la fortalesa es va ampliar i s'hi va construir tot un sistema de túnels de setze quilòmetres de longitud. L'emblemàtica torre del rellotge és un punt de referència destacat a Novi Sad.

El segell és dedicat a l'any del drac del calendari xinès.

La postal l'ha enviat la Daria.

Plantes de Sèrbia

Una mostra de la diversitat de la flora sèrbia : lilàs, del gènere Syringa, plantes del gèneres Anemone i  Drosera, el trèmol, Populus tremula, orquídia tacada dels pantans, Dactylorhiza maculata, ramonda sèrbia, Ramonda serbica, campànula de roca iugoslava, Edraianthus jugoslavicus, herba de Sant Joan, Hypericum perforatum, marcòlic, Lilium martagon, el·lèbor, Helleborus odorus, o altres com Daphne blagayana, Aremonia agrimonioides o Crocus banaticus. 

El segell és dedicat a l'Exposició Internacional que s'ha de fer a Belgrad el 2027.

La postal l'ha enviat la Smiljka.

Novi Sad

Novi Sad és la capital de la província autònoma de Voivodina i la segona ciutat de Sèrbia, amb uns 346 mil habitants. La ciutat va ser fundada el 1694, a les ribes del riu Danubi. Voivodina és un territori de població molt diversa, amb majoria de serbis, però amb una important minoria hongaresa, a més de comunitats significatives de romanesos, eslovacs, croats i altres grups ètnics. 

El segell és dedicat a la flor de la xicoira, Cichorium intybus.

La postal l'ha enviat la Radmila.

Santa Paraskeva, Belgrad

L'Església de Santa Paraskeva es troba a la Fortalesa de Belgrad, al lloc d'una font considerada miraculosa, molt a prop de l'Església Ružica que, en el passat, havia guardat les relíquies de Santa Paraskeva, molt venerada als Balcans. L'actual capella de Santa Paraskeva es va construir el 1937 amb disseny de Momir Korunović (1883-1969), al lloc de l'església antiga. Els murs interiors i les voltes són coberts de mosaics que es van acabar el 1983. 

El primer segell és dedicat a l'Església de Sant Sava, a Vračar. El segon és dedicat al cirerer, Prunus avium. 

La postal l'ha enviat la Suzana.

Monument a Pančevo

Pančevo és una ciutat de la província autònoma de Voivodina, d'uns 120 mil habitants. A la Plaça del rei Pere s'hi alça el monument en honor de la Santíssima Trinitat que recorda el Primer Aixecament Serbi contra els otomans (1804-1813), que va acabar una brutal repressió turca que va portar al Segon Aixecament (1815-1817) i al reconeixement del Principat de Sèrbia. 

El primer segell pertany a una sèrie dedicada a la protecció de la naturalesa i és dedicat a la Muntanya Vardenik, al sud-est del país. El segon és dedicat a la xicoira, Cichorium intybus. 

La postal l'ha enviat l'Stefan.

Fortalesa de Smederevo

La fortalesa de Smederevo és una ciutat fortificada, a la confluència del Danubi i el Jezava, construïda entre 1427 i 1430, que va ser capital de l'últim estat serbi abans de la conquesta otomana. La fortalesa es va mantenir en bones condicions fins al segle XX, però durant la Segona Guerra Mundial va patir danys importants. Des de 2009 hi ha una important campanya de restauració i conservació. 

Els segells són dedicats a l'Església de Sant Sava, a Vračar.

La postal l'ha enviat en Laco.

Església de Sant Pere de Ras

Ras, actualment coneguda com Stari Ras, prop de Novi Pazar, va ser la capital de Raška, un dels primers estats serbis. La ciutat es troba en ruïnes i el conjunt ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Dins del complex de Ras s'hi troba l'Església dels Sant Apòstols Pere i Pau, coneguda habitualment com Sant Pere, l'església conservada més antiga de Sèrbia. L'edifici actual es va construir al segle VII sobre una construcció paleocristiana, amb afegits de segles posteriors. Al seu interior s'hi conserven frescos dels segles XI al XIII. 

Els segells són dedicats a l'Església de Sant Sava de Vračar.

La postal l'ha enviat en Laco.

Una icona sèrbia

Dragomir Jašović -Jaša (1937) és un artista serbi, conegut pel seu domini de les tècniques i els estils dels frescos i de les icones de Sèrbia. Al llarg de la seva carrera ha intervingut activament en la conservació de frescos i icones que conformen el patrimoni artístic de Sèrbia i de tota l'antiga Iugoslàvia, cosa que li ha permès de dominar a bastament els estils i les tècniques de les diferents etapes històriques. La postal reprodueix una obra de 1995, "Mare de Déu amb Crist infant". 

El segell és dedicat a la província d'Àvila.

La postal l'ha enviat l'Albert des de Barcelona.

Sant Sava i Sant Simeó

Sant Sava i Sant Simeó són dos dels sants més venerats per l'Església Ortodoxa Sèrbia, de la qual es consideren fundadors. Sant Sava (1175-1235), nascut Rastko Nemanjic, fill del rei Esteve Nemanja, va ser el primer arquebisbe de Sèrbia. El rei Esteve Nemanja (1113-1199) va fundar un gran nombre d'esglésies i monestirs i ell mateix va passar els seu últims anys al monestir serbi d'Hilandar, al Mont Athos; el 1200 l'Església Sèrbia el va canonitzar amb el nom de Sant Simeó. La postal reprodueix una icona sèrbia de mitjan segle XV que es troba al Museu Nacional de Belgrad (Narodni Muzej u Beogradu).

La postal l'ha enviat en Jaap des dels Països Baixos.