Llei de segona oportunitat

Com que no havia pogut enriquir molt els bancs per haver-se arruïnat prompte, era de justícia que el govern d'aquell país, sempre sensible amb els pobres, li donara una segona oportunitat d'aconseguir-ho.

Les vaques grosses

Cada vegada era més evident el retorn de la bonança econòmica d'antany. Un indicador més s'afegia als signes de recuperació d'aquell país, la selecció de futbol tornava a fer el ridícul en un campionat mundial.

Les dades

Les últimes estadístiques revelaven unes dades econòmiques descoratjadores. Una vegada més l'únic que millorava era les tendències.

Aliats

En plena contesa entre aquells dos països, encara no sabien a qui ajudarien, no havien decidit qui seria l'enemic.

Part de crisi

Tota precaució era poca, els seus incansables perseguidors no li donaven treva. No tenia domicili conegut i mai no passava dues nits en un mateix lloc. Però tot això no va servir de res, un dels "brossa", envejós el va denunciar i els agents econòmics el van enxampar. Era l'últim contracte indefinit que heroicament encara resistia al país. A l'endemà, per la ràdio, s'escoltava el part diari de crisi: "En el dia de hui, captiva i liquidada la contractació fixa, han abastat els mercats financers els seus últims objectius econòmics. La crisi ha acabat."

Prodigi

El que indiscutiblement feia prodigiosa la política econòmica del govern d'aquell país, no era el fet de que els rics hagueren aconseguit eixir de la crisi, sinó que ho havien fet sense haver hagut d'entrar en ella.

Efecte visual

Si algú creu que el cinisme i el caradurisme van cap avall, s'equivoca, perquè és ben clar que van cap amunt, això sí, sense moderació, cosa que és fàcil d'entendre, no cal una pissarra per a explicar-ho. 

Versemblances sobrevingudes

Havien empitjorat tant les coses en aquell país, que quan parlava el president, eren més creïbles les mentides que les veritats.

Desaprendre

Adés les havia aprés, i ara li obliguen a oblidar-les. Paraules com ara: foie, llagosta, macallan, plasma, iphon, bmw, spa, ressort, visa-or... pertanyen a un llenguatge que havia fet servir per damunt de les seues possibilitats.

Equilibri de l'ecosistema

Un dels grans encerts de la política sanitària del govern d'aleshores, fou el sistema d'incentius al personal sanitari, per tal d'aplicar mesures d'eficiència en l'ús dels recursos públics. No només suposà, a curt termini, un important estalvi en la despesa farmacèutica, sinó que a la llarga representà la solució al manteniment de l'ecosistema de pensions.

Privacions

Després de les campanades i malgrat la insistència dels familiars i amics que l'acompanyaven, es va negar a estrenar l'any nou dient que continuaria amb el vell, perquè un de nou era una despesa que no podia permetre's.

Pàgines salmó (fumat)

• Els dubtes sobre la selecció espanyola després d'empatar amb Itàlia disparen la prima de risc.

• Nova dada negativa del sistema financer. Hui s'ha sabut que nombrosos matalassos, rajoles i mitjons, demanaran ajuda al FROB per recapitalitzar-se.

Digueu-me somiador

Aquest cap de setmana han anat els esdeveniments tan ràpids que amb prou feines he tingut temps per a pensar-hi. La veritat és que he perdut molt de temps tractant de saber si això que havíem aconseguit era un rescat, un préstec en condicions immillorables, la grossa del Euromillones o la fava del tortell.

Hui dilluns, veient l'assumpte des d'una perspectiva més amplia, comence a veure alguns efectes positius que aquests diners que arriben i que recapitalitzaran els bancs, tindran sobre nosaltres, i quan dic nosaltres no vull dir tots com diu en Rajoy, sinó nosaltres. Com que no m'agradaria crear falses expectatives en ningú i que després em critiqueu si m'equivoque, hauré d'esperar a les anàlisis d'altres experts per a establir les conclusions definitives. Però, seria d'un optimisme molt agosarat pensar que enguany que els bancs tindran dinerets, tornaran a regalar-nos un calendari per nadal?

Give me hope, Mariano. Hope, Mariano, before the morning come

—Mire, jo no faré com l'anterior equip mèdic que el tractava, jo seré franc amb vosté, li parlaré amb claredat  i sobre tot seré realista. Totes les anàlisis i proves que li van fer són erronis, fruit d'una estratègia encaminada a mantenir-lo optimista i confiat amb els seus metges. Les que li hem fet ara mostren la desastrosa realitat del seu estat de salut, està molt pitjor del que esperàvem. Vosté es mor, amic meu. Es mor i ho farà amb molt de patiment. I el que és pitjor...

—Pare! Pare!, doctor. Vosté no està sent franc, clar i realista amb mi, el que vosté està sent és un filldeputa.

La mentida. Col·laboradora necessària.

En assabentar-me de la noticia de que l'Audiència Nacional havia admès a tràmit una denúncia contra Emilio Botín i onze més de la seua familia, de la Fiscalia Anticorrupció per frau fiscal en haver ocultat uns comptes en Suïssa, he anat a ampliar-la a internet, però com el Google tot ho barreja, m'ha eixit un article en què es parlava d'una visita que Zapatero li havia fet a Botín a casa seua. Allí es recull part de la conversa que tots dos van mantenir.

Zapatero li va dir a Botín coses com aquestes, “El éxito del Santander representa el éxito de España” i “Tienes mi apoyo, el de mi Gobierno y, lo sabes, el de toda la población”. I Botín li va llançar, entre d'altres, aquesta flor, “Estás haciendo un gran trabajo en Economía. Soy optimista respecto a la economía española a corto y a largo plazo”.

El sorprenent del cas és que açò va passar el 6 de Setembre de 2007, quan tothom menys per suposat Zapatero, ja parlava de crisi. Podíem pensar que les dues vesprades d'economia d'en Jordi Sevilla no foren suficients i que Zapatero s'equivocà en no preveure la que se'ns venia al damunt. Però no, ja sabem que l'actual president menteix, igual que ho va fer Aznar i igual que ho va fer González. Açò sembla que és inherent al poder polític. I Botín? Aquest home serà tot el que vulgueu menys tonto, tenia que saber que l'economia aniria de mal en pitjor i a més ho faria a tota velocitat, per la qual cosa, hem de concloure que és un mentider. Serà que la mentida també és inherent al poder econòmic?, o més bé serà, que la mentida és necessària per a arribar a tenir èxit en la política o en l'economia?