ANDREU I GIORGIA

Clar, català i en vídeo, perquè ho puguin entendre els que no llegeixen.

 

NADAL DE 1914

Les Festes són temps de regals: Jordi Puntí ha escrit aquesta carta-conte al darrer número de L'Avenç: "Nadal de 1914. Una carta".

 

COM SI

Fem com si. Els catalans (i catalanes) juguem a la Champions, en això. 

 

KOSOVO DE ENTRADA NO

Schengen empieza en los Pirineos. 

FELIP DE FIRA

"La Fira del Llibre de Frankfurt congrega més de 7.000 empreses i institucions que proven de fer fortuna amb els seus llibres i autors. La sensació que es té passejant-s'hi és de recerca frenètica d'oportunitats i de concentració de talent: a la fira hi pot passar de tot. El primer dia d'aventura, la il·lusió sura en l'aire i en les cares dels milers d'editors, agents i autors que omplen passadissos, auditoris i places. (...) La presència catalana d'enguany –una vintena d'autors– pot semblar, a simple vista, una gota enmig de l'oceà. De fet, fins i tot el rei Felip VI va ometre, en el discurs inaugural, que el 2007 la cultura catalana havia estat convidada d'honor a la fira: va enllaçar la invitació espanyola del 1991 amb la del 2022, com si entremig no hi hagués res més. "Em sembla una manca d'oportunitat política i un error –comenta Pere Almeda, director de l'Institut Ramon Llull–. Cada cop que obre la boca fa més ampla la distància entre la cultura catalana i l'espanyola." (Jordi Nopca, "El talent català triomfa a Frankfurt...", Ara, 20-X-22).

La idea d'Espanya que té Felip VI neix a la Plaza de Oriente i s'expandeix per excolònies i ambaixades. Així els va. 

 

 

OLORS EN L'AIRE

Miris a on miris avui el món fa cada vegada més olor de patacada.

 

JUSTÍCIA BELGA

La realitat i cert periodisme mantenen la broma sobre si Espanya forma o no forma part d'Europa: "Puede que el caso de Josep Miquel Arenas, el rapero mallorquín conocido como Valtònyc, se estudie algún día en las escuelas jurídicas de Bélgica y de Europa" (la redacció és del corresponsal d'El País a Brussel·les, el dia que la justícia belga tanca la porta per tercer cop a l'extradicció demanada per l'Audiencia Nacional espanyola).

 

LENT

Navegar pels diaris, escoltar la Consellera, llegir el que tanta gent elogia, recopiar el currículum. "La decepció és un procés lent. No és fàcil abandonar les esperances ni els autoenganys que hem sostingut durant temps", Ágnes Heller (El món, el nostre món, Arcàdia, 2020).

 

EUROPEANA

TOMA, NORUEGA

El ministre espanyol de Cultura anuncia que es reduirà del 21% al 10% l'IVA de les corrides de toros. Sembla que és un dels punts del pacte d'investidura amb Ciudadanos. Un ja no sap si riure o plorar.

A Noruega suposo que n'han pres bona nota: ja anem 1.786 a 0.

ROSES ANGLESES

Avui em sembla que tocava. En la veu de Paul Weller, venint dels temps dels Jam, quan molts apreníem a pronunciar anglès i Anglaterra.

I ara, bon dissabte a tothom i bona resta de la història sense ells.

DIVIDIU PER CATORZE

"¿Para qué siguen naciendo países nuevos si los que hay todavía no funcionan?".

Un dubte prou raonable i un repàs hilarant al mapamundi, de la mà de l'escriptor argentí i barceloní Hernán Casciari, inclòs de fa anys al meu panteó particular pel conte "Messi es un perro".



(via @FrancescFreixa)

JE SUIS RÉFUGIÉ

(via Kenneth Roth, director executiu de Human Rights Watch)

WE, EUROPEANS

La principal lliço dels esdeveniments de Síria primer i, ara, de Turquia és que si la població civil d'algun lloc d'Europa espera que la UE la protegeixi de l'actuació lesiva d'un govern arbitrari, anem apanyats.









MÉS
El tuit (d'Albert Benzekry) que m'agradaria haver escrit a mi, sobre això.

QUI MIRA I QUI MANA

El gos i Pavlov. Una idea o punt de vista (més que un acudit) d'una actualitat absoluta, aquests dies...




















Via @MartiDominguezR i @MarcGozlan.

REJOICE

Avui, clàssica. Una mica de Händel. De seguida veureu per què.

I bon i profitós cap de setmana.

ETOLOGIA

Màniga curta a zero graus: són bàltics.

EL TUYO DICE QUE LA TEVA NO

A l'entrada al Parlament europeu hi ha una gran paret de vidre amb paraules de benvinguda en totes les llengües oficials de la UE. I constates un cop més que la teva no hi és (ni se l'espera), amb la qual cosa no saps si no és llengua, no és europea o no arriba a la categoria de llengua-amb-dret-a-vinil-al-vidre, per gentilesa precisament del teu govern, dels mateixos representants polítics que han convertit en Hòstia Santa la Constitució de 1978 ignorant-ne a consciència l'article 3.

És això, doncs, som aquí: no davant d'un govern i un Estat que no ens representen sinó davant (o a sota, o al marge, o contra) un govern i un Estat que ens neguen, que voldrien invisibilitzar el "problema". La distinció em sembla pertinent, ni que sigui a benefici d'inventari.

PARTIDISMES

Un vídeo per ajudar-vos en la jornada de reflexió.

I que tinguem un bon cap de setmana, això a banda.

HOMENATGE DEGUT

Ara que tot s'evapora, que al sector editorial s'han ensorrat avançaments, liquidacions i encàrrecs i això ens fa veure més despullats que mai algun suposat gran arbre i algun suposat bosc, ara que les desenes de milers han passat a milers i els milers a centenars, curiosament es mantenen als aparadors les traduccions de poesia.

Segons afortunada expressió d'Umberto Eco, la llengua d'Europa és la traducció. A ella caldria, doncs, dedicar un esforç indiscutible i no a tanta política de suport a plans que només serveix per volatilitzar recursos públics. El nostre gran recurs públic a la Unió Europea és la traducció. La traducció i la capacitat de parlar en comú en diferents llengües. I dins de la traducció, cap impossible necessari (com un dia deia Seamus Heaney) més bell que la traducció de poesia.

En aquests temps empresarialment cruels, poetes i traductors de poesia volen amb la llibertat dels pobres que ni tenen ni deuen res. Bé, no tenim gaire res però sí que devem alguna cosa: un homenatge als editors que continuen apostant pels versos traduïts. Gent com El Gall Editor, que des de Pollença han posat en circulació Museu de l'os i de l'aigua de Nicole Brossard traduïda per Antoni Clapés; com Edicions de 1984, que s'han tret de la màniga els Poemes escollits de Joseph Brodsky versionats per Judit Díaz; com Enric Soler, de Tushita Edicions, que a la tardor promet publicar Gary Snyder per primera vegada en català; o com la pulcra Adesiara, que en poc més d'un any ha tret l'Obra poètica de Georg Trakl de la mà de Feliu Formosa, una antologia de poetes andalusines (Perles de la nit) a càrrec de Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni i els Amors de Cassandra, una tria de sonets de Ronsard impecablement traduïts per Begoña Capllonch (i encara diu que tenen previst un Aleksandr Blok de la mà de Ricard San Vicente i Esteve Miralles). En castellà, per mencionar només els segells que hi havia l'altre dia al taulell de novetats de la llibreria, parlem de noms com Acantilado, Bartleby, Nórdica, Pre-textos, Vaso Roto o Visor. Europa no ho sap, però és a ells a qui deu plans i inversions.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 10-VII-13
Versión en castellano