Tinc mandra...

Tinc mandra fins i tot de tenir mandra...

He de fer coses i deixo passar miserablement el temps sense fer-les, sabent -com sé- que tard o d'hora les hauré d'acabar fent... o sigui que el resultat és que em faig la punyeta a mi mateixa.

Hauria de pegar un cop de puny a la taula i dir: Assumpta, aixeca't i ves a posar la rentadora!

Però m'ignoro. No tinc cap poder de persuasió envers mi mateixa. No em faig el menor cas. Al final m'acabaré enfadant, eh Assumpta? Mira que de paciència en tinc molta, però...

Jacek Yerka

Control mental. Control mental. Control mental...

Pots deixar la ment en blanc?

La ment en què...? Oh! That's impossible!

Vull escriure un llibre. Doncs escriu-lo. Tinc ja molts trossets. Doncs els ajuntes. No tenen res a veure els uns amb els altres. Doncs escriu molts llibres. Escric llibres curtets amb els trossets que tinc?

No!!!! Ves a posar la rentadora!!!

Ah, si voleu saber l'autor del quadre, seleccioneu el rectangulet blanc que hi ha sota.

Fotos "a la carta" II.- Mireiaaaaaaaaa, el teu encàrrec!!

Arran del post amb la foto del meu arbre, he rebut una sèrie de peticions i vull mirar a veure si les puc dur a terme.

La CARME i en MAC volen una nova foto, normal, des del lloc de sempre, però la primera la vol per Tots Sants i el segon el dia del seu aniversari... Aquesta és una petició fàcil de complaure, a veure si me'n recordo.

La LLUNETA vol una foto de l'arbre i entremig que es vegi la lluna... No sé pas com fer-ho, però bé, com ella es bona persona, segur que ho entén i sinó ja miraré de fer alguna cosa que s'hi assembli ;-)

I la MIREIA volia una "des de sota, on es vegi el cel entre les branques"... Bé, jo he fet el que he pogut :-))

No són bones fotos, ho sé... però és que la meva càmera no és res de l'altre món (tot i que jo me l'estimo molt, eh?) i, a més, em feia mig contrallum... En un altre lloc sí que he fet fotos xules del cel, ja les posaré en un altre moment.

Que t'agraden, MIREIA?

Rosetons

Ahir, quan me'ls mirava, em vaig adonar de com s'assemblaven els mandales als rosetons gòtics, així que he buscat una mica per la xarxa i he trobat això i n'he traduït una mica:

La forma del rosetó gòtic recorda al mandala del budisme i l'hinduisme, representacions simbòliques del microcosmos i el macrocosmos i que s'utilitzen com a objecte de meditació, com ajuda per a provocar determinats estats mentals i ajudar l'esperit en els avanços de la seva evolució.

Son nombroses les cultures que posseeixen aquest tipus de configuracions, gairebé sempre amb finalitat espiritual.

Sainte Chapelle, París

Monestir de Sant Cugat

Colegiata de Covarrubias, Burgos

Segons el psiquiatra Jung, l'arquetip d'aquests diagrames forma part de l'inconscent col·lectiu, fins i tot va observar que els pacients amb afeccions físiques i en procés de curació, a vegades dibuixaven instintivament un mandala i es posaven en el seu centre, com si aquesta figura tingués un poder alliberador i curatiu.

Comença la lliga!!

I ens volen fer la murga... sí. Cap partit del Barça en obert!!

Fins i tot veure la tele és pels rics... Però és igual, els pobres el seguirem per la ràdio i ens conformarem amb veure els resums...

Grans i granadura

Tossuda, tossuda, però ja ho he trobat!! La veritat és que ho sabia, però no ho recordava pas. He estat buscant la tira i ara veig que en JOTAPÉ ja m'ho havia posat als comentaris del post anterior. Gràcies, JOTAPÉ!! :-)

Vaig aprendre aquesta paraula llegint els llibres de Harry Potter. L’Hermione Granger té una bosseta petita amb aplicacions de granadura, al qual, per mitjà d’un encantament hi cap fins i tot una tenda de campanya ;-)


La paraula “granadura” surt moltes vegades al llarg del text. Sempre que es parla d’aquella bossa és “la bossa de granadura”. Si us hi fixeu bé, la bosseta, que és una cucada, porta aplicacions de boletes... doncs això és la granadura :-)


Fixeu-vos aquí, l'Hermione porta la bosseta a la mà.

Tricotets d'or massís

L’altre dia en Mac comentava que el nom de “Tricotin” no li acabava de fer el pes, així que jo he decidit –després de consultar-ho amb mi mateixa- que en català n’hi direm “Tricotet” i ja està ;-)




Doncs bé, en un atac creador, em va donar per remullar cartolines, barrejar-ho amb cola i fer uns Tricotets que no fossin tan fràgils com els anteriors. Va costar tant que s’assequessin (estaven xops d’aigua i cola hehe) que els vaig haver d’estendre!! en acabar els vaig folrar amb paper adhesiu daurat que tenia de les felicitacions de Nadal de l’any passat... Semblen d’or!! ;-)




En tinc amb quatre clauets, cinc, sis i vuit... i tots amb una “i-cord” (corda intel·ligent) començada!! Jo sóc així... No s’hi val a anar pas a pas, primer un, després l’altre... no, no, tots a la vegada... i, al mateix temps, estic experimentant amb reciclatge de revistes per fer peces per collars i polseres... Per cert, DUBTE LEXICOGRÀFIC, com es diu en català “cuentas” (este collar tiene las cuentas de cristal). Jo dic “peces”, però això és massa genèric!! Ajudeu-me!!

La polsera de "corda intel·ligent"

El Petit Blog, com a bon germanet, avui col·labora amb la finalització del post del Blog gran.

Finalment he acabat la “intelligent-cord”. Si hagués tingut una peça de fusta amb el forat ben ample, doncs l’hauria acabat com en el vídeo de la màquina del Tricotin, però no en tenia, així que he fet un nus i he mirat, tota contenta, el resultat.


Llavors he agafat un ganxet i, amb llana marró, he començat a fer cadeneta, que és l’únic que sé fer amb ganxet (n’hauré d’aprendre més)


I, com que sí que tinc boletes per on passa la cadeneta, doncs he passat la boleta amb l’ajut de la meva AGULLA MÀGICA.



Nota: Aquesta agulla de cosir llana és màgica de veritat. Fa molts anys que la tinc, mai la guardo al seu lloc, sempre la perdo, però sempre, sempre la trobo.

I llavors he envoltat la polsera de corda intel·ligent amb la cadeneta i la boleta. Amb l’ajut valuosíssim de l’agulla màgica he amagat les puntes de la llana i ja està!!


Bé, tot això només era una prova, clar. Això final no queda “perfecte”, ho he de millorar i llavors en posaré a la meva fantàstica Botigueta d’Artesania. No deixeu de visitar-la!!

Flor

Fer posts al Petit Blog és fàcil, molt fàcil. Jo no he de pensar res, ell mateix em dóna les idees, em fa suggeriments, qualsevol cosa li fa gràcia i sempre ho troba tot bé.
Per tant, ser una bona Quicker aquí no té cap mèrit.
En teoria, el mes d'agost hauria de tornar a batre el rècord de posts tant aquí com al Blog Gran. Aquí ho veig molt fàcil, allí no sé pas com ho faré!!... Però ho faré!!

Doncs bé, com deia, el Petit m'ha dit... "Dibuixa una flor amb el Paint, Assumpta" i jo li he dit "Però xiquet, que jo no sóc la Carme, no en sé jo de dibuixar amb el Paint", però m'ha mirat amb la seva carona somrient... i ho he hagut de fer ;-))

Jo no en sé...

Sabeu resoldre el Cub de Rubik? Jo no n'he sabut mai. Com a molt em sortia "una cara" (tampoc és que hi hagués dedicat molt temps, això també és cert). El meu germà sí que en sabia... ara bé, no ho feia tan Quick com aquest! ;-)

El que jo no sabia és que hi havia cubs molt més grans... aquí un de 4x4x4

Un de 5x5x5:

I podriem anar pujant, 6x6x6... i més... per exemple, 11x11x11!!

Ara bé... un ordinador en fa un de 1000x1000x1000... no sé si és fàcil o difícil "per ell"

Bé... aquest sí que el sabria fer... i també ràpid, ràpid!! :-DD

I, finalment... aquest és el cub dels addictes als blogs?

Neteja acabada!!

I sí, finalment ja està tot llest!! Iupiiiiii!! Aquí mateix, asseguda a aquest destrossat sillonet... (segon 13... sí, això que sembla el braç rebentat ensenyant el farciment silloneril, és, veritablement, el braç rebentat ensenyant el farciment silloneril, quan em toqui una travessa me’n compraré un de nou hehe... ... a l’hivern és un pal perquè s’hi enganxen els jerseis, però a l’estiu no molesta gaire), estic escrivint -emocionada- aquestes paraules...

Ei, que no només us mostro coses trencades, eh? Que també m’entretinc amb les meves obres a punt de creu (el coixí amb l’abecedari i els dos quadres amb el gerro).

La Mare de Déu del calendari i la de la litografia antiga (un regal de casament, per cert) és la mateixa: La Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de Reus ;-) "Verge de Misericòrdia, mireu-nos amb ulls d’amor."

Ara aniré a fregar el menjador, que acabem de penjar les cortines, que també les he rentat...

Una de les cançons del matí (I)

Pels matins, a casa, m'organitzo els meus propis shows en els que qualsevol cosa pot ser un micro i les velles cançons de CDs o de cassettes em fan l'acompanyament... Darrerament, aquesta és una de les per les que "m'ha donat"... ;-)

Oye, abre tus ojos, mira hacia arriba
Disfruta las cosas buenas que tiene la vida
Abre tus ojos, mira hacia arriba.
Disfruta las cosas buenas que tiene la vida

Un descanso en el camino, una botella de vino
Un suspiro, una mirada, una alegre carcajada
Una cara en el espejo, un amigo un buen consejo
Un viaje en barco velero, aunque no llegues primero
Un caballito cerrero, que no corra por dinero
Un palmar, un riachuelo, un pedacito de cielo

Mira bien alrededor, y veras las cosas buenas
Que la vida es un amor, olvídate de tus penas

Oye, Abre tus ojos, mira hacia arriba, disfruta las cosas buenas
Que tiene la vida, abre tus ojos, mira hacia arriba,
Disfruta las cosas buenas que tiene la vida

(Música)

Una playa, un cumpleaños
Un buen recuerdo de antaño
Un olor a hierbabuena, una conversación amena
Un romance que ha nacido, que te roba los sentidos
Un parque lleno de niños, un bellísimo cariño
Una lágrima, un momento, pese a todo sentimiento
Una música muy bella, un perfume, una estrella

Mira bien alrededor, y veras las cosas buenas
Que la vida es un amor, olvídate de tus penas

Oye, abre tus ojos, mira hacia arriba
Disfruta las cosas buenas que tiene la vida
Abre tus ojos, mira hacia arriba.
Disfruta las cosas buenas que tiene la vida...

Calor

La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred. Els objectes de baixa temperatura són freds, mentre que els nivells de temperatures més altes es coneixen amb els noms de tebi o calent. La temperatura es mesura quantitativament amb termòmetres, que poden ser calibrats respecte a diferents escales de temperatura.

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura.

Juny calorós,
comença el dur estiu.
Toca patir.

Somnis de fred,
de bufandes enyor.
Una abraçada.

Tardor estimada,
no tardis a venir.
Reina dels ocres.

La primavera,
seria molt millor,
sense el després.

L'avi

Avui hem estat tot el dia fora de Reus. Hem anat a l'enterrament d’un avi que tenia quatre néts. El més gran dels quatre farà dinou anys la setmana que ve. El més petit té onze anys i mig. Entre ells dos, un noi de setze i una nena de catorze.

El de setze i el d’onze són els meus nebots. El de dinou i la de catorze són els seus cosins. Tots quatre han crescut molt units. Les seves mares (una de elles és la meva cunyada) són, a més de germanes, bones amigues, companyes...

Mai havia vist uns néts plorar tant per la mort d’un avi. No havia vist plorar els meus nebots des de que eren nens petitons.

Jo ja sabia que el senyor Lluís era algú que estimava moltíssim els seus néts (algú súper afable amb tothom), que hi jugava, que els explicava històries que s’inventava per ells, que els anava a buscar a l’escola, que els duia a dinar a casa, que...

El que avui m’ha quedat claríssim és que els seus néts també l’adoraven i que el trobaran molt a faltar.

Després de tot, el sentiment que m’ha quedat, no ha estat de tristesa... al contrari... he pensat que els meus nebots (i els seus cosins, és clar) tindran, en el record de l’avi, un tresor i un exemple d’estimació. I segur, que al Cel, ell, n’estarà ben joiós...

Quatre fragments...

Hi ha tant de fang als carrers com si les aigües s’acabessin d’enretirar de la faç de la terra i no fóra estrany trobar-se un megalosaure, d’uns quaranta peus de llargada, que puja balandrejant com un llangardaix elefantí cap a Holborn Hill. El fum que davalla de les boques de les xemeneies produeix un plugim negrós de volves d’estalzí grosses com autèntics borrallons de neu posats de dol, podria pensar-se, per la mort del sol. Els gossos, indestriables del llot. Els cavalls, esquitxats fins a les mateixes ulleres, gairebé també. Els vianants, contagiats d’una epidèmia de mal humor, s’empentegen els paraigües i perden l’equilibri per les cantonades, on desenes de milers de vianants més han lliscat i relliscat des que es féu de dia –si és que en aquest dia es féu de dia–, afegint nous pòsits de fang, crosta sobre crosta, que s’enganxa amb tenacitat en aquests punts del paviment i s’hi acumula amb interès compost.

El zumzeig del cas Jarndyce contra Jarndyce continua. A mesura que ha anat passant el temps, aquest espantall de procés ha esdevingut tan complicat que cap ésser viu no sap què significa. Les parts implicades encara menys; fins al punt que s’ha constatat que no hi ha dos advocats de la Cancelleria que en puguin parlar durant cinc minuts sense arribar a un total desacord en totes les premisses...

Malgrat que a l’escola del veïnat, on anava a mitja pensió, hi havia set nenes, i que m’anomenaven la petita Esther Summerson, mai no havia anat de visita a casa seva. Totes eren més grans que jo –per descomptat era la més petita de bon tros–, però em semblava que a més d’això hi havia un altre motiu de separació, a part ser més intel·ligents que jo, i saber-ne molt més. Una d’elles, la primera setmana que assistia a l’escola –ho recordo molt bé–, em va invitar a una festa a casa seva, i me’n vaig alegrar molt. Però la meva padrina va escriure en nom meu una carta declinant formalment la invitació, i no hi vaig anar. Mai no anava enlloc.

—Puc fer-te una pregunta? –li vaig dir quan feia una estona que romaníem assegudes davant el foc.
—Cinc-centes –contestà l’Ada.
—El teu cosí, el Sr. Jarndyce. Jo li dec moltíssim. T’importaria descriure-me’l?
Bellugant enrere la cabellera rossa, l’Ada em dirigí una mirada tan sorpresa i enriolada que jo també em vaig sorprendre –en part per la seva bellesa, i en part per la seva estupefacció.
—Esther! –exclamà.
—Reina!
—Vols una descripció del meu cosí Jarndyce?
—Mai no l’he vist, reina meva.
—I jo tampoc! –replicà l’Ada.
Renoi, aquesta sí que era bona!

Fins l’onze de setembre, en dinou remeses setmanals, VilaWeb ens regala Bleak House (Casa Inhòspita), de Charles Dickens, traduïda al català per Josep Tebé. No deixem passar aquesta oportunitat. Cliqueu aquí i anireu a la pàgina on podreu descarregar els fascicles. Aquests quatre fragments corresponen a la primera remesa.

Llibres per Sant Jordi

Ahir (dimarts) va ser un dia ben diferent. Primer, havíem quedat amb en Mac per fer-li el lliurament del premi del Trivial catosfèric del Bona nit i tapat, trobada que va anar molt bé. Després, vàrem tornar aviat a casa... temps de fer un post explicatiu i marxar perquè tenia reunió a la Parròquia. En tornar, ja seria un quart de deu, em trobo un correu d'una noia, que havia trobat el blog-botigueta per Internet i que em demanava –tot disculpant-se pel poc temps- si seria possible que li fes uns clauers (dos) que fossin un llibre, que els pogués tenir divendres, doncs els vol regalar per Sant Jordi... tomaaaa!! Jo penso: “impossible”, no puc de cap manera.

Espero uns segons i em ve al cap “Impossible is nothing”...

I si ho diu ell, és que deu ser cert

Així que li vaig contestar un mail en que li deia que era molt difícil, però que m'havia vingut una idea i afegia, textualment (copio):

- Cartolina gruixuda forrada de feltre (del color que tu em diguis: en tinc dels més normals, vermell, blau fosc, blau cel, taronja, marró...) per fer les cobertes del llibre.
- A la coberta, brodat en cadeneta una paraula tipus “Llibre”, o “St. Jordi” (com si fos el títol del llibre) en fil mouliné DMC. Tria tu la paraula!!
- A dins, cosides, unes quantes pàgines (serien les pàgines del llibre) en paper normal, amb un petit fragment imprés del text d’algun llibre (Et sembla bé un trosset d’algun Dickens que enguany es celebra el bicentenari??)
- Enganxada i cosida amb el feltre de la coberta, una anella de cinta de ras, per aguantar l’anella metàl·lica.


Si et va bé, m’ho dius i començo ja mateix (després de sopar) i no paro fins demà (tant hi fa si vaig a dormir a les tres, no pateixis)


El preu: 6 Eurs per clauer (2x6 = 12)
Despeses d’enviament: 6 Eurs (Normalment cobro 4 perquè sempre envio certificat normal, però quan ha de ser urgent és més car)
TOTAL: 18 Eurs.


Et va bé? Si et va bé m’ho dius aquesta nit mateix... si ho rebo avui mateix tenim temps, si no, no.

I em va contestar que sí, que endavant!! En menys de cinc minuts m'havia fet l'ingrés al compte i jo tenia una nit en blanc per davant... Tot i així, he de dir que m'ho vaig passar molt, molt, molt bé fent-los. Em sap greu que amb més temps haurien quedat molt millor... però no hi havia temps.Moltes coses les havia de fer a ull, sense prendre cap mida... He estat cosint, enganxant, teclejant les pàgines dels llibres fins passats dos quarts de set del matí (molts blogaires segur que ja s'havien llevat per anar a treballar)... I a dos quarts d'onze ja m'he aixecat... menys de quatre hores. I ara no tinc son! :-DD

En fi, aquí van unes fotos dels llibres que ja estan en camí!

De xocolata!!

No sé si només em passa a mí, però el fet és que començo a buscar coses a Google (per exemple, avui a TV3, a la informació del temps han dit una cosa que m'ha cridat l'atenció, han parlat de l'Associació catalana de constructors d'iglús. Jo no sabia si era broma o si existeix de veritat. Doncs existeix!!)... I, un cop trobo el que volia, una imatge em fa saltar a una altre fins que arribo a coses com aquestes tecnologies de xocolata! Curiós...

Per si a algú li interessa, també existeixen iglús de xocolata!


Ah! A la mateixa web hi havia aquest pèsol tan bonic :-))


En fi, vaig a posar la rentadora que serà més útil :-))

Demostra que no ets un robot

Fa un parell de dies que Blogger ens ha obsequiat amb un nou sistema de paraules de verificació. Quan ho vaig veure em vaig empipar perquè em semblava dificilíssim, però com sóc una dona curiosa (en el millor dels sentits de la paraula, és clar) vaig clicar el petit interrogant que hi havia i em vaig adonar que... tatxiiiinnnn!!... no cal posar les paraules exactes! No és necessari que perdem la vista mirant d’esbrinar si tal o qual signe és una “a” o una “s”, per exemple... doncs amb que ens hi aproximem ja ho dona per bo!

Efectivament, les instruccions diuen:

• Introduïu les paraules que veieu al quadre, en ordre i separades per un espai. Si ho feu, evitareu que els programes automàtics abusin d'aquest servei.
• Si no esteu segur de les paraules que són, escriviu la millor aproximació que pugueu o bé feu clic al botó que hi ha al costat de les paraules distorsionades per carregar-ne unes de diferents.

Veieu com no és tan complicat? Fins i tot jo, que sí que sóc un robot, aconsegueixo fer-ho!! ;-)

Agendes plenes de dies... i prou.

Em sembla que em faré l’agenda jo mateixa. Aquesta tarda he anat a l’Abacus i, malgrat tenir un munt de models, amb colors variats, mides diverses i materials diferents, per dins totes eren gairebé iguals! Plenes de dies i prou!! Quina poca imaginació...

Tan sols una que s’assemblava una mica a la idea que jo volia, però costava 16 eurus!!... Que s’han begut l’enteniment?

Sí, ja sé que les agendes han de tenir dies, setmanes, mesos... però el que jo demano no és tan complicat. Vull una agenda que, a més, tingui fulles “extra” com a bloc de notes... i ja està. No té lògica? A mi em sembla una cosa absolutament pràctica.


Un model que m’agradava i que he tingut els dos darrers anys, senzillet, com una llibreteta amb espiral, ja no es fa (la de la foto és la meva del 2010: una plana amb una setmana a la vista i una plana lliure). Com he vist que no la tenien, ho he buscat a la web de la casa (Miquelrius) i, efectivament, ja no existeix. Tan bé que anava la doble funció d’agenda/notes combinat! Doncs res, ara et deixen un petit espai, igual per cada dia i t’aguantes.

Em compraré una llibreteta, buscaré un calendari del 2012 i aniré copiant els dies... la faré a la mida del meu gust, deixaré tot l’espai lliure que vulgui i em sortirà més econòmica i més bonica.

PS/ Fa un vent molt fort i, lamentablement, ja no és notícia perquè en fa gairebé cada dia. N'estic farta i avorrida.

Mots encreuats

HORITZONTALS

2.- Riu on va ser batejat Jesús.
4.- Era baixet, va pujar a un arbre per poder veure Jesús, quan Ell el va veure i va anar a casa seva es va convertir.
6.- El primer Sagrament.
8.- Rei d'Israel, fill de Jessé, era pastor i molt jove quan va ser ungit com a rei.
9.- Festivitat de la resurrecció de Jesús.


VERTICALS

1.- Dona d'Abraham i mare d'Isaac
2.- Ciutat on hi havia el Temple dels jueus.
3.- Ens reunim els diumenges per celebrar-la
5.- Quina era la feina de l'apostol Pere?
7.- Període de quatre setmanes en les que ens preparem pel Nadal

El passat divendres en McAbeu ens va proposar de resoldre uns mots encreuats al seu blog tot dient que eren els darrers per una temporada (deu tenir preparada alguna altre cosa, suposo), llavors jo li vaig dir que sempre havia pensat que se’n podria fer un de bíblic... tot parlant em va passar el programa que fa servir ell i he descobert una mina per jugar amb els nens de catequesi. Aquesta tarda hem fet el primer, amb resultats desiguals, n’hi ha que les encerten totes i hi ha qui s’ha perdut una mica... bé, això em serveix per saber què s’ha de repassar. I com estic contenta, doncs ara poso aquí aquest mateix exercici per si algú s’atreveix a provar-ho ;-)

He de fer una suma...

Aquesta tarda he acabat un llibre, la qual cosa vol dir que demà en començaré un altre... és un llibre al que vaig arribar d’una forma molt curiosa però que ara no ve al cas perquè això és el Petit Blog... Si m’agrada i en faig una ressenya al Blog Gran, ja ho explicaré.

La qüestió és que obro el document de Word on copio totes les lectures de l’any per apuntar aquest que començaré demà i, a l’espai dedicat al número de pàgines, em trobo amb un problema, doncs miro el volum i veig que té:

1.- Introducció que acaba a la pàgina XXXVI
2.- Novel·la que acaba a la pàgina 291
3.- Propostes de treball que acaben a la pàgina 19


Ara bé...

1.- La primera pàgina numerada de la introducció és la X, tot i que la primera escrita seria una hipotètica “IX” que, no sé per què, no té número (crec que hi ha un estrany costum de no posar-lo a les primeres pàgines).
Això vol dir que, abans de la “IX” hi ha altres coses com un índex, una foto de l’autor...
2.- La novel·la comença a la pàgina numerada com a 4, tot i que la primera que conté text seria una hipotètica “3” que, imagino que per la mateixa ignorada raó d’abans, no han posat. Entre la pàgina XXXVI i la “3” hi ha unes fulles en blanc i una amb el títol de l’obra.
3.- Les propostes de treball comencen a la pàgina 4, tot i que també hi ha una pàgina anterior escrita que seria la “3”. Entre la pàgina 291 i la “3” hi ha unes fulles en blanc i una amb el títol “Propostes de treball”.

Com jo m’ho penso llegir tot... Algú seria tan amable de dir-me quantes pàgines té “això” i què poso a la casella? Moltes gràcies!