A vegades un sol
element és suficient per detectar una situació. Que el periodisme
peninsular, reflex de la societat en general, va a la baixa ho
confirma l'ús continuat i creixent del mot genèric migrant. No tinc
clar si és mandra, irreflexió, moda (dubto que siguin els
correctors lingüístics del mitjà, o sí?) o simplement ignorància
el fet que periodistes i redactors tinguin dificultats per distingir
entre emigrants i immigrants. En tot cas, és un menyspreu a la
precisió lèxica i conceptual, una simplificació inconcebible, i,
sobretot, una desconsideració als migrants, tot i que alguns em
podrien dir que distingir entre uns i altres fomenta una divisió
innecessària i classista. No et fot!
Per cert, crec que en
català, no sé si en castellà (en altres llengües, com l'alemanya,
sí), no existeixen dues precisions més, la del remigrant, és a dir
l'emigrant que torna al país d'origen, ric o pobre, no importa; i
la del transmigrant, l'emigrant que simplement transita per un país,
per un territori, fins aconseguir instal·lar-se en aquell que
desitja. Que després el desig no concordi amb la realitat esperada
és una altra història habitual que sobrepassa el concepte geogràfic de migració i els
seus derivats actuals, encara que en un futur pròxim acabi de tenir
una paraula que inclogui la decepció d'aquest nòmada voluntari o
forçat.
Rellegits els dos
paràgrafs anteriors, em pregunto si no és una frivolitat aquesta
convers filològica i concloc que no més que els monòlegs dels
mitjans que parlen alegrement amb to patètic dels migrants.