Un altre dia d'hivern
amb sensació de primavera, amb un sol insolent que pica a l'esquena
massa abrigada. Calculo que se'm fa tard i com que, cosa insòlita,
m'he deixat el rellotge a casa, miro el de les Punxes: gairebé les
dues (les tres, hora oficial). A la part superior de la ceràmica de
la qual no sé l'autor, una llegenda, un text tallat, de les
Geòrgiques de Virgili:
nunquam te crastina fallet. Busco
ajuda fora de Virgili:
—«Si
observas el ardiente sol y las fases sucesivas y ordenadas de la
luna, nunca te engañará el día de mañana.»
OrioVergani: Función en el colegio (Recita in collegio, en l'original))
Vaig
fent la volta a les Punxes. L'espai de la llibreria encara s'ha
d'ocupar, i queda a l'entrada, polsosa, una prestatgeria metàl·lica
que abans cobrien diaris i revistes. En una altra ceràmica, entre
roses, unes inicials repetides: RTB. Mai no he sabut qui va fer
construir la casa: Àngela Brutau, vídua de Bertomeu Terrades? Les
tres filles del matrimoni? I el fill, Bertomeu Terrades Brufau,
antic president del Barça, per què en fou exclòs? En fi, ara ja no hi viu ningú de la família.
Em
quedaria una estona prenent aquest sol de març, però aquest mes és
perillós, i, a més, avui ja dinarem prou tard: arròs a la
milanesa traduït al meu català.