indult

Enèsima neteja de paper en format llibres i revistes. Se’n van a reciclar pràcticament tots els "Serra d’Or", les revistes de fotografia, les d’informàtica i bona part de números dispersos d’altres temàtiques. No he tingut cor de desfer-me de les poques desenes d’exemplars heretats d’”El Mundo Cintífico”, ara mig en desordre i encapsats a l’espera d’una altra ràtzia ocasionada per la imminent vinguda d’un lampista, d’un paleta o d’un pintor.

L’hipotètic repàs, en un esdevenidor inconcret, de la innocència dels exemplars de principi del segle XX, els magnífics dibuixos, les esperances de futur en tots els camps de la ciència, m’han impedit, de moment, enviar la revista a convertir-se en pasta de paper o a un destí encara pitjor. No us sembla que ni que sigui per aquestes portades de la locomoció de l’any 1905 o altres de semblants calia donar-los una altra oportunitat? I aquests textos!

En la portada de este número reproducimos el modelo más perfeccionado de automóvil para grandes distancias, que se ha exhibido en la reciente Exposición de New-York.
El motor de este magnífico vehículo es de seis cilindros y la construcción, en conjunto, de una solidez que garantiza el éxito en las largas correrías á que el automóvil es destinado.
Como puede observarse por el dibujo, consta de dos pisos, que lo hacen capaz para unas veinte personas.
Como quiera que este sport cuenta hoy en España con gran número de aficionados, prometemos publicar en el número próximo grabados y pormenores de los tipos de automóviles que más llamaron la atención en la interesante Exposición á que se alude en un principio.

I el sector de l’automòbil que va de baixa! No deixem que fracassi: que posin una casella a la propera declaració de la renda!

de revistes i exposicions

Com que em cau al mig de molts dels meus itineraris, de tant en tant entro al Palau Robert a trepitjar el seu jardí i a fer una mirada a les exposicions. Al primer pis, Dalí fotografiat per Descharnes. Molt bé, però el tenim tant vist, Dalí! A les cotxeres, “Un país de revistes”. Tenia curiositat per veure què havien muntat i com ho havien fet. Suposo que no és pot anar a veure una exposició amb prejudicis. L'espai m'ha semblat un conjunt publicitari i identitari (?) amb molt poc rigor i estèticament -potser hauria de dir estructuralment- pèssim. Esperava alguna cosa que, com a mínim i a part del context i les anècdotes, realment m'informés de les revistes. Vitrines amb unes quantes revistes antigues triades a l'atzar i el gruix de l'exposició reflectit en panells i amuntegaments de paper, sobretot a partir de 1959 (“Germinàbit”). Com si fos un treball escolar -perdoneu-me la comparació- fet precipitadament per omplir parets.
A mi, caòtic en els meus assumptes particulars, m'hagués agradat una cosa ordenada, didàctica, completa, sense més ideologia que la que pogués extreure de la informació pertinent. Per posar un exemple i fer un suggeriment. Imaginem que fem una exposició de revistes infantils i juvenils catalanes fins a la fi de la guerra civil. Doncs les agafem i les ordenem amb algun criteri (alfabètic, any de publicació -millor-, números publicats), donem les dades bàsiques: nom, anys de publicació, editor, tiratges, periodicitat, escriptors i dibuixants, etc.:

Ànfora. 34 números (1920-1923). Mensual.
L'Avant. 83 números (1933-1936). Quinzenal.
Bailet. 8 números (1925). Setmanal
Belles Històries. 20 números (1931). Setmanal. Se'n feia també una edició en castellà.
En Belluguet. 6 números (1915-1916). Setmanal.
L'Eixerit. 200 números (1931-1036). Setmanal.
L'Escolà. 6 números (1907). Quinzenal.
L'Escolanet. 19 números. (1906). Setmanal.
Esquitx. 296 números (1031-1936). Setmanal
Estel. 1 número (1937). Unisetmanal.
L'Estornell. 2 números (?) (1928). Setmanal.
Fatty. 36 números (1919). Setmanal.
Els Follets. 45 números (1913). Setmanal.
La Formiga. 20 números (1935.1936). Mensual.
Jordi. 25 números (1928). Setmanal.
Jordi. 29 números (1933). Setmanal.
La Mainada. 129 números (1921-1929). Setmanal.
En Manelic. 4 números (1926). Setmanal.
Mirbal. 1 número (1937). Unisetmanal. Bilingüe.
El noi català. 4 números (1927). Setmanal.
El noy de la mare. 4 números (1908). Setmanal.
La Nuri. 17 números (1925-1926). Setmanal.
La Palmeta. 12 números (1906). Setmanal. Bilingüe.
En Patufet. 1806 números (1904-1938). Setmanal.
Pervenir. 9 números (?) (1937-1938). Setmanal. Inicialment sortia al mateix temps un número en català i un altre en castellà.
Pierrot. 8 números (?) (1928). Setmanal.
Plançons. 25 números (1933). Desenal.
La Rondalla del dijous. 51 números (1909). Setmanal.
La Rondalla del dijous (2a època). 19 números (1924). Setmanal.
Sigronet. 218 números (1924-1928). Setmanal.
En Titella. 19 números (1911). Setmanal. Bilingüe.
Una vegada... 9 números (1907). Setmanal.
La veu de l'àngel de la guarda. 330 títols (1909-1936). Mensual.
Virolet. 469 títols (1922-1931). Setmanal.
En Xaneta. 68 títols (1933-1934). Setmanal.
I alguna altra que em dec deixar.

Com que això és una mica avorrit, afegim una mica de literatura complementària que ens permeti contextualitzar o conèixer l'interès del material en el seu temps. Posem per cas:
Al número 3 de la revista “Porvenir” una nota a peu de pàgina deia: “Debido a la escasez de papel, sentimos no poder continuar publicando nuestra edición catalana; tan pronto como las circunstancias lo permitan subsanaremos esta falta”.

En fi, ja m'enteneu. Per cert, i perdoneu-me la pedanteria per segon cop, creieu que em podria presentar per comissionar aquesta hipotètica exposició?