L'altre dia vaig publicar un post amb certs aires de transcendència i crec que això va inspirar diversos fils de filosofades als comentaris que m'agradaria aprofitar per fer un post nou (no totes les setmanes vaig sobrat d'idees noves i interessants).
La pregunta que encapçala el post no és nova i la resposta que donaré probablement tampoc ho sigui. Hi ha hagut alguns milers de milions de persones pensant coses importants abans de mi i segurament ja se m'han avançat però la meva opinió és que ni existeix el lliure albir ni tampoc estem predestinats.
L'explicació seria la següent. Imaginem un ésser humà des dels seus inicis. Entenc que ningú no ha tingut el poder de decidir qui són els seus pares, ni molt menys quin espermatozou i quin òvul s'unirien per donar lloc al seu embrió. És a dir, que tot depèn en part de l'atzar i en part de decisions d'altres persones fins que l'embrió es desenvolupa prou com per prendre la primera decisió.
No entraré en l'interessantíssim tema de valorar quina seria la primera decisió que prenem. El que sí que vull destacar és que aquesta primera decisió la pren un cervell que és fruit de la genètica i de l'atzar i que si pren aquesta decisió i no la contrària és per la naturalesa del cervell. No és, per tant, una decisió lliure. Després, aquesta decisió pot ser que canvii en certa manera el cervell. I aquest cervell prendrà una segona decisió, a partir d'una naturalesa que no ha triat i dels canvis produïts per una decisió que també estava condicionada per la seva naturalesa. I així amb totes les decisions que prenem en la vida.
Amb aquest esquema de pensament podríem intuir que tot està predeterminat, que la vida és com una jugada de billar on, si coneixem amb prou exactitud totes les lleis físiques i paràmetres (massa, velocitat, trajectòria) podem predir exactament tot el que passarà. Però la física moderna no és determinista; la quàntica introdueix un atzar que no és simplement un artifici per treballar amb els sistemes que són massa complexos per ser estudiats. En qualsevol moment, una fluctuació quàntica pot variar la trajectòria de la bola de billar i alterar les prediccions que havíem fet. Val a dir que aquest canvi atzarós no fa que siguem més lliures perquè tampoc depèn de nosaltres però fa que la nostra vida sigui impossible de predir, sense importar fins a quin punt de detall coneguem tots els factors implicats.
Quan Einstein va dir que Déu no jugava als daus, Bohr li va respondre: "deixi de dir-li a Déu què ha de fer". Finalment, malgrat la fama i el reconeixement mundial d'Einstein, sembla que la comunitat científica aposta més per l'indeterminisme sorgit de la quàntica que no pas per la idea determinista d'Einstein. Font.
Per tant, segons aquest model, la nostra vida no estaria regida ni per un destí ineludible ni tampoc pel lliure albir. El que fem vindria fortament condicionat per qui som però salpebrat amb un polsim d'atzar.