¿Per que s'amaguen els recorts?

Molt s'ha parlat de l'obra d'Orwell, inclus yo li he dedicat algun articul en este blog. Pero es que, a voltes, les coses passen com si seguiren al peu de la lletra el guio propost en "1984". De manera que pareix que cada dia mos conduixquen ad ell. Lo millor de tot es que esta manera d'obrar, acaba fent que la gent es done conte de moltes coses i que decidixca seguir furonejant a vore que conseguix trobar en eixe Mon ple d'amagatalls i mentires maquillades.
Quan parlem de la normativa catalana, la majoria de les voltes mos imaginem un context benevol, un ambient de treball conjunt i una normativa refeta i aprovada pels filolecs mes representatius de la seua cultura, pero... ¿realment fon aixina tot?
Rodejats de pessimisme i en una Espanya sumida en una forta crisis economica, identitaria, social i, sobre tot, territorial, els nacionalismes comencen a calar en la nostra societat com  la salvacio. Es el principi del sigle passat. No nomes Valéncia experimenta este fenomen, Galicia, Euskadi, Catalunya i Lleo contemplen forts adeptes que, ademes, gasten com a pilars uns patrons molt pareguts i un llegat que els havien deixat els pensadors del sigle XIX.
El cas valencià no va ser distint del del restant dels territoris, encara que haja segut silenciat i, com el cas lleones, substituit astutament per a aparentar allo que no es o, senzillament, decantar-lo en un atre regionalisme mes agressiu identitariament i que oferix una visio falsa dels resultats finals, inoculant odi cap a qualsevol vertent que no siga la seua i donant com a valides i cientifiques unes pautes que realment no ho son i que damunt han tingut una historia especial que mereix ser recordada, sobre tot hui, dia de l'aniversari d'una d'elles.
Quan els jovens de Joventut Valencianista, en Eduard Martínez Ferrando al front, redactaren el Sintesis del criteri valencianista (1918), calcaren l'ortografia del IEC, fent vore en ella la "modernor" i el "estandar" que es devia d'utilisar en tots els "Països Catalans"; pero lo que no contava Eduard es que l'ortografia (anem a dir) oficial de Catalunya no era eixa, si no la de l'Academia de Bones Lletres de Barcelona, la qual mantingue la seua condicio d'oficial, protegida pels filolecs catalans fins que fon substituïda (acientificament) pels politics en 1933, utilisant com a argument ratificant i cientific la consecucio i aprovacio de les Bases de Castello, i la publicacio per l'Ajuntament de Valéncia d'estes, alçant-les al distintiu de Normes. Afig, la Mancomunitat Catalana en l'acort pres, que es fa des de l'humiltat i, no a soles pel be de la Cultura Catalana en sí, sino per l'unitat de tots els territoris que un dia formaren la "Gran Catalunya".

Un argument este en tanta força que va conseguir arraconar les Normes de l'Academia, les qual unicament foren utilisades en la convocatoria que feya dels seus famosos Jocs Florals, encara que l'arraconament de l'entitat feu que pronte s'abandonaren per complet

¿Per que ningu ha contat realment quins foren els pactes, els interessos i que es lo que passà en l'Academia per a permetre la perdua de la seua oficialitat i, en ella, la perdua de tots els estudis i treballs realisats en la Seccio de Filologia, entre els que es trobaven els treballs de diferenciacio entre el valencià i el catala fets pel Pare Lluïs Fullana i Mira? Pot ser, com mes tart passà aci en Valéncia, el traspas de filolecs des de l'Academiade Bones Lletres cap al IEC tingua molt que vore. I el final de l'intercanvi epistolar entre filolecs (Academia) i deprenents (IEC), mostrats inclus en jornades inacabables de discussions en els diferents diaris; a on, entre els temes mes debatuts, trobem l'inventat i innecessari "amb", que fon criticat pels grans filolecs catalans que acusaven ad esta preposicio d'antifilologica i dialectal, vaticinant que acabaria en la forma viva, intelectual i historica "ab", que ells gastarien fins al final. Els somis expansionistes de Prat de la Riba anaven prenent forma i convertint-se en tota una realitat. Encara que quedava molta faena que fer, com la de convencer a les autoritats filologiques internacionals de que el catala era molt mes que un simple dialecte del provençal. Pero, ¿a costa de que? De moment, la consecucio de fer catalans als autors valencians migevals era nomes un simple tramit, ya que, acceptades les Normes per l'Ajuntament de Valéncia, les portes s'obrien. I amagant tots els estudis compromesos de l'Academia de Bones Lletres,es conseguia alvançar a bots.
Pero, per dalt de tots, un manifest titulat Desviacions en els conceptes de llengua i de patria, del qual ara es celebra el seu huitanta un aniversari, marcaria definitivament l'imposicio de la normativa del IEC, determinaria la separacio del catala com a dialecte del provençal i, com no, acabaria produint l'efecte desijat, seqüestrant dins de la nounaixcuda llengua catalana al valencià i al mallorqui com si foren dialectes seus. Seqüestrant tambe als seus autors.
Tot aixo, amagant anys de faena i mentint al referir-se als pares de la nostra renaixença. Mentires que encara hui en dia seguixen estant vigents, sense tindre's en conte que els valencians ho hem deixat sempre clar, i hem tingut sempre clara la condicio de llengua independent. Com demostra el treball insignia de Lo Rat Penat, i el que presentà o encapçalà el famos llibre de Constanti Llombart Los fills de la Morta Viva; un treball majestuos dut a terme per Lluis Tramoyeres i en el que obtingue la "Ploma d'argent" de la Societat Economia Amics del Pais i que titulà "Profitosa influencia que la restauracio de la lliteratura llemosina puga tindre en lo progrés provincial, sens prejuhí del nacional". Aclarix l'autor que "La denominacio de lliteratura llemosina usada per lo cartell, nos ha posat en lo cas d'admetre una clasificacio ab la que no estém del tot conformes. Enténgase, puix, que tant en lo text com en les notes, el emplear la paraula llemosina, nos referim sempre á la lliteratura valenciana y sols per raó historica pot emplearse aquella". Pero no queda ahi la seua conviccio, puix seguix fent aclariments en contra de lo que molts es tenien cregut. Vos ho deixe aci per a que tragau les vostres propies conclusions:
"En la nostra patria, y sens parlar del catalá i del mallorquí que tenen vida propia, les provincies gallegues pretenen recobrar la perduda lliteratura y en la parlada treballen ab lo fi de ferla esturment de noves aspiracions. No cap dubte que llograran lo proposit, perfeccionantla com ho está la seua germana la protuguesa.Lo dia que es logre per complet tornará a l'esplendor que tenia quant els mes famosos poetes castellans tenien per gala trovar ab la parla de Anfos VI...La restauracio de la lliteratura valenciana abraça dues époques. En la primera se manifesta l'esforç individual sens poder aclimatarse. La segona té mes importancia. Lo pensament adquirix unitat, no es l'individuo'l que treballa, es la societat. Valencia té la gloria d'haver començat molt ans que les provincies germanes." O, lo que sería lo mateix, senyala com a germanes les provincies d'Espanya i com a vives el catala i mallorqui, senyalant-los com a llengües diferents. Igual es aço lo que perguerem un 30 d'Abril en Barcelona. Com sempre, sense contar en el permis dels valencians. Pero, aixo si, per a beneficiar a uns forasters i negar-nos lo que es nostre.
I tot amagant-nos els recorts o confonent-los en falses veritats; per no dir en les mentires.
¿Quan mos els tornaran?

Saforejant en lo fem

Es cert, que moltes voltes, quan llegim les noticies o quan tenim en la nostra ma alguna llei, alguna ordenança o algun paper juridic, els ciutadans no som capaços d'interpretar lo que en realitat diuen eixos escrits. No es preocupe, encara que fora capaç de fer-ho, per alguna estranya rao, que afecta inclus als que l'entenen i moltes voltes als que ho redacten, esta maniobra preten just lo que acaba conseguint. El nostre desconeiximent.

Pot ser per aixo, en temps antics, les lleis estaven en llati, que si be es supon que era lo que per aquell temps parlava el poble, no tenia res que vore realment en el seu parlar, ya que davant d'una poblacio absolutament analfabeta, sa llengua era el romanç (o llengua del poble), romanç valencià en el cas de Valencia. D'ahi, que el propi Jaume I fera una donacio o privilegi a Valencia el 4 de Juny de 1264 en Calatayut ( Datum apud Calataiubium pride nonas iunij anno M CC LX iiij) en que diu clarament “ Statuimus imperpetuum quod aliquis iurista, advocatus vel alius iurisperius non advocent in curia civitatis Valentie nec in aliqua curia totius regni, nec in alquibus appellationibus deinde aliquo tempore, exceptis apellationibus que ad nos venerint, nec iusticie alique regni predicti non admittant deinde libellum aliquem in latino nec in romantio, sed iusticie et judici scribant vel scribi faciamt querelam petentis et responsionen defendentis verbotenus et in plano, et omnia aliaque partes dicere voluerint, et ea omnia ponantur et scribantur in romancio in libro curie, et ita fiant deinde perpetuo omnes actus et sententie in romantio”. Pero este privilegi, no era mes que un avis, o una alçada de veu als que no feen cas de lo ya citat en els Furs de 1261, que foren traduïts per mandat expres del propi rei Jaume I pels valencians Guillem, Vidal i el seu companyer Bernat “Guillelmus et Vitalis, illorum Bernardusque sodalis” (frares del monasteri de Benifassa¨), exigint-los que traduïren els furs a la llengua del poble “translataverunt hos Foros et erdigerunt / in lingua planam legaliter atque romanam ”. Com demostra en l'ultima entrega Agusti Galbis.

¿Quina llengua seria esta, la que parlava el poble, per a, en tan sols vintitres anys, el propi Jaume I no tinguera mes remei a fer traduir els Furs en eixa llengua per a que l'entengueren els valencians, omplint-la ademes, d'arabismes com terquim, fanechades, almut... que no existien en atres llengües mes al nort? ¿O es que l'immersio llinguistica dels Conquistadors fon tan gran, que per a enganyar als ciutadans, els juges conquistadors feen els juïns en llati, per a tindre mes facil l'engany?

Anem a vore, yo, personalment voldria que aixina fora, i mes tenint en conte que ho ha dit tota una institucio com la AVLL, pero, ¿Com demostren que en 1250, quan en la traduccio de Salammo Ibn al-Quitzen ( Escrivi totes les coses damunt nomenades en lo dit kalendari per manament del molt alt senyor rey a qui Deu salvu, Salamo fill de Alquitzen ) de la carta pobla dels musulmans de la Vall d'Uxo ho fa en catala? ¿Acas, Salammo, musulma de la dita Vall cobrà sismil Euros com vostes per a adoctrinar en la catalanitat a tots els seus conveïns? ¿O es que en soles dotze anys es va conseguir que tots els musulmans de la Vall d'Uxo parlaren catala? Crec que albello, colomer i arrova ho desmenten de nou.

Pero es que clar, igual, els tres frares de Benifassa vingueren a llom d'un ruc des de Barcelona en la reconquista... Puix, la veritat, aixo no ho haviem pensat, pero ya que estem, en el mandat de Jaume I en Valencia, fa falta considerar, que el propi “Llibre dels Feyts” es un llibre autobiografic, caracteristic dels governadors musulmans, i tenint en conte que es va redactar en dos parts, i que la primera part fon escrita en 1244 en Xativa, i la segona en 1274, no seria gens desgavellat que fora escrit ademes per valencians. L'existencia de multitut d'arabismes i mossarabismes, ademes d'haver fet ya ans, en el propi Cit, una cosa pareguda el que fon juriste, poeta i component de la Cort Valenciana del propi Cit “Abu I-Walid al-Waqqashi ”, podrien recolzar esta rao. ¿No creeu?

Pero clar, si rebugem els nostres propis estudis, aquells que mos favorixen, per a abraçar falsos dogmes i convertir-los,”per la pela”, en ciencies irrefutables, carents de sentit i llogica, que damunt  de ser els oposts al pensar i saber del poble, s'imponen en l'educacio de grans i menuts. Mos trobem en la realitat, en un Congres Internacional de Llingüistica Romanica, que celebrat en Valencia, soles conseguix reunir durant l'actuacio (per que estos tenen mes de comediants que de llingüistes propiament dit) mes que a cinc espectadors. En fi, eixa es la realitat llingüistica de la AVLL, el soport que rep per part del mon llingüistic, que no dubta en omplir les sales durant les exposicions d'atres academies, i les bases per a l'historia que tan fermes diu compartir.

Si aixina i tot, no creu estes paraules i pensa que està desfasada la critica, no es preocupe, sempre pot entrar comodament en la web de la AVLL i buscar el seu famos dictamen. I si es capaç de trobar en les seues afirmacions historiques algun document que reforce la conviccio de que parlem catala, no ho dubte, diga-nos-ho. Li ho agrairem, igual hem estat sis sigles equivocats dient-li a nostra llengua valenciana.

Pero si no es el cas, li demanem que busque la resposta de la RACV sobre el dit dictamen, no te desperdici. I ademes, podrà vore com de clar escriuen els verdaders filolecs, els que no tenen res que amagar, en fi, aquells que no han gastat mai la nostra llengua per a fer politica, i manco, per a saforejar en lo fem les falses lluites llingüistiques per a amagar a tot el poble, lo certament serio de la nostra realitat. Que estem governats per politics acomplexats, i incapacitats, que en conte de velar pels ciutadans i assegurar-los menjar, treball i vivenda digna com diu la Constitucio, eixa a la que tan clamen. Mos tenen enfrascats en batalletes inerts que ya fa anys deurien d'haver solucionat.

Senyors, parlem valencià, ¿i que? Ara ya solucionat ¿ volen atendre les necessitats del poble? Los recorde que dema fa set anys de l'accident del metro, i el germà de Cotino encara no s'ha pronunciat, sobre este terrible i al mateix temps vergonyos episodi de la nostra democracia autonomica.

¿Deixem de saforejar lo fem i busquem solucions, o mos apartem del cami i deixem pas a gent que estiga realment compromesa a complir els seus deures i sobre tot les seues promeses electorals? Que mentres vostes seguixen tirant pilotes fora, molta gent, per obligacio,saforeja en lo fem, pero per a poder menjar, senyors.

Els del AQUI

Hui, en Valencia, es un dia de festa, o aixo deuria de ser, puix com tot poble, hui Valencia celebra un dels seus dies mes grans, el dia de la seua Llengua. Pero... ¿Per que hui 3 de març no es un dia gran? ¿Que ha quedat d'eixos anys en que tots els diaris regalaven coleccionables de la nostra llengua, fasciculs del diccionari de la RACV, inclus enganchadorets en que es defenia la nostra llengua? ¿Que ha canviat?

Realment, quan les coses es fan mal, es molt dificil adreçar-les. Pero en el nostre cas, no es soles dificil adreçar-les, si no que es tota una utopia l'intentar-ho. ¿I per que? Puix possiblement per a buscar la resposta, deuriem de buscar un poc mes alla, amagada en l'historia dels anys 80, quan un poble com el valencià va decidir eixir al carrer i demanar, no lo que tenien uns atres, si no que simplement lo que li pertanyia com a regio, i mes individualment com a poble historic que era. Eren temps dificils, en que uns politics adestrats en temps de franquisme i un poble sense anima caminaven a trompades de a poder seguir fent front als canvits. Un poble que no es creïa que per fi, el anaven a deixar parlar en valencià, i sobre tot uns moviments culturals que havien vist com des de les files de l'antic regim los recriminaven no parlar en cristià. Tot pareixia que canviava per a be, pero no tots els contes de fades comencen be, ni tenen el perque fer-se reals pels simple fet d'haver-los contat.
Amagats en l'ombra i preparats per a eixir en son moment, els politics del AQUÍ començaren a abanderar manifestacions, que no soles no havien organisat, si no en les que no creïen. Abanderant moviments que gastaren per a benefici propi, rebujant corregir erros passats, i dirigint institucions que ya des del primer moment los venien grans, deixaren en mans dels que mes beneficis "los" aportaven el control i la direccio d'estes.
Aixina, abanderant un fals socialisme, i reivindicant un canvi, el SOE entrà en les nostres institucions, a on gent de preparada com l'advocat Cipirà Ciscar ocupà el lloc de Conseller de Cultura, llocs des del que en primicia elaborà el pla d'us i ensenyament del valencià. Un pla tan ben platejat llegal i advocatoriament, que inclus hui en dia es dificil, no soles d'entendre, si no que està tan ben programada i tan ben feta, que esmenes com les fetes pel Partit Regional Popular (ara dd) en que reclamaven anyadir "Idioma" cada volta que apareguera escrit valencià en la llei foren anulades i desaprovades. ¿Per que? El temps ho ha dit. Per cert, es una llastima, que durant 18 anys el propi dd no haja tingut ocasio per a esmenar el descosit, sobre tot contant en la majoria absoluta i el recolzament de tot el poble. Pero aixo son atres pastures.
En fi, com he dit ades, una llei tan confusa, que per començar està escrita en una llengua, tan artificial com antivalenciana, per a fer-mos una idea, es com si el Govern Britanic fera una llei sobre l'angles en italià, o en vasc.

Pero lo mes curios, d'esta llei, es que elimina totes les anteriors, per les que els professors, ya formats, havien acodit "per Decret" a Lo Rat, la RACV i al GAV per a que els mestres, tots de llengua valenciana, els ensenyaren i los donaren els ben guanyats tituls de mestres en llengua valenciana. Professors que foren arraconats posteriorment pel Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana,
sobre aplicació de la Llei 4/1983, d’Ús i Ensenyament del valencià, en l’àmbit de l’ensenyament no universitari de la Comunitat Valenciana. Decret, per cert, contradictiu com ell soles, en que no soles s'inabilita a tots aquells que no tingueren els tituls oferits per l'Universitat, si no que damunt obligava als mestres a tindre filologia hispanica seccio llingüistica valenciana, o filosofia i lletres, o qualsevol atre estudi que ho certifique... I yo me pregunte, ¿firmaria els certificats el matematic Guia com va fer en l'Estatut de l'Universitat? I per si encara no estava tot prou politisat, crearen la comisio tecnica per a l'ensenyament(en lo bonico que es el valencià ensenyança) del valencià. Que seria dirigida tota ella per filolecs, com es pot entendre llegint l'Orde del 2 de març de 1988 , seent el seu president l'advocat Ciprià, i deixant com a simples vocals tant als sis filolecs proposts per les universitats de Castello, Valencia i Alacant (2 per cada una, i sense tindre per que ser valencians) i al restant dels proposts. O siga, que tenint en conte que estos filolecs hagueren sigut valencians i hagueren tingut consciencia valenciana, Ciscar, com a bon filolec (con Pompeu), prenia l'ultima decisio.

Pero estos pobres mestres arraconats, com el nostre Ausias, i totes eixes families, i en especial el poble valencià, que fon discriminat per la seua llengua, encara que aixo ho denuncie el nostre Estatut, veïen en el dd un canvi, una nova esperança que els duguera mes alla. Una nova oportunitat de fer per fi justicia i de tornar les aigües al riu. Pero aixo no va ocorrer, i novament els nostres politics, donaren l'esquena al poble, no soles reobrint de nou la ferida, si no que creant una Academia politica que ni tan sols s'ha dignat en reconeixer ni ficar davant de valencià/ana el titul corresponent d'Idioma que tant i tant reclamava el dd en l'epoca valencianista. O per lo manco que tingueren la minima decencia de respectar als nostres grans escritors.
Fa uns dies, i en celebracio del dia de la llengua materna, les velles glories, tots eixos politics que en son temps pogueren i no vullgueren tallar de soca i arrel el problema, simplement per que en son moment ell tingueren la clau, pero preferiren seguir en els seus propis "beneficis", feren un manifest de valenciania, en que ademes testificaven que era el manifest oficial del pensament del dd.
Un dd que ya no ilusiona, que mos vengue el progrés i mos entregà simplement ruïna i retras, que abanderat de valencianiste ha conseguit fer creure a tot un poble que per a ser valencià deus de ser del dd. Pero que realment ha ferit de mort la nostra llengua, i que, encara que el tito Rus ixca dient que els que diuen aleshores son uns analfabets, oblida que eixos mestres o alumnes ho diuen gracies al seu programa educatiu en valencià, i sobre tot gracies a la propaganda que des de les seues pagines, com poden ser la propia de la Dipu, els brinda a totes eixes associacions sobresubvencionades tant per la GEnCat com per la nostra Molt Honorable, enllaçant-les inclus com a defensores del valencià.
I es que, senyors del AQUÍ, si vostes volen parlar en "castellano" o en catala. Parleu-lo, pero no obligueu al poble valencià a tindre que fer-ho per a poder menjar, i sobre tot, no vos tireu les culpes els uns als atres.
Si la garantia (com diu el nostre descafeïnat Estatut) de defendre l'us i l'ensenyança del valencià no es complix. Es culpa vostra, no del poble, que el seguix gastant, escrivint i deprenent, encara que vostes fiquen obstaculs i soles premien als que deprenen a dir correctament el castellanisme aleshores o el frances vacances.
Ya vorem com celebren vostes i com publiciten hui, el dia gran de la nostra LLENGUA VALENCIANA.
Puix molts de mosatros ya ho ferem ahir, en ofrena floral i poetica a Mossen Ausias March inclosa. Per que mosatros no enganyem a ningu, i mes que vos pese estem i continuarem per molts anys ACI.

Fugir cap avant

En economia, per als que com yo no son massa entesos, la fugida cap avant es dona quan les coses van mal, i en conte de retirar-te o buscar noves solucions, seguixes fent, inclus en mes força, lo mateix, per a vore si aixina es soluciona tot. Molts veem aci, com a eixemple les famoses pelicules de “Las Vegas”, a on l'artiste sol jugar-se tot a un número en acabant de tindre una nit pesima.

Se, que a hores d'ara molts pensareu, que te que vore aço en Valencia, pero per desgracia, hui vaig a intentar ensenyar-vos realment que està passant hui en el nostre Regne.

En acabant d'uns quants anys (llegislatures diria yo) enganyant al poble valencià, el dd s'acostà a les eleccions de maig de l'any passat en una plantilla plena d'imputats, que el feren perdre part d'eixa majoria absoluta que tan contents estaven de conseguir. Una majoria, que en la major part dels casos estava representada per un bon grapat de valencians, que assustats per la possible unio dels partits catalanistes, i en acabant de vore com casi tots els partits valencianistes morien o eren retirats de circulacio pels seus presidents, es quedaven orfens de vot. Pero, un fet marcaria este maig pesim, per a benefici ademes del dd. El propi Tribunal Superior de Justicia del nostre Regne, ordenava el tancament de tots els repetidors illegals de “TeVen3” en el nostre Regne, per considerar illegal la seua emissio, i per considerar, que no es competencia de la Generalitat de Catalunya l’emetre una televisio regional fora dels llimits de la seua regio. Noticia que saberen vendre molt be, novament, els chicons del dd. Que no tardaren en tornar a eixir al carrer en la seua senyereta de plastic per a tornar-se a autoproclamar els mes valencianistes. Inclus recorde, en pesar, com el propi Camps (al que yo pensava que la seua retirada del dd seria en acabant de dimitir la gavina) en unes declaracions en plena campanya, quan es demanava, en el Consell el seu cap per la presunta implicacio en el cas Gürtel, dia en un acte emotiu: "yo me acojo a la Senyera y los ciudadanos para luchar por esta tierra". Com podeu vore tot un acte emotiu que, acompanyat del tancament de les emisions de TeVen3 i la desfeta dels dos grans partits valencians (no vaig a entrar ara en si Miralles se n´ana al dd o si Sentandreu va fer no se que) li va valdre a Camps per a tornar a revalidar el titul en la presidencia. Una presidencia que es va vore truncada no mes 29 dies mes tart, quan va tindre que dimitir deixant-mos com a repost a l'actual president Alberto Fabra, al que no li valencianisarem el nom, perque tampoc s’ho mereix, i perque com mai l'he sentit parlar en valencià, puix igual pensa que soc un radical que vol fer-li mal al seu ilustre nom.

 Pero els valencians començarem a despertar, i a ningu li agradà massa que un home, que estant d'alcalde de Castello, i ans de les eleccions no tenia cap repar en dir que ell volia que es tornaren les emissions de "TeVen3", i que durant la seua alcaldia, ademes de cedir un local i subvencions al IEC, i va recolzar la proposta de fer BIC les Bases del 32, mos governara, i damunt sense haver-lo elegit ningu per a tal designi.

 Pero mentres, alla en el Nort, CIU feya un pols a l'Estat Espanyol i anunciava un referendum per l'independencia en Catalunya, lo que li va fer alvançar inclus les eleccions. No sense ans enviar una forta cantitat de diners als seus camarades valencians, sobre tot al seu Virrei en Valencia, i de pagar sucosament als diaris i mijos de comunicacio afins.

Pero no sempre les coses ixen be, i d'una forma desastrosa, CIU perdia no soles la majoria absoluta, sino tambe el recolzament d'una part important dels catalans, deixant-lo soles davant el perill, i enfront d'una manada de hienes que demanen eixe referendum per a l'independencia total de Catalunya.

 En Valencia, i per al dd, les coses no anaven millor. Assustats pel mes que eminent renaiximent politic valencià, el dd començà a comprar als pocs "valencianistes politics" que quedaven, ficant-los a tots dins de la Direccio General de Desenroll Estatuari i Promocio de l'Autogovern, que presidix Miralles. Pero aixina i tot, el valencianisme cultural, politic i social s'agrup`i va constituir la Convencio Valencianista, que des del seu inici comença a agrupar cada volta a mes gent i comença a fer-se vore per mes llocs. Casi al mateix temps naix Renovacio Politica, un nou partit valencianiste, que encara que no forma part de la Convencio demostra que no tot es dd, i que el valencianisme està cada volta mes viu i mes recolzat per tots els sectors de la nostra societat.

¿Quina papereta se li plantejava novament al dd?

Com per art de magia, el dimecres de la semana passada, es feya publica la sentencia del Suprem, sentencia que fon escampada esta semana pel archisubvencionat pels regims dictatorials La Vanguardia, que en el seu afany de protagonisme, declarà que les emissions de “TeVen3” en Valencia no son illegals, segons el propi Suprem. Cosa que no es del tot certa, puix la mateixa sentencia anula les sentencies del Tribunal Valencià, pero remarca que per a poder ser llegals les emissions, "En análogos términos se pronuncia el vigente artículo 40.4 de Ley 7/2010, General de Comunicación Audiovisual (inaplicable  ratione temporis al presente litigio) a tenor del cual "la emisión del servicio público de comunicación audiovisual  por  ondas  hertzianas  terrestres  de  una  Comunidad  o  Ciudad Autónoma en otra limítrofe y con afinidades lingüísticas y culturales podrá ser efectuada siempre que así lo acuerden mediante convenio, y exista reciprocidad." Deixant ademes, que les emissions de TeVen3 per satelit (ara que ya no ne te) i per Internet (no se si encara funciona la plataforma) poden ser vistes en el nostre Regne i en qualsevol part del Mon, sense censura.

I es aci a on incomprensiblement, el nostre president, en eixe caracter tan seu, i mostrant aixina la seua personalitat, primer diu que està dispost a negociar la reciprocitat i mes tart, ix dient que denunciarà i tancarà totes les emissions terrestres que s'emetixquen en qualsevol part del nostre territori. Mentres, els negacionistes politics, es feliciten pel conseguit i fan els seus comunicats com si d'una guerra es tractara, com si no existiren mes problemes reals en Valencia que no foren les emissions de TeVen3. En el Nort a part, s'ha guanyat un poc de temps; CIU ha demostrat que tambe es pot dur be en el dd, i li ha donat un poc de presa a ERC per a que es decidixca. I aixina i tot, tots seguixen fugint cap avant, oblidant que esta volta, inclus fent-ho en mes força, inclus conseguint guanyar juïns sense importancia o inclus volent fer creure al poble que ells defenen el nostre Regne, el poble valencià ha despertat, ya coneix qui s'amaga baix de cada capa i no està dispost a que l'ultradreta catalana i castellana seccessione mes el nostre territori i el repartixca entre elles com si d'un pastis es tractara.

No es la solucio fugir cap avant, senyors negacionistes, ya no servix per a res negar lo innegable, ni manipular de nou l'historia. Puix l'historia es aixina de caprichosa, i quan u manco es dona conte, ix i torna a sorprendre a tots en la veritat i en la justicia.
¿Que diran de vostes els llibres d'historia d'aci uns anys quan vostes ya no els controlen i siguen escrits per gent normal que unicament  busque mostrar la realitat? De mi espere que no diguen coses massa roïnes. Pero ¿i de vostes?

Nota: El negacionisme es la distorsio illegítima del registre historic de forma que certs events apareixquen de forma mes favorable o desfavorable, segons convinga en cada moment.

I va i el pugen

Per fi, i contra tot pronostic, el dd ha pujat el IVA. IVA que ademes, d'una forma immoral soles acaba pagant realment el consumidor. Si senyors eixe especimen en perill d'extincio, que cobra hui en dia una mija de 600 euros al mes i que damunt te que pagar una mija de 100 de llum, 40 d'aigua, 400 d'arrendament (el que te casa pot estar passant-ho pijor) i si encara seguix tenint movil i s'ha pogut acollir a les ultimes ofertes, uns 25 de llinea.
Pero en una societat com la nostra, en que l'estat es gasta 110.000 millons d'euros en traduir les pagines de la Moncloa, una Moncloa en que viu un senyor, que no coneix la traduccioen temps real del Google (sense voler fer propaganda) i que per a mes inri, no sap mantindre una conversacio, ya no en angles (que deuriaser un minim per a poder ser president, a molts mos el demanen per apoder treballar, inclus per a poder treballar per a un ajuntament),si no que tampoc sap parlar (llegir i escriure ya ho he descartat),en valencià, catala, i euskera, per que suponc que seent gallec eixe idioma si el sabrà. Un president que una volta incomplit per complet tot el seu programa electoral, es capaç inclus de presentar-se en la seua regio anunciant un corredor per als gallecs.¿I el Mediterraneu, no era de vital importancia? ¿O es que ya mos considera morts?

La veritat,es que estem patint massa restriccions justament els que no hem fet res per a que esta crisis aflorara. Puix el anar tots els dies a treballar i gastar acorde als diners que u te cada dia, no es tan mal, si tenim en conte que estem sumits dins d'una societat consumista a la que mos han abocat precisament les politiques socials (o la falta d'estes) dels governants que hem tingut, que llunt de mirar pels seus ciutadans i velar pels interessos d'estos, per apoder ser recordats com a bons governants, soles han mirat de quina forma es podien enriquir en pocs dies i com no, assegurar el seu futur lligats ad alguna gran empresa arrancada per ells mateix de la tutela de l'Estat. ¿I que diu la gent?

El divendres, el dia ans del pijor diade l'historia, com apuntaven des de certs sectors que busquen un canvi a millor (i d'atres que es camuflen entre estos per a seguir chuplant del pot), agarri la bici com ya va seent costum des de fa uns mesos (no explique el motiu, per que es prou personal) i vaig anar a pegar una volta en companyia d'un amic. La meua sorpresa vavindre quan eixint de Paterna, per l'entrada de Manises, en la mateixa rotonda, vaig vore una fila de coches casi amontonats que ademes omplien en creus la rotonda i un poc mes. Tots estaven ficant gasoil, per que al sendema en la pujada del IVA anava a costar un 3%mes cara. ¿No seria mes facil no ficar-ne i parar tot el Pais?

Per que per lo vist, per a que uns seguixquen fent el cafre i jugant en els nostres diners, atres tenim que ser fidels i callar. ¿A on està hui el nostre sentit de l'indignacio? ¿S'ha mort?
Pero, es que lo pijor, encara no havia passat. El dilluns, despres de rebre el comunicat de la llibreria,vaig anar a comprar els llibres per als nanos. Per que clar, podria haver anat a comprar-los ad alguna gran superficie, per a que engrossara els contes dels paraisos fiscals a on gracies a les facilitats gurnamentals acaven tots els nostres diners, en conte de comprar-los en la papereria del costat de ma casa, que al cap i al fi, el pobre home, compra el pa en lo forn, i te la curiosa costum de comprar sempre en les botigues locals, com yo. Quines costums mes estranyes ¿no?

Per cert, ¿Per que no despedixen als seus assessors economics? Per que vist lo vist, en la pujada del IVA pensen recaptar uns 2.300 millons, i al llevar la paga extra dels funcionaris uns5.000 millons mes, pero no han contat que degut ad esta pujada i a la seua mala gestio, el paro ha pujat un 5,4% (yo ho hem conseguit, de cada pensioniste, tenim a soles dos treballadors cotisant i tenim un 24,67% de parats) i heu tingut de nou que tirar ma a les reserves, de la mateixa forma que heu tingut que fer-ho per a pagar pensions, per que no havieu contaten que a mes pagos, manco consum i manco treball. Ademes, eixes pensions, que degut ad esta pujada i a la pujada que mos teniu reservada en els carburants per ad este hivern pujaran en conte d'un 1% casi un 3% per que aixina pujarà l'inflaccio, tampoc son una senyal que mos done ni esperança ni garanties de futur.

I aixina en casi 400 euros per chiquet ( uns 12 toms, entre llibres per trimestre per a evitar pes en la bossa,encara que no se per que el divendres els duen tots, i quaderns complementaris, pero si damunt tinc que comprar llibretes) i a faltade que les mestres me diguen quant tinc que pagar per a material, i els diners dels uniformes, llibretes que segurament diran a part del material i els llibres, i com no una volta pagats els drets de laAMPA, me pregunte ¿Quants valencians podran fer front ad aço per a que els seus fills estudien en una escola publica? Per que enguany els menjadors suponc que es quedaran buits, no conec a ningu que damunt li queden diners per a pagar-lo ( i manco per a soportar els 2 euros de la fiambrera). I aixo, que a finals de juliol, encara recorde com des d'eixe canal tan valencià, lliure i sense manipulacions mos dien que enguany els valencians gastariem una mija de 300 euros per chiquet. Suponc que tot be, com en el cas del copagament farmaceutic, en que els nostres politics, seguiran sense pagar i segurament tindran subvencio per a llibres, menjador i escoladels seus fills, per que lo que es a mi, que domine prou be les matematiques, no m'ixen els contes, per que a mi, sense voler dir que soc malbaratador, calcule que hem costarà entorn al doble de lo estipulat. Ah, i anant al costat de casa, i sense mejador. Aixina es que facen vostes els contes. O que els faça Wert, que en uns dels seus comentaris per a justificar l'apujada en el material escolar,diu que eixe material el pot comprar igual un chiquet, que un arquitecte. Senyor “Vert” (que seria realment la pronunciacio espanyola del seu llinage, i com no la madurea que mostra davant detan alt carrec) el IVA en material d'oficina que gasta un arquitecte,o qualsevol autonom o empresa (dels que queden), va directament a la fulla de gravaments, i en el pijor dels casos, els acaba pagant el que recorre als seus servicis, si no servix per a presentar gasts i ser remunerats per facenda, que som tots, com voste sap. Pero queclar, com segons la'Articul 27 de la nostra mes que malaurada Constitucio en el seu punt 4, l'ensenyança basica es obligatoria i gratuita. Pero com no diu per a qui, puix aixina estem.

Pero aixo no es lo pijor, i es que el dimarts quan vaig agarrar el Metro per a anar a Valencia a treballar, al comprar-me el bono mensual, me trobe en que val casi 54euros.

Anem a vore senyors de MetroValencia, anem a vore, si elIVA anterior per al billet del tren era del 8% i ara es del 10% com collons pujeu casi en cinc euros el billet, ¿que tambe son cosins deVert?
I atra cosa, ¿que es aixo que m'han contat de zona A, AB, ABC i Tarifa Aeroport? En Paris, en 2,5 eurostens un billet per a passejar-te per tot Paris en metro, i Paris si mal no recorde es com tot l'entramat de metro d'aci de llarc i tres voltes d'ample. ¿que costa aci soles anar i vindre en ABCD? 7,50euros. Per a que en acabant mos diguen que som europeus. La veritat,som imbecils, i porritos manejats que hem segut sabiament adoctrinatsper a callar i tragar. I pensar que mos burlavem quan llegirem1984...

¿Que ha quedat dels valencians lluitadors que defengueren els seus drets davant la burguesia en les Germanies? Com es retorceran agarrant-se la pancha el pellicer Joan Llorenç i el velluter Vicent Peris, i tots els agermanats que lluitaren per defendre els nostres drets com a treballadors, i els que lluitaren en la revolucio de 1820, que naixcuda en Espanya en protesta de l'absolutisme es va escampar a tota Europa, que ha quedat dels valors ensenyats per aquells que lluitarem contra el totalitarisme durant el sigle passat, i els que eixiren a defendre els nostres drets durant la transicio,...

¿Qué ha quedat de tu,Valéncia..,

si ya ni te reconec?
Envolta de modernor
encara note l’essència
escoltant el teu gemec.

Somie com un bon fill
que torne pronte en el temps
l’esplendor i l’espirit
que et feren tan gran...¡Valentia!
                                                                           Sito Sanchis.2012

Les paraules mes cares del Mon

De chicotet, solien fer un anunci tots els Nadals, que la veritat, m'agradava prou, era un lingot d'or (sempre he sigut modest) i l'acunyaven en una banda roja en sagell, i eixia una veu en Off dient, 1880, el turro mes car del Mon. La veritat, no l'he provat mai, pero si algu estos nadals te dos tauletes i me vol canviar una per alguna de les casolanes que tinc yo tots els anys, puix parlem i fem el canvi, a vore si es de veres i el per que de tan car producte, que per cert es valencià.
Pero be, anem a lo que estavem. ¿Mai heu tingut curiositat per saber realment quin alcanç han tingut les aportacions "desinteressades" en contra del valencià en el nostre Regne? ¿Mai vos heu preguntat quin pot ser mes o manco el preu que com a bon economiste ha costat introduir una paraula antivalenciana en el nostre vocabulari? Puix el dijous, Adlerta i yo mos ho preguntarem.
Imagineu-vos que contarem realment en els diners que han invertit i subvencionat tant des de Catalunya directament, com des de l'Estat i des de la nostra propia Generalitat per a inculcar en la societat un numero de barbarismes antivalencians per tal de demostrar que realment parlem la mateixa llengua. I que fiquem com a principi, encara que tots sabem que ya en els finals del 1800 es concedien favors i ajudes a escritors valencians per a que publicaren en catala.
Puix be, com realment no contem en totes eixes fonts, i com les que contem son simplement una minima part de lo que realment s'ha invertit, anem a provar per mig d'eixes cantitats i basant l'estudi des de 1932 en quin ha segut el preu a pagar per cada paraula que mos han volgut ficar, dividint a parts iguals entre les paraules que mes han entrat dins la societat, i les que mes s'han intentat impondre, per mig de propagandes i publicitat subliminar.
De les paraules que mes han calat dins la nostra societat, ne tenim: Despres (que ha substituït casi practicament al en acabant valencià, pero que ultimament va quedant-se en desus); Vacances (tot un classic de la catalanisacio, que en estos ultims anys li ha guanyat molt de terreny a vacacions, encara que no ha conseguit desbancar-lo); Esport (un classic tambe, que ha acceptat la societat mes per culpa de l'anglisisme Sport, que pel supost catalanisme); Disposar ( que preten eliminar pero sense conseguir a Dispondre); Suposar (que intenta lo mateix en Supondre); Esborrar (que pareix que vullga calar entre els mes jovens, pero que s'oblida rapidament al parlar) i anem a deixar dos mes, per si la gent les recorda i yo les he oblidat.
Pero existixen atres que no han calat tant, o gens i que es seguixen ficant per a que la gent intente gastar-les, les mes famoses podrien ser: Amb (que seguix resistint-se sobre ser la paraula que mes han intentat ficar);Estimar (en la forma que preten substituir al tendre voler o amar); Gaudir ( que ha vist com el castellanisme disfrutar li ha arrebatat tota esperança); Tothom (paraula grotesca i antiga que gastaven tant catalans com valencians, com castellans, per a referir-se a tot home (i la Aido sense modificar-la per tothomodona)); Gespa (que junt a Escaire han segut els barbarismes liders de les retransmisions deportives); Escaire (Un atre anglicisme, que per contra d'Esport, no ha tingut exit, pero si propaganda); Aleshores ( pot ser siga el mes aburrit per el valencians, no soles no ha calat, si no que junt a Doncs formen part d'eixes paraules que esmussen i te fa canviar de canal); Doncs ( que preten derrocar al Puix); I Empar o Desempar (que es la paraula que mes odia a hores d'ara Valencia sancera, i que me dona conciencia, puix no puc deixar de pensar en eixes pobre chiquetes a les que sa mare los ficà en son dia el modern Empar o aquelles que el canviaren pel castellà Amparo, oblidant que en Valencia sempre ha segut Ampar).
Puix be, en total tindriem unes quinze paraules, buc insignia del pancatalanisme i com no de la "normalitzacio". Pero ¿que n'hi ha darrere d'estes quinze paraules?
Darrere d'estes quinze paraules n'hi han huitanta anys d'adoctrinacio, huitanta anys de faena d'una gent que ho a intentat tot per impondre'ns el catala en Valencia, huitanta anys sense parar de treballar, i huitanta anys rebent diners per a no fer-ho, i per a convencer a nous vinguts a fer-ho. I clar, poder contar ara en tots els diners que han segut necessaris, seria descabellat, puix no serien hui realistes les dos mil pessetes que enviaren des de Barcelona, els amics del Pais per a "ajudar" mampendre La Taula de Lletres Valencianes Carles Salvador i companyia, no es podrien reflexar hui en dia, puix soles representarien 12 €uros, per lo que intentare basar-me en les senyes que tinc dels ultims anys, deixant els passats.
17 millons €uros 1999-2009 ACPV de la GenCat; 400.000 € Govierno de España 2010; 495.000 ACPV de la Gen Cat per a l'any 2010; 297.000€ de EV i 295.000 ACPV decembre 2010 GenCat; 30.000 € finals 2011 GenCat; tindreim un 18 millons i mig, i tot aixo, sense contar en els mes de 42.000.000 € que mos costa ya el jornal dels membres de la AVLL, les subvencions rebudes des de la Generalitat Valeniana 15 millons €, i l'ultim millo € per a finalisar per fi el gran diccionari valencià.Que units a les subscripcions de molts ajuntaments a les seues revistes i editorials, i els llibres que han venut en les nostres escoles tant per a ensenyar, com per a la llectura formarien un entramat de mes de 50 millons d'€uros en els ultims 13 anys, ¿Una cantitat important, veritat?
Puix be, ara tenim que el pancatalanisme ha gastat mes de 50 millons(que se podrien doblar actualisant les anteriors ajudes segons el nivell de vida), i 80 anys (que com els diners, sabem que ne son molts mes) en conseguir que adoptaren dins del nostre diccionari.

¡¡¡¡6 Paraules!!!!

Lo que supondria una inversio de 8.333.333,34 € o siga uns huit millons trescents quaranta mil €uros i uns 13 anys per paraula.
Pero aixo no es tot, resulta que la paraula Esport, no es realment catalana, si no que es un anglicisme, que hem adoptat tant per part de Catalunya, com de Castella, com d'Anglaterra, de França o inclus des d'America, lo que mos podria fer que rebujarem la seua implantacio unicament des del pancatalanisme, que copia inclus el nom angles en la seua revista mes deportiva, o de la mitica francesa Le Sport; i la paraula vacances es francesa, i ha anat unida sempre a la moda coenta del COOL i els afrancesats que tambe l'han fet seua durant eixes estancies en França durant les veremes, o les faenes en les ciutats, d'a on molts d'ells han vingut ya jubilats. La paraula esborrar, no ha conseguit frauar de moment, i com hem dit ans, es torna a oblidar, encara que durant l'etapa escolar, va aumentant el numero d'adeptes ad ella. I aixina tambe podreim rebujar el despres, que castellanisà en son temps al valencià arcaic despuix i que Fabra acceptà pensant que era tot un descobriment anticastellà, i per oblit de l'occità i frances "aprés" en desus en la Catalunya castellanisada del seu temps.. Deixant els arcaics disposar i suposar, com als que realment han tingut una vinculacio directa en el catala, pero que de la mateixa forma, provenen de l'occità, i tambe foren en certa manera arcaismes valencians. ¿Podria tindre alguna cosa que vore el seu paregut en l'angles suppose?
Puix molt be, la meua mes sincera enhorabona al pancatalanisme, en 80 anys i gastant-se uns 50 millons d'€uros heu conseguit que tornem a gastar dos arcaismes, un castellanisme, un galicisme, un anglicisme, i que per uns moments durant l'etapa escolar molts dels nostres menuts gasten una paraula catalana heretada de l'occità. Sense conseguir per aixo, que hagen desaparegut les formes valencianes, que encara molts seguim gastant i preferint ad estes.
¿Son o no estes les paraules mes cares del Mon?
I aixo soles en el lexic, ni que dir que encara faltaria el fonologic i el morfosintaxic.

P.D.: En fi, anime des d'aci al pancatalanisme a que seguixca intentant impondre'ns paraules, ya ho heu conseguit casi, de mes de mil paraules diferents entre el valencià i el català, ya heu conseguit que alguns, no tots, ne gastem 6, i total heu tingut que invertir 80 anys i uns 50 millons d'€uros. Vinga, ya ho teniu casi. Per manco s'escomença.
Yo calcule que en uns 200 anys mes i uns 2.000 millons, conseguiu inclus que germinem les L.
Gracies germa.