YO SE QUI SOC. Vicent Savall
Nova pagina de la RACV

Seccio llengua i lliteratura

Paraules valencianes i traducció al català i al castellà

Mostrando entradas con la etiqueta nostres clasics. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta nostres clasics. Mostrar todas las entradas

viernes, 3 de septiembre de 2010

Per ad eixos Romantics...

Fa ya un temps vaig rebre una invitacio per al 26 Congres Internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques que se celebrarà en l'Universitat de Valéncia del 6 al 11 de Setembre d'enguany.
Ni que dir que molts no han pogut accedir a fer la ponencia per rebre la dita invitacio el mateix dia en que se tancava la subscripcio. Suponc que seria un fet sense malicia fruit de moltes coincidencies desinteressades i sense anim de prescindir de ningu. Com que la Llengua Valenciana no tinga Seccio dins del Congres, per no ficar-se d'acort, segons cita textualment l'universitat, en quin es el nom que se deu de gastar (Catala-Valencià). O siga la primera llengua romanica en tindre un sigle d'Or, un segle ans que el frances, i dos que l'espanyol, no te cabuda en el Congres Internacional de Llingüistica, per que l'Universitat de Valencia, no sap si denominar Valencià o Catala a la nostra llengua. Eixa mateixa Universitat que fon la primera entitat que no va voler firmar les normes naixcudes pel consens del poble que foren les del Puig, i que per mig de Josep Guiaen eixos moments vicerrector de l'Universitat i encarregat de redactar els estatuts va tindre la poca vergonya de posar esta cita entre els seus articuls " Com a institució pública, la llengua pròpia de la Universitat de València és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. Als efectes d'aquests Estatuts, hom admet com a denominacions seues tant l'acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomía, valencià.". El ¿per que?, perque com a membre del PSAM estava cabrejat per que els anteriors politics del seu propi partit i tot lo poble en general no acceptà la seua proposta d'unitat llingüistica i territorial de l'Estatut d'Elig. ¿No resulta gracios? La primera llengua romanica en grandea, de la que no soles van dependre catalans si no tambe castellans (Menendez Pidal) no te cabuda en el certamen de filologia Romanica per problemes politics naixcuts dins de la mateixa Universitat o importats des d'atra regio.

Pero lo mes gracios d'estes jornades es que la majoria dels ponents vinguts de diferents llocs del Mon son o pertanyen al IEC, i aixo es una sort per que aixina tindrem l'oportunitat de que mos expliquen als valencians moltes incoherencies que no comprenem.
Entre les mes importants podriem destacar la manipulacio de la nostra llengua per la seua part, seent com es el valencià una llengua independent i no tenint res que vore en la que ells representen. Per lo que podriem parlar d'un intent d'invasio llingüistica per part d'un Institut alie.Pero una incoherencia que trobem llamentable es el per que al nostre Regne i al seu Cap i Casal se li aplica un accent que no li pertany i que ademes no es el gastat pel poble valencià.
Per aixo voldria fer un chicotet estudi sobre els plantejaments a que se solen referir principalment tant el IEC com la seua sucursal valenciana AVLLc, creada pels politics.

Per començar, caldria referir que en la gramatica que va escriure Sanchis Guarner diu: Encara que la paraula València es pronuncia amb e tancada, convé escriure-la amb è i pot rimar amb les paraules cultes terminades en -ència. O siga, si el poble la pronuncia e, i l'ha escrit sempre aixina, i ademes sempre l'han rimat en les paraules acabades en -ència. Com en la frase Valencia es l'essència. Llavors ¿per que conve? soles trobe una resposta, per arrimar-mos al catala.

Tambe tenim un atre estudi sobre esta paraula, el que mos dona la sucursal del IEC en Valencia AVLLc: Presenta,sovint, la pronunciació amb e àtona. Però es recomana è per esser convengent en els altres territoris de parla comú. O siga, per que heu mana el IEC.

Pero es que si accedim al diccionari intern del IEC i escrivim Valencia mos apareixen dos paraules

  1. Valencià:
    1
    1
    adj. i m. i f. [LC] Natural de València o del País Valencià.
    1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a València o al País Valencià o als seus habitants.
    2 1 m. [LC] [FL] Dialecte occidental del català parlat al País Valencià.
    2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al valencià.
  2. València :
    f. [QU] [LC] Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom del dit element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
Lo de dialecte es un ensomi que tenen ells, per que està mes que demostrat l'independencia llingüistica del valencià, es mes heu diu el nostre Estatut, la Constitucio Espanyola, l'informe de llengües minoritaries KILLILEA i sobre tot ho reafirmen els representants del XVI Congres internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques fet en Mallorca en 1980. Com be deya un cert dia un conegut meu (d'este blog que es prou famos), Lo que volen ser els valencians i la seua llengua no pot decidir-ho mai un grapat de politics anestesiats, simplement el poble.
Per cert, es un poc curios que se referixquen al nostre Regne com a Pai
s, mentres ad ells es denominen Principat. ¿No seria mes adequat denominar-se Pais Català?
La veritat, es que no entenc molt be els planteja
ments del IEC, ¿que vol dir Valéncia? ¿o es que no existix simplement per ad ells?

Pero de totes les definicions la que mes m'ha agradat es aquella de que es la forma antiga i per tant devem de respectar-la. Aixo es que me fa unagracia...
Pero anem a l'estudi cientific o millor dit serio.
Durant l'Edat Mija, es de sobra conegut que els escritors gastaven prou habitualment un guionet, paregut a un accent obert per a definir o millor dit per a fer constar que despres d'esta lletra be una N, este va ser el naiximent de la Ñ castellana, i este es el sistema que gastaven molts escritors durant l'Edat Mija, sobre tot els castellans, pero que era una gramatica compartida per molts idiomes. Aixina podiem trobar-mos lègua en conte de lengua ( Escalante), còfentits en conte de consentits (Sentencia donada per lo Rei en Jacme) algùa per alguna mateixa obra.
Existixen moltes obres en que Valencia s'escriu Valècia, que no es atra cosa que per a estalviar-se una N. Per eixemple tenim l'obra de Beuter Primera part d'la Historia de Valècia que tracta de les antiquitats de Spanya y fundacio de Valècia (Valencia 1538) ;Baltasar Pardo de Casta Batle general de Valencia Ara osats queos notifiquen i fan sabar de part de la SG Real Magestat la Reina (Valencia 1665) ;esta atra Rapsodia Funebre de Fray Marcos Salmeron (Valencia 1646); ademes apareix en l'obra mes famosa que te la llengua valenciana, el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (Valencia 1490), en que apareix ademes les dos versions en que se solia escriure, la normal i l'abreviada. Un eixemple incomparable seria este, a on al final de la pagina en els ultims renglons podem trobar un fum de abreviacions.
I es que realment lo que han fet els catalans i els politics valencians en la nostra dolça i milenaria llengua no te perdo. Primer han fet desapareixer les seues arraïls, denominant catala tot lo que pogu
era d'alguna forma representar-nos, per a que acceptara el poble una possible dependencia Valenciana-Catalana, o en tot cas una possible similitut de costums i pronunciacions.

Pero u dels fets mes curiosos de la catalanisacio progressiva del Regne de Valencia es la substitucio dels toponims del nostre Regne, fet que se va dur a cap durant el franquisme, i sobre tot durant l'epoca de la transicio, epoca esta a on el catalanisme s'aprofità del poc coneiximent politics dels liders valencians per a introduïr dins del nostre Regne inclus una cadena illegal de Televisio, que soles per llei podia emetre en Catalunya, i que du mes de 25 anys emetent de forma illegal en lo nostre Regne.
Aixina, i buscant en les croniques i els diversos mapes antics, per ser estes les fonts de les que disponem, mos trobem en que la majoria dels actuals noms dels pobles valencians han segut canviats, per a adaptar-los a la nosmativa vigent. ¿S'ha vist en lo Mon cosa mes patetica que esta?. O siga, si en Valencia s'
escriu i se pronuncia d'una forma un nom des de fa mes de 800 anys ara, segons la normativa vigent, se canvia este i se li afig una T (Moncada), o Monserrat que possiblement podria ser un eixemple mes que demostrable d'eixa catalanisacio. Vejam si no, un mapa fet per Abraham Oertel en Ambers el 1603 titulat Valentiae Regnum inclos dins de la seua obra Epitome Orbis Terrarum i vorem com s'escrivia Monserrat aci en Valencia. Si un poble ha segut ric i reconegut mundialment pel nom original, com la normativa ho estima oportu, "per a ser convergent en atres territoris en que compartim llengua"(Paraules explicatives delIEC i de la seua sucursal AVLLC), canvien les Y per I (Llombay, Alcoy, Aldaya, Montroy...) I es que inclus en poblacions castellanoparlants en les que el nom del poble s'ha mantengut sempre en CH ara, per obra de Sant IEC i de la beata AVLLc se tranformen en X, una X per cert, que en valencià te els sons de "š, ks i gz"(ad estos sons pertanyen el toponims Sax,Xativa...), pero mai el de "č" que com en castellà li correspon a la CH, els eixemples mes significatius podrien ser Chirivella, Chovar, Chera, Chert..., que al aplicar-los la X en substitucio de la CH (per normativa aliena) crea errors en pronunciacions i de formacio.
Pero resulta un tant curios, que per ad atres noms, si vullguen reconeixer les fonts antigues, encara que estes estiguen en castellà, i mos trobem en que molts dels noms dels nostres pobles han segut canviats mes pronte al castellà que realment al valencià al que perteneixen.

Aixina podem vore en el llibre dels fets de Jaume I noms de pobles com ara Moncada(vore a set renglons del final).O en la cronica de Muntaner que apareix prou clar el nom de Llombay, encara que en una L pero acabat en Y, que ademes va ser la forma d'escriure'l fins a la transicio, i molts casos mes. O Alcoy recollit en la mateixa cronica(baix en el titul XLIV), pero en dos L de mes, i que va ser canviat com molts dels pobles en la transicio, com se pot comprovar en el mapa d'Oertel esposat un poc mes amunt. Atre mon que ha rebut el castic de la "Normalitzacio" es Elig, pero per a aclarir elnom real i el que ha adoptat despres, soles dir que es Elig, el nom en que se coneix esta ciutat des del sigle XV, despres d'haver tengut els noms de Illici(epoca romana); Elice(epoca goda); Elish(transcripcio Arab); Elche,Elch, Eltx, Elx (epoca castellana);Elx, Eltx, Eltg, Elg (principi epoca Aragonesa). Per lo que no es d'estranya que algun que atre "castellaniste" encara pertenga o haja pretengut en algun moment citar al poble en el nom de ELX en conte del valencià Elig. ¿Acas no es Puig i no Pux? ¿O tambe se dubta d'este toponim?



Es curios i maliccios este fet de canviar els toponims valencians per part del IEC, quant es de sobra conegut, que els seus no s'adapten a dita normativa. Un eixemple molt curios serien tots els noms començats en Mont. Puix es de sobra conegut, que estos de
urien de tindre la forma Munt com be diu la pagina de la GENCAT(no he pogut trobar el del IEC). Quedant aixina: Muntserrat, Muntblanc, Muntmaneu...
Es lo que sol passar quant entres en casa agena, que agranant atra casa se sol oblidar la neteja de la propia.
Mes li valdria a Catalunya mirar dins d'ella i de la seua llengua, deixant als valencians decidir sobre la nostra, que es patrimoni nostre i per tant mos sentim molt orgullosos de que siga nostra, valenciana i independent. En una academia que ademes de ser Real es del poble (Real Academia de Cultura Valenciana), no la que han creat els politics apesebrats de Catalunya en companyia de l'Universitat de Valencia (AVLLc), que va renunciar a estar en el consens de les normes del Puig o de la RACV . Pero que no va fer lo mateix quant va tindre l'oportunitat d'incloure la seua politica en la creacio junt als politics de la AVLLc.


Per si queden dubtes, mes li valdria al llector repassar un articul antic per a descobrir d'una volta ¿que es realment el valencià?

Es curios, com reconeix el decà de la RACV Vicent Lluis Simó i Santonja(que no ha segut convidat ni ell ni cap de la RACV al congres) el la seua obra ¿valenciano o catalán?, les següents afirmacions, com que "Desde el siglo XIII hasta el XX inclusive, el "valenciano" se conoce con este nombre, en periodos de auge o decadencia..." i un fet del que no podem renunciar "Hay unaminidad en los autores valencianos de los siglos XIV,XV,y XVI en llamar valenciana a su lengua..." pero lo pot ser que lo mes important resultaria que "Es curioso que haya sido el valenciano,entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro."Tenint per tant la seua historia "La lengua valenciana en Ibero-románica, es decir, consecuencia de la superposición sobre un sustrato ibérico, del latín vulgary diversificada luego por elementos árabes, e influencias del castellano-aragonés i del provenzal." I com be mos deya el Pare Fullana en diferencies dialectals en la Llengua Valenciana (1916) " La nostra llengua (la valenciana) te vida independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d'evolució morfològica dende que s'emancipà de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant rigause d'aquells... que sostenen que el valencià es un pur dialecte:eixosno han llegit nostres clasics dels sigles XIV, XV, XVI i XVII."

Demanem per tant l'independencia que li correspon a la llengua valenciana, que com deya Julián San Valero en Temas Valencianos (1977), "nuestro valenciano, es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con catalanismos, provenzalismos, aragonesismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y nuestras tendencias fonéticas, palabras y expresiones que ban desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medieval o modernos, etc." Seent aixina tant independent com puguen ser totes les seues germanes romaniques.
Una independencia que recull l'informe Killilea de Llengues Minoritaries sobre tot en la segona revisio feta pel Comite d'Esperts i datada el 11 de Decembre de 2008, o com no, en la Wikipedia Alemana, reconeguda per ser una de les mes equanims del Mon.
I com no aci teniu el Manifest de Ciutadans i Ciutadanes de la Comunita Valenciana firmat en la RACV per la gran majoria d'entitats i gent valencianista del Regne (o Comunitat) de Valencia.

En fi, espere que estos Romantics recuperen l'objetivitat dels seus antepassats i no se deixen convencer per les vils paraules del pancatalanisme. Tornant aixina a donar-li la rao al poble valencià, que no desija atra cosa que ser i parlar en Valencià.
Alli mos veem.

jueves, 9 de abril de 2009

Des de l'anonimat

Fa uns dies, vaig fer una promesa en un dels comentaris. Es tractava de dedicar un articul a un paisà, amic, o yo que se que se supon tinc en terres d'Aledua. Com ya vaig dir en este comentari, yo mai dic mentires, i si alguna volta heu faig, procure disculpar-me.

Des de l'anonimat, es com mos expresem hui en dia tots els valencians de cor, ya que som considerats una amenaça tant per a les administracions, com per als catalanistes mes confessos.
Es per seguritat, afirmen uns, pero es mes per tranquilitat, ya que per culpa de les protestes, molts hem vist com els nostres fills han segut discriminats, apartats, inclus com molts de mosatros hem segut suspesos per no acceptar el terme País Valencià, o Català com a nom de la llengua, o Països Catalans... Encara que siguen tots ells, termes anticonstitucionals, encara que algun que atre ixca en el prolec del nostre estatut.

Des de l'anonimat, vullc deixar-te joyes per a que fruïxques de lo que tu t'ampenyes en nomenar dialecte, quant no soles es llengua, si no que te el primer sigle d'or de llengües romaniques d'Europa ( un sigle ans que el Frances, dos ans que l'Espanyol, i cinc o sis ans que el català).Una llengua que ya va ser usada en el sigle XII per valencians universals. Una llengua que es va convertir en la mes culta de Europa. Una llengua a la que els nostres politics han condenat a l'anonimat.


Repoblació

Vullc deixar clar ans de res que yo no estiguí en la reconquista de Valencia, pero me base en els documents que he llegit, els que te passaré en cada cas.
No es cert, les explicacions innecessaris que tachen a Jaume I com a un rei incult, ya que va ser criat pels Templaris, orde que tenia en el seu poder la casi totalitat del coneiximent i la cultura. Tampoc es cert, que en Valencia no existia el romanç, ya que quant vingué el Cit, escrigué en les seues croniques que confiava les seues terres als cristians valencians que eren natius i romancejaven.
Pero anem a la repoblació, i com m'has demanat documentació, te deixe l'enllaç oportú per a que tu mateix faces gala de arbitrari en este assunt.Te demane paciencia i sobre tot arbitrarietat.
L'antroponimia tret de la pagina de Teresa Puerto i escrit per Amparo Cabanes. A l'igual que este document de Agustí Galbis sobre l'ADN, puix, com vosatros digueu, lo mes cientific es lo que domina.Mentira de la repoblació catalana T'aconselle que no pergues de vista este blog, tinc una sorpreseta per a tu en el proxim articul.

Sigle d'Or

Tambe es fals que el sigle d'Or de la llengua Valenciana, siga de la catalana, ya que com diu el mateix catala Martí de Riquer en la seua “Historia de la Literatura Catalana”.(1964) :Els primers poetes cataláns de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una llengua romànica ho feren en PROVENÇAL ... (sigles XII i XIII ) . Incloses les , també molt provençals, “Homilies d'Organyá”.No se, pero provençal, sona com a Frances, no?

En Mallorca existixen juis i sentencies, una de les quals, diu referint-se a un home d'Oriuela, que parla en valentiae, i que deu ser traduit per considarar eixa llengua extranya.( Sigle XII)
O siga Valentiae, no es provençal..

Pero inclus el mes sabut dels Arabs del moment,Ibn Shidah, se queixava de no escriure en perfecte arab, degut a la permanent convivencia en gent que romancejava. Mes eixemples, la foto.

Ara be, com en tots el sigles d'Or, els autors, es sentien orgullosos de la seua terra, i com en tot els sigles d'Or, ells mateix fan gala de consciencia escrivint en quina llengua s'expressen. Es com si saberen, que en uns anys anaven a ser jujats per alguna competencia deslleal.
A l'esquerra Plegmatica 1394 Heu podeu vore baix de lo subrallat.
Dreta i baix la Traduccio de la Biblia de Bonifaci Ferrer, germà del Sant. (1478).











Fins i tot el Blanquerna va ser traduït ad esta llengua, al ser considerada mes culta i important.Vos deixe que puncheu la foto i descobriu vosatros mateix l'escrit.









Inclus es data el misteri d'Elig en estos temps (any 1425) Aci vos deixe un trosset:


MARIA Angel plaent e yluminos
si gratia trob yo davant vos
un do vos vullc demanar
pregvos no mel vullau negar. [11]
MARIA Ab mon ser si possible es
ans de la mía fi yo vees
los apostols assi iuntar
per lo meu cos assoterrar.
ANGEL Los apostols assi seran
y tots ab brevetat vendran

car Deu qui es omnipotet
los portará sobtossament.
ANGEL Y puig Verge o demanau
lo etern Deu diu que li plau

que sien assi sens dilatio
per vostra consolatio.
I com no, el nostre Tirant, que no ha pogut ser falsificat, per la quantitat d'eixemplars que existixen en tot lo mon.En el mig, a l'esquerra podem vore la famosa frase. Tot el llibre el podem trobar en la Biblioteca Valenciana
















L'Espill o llibre de les dones (1531)
De Jaume Roig.


I també Sor Isabel de Villena, per que ya me diras, si els incults, o gent de poble, no tenien estudi, ni sabien llegir en la seua majoria, en quin romanç podrien entendreu.Aci tens un fragment del seu Vita Cristi














En fi, crec que per a ser un articul dedicat, ya heu tens be, ¿no?
Si no estas satisfet encara, t'aconselle que lliggues el proxim articul.
Espere que ara pugues demostrar lo contrari, si no, no se com pots seguir pensant que l'unitat es possible. I manco, com pots seguir dient que som catalans. Si Asturies i Cantabria foren els pares de Castella, per que no son tots Asturians o Cantabres.