Sé el que vau fer l'últim estiu

Creia que aquella pèl-roja era boja, cridant AGOST! AGOST! pel passadís de l'hotel. Però al veure el fantasma al davant… es va cagar de por.

Bravo!

El veredicte era unànime: era la millor obra que havien vist mai. Tots dempeus, els avis es reunien cada dia rere les tanques per tafanejar.

Dins de cadascú

Com la majoria, creia que la bellesa real està a l'interior de les persones.
Per això, l'esbudellador no entenia la incomprensió de la gent.

La mida importa

Cercava ansiosa la seva mitja taronja, però la petita cirera sabia que la mida sí importa, i això, tard o d'hora, acabaria sent un problema.

La princesa presumida

Per fi creia haver trobat el seu príncep blau quan va comprovar horroritzada que no combinava gens amb el seu nou vestit rosa. El va deixar.

Capgirar la situació

Asseguda damunt del llit, amb els ulls com plats, el cap no parava de donar-li voltes i voltes. Per fi, la nena de l'exorcista es va calmar.

¡Oído cocina!

Sempre deia: en un segon poden passar moltes coses.

Ho sabia perquè vivia en un tercer i ho escoltava tot. Sexe, discussions, baralles… tot.

__

Inspirat en un tuït que vaig llegir fa temps.

També és llàstima que per un de bo que surt no sigui del tot meu, cony!

Arma de doble tall

Poc sospitava l'esmolet que el seu darrer treball acabaria consumant un crim. El seu. Però algú havia d'acabar amb aquell insofrible xiulet.

Deixar-ho estar

Tot i que les proves de fertilitat van sortir aparentment normals, va haver de renunciar a ser papa. Últimament no es trobava gaire catòlic.

Amor virtual

Treu-te la roba, va xiuxiuejar amb desig. Ella no entenia perquè. Sabia que sense l'@, la seva relació per Twitter acabaria irremeiablement.

Mal profit

Volia aprofitar totes les oportunitats que la vida li oferís, sense sospitar que eren les oportunitats les que no volien aprofitar-lo a ell.

Rectificar és de savis

Cansat de fer microcontes i que les il·lusions li duressin un sospir, va decidir canviar d'estratègia. Es va passar a la novel·la històrica.

Creure-s'ho

Es va acostumar a mirar la sort als ulls, amb el ple convenciment que, tard o d'hora, algun dia aconseguiria arrencar-li un somriure sincer.

Quedem?

– Hem de quedar un dia, no?

– I tant…! Quan vulguis!

– Aquest vespre et va bé?

– No, avui no puc.

– Demà?

– No, demà tampoc.

– Divendres?

– Divendres…? Ho sento, és que ja he quedat.

– Doncs dissabte…

– Em sap greu, però el cap de setmana serà impossible…

– I la setmana vinent?

– Hmmm… em sembla que serà difícil.

– Bé, doncs ja ens veurem un altre dia.

– És clar, quan tu vulguis!

__

Inspirat en un tuit que vaig llegir fa uns dies i que em va fer riure molt. Qui no s’hi hagi sentit identificat, alguna vegada, ja sigui d’una banda o de l’altra, que aixequi el dit.

Volar és voler

Quan va estar fermament convençuda de la seva decisió, es va adonar que obrir la porta de la gàbia era tan senzill com recordar-se de volar.

__

Aportació al 264è Joc Literari proposat per Jesús M. Tibau des del bloc tens un racó dalt del món, sobre el lema Consens i conflicte: independència i llibertat en un món canviant.

Un petit error de càlcul

Amb el primer petó es bastà per portar-lo fins el cel, però va oblidar que els núvols són eteris i no aguantarien el pes de tanta felicitat.

Forever young

El jove Peter Pan seguia entossudit en no voler fer-se gran, sense adonar-se'n que aquella barba canosa començava a delatar-lo sense pietat.

Fart

Finalment havia decidit sortir a menjar-se el món.
Però va notar que aquella nit havia sopat massa i va preferir deixar-ho per un altre dia.

Persistència

El vell rellotge aturat es resistia a donar-se per vençut i persistia, entossudit, en donar l'hora encara que fos només dues vegades al dia.

Fent via

Vies de tren que engoleixen quilòmetres i quilòmetres sense defallir, amb l'anhel que potser un dia, allà a l'horitzó, per fi es retrobaran.