És novembre, comença a fer fred i les fulles dels arbres ballen a terra formant un mosaic de tons càlids, cauen les primeres plujes i recordes aquella nit d’estiu a la platja amb la lluna vigilant-vos, mentre jugàveu.
T’han dit que et queden 5 minuts de vida i que tot és possible, t’esvaeixes fins a recordar aquell instant del temps i t’acaricies la pell com si fos ell, i tanques els ulls i les llàgrimes et regalimen de felicitat i de plaer. Et resten uns segons de vida, gairebé el pots tocar, és allà, els bategs es fan intensos fins que no els sents. No has mort.
Etiquetes de comentaris: amor, mort, novembre, platja, sensacions
La canço perfecte per acompanyar aquest post es "sebastia" de "els pets".
Que bonic :-)
sort que estaves en la teva semana happy... pq sino fas llençar al protagonista d'un pont directament :)
Mikel, els teus desitjos són ordres... tens sort que tinc gairebé tots els cd dls pets!
ei dommaster bon any!
marina, igualment estic contenta!! però ja saps.. és això de la vena artista... i que am les fórmules dels cons no sé treure..
fórmules dels cons? Ostres Emma... aplica la meva teoria... la fórmula de la gravedad se inventó para darle forma a la fórmula de ingravidad. Apa, disfruta de la setmana, dels somnis, de l'estòmag, dels 28 anys, dels ensurts, de les ulleres taronjes i dels reis, també dels reis.... petó
No s'ha mort? Doncs, on ha anat a parar? Un post ben estrany... Potser és un esser màgic, com els Reis que de ben segur et visitaran aquesta nit de lluna plena. Sí, ja sé que a tu t'agradaria més que et visités un princep blau, però en el menú d'avui toquen Reis.
Bons Reis, emma (a dormir aviat i ben tapada, eh) ---* ---* ---*