És novembre, comença a fer fred i les fulles dels arbres ballen a terra formant un mosaic de tons càlids, cauen les primeres plujes i recordes aquella nit d’estiu a la platja amb la lluna vigilant-vos, mentre jugàveu.
T’han dit que et queden 5 minuts de vida i que tot és possible, t’esvaeixes fins a recordar aquell instant del temps i t’acaricies la pell com si fos ell, i tanques els ulls i les llàgrimes et regalimen de felicitat i de plaer. Et resten uns segons de vida, gairebé el pots tocar, és allà, els bategs es fan intensos fins que no els sents. No has mort.
Etiquetes de comentaris: amor, mort, novembre, platja, sensacions