Aclariments electorals

Primera aportació

—Os he reunido aquí para recordaros, ya que en las últimas elecciones hubo muchos votos nulos, como hay que votar correctamente.

Votar es muy sencillo, solo tenéis que tener en cuenta lo siguiente:

Es el vecino el que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde.

Segona

—Benvolguts veïns, hem arribat al final de la legislatura i toca tornar a votar.

Malgrat l'esforç que ha fet l'equip de govern d'aquest ajuntament per millorar la vida del poble, sembla que hi ha molts descontents i això no és bo. Així que anem a canviar algunes coses, algunes de elles ja s'han posat en funcionament.

La primera cosa que hem canviat és el sistema d'eleccions. A partir d'ara, per a que no hi haja cap veí descontent, en comptes de que el veïns trien l'alcalde, serà l'alcalde qui trie els veïns.

Relats Conjunts. El juí de Galileu.

Galileu Galilei és somés al Tribunal de la Inquisició.

—Voleu fer-nos creure, Galileu Galilei, a aquest Alt Tribunal de la Inquisició, que un tal Déu que ningú coneix i que mai s'ha manifestat, en només sis dies va crear tot l'Univers el qual, a més, gira al voltant del nostre planeta? Us ratifiqueu en aquestes heregies, sota pena de morir cremat en la foguera?

Relats Conjunts. La tornada

No us queixeu fills de puta! Si no podeu estirar les cames us aguanteu. Pitjor vaig jo, que he d'anar lligat al pal per a no caure a l'aigua. Sort que hem pogut llogar aquesta barqueta de pedals. Ja veureu quan ens vegen tornar així després de vint anys, serem la riota de tot el poble. I aquesta vegada no han estat els monstres, ni les bruixes, no, heu estat vosaltres, per cabuts. Ja us diguí que era una mala idea fer la foguera de Sant Joan dins del barco.

Relats conjunts. El recaptador.

Per a ell no havia d'haver sigut cap problema aconseguir que aquell taverner pagara la seua cuota. Era un home dur, sense escrupols i violent. Un mafiós que tenia atemorida a tota la barriada. Però aquella nit no va ser capaç ni tan sols d'entrar a la taverna, i tot per aquella por no superada a les aranyes, les gallines i sobretot als pallassos.

Relats conjunts. Ritme de tardor.

Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)

Fa més de mitja hora que estic mirant aquest quadre tan curiós. L'he observat de totes les maneres possibles. Per d'alt, per baix, per un costat i per l'altre, a contraclaror, de prop, de lluny, fins i tot amb lupa i res. Em rendisc, ho deixe. Que la gent de Relats Conjunts m'hi perdone, però jo no veig Wally per cap lloc.

Relats conjunts. El rodet.

Aquesta és la meua participació en Relats Conjunts de Juny.

—Què t'ha passat, Ramonet? Ja estava preocupada. Pensava que t'havia passat alguna cosa.

—No dona. Què m'havia de passar? Sempre estàs igual... Si estic fet un xaval.

—Doncs, tu diràs... Una hora per a comprar una lletuga?

—És que he anat a arreplegar les fotos del nostre viatge de noces.

—Sí? I què. Han eixit bé?

—Clar! Ja t'ho diguí, la Voigländer trau unes fotos de categoria.

—A veure si ara que estem jubilats, fent un altre viatge i gastem l'altre rodet.

—M'han dit en la botiga que ara la gent va a la platja d'una altra manera.

—Te'n recordes d'aquells amics que férem en l'hotel? Què serà d'ells? Com es deien?

—Ves a saber on pararan... Escolta Amparito, tu saps què és fer topless?... I un tanga... saps què és un tanga?

La patent

Aquesta és la meua participació en Relats Conjunts de maig.

No em llevaràs res més, malparit! És tot el que va dir abans de disparar a frec de roba, dos tirs a l'home a qui havia estat esperant amagat en un carreró. Fredament li posà dos dits al coll per assegurar-se de que era mort. Seguidament, encengué una cigarreta i es dirigí a la comissaria de policia del districte per confessar el que acabava de fer.

A l'endemà els diaris donaven la notícia: 

L'enginyer John Poiuy mata al seu ex-soci l'advocat Polki Qwerty

Ahir vespre, en ple carrer, l'enginyer John Poiuy va matar a tirs l'advocat Polki Qwerty, ex-soci del primer. Tot seguit es va entregar a la policia. S'especula en que el mòbil del crim podria haver estat la relació sentimental que la víctima mantenia amb la dona d'en Poiuy, i que recentment acabava d'eixir a la llum. Les coses entre ells s'havien anat deteriorant des que la Qwerty & Poiuy Co es va disoldre per un assumpte de patents, pel que van litigar els dos socis.

He hagut de manllevar un personatge del relat d'en XeXu, i a més he hagut de matar-lo. No he trobat una altra eixida, espere sàpiga comprendre-ho.

Relats Conjunts. Impediments.

Participació en Relats Conjunts

—Què passa ara! Que no t'agrada? Vols bescanviar-lo?
—No, no! No és això.
—Els diners no els tornem, eh?
—Que no! Que no!, que no vull tornar-lo. És que se us ha oblidat llevar-li l'alarma del coll, i no hi ha manera d'eixir del mercat sense que sone la sirena.

L'aspirant. Relats Conjunts.

Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961

De tornada, duia una mesura de xurros i un got de xocolata que havia demanat en una paradeta que munten els diumenges a l'esplanada. Per tal de llevar-se la desagradable sequedat de la boca, ja havia començat a esmorzar pel carrer sense esperar a arribar a casa. Pel camí es va topar amb l'aparador d'una joieria i es va quedar mirant les joies, sobretot les que duien diamants —no apuntava baix aquesta xoni renegada—. De sobte es va fixar en la seua pròpia imatge reflectida en el cristall. Tenia bon aspecte. Ningú haguera dit que havia estat ballant tota la nit. Sense dubte els tripis que li havia passat un amic eren realment bons. Ni tan sols s'havia despentinat. Però aquella musiqueta de violins que se li havia clavat al cap... Va jurar que no tornaria a anar a Vivaldi's —el pafeto de moda on es feia música clàssica en viu—, per molt que fos, aquest local, l'últim entre la gent pija de Nova York. 

Relats Conjunts. Ruta 66.

Aportació per a Relats Conjunts

—Falta molt?

—No, ja quasi hem arribat.

—A veure si és de veres, que se m'està fent llarg el viatge. I no podíem haver anat a un del poble?

—No dona, que és un restaurant molt romàntic i a més els dimecres t'hi conviden a un xupito.

—Ah!, és per això? Perquè conviden a xupitos?

—També fan concurs de samarretes mullades, és molt divertit.

—Sí, ja sabia jo que tu... Però falta molt? És que jo no veig que hi haja res per ací.

—Ja t'ho he dit, falta molt poc. Tot just després d'aquell revolt.

—Doncs, encara queda una bona tirada, i jo no puc més amb els peus. Si no fores tan tarambana i no t'hagueren llevat tots els punts del carnet, podíem haver vingut en el cotxe.

—Sí, sí... jo seré un tarambana, però no se m'acudeix venir amb tacons.

Relats Conjunts. Dinar a l'obra.

GE Building, Lunch atop a Skyscraper, 1932

—Eh, vosaltres!... Escolteu!... Els que heu demanat menjar xinès. Que diu el xino, que ací ell no puja, que ja podeu anar baixant a arreplegar les capsetes d'arròs si voleu dinar. Collons!, quin càstig, des que està prohibit fumar al menjador.

Relats Conjunts. El Plomall.

Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673
Aportació a Relats conjunts.

—Que no acabeu encara?
—Haurà de perdonar-me sa majestat, però és que els plomalls no m'ixen bé, són molt difícils de dibuixar.
—Doncs, afanyeu-vos perquè m'estic pixant.

Reformes. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua participació en Relats Conjunts

—Què et sembla? A que queda bé.
—Mira, he accedit a posar la banyera al saló per no llevar-te la il·lusió, però això que dius de posar la tassa del vàter al menjador, no ho acabe de vore, què vols que et diga.

Un mal dia. Relats Conjunts

Aportació a la proposta de Relats Conjunts.

Al Ramon no li agradava anar al camp. La veritat és que no li agradava anar enlloc. Però com en tantes altres ocasions, per poder tirar-li-ho en cara a la seua dona, la Pepa, va consentir de anar aquell dia a dinar al terreny que acabaven de comprar el seus cunyats, el Pere i l'Emília, una finca amb oliveres on volien fer-se un xalet. Al Ramon no li queia bé el Pere, és que el teu germà és un fanfarró, però no li quedava una altra que aguantar-lo, el seu sogre havia tingut l'ocurrència de comprar un pis per a cada fill al mateix replà, porta amb porta.

Durant el dinar el Ramon no va parar de protestar per tot, que si això està tot ple de mosques, que si fa pudor de merda de vaca, que si les cerveses s'han escalfat, que si la truita de patata està seca, que si el pa està corretjós, que si aquest meló sembla un cogombre, que si haguera sigut millor portar bresquilles, que si com és que no heu pensat en portar cafè gelat, que si fa molta calor, que si...

Tant la Pepa com els cunyats l'escoltaven sense fer-li massa cas i sobretot sense gosar contradir-lo, sabien que quan el Ramon es posava a rondinar, més valia deixar-lo estar. De sobte va sonar un tro i va començar a ploure amb força. El Ramon va soltar un: mira el que faltava, i va començar a còrrer cap al cotxe cridant: a mi no m'ho digueu més, que jo ací no torne. I així va ser, perquè un llamp li va caure al damunt, socarrant-li l'esquena de dalt a baix, davant la mirada d'espant de les dones i la rialleta, a penes continguda, del Pere. 

El robatori. Relats Conjunts.

Aportació a la proposta de Relats Conjunts.

—I què diu que s'han endut?
—Un quadre, senyor comissari, a banda de la destrossa... clar.
—Doncs, si només és un quadre, ha tingut molta sort. Hi ha hagut casos en què han buidat una casa sencera. I pot fer-nos alguna descripció del quadre?
—En tinc una foto... ací la té.
—A veure... ja... què és? Per curiositat.
—Són uns músics. És el quadre dels tres músics de Picasso.
—Ah! Sí... bueno... és que jo no entenc gaire de quadres.
—És un dels més famosos del pintor.
—No ho sabia. És bonic... i té molt de color... Però, en serio que vol que el recuperem?

In vitro. Relats conjunts

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.

-Ha arribat el moment d'implantar els embrions a l'úter de la mare. Heu observat alguna anomalia?
-Cap anomalia, doctor. Però alguna cosa em diu que aquesta dona no tindrà un embaràs fàcil i la posterior criança dels fills tampoc no ho serà, des de la fase embrionària ja apunten maneres. Veja-ho vosté mateix, duen una setmana de vida i ja han organitzat un botellot.

Keith Haring. Artista i activista social, 1958-1990, Estats Units

Una trista mirada. Relats Conjunts.

Una segona participació a la proposta de Relats Conjunts.

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

Tristeses, desenganys, desamors, solituds, absències, desil·lusions i més tristeses van fer la seua existència insuportable. Massa llàgrimes ocultes rere els meus cristalls. Un capvespre, vençuda i cansada de tanta desfeta, va dir prou. Em va abandonar a la vora de la mar que la va acollir sense demanar-li res. Esvaint-se poc a poc, ara només em queda el record de d'una trista mirada.

Trompellot. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

Era una mica trompellot. Un dia a la platja jugant a futbol i mirant de reüll alhora unes xiques que prenien el sol, es va despistar i li van fotre una bescollà amb la pilota que li van eixir disparats ulleres i ulls.



N. del a.: Com veig que us han cridat l'atenció les paraules trompellot i bescollà, les aclarisc per als que no ho sapiguen. Trompellot entre d'altres significats, és una persona inútil que no serveix per a res. Els valencians ens mengem algunes des intervocàliques en llenguatge col·loquial, és el cas de bescollà (bescollada) que és un colp al bescoll. En realitat es fa amb la mà, però no he trobat una altra paraula tan descriptiva per al que volia expressar.

La mutació. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.

—Vinga doctor!, ràpid! El virus a tornat a mutar... i ara que estàvem a punt de traure'n la vacuna.
—Com és possible? Deixa'm veure-hi...
—Ha mutat, oi que sí?, doctor.
—Ha mutat, filldeputa? Vinga!, neteja el microscopi i fes el favor de no menjar llepolies al laboratori, que ja ets grandet.

La cita. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.

Chop Suey - Edward Hooper

—No creus que s'estan retardant massa?

—Sí. Em sembla que no vindran.

—A quina hora vam quedar?

—De quatre a quatre i mitja.

—Doncs, ja són les cinc.

—No vindran. Ens han plantades.

—No dona, tingues paciència, ja veuràs com sí que vénen. Hi haurà algun motiu per retardar-se.

—I tant que n'hi ha!, és ben clar, que no els agradem.

—Potser, els haja ocorregut alguna cosa.

—I no han pogut avisar-nos? Per a què estan els mòbils?

—Tallen, tallen! —el crit del director va sobresaltar les dues actrius—. Però quins mòbils? Als anys vint, hi havia mòbils? Vinga, tornem a començar, i vosaltres dues, a veure si deixeu d'improvisar, que ja duem catorze preses —va continuar cridant, molt emprenyat—. Ja sabia jo que la núvia del productor ens donaria feina —va dir tot esbufegant.