Petits i perduts

 Petit i perdut recull de poblets petits i perduts en unes illes petites i perdudes.

El gran Nord

A traves d'un dels dos tunels submarins que existeixen en Feroe, es pot accedir al grupet d'illes més septentrionals de l'arxipièlag. Quan passes el primer tunel sembla que has arribat a un altre mòn, però quan passes els altres dos o tres tunels que s'han foradat a la muntanya, els ulls i el cervell no tenen capacitat per metabolitzar tanta bellesa. Quan arribem al final s'acaba la carretera i comencen els somnis, realment o irreal.

Reculem i travessem (com no?) un altre tunel. I passem a l'illa de Kunoy. Un altre petit paradís.

Apart dels gran paisatges, com sempre, infinites possibilitats de captar detalls, escenes i retalls.

Com ja he comentat en alguna entrada anterior, els canvis de temps són constant, imprevisibles i molt ràpids. Pujaré aquesta seqüència de 3 fotos perquè vos feu una idea. Entre la primera foto (amb ullades de Sol) i la darrera només hi ha 5 minuts de diferència. Es pot apreciar com entra una cortina d'aiguaneu. En uns instants més ens havíem de refugiar a l'interior del vehicle.

La propera entrada ja serà l'última sobre el viatge a Feroe. Així que anims, que ja queda menys.

Gásaladur

Hi ha un lloc a les Feroe on pots creure que les fades dels contes sí que existeixen. I aquest lloc s'anomena Gásaladur, un petit poblet ancestralment molt aïllat. L'accés per terra mai havia estat fàcil ja que calia salvar muntanyes de més de 400 metres de desnivell per arribar-hi. Per mar l'accés encara havia estat més difícil. Un lloc així estava abocat al despoblament i potser a l'abandonament total. La població va anar minvant i les cases varen ser progressivament abandonades, de manera que cap a 2002 només 16 persones hi residien (ovelles unes quantes més). Però l'any 2004 es va foradar la muntanya i es va construir un túnel que permetia l'accés en cotxe. I amb el túnel va arribar l'esperança que el lloc no esdevindria un lloc fantasma, de fet al 2012 ja hi havia 18 habitants (ovelles unes quantes més).

La bellesa del lloc és essencialment fantàstica (de conte de fantasia, vull dir) i el moment de llum que hi vàrem gaudir molt especial. Bellesa en estat pur. 

Llum rasant

En aquesta època de l'any el Sol es pon a la Cerdanya de manera longitudinal a la vall. És així com crea una llum rasant lateral molt guapa, ja que el Sol no desapareix fins que està molt baix. Dues postes de Sol diferents d'un cap de semana deliciós per la vall.

 

 f/8, 1/100, ISO 400, polaritzador, degradat neutre d'1 pas per al cel

 

f/8, 1/40s, ISO 400, polaritzador i degradat neutre d'1 pas per al cel

Postals des de l'Aragó

"Aragón toca a poco más de 25 soledades por Kilómetro cuadrado. Cada cual campa libre en el hueco que le tocó en suerte un poco perdido, un poco solo en general.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Porque una de las peores heridas de esta piel sin curtir es la emigración. La de esos habitantes que, antes de sentirse definitivamente abandonados, deciden ellos abandonar sus pueblos y dejarlos vacios."

JA Labordeta

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Segurament si dins de l'Aragó parlem de Teruel tots els comentaris de Labordeta es multipliquen. Tornar a aquesta terra és una d'aquelles coses que sempre necessite fer de tant en tant. La immensitat d'aquesta terra nua, només vestida de roca, on encara és possible acaronar el silenci i fer kilómetres d'estretes  carreteres sense veure ningú durant hores, té un fort atractiu per mi. Natura agresta en estat pur. Descarnada, dura i seductora alhora.
Imaginar com de dura havia de ser la vida per aquestes contrades no fa massa anys em fa venir esgarrifances. Una terra d'aquelles que curteix els seus habitants, on es fa realitat allò de "adaptar-se o morir". Ara, durant uns dies, he tingut l'oportunitat de tornar i gaudir, pam a pam, totes aquestes sensacions. Intentar transmetreu, a traves d'imatges, tot un repte.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 31mm

f/11, 1/5s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 34mm

f/11, 1/2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Colliure

Hi ha dos poetes que varen morir de pena. Almenys que jo conega, segurament han d'haver molts més. De pena i de tristesa al veure enderrocar-se el somni d'un món més just. Tots dos varen morir als pocs dies del triomf de la tiranía, de pena, de tristesa... Un és Neruda. L'altre és Machado.
Machado va passar els seus últims dies en aquest indret preciós. Diuen que pràcticament en la misèria, "ligero de equipaje". En la butxaca del seu abric varen trobar un paper amb un vers. L'últim vers que va escriure abans de morir de pena:
"Estos días azules y este Sol de la infancia"
Espere algun dia també poder visitar la casa de la "Isla Negra"

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 36mm
f/8, 1/30s, ISO 100. Degradat neutre de 3 passos. Trípode i cable

Postals des de França

Visitar llocs, normalment massificats, en solitari és un plaer i un luxe. Això ens va passar fa unes setmanes a Carcassonne. Un dijous qualsevol, després d'un pont festiu, en un mes de temporada baixa i en uns dies de "mal temps". Tots els ingredients necessaris per poder caminar tranquilament pels seus carrers i gaudir de cada raconada. Anar amb la càmera en la mà i disparar sobre la marxa, sense grans pretensions i, el que és més important, sense gent pel mig. Seure a dinar tranquilament i tornar a passejar...



 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 28mm

f/10, 1/50, ISO 100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm

f/8, 1/100, ISO 200, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm

f/8, 1/200, ISO 200, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 32mm

f/8, 1/160, ISO 200, polaritzador

Res millor per acabar el día que una darrera passejada pel preciós poblet de Lagrasse. Carrers humits, olor de llenya cremada i caminar escoltant el so dels teus passos. Tot un luxe.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm

f/8, 1/50, ISO 200, polaritzador

Menorca día 1

Al llarg dels propers dies faré una cosa que mai he fet en el bloc: Una crònica. Una crònica del que ha estat una experiència molt enriquidora i satisfactòria: un viatge en solitari amb la càmera. El destí: Menorca, quatre dies per endavant i moltes ganes de fer fotos i gaudir d'aquest lloc meravellós. Abans de començar vull dedicar totes i cadascuna de les fotos d'aquesta sèrie a Neus, la meua companya, per la seua paciència, per la seua comprensió i pel seu recolzament.
Els preparatius del viatge varen ser llargs, la veritat és que la xarxa afavoreix avui en día molt aquesta tasca. Recerca de localitzacions, d'imatges ja fetes per altres fotògrafs, estimació d'horaris i diferents alternatives segons les condicions meteorològiques... Fa uns anys hagués estat impensable fer tot aquest treball còmodament sentat des de casa. Així i tot, per molta preparació que portes, si no tens una mica de sort els resultats poden ser molt decebedors. Però clar, la sort es busca...
La previsió de l'oratge abans d'eixir indicava cel amb nuvols i clars i temporal de vent de tramontana pels dos primers dies.
Així que vaig arribar, vaig decidir que, amb aquestes condicions, el meu primer lloc a visitar sería el Cap de Cavalleria, el punt més septentrional de l'illa, per intentar captar tota la força del vent. La veritat és que la ventada feia por (se'm van arribar a envolar les ulleres en un cop de vent) i aguaitar pels penya-segats feia molt de respecte. Les condicions de llum no eren, ni de bon tros, bones i el vent transportava partícules d'aigua en suspensió que em feien estar netejant l'objectiu constantment. Alguna foto vaig fer...

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 100mm

f/8, 1/160s, ISO 100 a pols

Després d'un bocata per reparar les forces la major preocupació que tenía era trobar un lloc per fer l'eixida del Sol de l'endema sense que el vent fos un impediment. La posta de Sol no era tan problemàtica, ja que per l'orientació de la caiguda del Sol es podía fer des de molts punts de la costa sud, aixoplugat del vent. Em vaig desplaçar fins a Sa Mesquida, un xicotet poble de pescadors amb una gran platja de sorra que pensava que quedaria mitjanament arrecerat del vent, però no va ser així... La localització em va agradar molt, però vaig haver d'esperar fins l'últim dia per poder fer la sortida del sol des d'aquest lloc.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 30mm

f/7.1, 1/30s, ISO 100, a pols

Amb el temps just vaig anar cap a un dels llocs del sud que tenia previstos per fer postes de Sol: la platja de St Tomàs. En arribar vaig caminar uns centenars de metres pel camí de cavalls i vaig trobar aquest lloc amb un codols que em va agradar per fer una composició. Va haver sort i el cel va ser favorable...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f8, 1/5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i disparador

Una de les coses que tenia pensades fer durant aquest viatge era fotografía nocturna. He fet molt poques fotos de nit i és un dels reptes que encara tinc pendents. Tenia pensat aprofitar els monuments prehistòrics de l'illa per fer les composicions. Volia fer una taula en contrapicat amb un cel estrellat de fons o amb els núvols passant per sobre seu en moviment si no es donaven les condicions. Vaig anar a la Torralba, però una porta tancada i un cartell de "gossos perillosos" em va fer desistir de la idea. Així que em vaig desplaçar fins a Trepucó. M'imaginava que un dels problemes d'aquest lloc sería la contaminació lumínica donada la seua proximitat a Maó. El que no imaginava era que a uns centenars de metres hi havia un poliesportiu, els potents focus del qual, il·luminaven insolentment les ruïnes. La idea de la taula a contrapicat va haver de ser abandonada, ja que la meitat del monument estava fortament il·luminat i l'altra meitat a les fosques. Vaig intentar compensar aquesta diferència pintant amb la llinterna, però era impossible. Així que vaig haver de buscar altres enquadraments alternatius...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm

f/8, 180s, ISO 100, trípode i cable disparador, les parts més a l'ombra pintades amb llinterna.

I així vaig posar fi a aquest primer día del viatge. Continuarà...

La bella Alsàcia

Vinga pujaré dues més de circumstància, de turista. Són d'aquestes vacances i la bellesa del lloc és molt superior al que he pogut/sabut captar. Els poblets són de somni, de conte. Els paisatges de vinya esplèndids (bé mereixen una visita a la tardor). I els vins són una autèntica eclosió de sabor per als amants del bon vi blanc...

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/60s, ISO 100, polaritzador

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/25s, ISO 100, polaritzador

El mes en que no surt el Sol

Ja feia molts anys que el més de juny era un mes normal i corrent. Molt enrere estaven els records de quan aquest mes era temps d'enclaustrament i d'estudi. Enguany ho ha tornat a estar... com fa molt... Això i portar el carnet d'estudiant de la "uni" a la butxaca m'ha fet rejovenir uns quants anys... Pense que subconscientment el mecanisme per ficar-me en aquest merder ha estat aquest... Ja falta menys.

Després d'unes setmanes sense tocar la càmera tinc una estona per pujar una imatge, encara que siga d'arxiu. Una imatge d'un d'aquells llocs que encisa.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/60s, ISO 100

El pont dels jueus

Existeixen llocs pels quals passaràs mil vegades i mil vegades fotografiaràs...

Per cert, si passeu alguna vegada per Besalú no deixeu d'anar a sopar al restaurant Pont Vell (el del tendall de la foto) Té unes vistes incommensurables sobre el pont il·luminat i es menja extraordinariament.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/40 seg, ISO 100, polaritzador