"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 1 de desembre del 2025

Un clàssic terrassenc: La Antorcha.

 

Ahir vam anar en família a celebrar els 83 anys del pare, a un dels restaurants més veterans i amb més solera de la ciutat, La Antorcha, a la part alta de la Rambla d'Ègara. Un d'aquells restaurants de tota la vida, regentat per la mateixa família que va obrir el local, on encara fan cuina catalana tradicional, t'atenen cambrers veterans en català, i posen estovalles blanques a taula.

Malauradament, no en queden gaires ja a Terrassa com La Antorcha, per no dir cap més. Recordo alguns que van tancar, com el Sara, o l'Hostal del Fum, o Cal Gendre. N'hi ha molts del tipus braseria, o de cuina d'autor, pizzeries, de tapes, de menú... però ja no se'n troben d'aquests de cuina tradicional, de cullera, de postres casolans, com els que anaven els nostres avis. Una pena.

Diuen que a l'antic Hostal del Fum s'hi fan obres i que reobriran amb un Aparthotel a la planta de sobre. A veure si realment mantenen l'esperit de l'antic local. Tant de bo! 

diumenge, 30 de novembre del 2025

Juanan, ¿Que tal por ahí arriba?

 


(Dedicatòria de part del meu germà al Juanan)

 

Juanan, ¿que tal por ahí arriba?

Te voy a escribir en castellano, porque nos conocimos en castellano y así fueron nuestras primeras palabras en Minyons. Podrían haber sido en catalán, pero así se dio la cosa. Has sido mi gran amigo castellanoparlante, de los Rodríguez Fernández de toda la vida.

Recuerdo mis primeras visitas a tu casa, a la casa de tus viejos como tu solías llamarla, justo encima del Caballo Blanco, allí donde el Negre se encargaba de recordar a la colla que era donde se pillaba costo en la Maurina.

Nos llevamos 5 años, pero nunca la edad fue una barrera. Nos abriste las puertas de tu casa y de tu corazón a diferentes generaciones.

Ostras, ahora me acuerdo de cuando te fuiste a vivir al barrio, cerca de casa, en aquel estudio del cementiri Vell, con tu gato. Que desorden!, nunca vi tanto desorden por metro cuadrado. Utilizabas el tambor de la lavadora como armario, o para dejar los platos sucios que ya no cabían en la pica. Ciertamente en tu creativa vida, siempre había otras prioridades.

Si uno quería un vaso, se lo debía lavar primero! ¿y cual era el problema? Ninguno.

Entramos los dos en la colla en el año 90, por caminos bien distintos. Tù ya en el mundo universitario de la Autónoma (de cuando se podían tomar carajillos en los bares y fumar tranquilamente).

Amigo del Litus, conectado con la gente del ajedrez… En el tercer curso dejaste la carrera de Económicas (fuiste un visionario), para posteriormente pasar a estudiar Historia, y dejarlo en no sé que otro curso.

Igual la constancia en el estudio no fue lo tuyo, pero pocas mentes brillantes y personas inteligentes he conocido en la vida como tú. Un pozo de sabiduría y de curiosidad.

Ya en la Universidad desarrollaste uno de tus grandes talentos, ser un excelso jugador de butifarra. Las cartas, como no ibas a saber? se te daban bien todos los juegos , el mus, el pinball del social, los dardos del Amb D y de tantos otros garitos, más adelante el Katan..

Y por supuesto el futbolín. Ese primer futbolín en el segundo piso del local,a 25 pesetas la partida. Que estilazo tenías, cuando girabas la cadera para hacer esos efectos y cruzaditos imposibles. Cualquiera te sacaba de allí.

Allí por el año 91 o 92, no recuerdo, entraste un día al local con el pelo corto y sin barba! Dios mío, no te conocíamos. Habías encontrado un trabajo en Caixa de Terrassa vendiendo tarjetas de crédito en Lleida, una de las pocas ocasiones en que te vendiste al capital, pero Dios mío, como nos reímos de tu pelo repeinado.

Creo que estoy saltando de un lado a otro, quizás por las ganas de no dejarme nada, pues han sido muchas cosas las compartidas.

Por contextualizar un poco y situar al personal:

Los primeros años de la colla los simultaneaste con el CAU, donde eras un entrañable Cap de l’Agrupament Escolta. De vez en cuando aparecía por el local toda tu gente, y de allí se incorporaron a Minyons no pocos de como llamabas tu a “tus niños”.

Siempre tuvimos la sospecha de que tú les enseñabas papiroflexia y a rascar las cuerdas de la guitarra. A tu alrededor se formaba magia, como una hoguera de San Juan.

Y por supuesto, tu intensa vida la marcaron las TRES TORRES! Las TORRES del mundo del rol, nuestro Rol, del Señor de los anillos, Orthanc y Barad-dûr, las torres de Saruman y de Sauron, una pasión por un mundo de fantasía y juego que no perdimos nunca, y que contagió a gente mucho más joven, con la que hemos compartido aventuras y nuestra locura hasta tu último aliento.

No había mejor plan en este mundo que rolear con Juanan, el Máster, el puto Máster.

Yo empecé en el Social, en la calle Font vella, pasándonos tardes, noches, hasta que nos echaban, también jugando en Minyons, en La Coral… en cualquier garito, hasta que ya con la edad tuvimos casas que ocupar y no existía mejor plan que rolear y cenar.

Esas cenas temáticas: Mariscos de la ciudad del lago, Manitas de Wose, Mondonguillas….el rol, la imaginación y la alta gastronomía no tenían límites.

Cientos de personajes, de personas, que inventaste, creaste, a las que regalaste diversión y fantasía, espontaneidad, teatro, rolear, ser auténticos y sentirnos vivos y felices durante unas horas. Algo tan escaso ya y valioso en este mundo.

No me puedo olvidar en este capítulo de MAI, su más fiel jugador y personaje longevo, minyó-torreó, amigo, rolero, con el que hemos compartido tanto. Roleando juntos desde los inicios, ininterrumpidamente, 35 años.

¿Te acuerdas Mai, un día que intentamos descubrir que aventura nos tenía Juanan preparada?

Intentamos coger la maleta de su coche, aquel Renault 8 de color azul, el Ferrari Testarrassa que bautizó él. Lo tenía aparcado delante del cine  Principal, y justo mientras forzábamos un poquillo la ventana, pasó la poli municipal y nos pilló.

¿Cómo explicarles el verdarero propósito? Surrealista. No acabamos en el cuartelillo de poco.

No puedo olvidarme tampoco de ti, Damián, "Matxote", era tu amigo, vecino de barrio, tu casa era casa de acogida y de partidas, y tu eres el mejor cocinero de estofados y setas que ninguna sesión de rol jamás haya tenido. Que conexión. Grácias.

¿Qué será de Azotobacter el “negro“ y de Bulli, el hobbit cocinero? ¿Y de Vaginesil el músico? ¿de Nogara, Walden, Alzinill, Helefin, Dragga, Otun, Kurro, Yunke, Solaris, karubal, Valdemaras..?

Se quedan tristes.

Tu última tirada fue una pifia, crítico máximo, y zás, la peor tirada de dados! 66! Esto no lo salva ni Elrond. Fin de la aventura.

Juanan por dios, te estarás riendo. Morirte currando! Túuuuuu?????? Has dejado a Pepe Rubianes y sus monólogos en nada. Puto genio.

Y de las TORRES del rol, a las TORRES del AJEDREZ, otra gran pasión, una vida, jugando y enseñando y por supuesto, como me recordaba Enric tu confidente y compañero de piso, llevabas pesimamente eso de perder, aunque lo disimularas, también el ajedrez te dio sufrimiento.

Verte jugar ,jugar a ciegas!!, explicar partidas y aperturas hizo despertar en mi la pasión por el ajedrez; Cuando se creó BARAD, aunque me animaste no llegué a federarme pues yo era malísimo, y cuando me ponía a estudiar ajedrez luego no dejaba de soñar con partidas.

BARAD, que para quien no lo sepa es como se llama TORRE en lenguaje élfico (de los elfos del señor de los anillos y del Hobbit), o TORREONS?

Al final tras la votación el club de ajedrez alternativo y punky de Terrassa se llamó BARAD! Fuiste impulsor y Alma Mater. No poca gente de la colla fichó por el Club: Jordi Reixach, Lionel Gusi, Xavi Serra…mi hermano Carles y la Maise, que fue la primera mujer presidenta de un club de ajedrez, etc., et.

Pero la historia de Barad, la dejaré para Barad.

Sí que gracias al ajedrez conocimos a David Flores “Leontxo”, a Àlex Sanahuja, los Antonios, etc etc….y muchísima gente del Social. En la colla tenías a Ramir, como compañero de partidas aunque él jugaba en el club dels Amics de les Arts (y como nos decías tú, siempre jugaba su apertura inglesa).

Era puro lujo escucharte explicar las historias y anédoctas de los campeones del mundo como Mihail Tal, Capablanca, Fischer…etc. y los niños prodigio españoles como Arturito Pomar, Niño Antón…

Y hay que hacerte justicia dentro del mundo del ajedrez, fuiste el inventor del Gambito JARF (Juan Antonio Rodríguez Fernández), que como tu decías, era malo, pero servía para engañar a unos cuantos.

Pues nos quedan las TORRES dels CASTELLS! Això s’aguanta, tremola Vilafranca!

Nunca fuiste miembro de la junta ni de la técnica. Tu vida castellera iba por otros derroteros, y tu energía la gastabas sabiamente en otros menesteres.

Aunque en la colla mucha gente, a parte de ser "Mà i Mà" y lo que hiciera falta , sólo te conoció en el papel de cuentacuentos o bufón. Para algunas pocas tu voz y opinión castellera fue importante y siempre se escuchó, yo al menos la escuché. Como amigo y como presidente.

¿Recuerdas cuando prohibí fumar porros en el local? Como nos reímos luego cuando se acabó la ley seca. Que susto te dí, eh?

Mis primeros recuerdos más potentes contigo quizás me llegan de Astigarraga, la primera salida de la colla fuera de Catalunya. Yo creo que todavía no tenía 17 años. Menuda fiesta, y que recibimiento nos dieron los vascos a las 7 y media de la mañana. Yo por la noche seguía buscando los toros embolaos, menudo globo. Menuda influencia fuiste!

Fuimos los Ñicris de las manillas durante mucho tiempo, cuando me decías “ Albert!!! “ pero que hago yo allí arriba?? De segon mà i mà, si no puedo dar pecho, si se me va a llevar el aire!

Y mira…3 de 10, 4 de 10….en fin, cuantas cosas hemos celebrado juntos con tantos amigos, con el Tara y con Litus…vas a estar entretenido ahora, no te vas a aburrir.

TORREONS

Porque no se puede hablar de la colla y Juanan, sin hablar dels Torreons, menuda hornada, eh?? Cuantos días de gloria dimos a la colla!

Como tu señalaste, fuimos la primera subsecta de la colla en tener un Cap de colla, un President y un President de la Coordinadora.

Esas actuaciones castelleras de los torreons, con pilars de 3 suicidas, o  castells tan espectaculares como el 7de1, impagable. Cuando una rotonda podía ser plaza castellera.

Impagable fue tu aportación a la revista Conya. Menudo fanzine nos parimos con la Olivetti del Xibeca. Cuantas risas que regalastes con tus artículos. Y la colla entera esperando el siguiente número!! Si es que la revista oficinal no valía nada!

Has dejado huella en tot el món casteller, simplemente por ser tú, por ser así, no por ser un “tronketi de mierda”, y eso tiene un valor y un mérito incalculable

Si la memoria (Ramon Codinas) no falla, como Torreons nos tocó organizar 2 diadas, la de los Oscars el 1994 (castellerament el primer intent de 4d9 net de la historia, con el enxaneta-niño Koala de protagonista) y la del 2015, Joc de Troncs, con el Winter is Coming, “Cucumber is Coming” y lo petamos sí. Llegó el Pepinu del primer 4d10fm de la historia!

Recuerdo la primera salida a Mallorca de la colla, en la playa del Arenal encontramos una máquina de latas, a 100 pesetas! Echamos la modeda y tachán “lata de cerveza fresquita….y tachán!!! Oímos un clink clink, la moneda acababa de caer por un lado de la máquina!

La máquina te devolvía la moneda. Ergo, repetimos la operación “ N “ veces y vaciamos la máquina!

Utilizamos la Chaqueta del Xibeca, para llevarnos todo el botín, parecía un muerto al que bautizamos como FrankinPacoSinQuerer (porque aquello parecía a Frankenstein, pero fue sin querer).

Y como no acordarme de algo que nos unió: las Misas Negras de sant Fèlix. Nos “tocó” coger el relevo del Negre y de la primera generación de oficiantes, y ponernos allí delante a darlo todo. A levantar la moral de la tropa, y hacer reír al personal.

Que don que tenías, a ti no te hacía falta prepararte nada!! Tenías un bufón innato, el don de la palabra… Cigarrito y barreja y palante. Que noches memorables. Que risas. ¿Cómo iban a ir bien los castillos al dia siguiente??

Gracias por tu generosidad.

Los Sant Felix fueron también caldo de vivencias, castells, las comidas en Cal Paco y sus noches mágicas en La Palma que se alargaban.

¿Recuerdas el año que volviste con Marta en coche a las tantas de la madrugada? Ibas de copiloto zombie perdido y perjudicado.

Os pararon los Mossos y Marta dio positivo, te preguntaron si podías conducir tu!? No dabas crédito a la proposición.

Te hicieron soplar y podías conducir! Como explicaste al día siguiente, la máquina se estropeó seguro! Y lo más sorprendente, llegásteis!

Nuestra casa fue refugio de roleros y mis hijos han tenido la suerte de crecer viendo como adultos pueden jugar, actuar, matar orcos, divertirse y ser felices.

CUENTA CUENTOS

Tu apellido para quien no te conoce es CuentaCuentos, Juanan Cuentacuentos. Esta ha sido tu carta de presentación al mundo, y tu DON, el mayor de tus dones por el que has sido admirado y aplaudido allá donde has narrado.

¿Quién no se ha quedado prendado de tu voz y de las historias que contabas?, y cómo las contabas!

El “gnom sense cognom”, el primero que se me viene a la cabeza, pero claro han sido….ufff..tantos !

Tantas noches mágicas en el patio de ensayo a la luz de la luna y seguramente con una pata de jamón y cervezas, en las que nos has regalado tu magia.

Y por tantas, por todas estas cosas, sí, sin duda te merecías y mereces un Capgròs de l’any. Te voto para el año que viene!

Ya que hablamos de cuentos, no me quiero olvidar en este pasaje de otra ilustre Torreona-minyona y amiga común, tu queridíssima Sara “la Sara de Badia“, (otrora narradora de cuentos infantiles), con quien tantas risas, birras y filosofadas hemos compartido.

Bueno Juanan

Me voy despidiendo.

Me acuerdo de tu amor por los gatos, especialmente de Balin (fumador pasivo). Me acuerdo de recibir juntos la insignia de los 25 años en la colla, de las paellas en casa de la Sonia, tu afición por los tangos ( si escucháis el tango GARUFA, le haréis feliz).

Juanan, gracias por vivir en el lado Dionisíaco de la Vida, admiro tu valentía, porque ser bufón parece fácil. Porque atreverse a vivir con lo justo y necesario está mal visto.

Tomabas riesgo, mucho más que el del resto de mortales. TE ATREVÍAS A VIVIR LA VIDA, repartías alegrías.

Hace falta mucha osadía para atreverse a ser auténtico, consciente y luminoso y regalarnos tu inteligencia, espíritu mordaz, irónico…

Y nos regalabas básicamente tu PRESENCIA, el más valioso de todos los regalos en esta era de seres disociados.

Gracias amigo porque cuando todo el mundo me enjuició, tu simplemente hiciste de AMIGO, amigo en mayúsculas. Sin juicio. Continuamos nuestras partidas de rol, continuaste viniendo a casa y compartiéndote, me diste vida, me acariciaste con ternura.

Quiero tener un especial recuerdo para personas que han sido especiales para ti:

Isa, Lourdes, Emilia, Natalia

Y sobretodo para tus hermanos y especialmente con tu madre a la que tanto cuidaste.

Sí, Juanan, ahora ya puedes decirlo:

“Antes molábamos"!

P.D- gracias por tu regalo y legado: "invitarnos a vivir la vida".

 

Albert Carrillo 

dissabte, 29 de novembre del 2025

El català, camí de l'extinció.

 

Segons les dades de la darrera enquesta d'usos lingüístics, el català continua reculant de forma alarmant any rere any. En són responsables els governants dels successius governs de la Generalitat dels darrers vint anys per inacció, però també un bon gruix de catalans que renuncien a la seva llengua a les primeres de canvi. L'arribada massiva de nouvinguts també facilita la davallada d'ús del català, sobretot quan s'adonen que parlar aquesta llengua és del tot innecessari, i no tenen cap obligació a fer-ho. En aquest sentit, no ser un estat independent i tenir plenes competències lingüístiques implica la impossibilitat de promoure lleis més efectives en defensa de la llengua. 

dimecres, 26 de novembre del 2025

El temassu del dimecres. Lluís Llach - "Silenci".

 

Un dels artistes preferits del Juanan era el Lluís Llach. Mostra d'aquesta admiració és el viatge que vam fer l'abril del 2011 a València per assistir a la manifestació convocada per ACPV (Acció Cultural del País Valencià) en defensa de la llengua, la cultura i contra la prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià. Al final de la manifestació, Lluís Llach va reaparèixer als escenaris després de més de 5 anys de la seva retirada per interpretar tres temes: "Abril 1974", "Silenci", i "No abarateixis el somni".

El silenci que s'ha fet amb la mort de l'amic Juanan. Va per a tu company! 

dimarts, 25 de novembre del 2025

Se't trobarà a faltar Juanan.

 

Foto: Albert Espada.

M'acabo d'assabentar fa poc més d'una hora de la mort en accident laboral d'un vell amic dels Minyons, el Juanan, amb tant sols 57 anys. Un bon amic amb el que he compartit molts bons moments els darrers 33 anys. Una persona que transmetia un magnetisme especial, amb una aura única: un gran conversador; un humorista; un gran savi; un excel·lent escaquista; un gran narrador de contes; un gran casteller; una bona persona; i un bon amic. Descansa en pau company.

diumenge, 23 de novembre del 2025

Un Barça molt català torna al Camp Nou.

 

Ahir el Barça va tornar a jugar un partit de lliga al Camp Nou, després de més de dos anys d'obres, davant de l'Athlètic Club de Bilbao (4-0), amb prop de 45.000 espectadors a les grades. Un retorn molt esperat que no serà amb l'aforament complet fins a finals del 2027, quan s'acabin les obres per completar la tercera graderia, amb un aforament total de 105.000 espectadors.

Ahir, davant d'un rival històric, el Barça va fer jugar fins a 9 jugadors catalans (Joan García, Balde, Cubarsí, Gerard Martín, Èric, Olmo, Lamine, Casadó i Bernal) i fins a 11 catalanopartlants si hi sumem a Ferran i a Fermín. Una excel·lent manera de reestrenar el temple culer, amb golejada inclosa, davant d'uns bascos que darrerament s'han convertit en un rival antipàtic i odiós fins i tot.

S'havia especulat molt sobre qui faria el xut d'honor a l'inici del matx. Que si Messi, que si Ronaldinho, que si algun altre exjugador... Finalment, el club va decidir convidar dos dels socis més veterans per fer aquest acte protocol·lari. També hi va haver música amb les actuacions de dos grups catalans de moda: els Figa Flawas i The Tyets, i la interpretació de l'himne del club a càrrec del cor de l'Orfeó Català. Jornada rodona que deixa al Barça líder a la lliga empatat a punts amb el R. Madrid, a l'espera del que facin avui els blancs al camp de l'Elx.

divendres, 21 de novembre del 2025

Fa 50 anys va morir el gos, però no la ràbia.

 

Ahir va fer 50 anys de la mort, al llit, del dictador Francisco Franco, que va promoure el cop d'estat militar contra el govern de la República l'any 1936, i que va governar l'estat espanyol durant més de 35 anys amb mà de ferro. Aquell dia és van obrir un munt d'ampolles de cava a les llars catalanes, i alguns il·lusos van albergar l'esperança d'un canvi polític i social profund, que malauradament, va resultar d'una transició controlada i dirigida pels hereus del dictador. I d'aquelles noces, aquests confits. 

dimecres, 19 de novembre del 2025

El temassu del dimecres. El Pony Pisador - "Cançó del raier".

 

Els Pony Pisador són ja un dels principals referents de la música d'arrel catalana, així com d'altres sons d'arrel d'altres territoris. Acaben de publicar a les xarxes el videoclip d'una nova cançó dedicada al vell ofici del raier, que s'ha mantingut viu al riu Noguera i al Segre, ni que sigui un dia a l'any, en la celebració de les festes de pobles com Coll de Nargó, o La Pobla de Segur, on encara construeixen els tradicionals rais i els raiers els baixen tal i com es feia des de fa segles. 

Vaig tenir l'oportunitat de viure en directe la festa a Coll de Nargó fa tres o quatre anys i em va encantar. L'entorn, la gent, la tradició, la festa... Molt recomanable. 

dimarts, 18 de novembre del 2025

Històric partit entre Catalunya i Palestina.

 

Aquesta tarda-vespre s'ha disputat un partit de futbol històric entre les seleccions nacionals de Catalunya i de Palestina. Prop de 30.000 persones han volgut donar suport a la selecció catalana així com al combinat palestí, ja que s'han pogut veure moltes estelades així com banderes palestines. Estic convençut que si el partit s'hagués disputat en dissabte, o una mica més tard de l'horari establert, les grades s'haurien omplert. També cal remarcar que fins fa ben poc no es va saber que es podria disputar aquest partit al Lluís Companys, i no es van poder posar les entrades a la venda fins fa poc més de deu dies.

En tot cas, tot i que amb retard, he pogut arribar a veure un tros de la primera part i la segona, acompanyat d'un germà i tres nebots. El resultat (2-1) era el de menys. Hem tornat a cridar a favor de la nostra selecció, de la independència de Catalunya, i contra els feixistes, els sionistes, Espanya i Israel.


 



dilluns, 17 de novembre del 2025

Els Oques Grasses trenquen tots els rècords.

 

Els osonencs Oques Grasses han venut en unes poques hores 220.000 entrades per als 4 concerts de comiat que oferiran l'octubre del 2026 a l'estadi Lluís Companys. Una fita històrica per a la música catalana que no havia tingut mai un artista amb aquesta capacitat de convocatòria. Els precedents més semblants que em venen al cap són el Lluís Llach omplint el Camp Nou l'any 1985, els Sopa de Cabra omplint tres Sant Jordis en la seva tornada als escenaris farà uns 10 o 15 anys, o el recent concert dels propis Oques Grasses al Sant Jordi l'any 2023.

La veritat és que aquest poder de convocatòria ha agafat per sorpresa a gairebé tothom. Bé, com a mínim a mi segur. Quan es van posar a la venda les entrades per al primer recital, em vaig apostar 5 euros amb la meva neboda a que no es vendrien totes les entrades abans de la mitjanit. Doncs en 19 minuts, és a dir, a les 15:19 s'havien esgotat totes les entrades. No m'ho podia creure! Però si ja em va sorprendre que fossin capaços d'omplir un estadi Lluís Companys senser, encara vaig flipar més quan vaig veure com tornaven a vendre en un tres i no res totes les entrades per al segon concert, i avui les del tercer i quart en unes poques hores.

Jo, que porto molts anys anant a concerts i que he estat en petites sales, en sales mitjanes, sales grans, palaus i estadis, no em sé avenir el que ha passat amb els Oques Grasses. Per moments em sembla que ha d'haver-hi alguna trampa en tot plegat, i si no hauran estat empreses dedicades a la revenda que no hauran volgut fer negoci i acabaran enganxant-se els dits... No sé, haurem d'esperar a l'octubre per veure què passa. Ja us puc dir que a mi no m'hi veuran al Lluís Companys. Ni m'agraden tant els Oques Grasses, ni m'agraden els concerts en grans recintes.

diumenge, 16 de novembre del 2025

Cros escolar en un diumenge assolellat.

 

La manifestació docent d'ahir a Barcelona ha fet que el cros escolar de Terrassa canvies de dia, de dissabte a diumenge, però la participació no s'ha ressentit gaire i milers d'alumnes terrassencs han pogut gaudir d'una nova jornada d'esport i convivència. A més a més hem tingut la sort de tenir un jornada assolellada i amb una temperatura molt agradable. Una gran jornada!

dissabte, 15 de novembre del 2025

Els docents catalans tornem als carrers.

 

Aquest migdia els docents catalans hem tornat a manifestar-nos pels nostres drets laborals i per la millora general del sistema (baixar ràtios, menys burocràcia, més recursos per a la inclusió, més democràcia als centres, etc., etc.) després d'uns anys d'inactivitat/conformisme. Des de final del curs passat s'ha anat gestant un rum-rum entre els docents, amb la creació de diverses plataformes (per recuperar el deute dels estadis, per l'increment salarial) amb força activitat a les xarxes i algunes accions de protesta al carrer, que han impulsat el moviment dels sindicats i la convocatòria d'aquesta massiva manifestació: avui érem unes 30.000 persones. Ara caldrà esperar a veure si el Departament d'Educació mou fitxa i s'avé a negociar amb el col·lectiu. De no fer-ho, confio que la lluita s'escampi i que al Departament no li quedi altre remei que fer concessions. 


 



dimecres, 12 de novembre del 2025

El temassu del dimecres. Oques Grasses - "Bye bye".

 

Avui els osonencs Oques Grasses han batut tots els rècords de venta d'entrades per a un concert d'una banda que canta en català al vendre les 55.000 entrades del seu concert de comiat a l'estadi Lluís Companys de l'octubre del 2026. Una autèntica bogeria tractant-se d'una banda de Roda de Ter que porten menys de 15 anys tocant i que tampoc es pot dir que hagin estat un grup de masses més enllà d'omplir una vegada el palau Sant Jordi al gener del 2023.

Els vaig descobrir l'any 2014 i els he vist en algunes ocasions, sobretot als inicis, però mai van ser una banda per la qual tingués predilecció. De fet ja fa anys que no els he tornat a veure. M'ha sorprès enormement però que hagin estat capaços de vendre tantes entrades en tant poc temps. De fet ja corre el rumor que faran un segon concert al mateix escenari. 

Bé, tot i que no siguin de l'estil que em va, hem d'estar satisfets que un grup que canta en català sigui capaç de moure masses. Per què no hauria de ser la música cantada en català una música de masses com ho pot ser l'anglès o el castellà? No m'hi veuran entre les masses, però com a mínim és una bona mostra que la música cantada en català pot agradar les masses. 

dimarts, 11 de novembre del 2025

A cada bugada perdem un llençol.

 

Nova ofensa a la cultura i la llengua catalana. Aquest cop, i van..., ha estat la Rosalia, que al seu nou àlbum ha inclòs una col·laboració de l'escolania de Montserrat cantant en castellà. Una ofensa venint d'una catalana que hauria de conèixer el simbolisme que té aquest cor per als catalans. Fins i tot a mi, que sóc ateu pels quatre costats, m'ha tocat els collons que fos una catalana internacional la que promogués aquest sacrilegi.

Mai m'ha interessat musicalment aquesta cantant, que considero que és un producte més de la industria musical, però comprovar l'escassa sensibilitat que té amb el país, encara diria més, l'espanyolització de la nostra cultura que porta a terme, em fa odiar-la profundament. Ni oblit ni perdó. 

diumenge, 9 de novembre del 2025

Irlanda-Japó a Lansdowne Road.

 

Ahir dissabte, finalment, he pogut tornar a viure un partit de la selecció irlandesa de rugbi a Dublin. La darrera vegada va ser fa 26 anys, a l'antic estadi de Lansdowne Road, amb motiu del mundial de rugbi del 1999, en un partit de la fase de grups que va enfrontar els amfitrions amb Austràlia (que acabarien guanyant aquell mundial). Aquesta vegada ha estat un partit de les Autumn Series que els enfrontava amb la selecció del Japó (top 10 del rànquing mundial).

Ha estat un viatge llampec, sortint ahir ben d'hora ben d'hora, i tornant aquesta tarda. He passat una sola nit a Dublin, suficient per visitar alguns pubs, tornar a recórrer el barri on vivia l'any 99, veure el partit i poca cosa més.

Pel que fa al partit, en un Aviva Stadium (així s'anomena ara l'antic Lansdowne Road) gairebé ple, els irlandesos van ser clarament superiors tot i que fins al final de la primera part els japonesos havien resistit molt bé. Al final un clar 41-10.










 

dimecres, 5 de novembre del 2025

El temassu del dimecres. Sex Pistols - "A pretty vacant".

 

Fa 50 anys naixien a Londres els Sex Pistols, un dels pioners de la música punk, que van saltar a la fama gràcies al seu primer i únic àlbum d'estudi, "Never Mind The Bollocks", de l'any 1977. Una d'aquelles bandes que formen part de la banda sonora de la meva vida, i que m'hauria agradat veure en directe en el seu format original, no el succedani que va reaparèixer a mitjans del nou mil·leni per fer quatre duros.

dilluns, 3 de novembre del 2025

Dimissió de Mazón un any després de la Dana.

 

Avui tenia dia de lliure de l'escola amb motiu del pont de la Castanyada i Tot Sants, i he pogut presenciar en directe la compareixença del President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, on ha anunciat la seva dimissió un any després de la seva vergonyosa inacció criminal el dia de la Dana. Bé, la paraula dimissió no s'ha sentit en cap moment, però ha dit que algú l'hauria de substituir... Sense fer cap mena d'autocrítica i criticant el govern de l'estat per l'escàs suport rebut, no ha aclarit què pensava fer en el futur immediat, ni qui seria l'encarregat o encarregada de substituir-lo.

No puc arribar a entendre com aquest criminal ha pogut aguantar un any sencer al càrrec, malgrat la contestació popular als carrers. I encara puc entendre menys com els mandataris del seu partit l'han deixat continuar governant el País Valencià amb la que estava caient. Ha de tenir alguna cosa a veure amb el poder del PP valencià perquè d'altra manera no s'entén.

Esperem veure'l aviat a la presó que és on li correspon estar.  

diumenge, 2 de novembre del 2025

50.

 

Tal dia com avui fa 50 anys, un diumenge també, vaig néixer a la Mútua de Terrassa. Tinc entès que anaven a per la nena i va tornar a ser nen, el tercer, i amb mi es van plantar. I des d'aleshores que intento gaudir al màxim de la vida, quan em deixen, viatjant, quedant amb amics, menjant i bevent, gaudint de la família, veient i practicant esport, anant a molts concerts i de tant en tant al teatre i al cinema... I tot i que la meva vocació és viure sense treballar, he de reconèixer que treballant de mestre em sento força realitzat i valorat, malgrat que és un ofici cada cop menys valorat, i fins i tot en ocasions menystingut, socialment.

divendres, 31 d’octubre del 2025

No ens toqueu les tradicions.

 

Bona nit de castanyada a tothom. Mengeu castanyes i panellets, beveu moscatell o ratafia, parleu el català amb tothom, i si se us apropen uns personatges desubicats disfressats de monstre i us pregunten que si "truc o tracte", els responeu que "d'acord, fem un tracte, marxeu i no truco la policia".

dimecres, 29 d’octubre del 2025

El temassu del dimecres. Bad Manners - "Can Can".

 

No em cansaria mai de veure els Bad Manners. Concerts que són autèntiques festes per ballar sense parar i per moure els malucs al so dels ritmes skatal·lítics. Ska festivaler amb DO anglesa des del 1976, poca broma. El gran (en tots els sentits) Douglas Trendle, conegut artísticament com Buster Boodvessel, continua fent gires amb desenes de concerts cada any als seus 67 anys. En aquesta gira per l'estat espanyol ha ofert 9 concerts en 9 dies consecutius. Brutal!

diumenge, 26 d’octubre del 2025

Temps de castanyes.

 

Quan arriba la tardor

ja se sent aquella olor

de castanyes torrades

pels carrers i per les places

 

Faci fred, faci calor

no hi ha res que entri millor

que unes castanyes torrades,

i un xarrup de moscatell.

 

(Risto, 26/10/25)  

dissabte, 25 d’octubre del 2025

Un dels darrers canvis d'hora?

 

Aquesta nit, o el que és el mateix, la matinada de dissabte a diumenge, tornarem a endarrerir una hora els rellotges per iniciar l'horari de tardor/hivern. Una tradició que fa dècades que dura i que sembla que podria tenir els dies comptats.

Personalment, em quedaria amb l'horari d'hivern, que afavoreix unes albades més matineres, tot i que implicaria que també es fes de nit més d'hora. Tanmateix, a l'estiu tindríem llum solar fins pràcticament les 21:00 h., que ja està bé.

En canvi si mantinguéssim l'horari d'estiu, del novembre al desembre no hi hauria llum solar fins pràcticament les 9:00 h., fins i tot més enllà en dies propers a l'equinocci d'hivern.

divendres, 24 d’octubre del 2025

50 anys de Bad Manners.

 

Els Bad Manners estan celebrant amb una gira internacional 50 anys de trajectòria, i ahir van parar a Barcelona, a la sala Upload al Poble Espanyol. Acompanyant els britànics com a teloners hi havia els mataronins Rockafondians.

El gran (en tots els sentits) Douglas Trendle, als seus 67 anys continua mantenint viva la flama dels Bad Manners i es capaç d'oferir 8 concerts seguits a l'estat espanyol. El darrer era el d'ahir a Barcelona i malgrat tots els malgrats (la veu va a la baixa, els quilos pesen, l'edat passa factura...), va aguantar el tipus amb gran dignitat.

Poder veure una de les meves bandes favorites, encara en actiu 50 anys després d'iniciar la seva trajectòria, en una sala petita (per uns 300 espectadors), i a primera fila de l'escenari, no té preu. Gran nit. 


 

dimecres, 22 d’octubre del 2025

El temassu del dimecres. Feliu Ventura - "Quan el cel es tornà negre".

 

Feliu Ventura ha aplegat alguns dels principals cantautors del País Valencià per cantar aquesta cançó d'homenatge, i alhora denúncia, amb aires de jota valenciana, del que va passar aviat farà un any (29 d'octubre del 2024) al sud de València amb la Dana, que es va endur més de dues-centes vides, cases, cotxes, i més. Una altra data negra per als valencians. Una més en l'historial negre de desgràcies.

En la cançó i l'enregistrament del videoclip participen veus com la de Pep Gimeno "Botifarra", Vicent Torrent (Al Tall), Miquel Gil, La Maria, i Noèlia Titana. 

dilluns, 20 d’octubre del 2025

La verdad sobre el caso Savolta.

 

Acabo d'acabar la primera novel·la de l'Eduardo Mendoza, un dels meus escriptors preferits, que casualment va escriure just l'any que vaig néixer (1975). Una novel·la d'intriga policíaca ambientada a la Barcelona de principis del segle XX, just abans de l'inici de la 1a GM, quan Barcelona bullia amb l'activisme sindical i la lluita obrera.

Vaig descobrir Eduardo Mendoza a l'Institut amb dues grans novel·les amb el seu toc d'humor: "El laberinto de las aceitunas" i "El misterio de la cripta embrujada". I més endavant vaig gaudir intensament "La ciudad de los prodigios", una obra mestra de la literatura. La veritat, no entenc com he trigat tant a llegir aquesta primera gran obra de Mendoza. Molt recomanable. 

diumenge, 19 d’octubre del 2025

Tots som Hansi Flick.

 

Ahir el Barça s'enfrontava al Girona en partit de lliga a l'estadi Lluís Companys, i fins al darrer moment no va poder doblegar els gironins (2-1), que van oferir un joc sòlid amb una gran defensa i sortint amb perill al contraatac. El partit però no serà recordat per un joc espectacular, ni pel gol in extremis d'un defensa com Araujo jugant de davanter (com si d'Alexanco en l'època de Cruyff es tractés), sinó per la botifarra que va dedicar l'entrenador culer a l'àrbitre Gil Manzano, que uns minuts abans l'havia expulsat amb doble targeta groga quan el tècnic alemany va protestar pels pocs minuts de descompte afegits (4). 

Milers, per no dir milions de culers ens vam sentir representats per aquella botifarra, un gest ben català, que acostuma a sortir com a resposta a les injustícies (arbitrals) i als intents de perjudicar el Barça en la seva lluita amb el R. Madrid per al títol de lliga. L'àrbitre no se'n va sortir, tot i les errades contra el Barça, i Flick va poder respondre amb tota la ràbia i la tensió acumulada, i el final d'infart. 

dissabte, 18 d’octubre del 2025

Retorn al passat.

 

Quan es compleixen gairebé 20 anys que vaig començar a fer de mestre (setembre del 2006), aquesta setmana he pogut fer un viatge als records de la meva infantesa anant de colònies amb el meu grup de 4t a La Carral (El Miracle, El Solsonès, Lleida). Hi havia anat almenys un parell de cursos amb la meva escola, dels 7 als 10 anys, i encara em queden alguns records agradables de la casa, d'alguns jocs i activitats que hi vaig fer. Ha estat maco poder retrobar-me amb l'espai, on vaig passar alguns dels millors moments de la meva infantesa. I viure-ho des de l'altre costat, el de l'adult que té cura dels seus alumnes i que gaudeix veient com ells gaudeixen i aprenen a viure i conviure. Molt bonic tot plegat!







 

dimecres, 15 d’octubre del 2025

El temassu del dimecres. Filomena - "Panxa plena".

 

Les Filomena són una banda de recent creació amb uns padrins de prestigi com ara l'Arnau Tordera (Obeses), o els Pony Pisador, i elaboren cançons d'arrel tradicional per a un públic familiar amb instruments com la gralla, l'acordió diatònic, el violí o el flabiol. En aquest tema compten amb l'aparició estel·lar de l'Arnau Tordera fent un gran paper com a comensal, crític gastronòmic, d'un gran tiberi de cuina catalana.

dilluns, 13 d’octubre del 2025

El delegat del govern a Catalunya a la celebració de la hispanitat.

 

Ahir els espanyols celebraven el dia del genocidi, i el botifler que fa de delegat del govern espanyol a Catalunya, Salvador Illa, va córrer per llepar l'escrot als amos de la colònia i al rei espanyol en particular. Feia molts anys que cap president de la Generalitat anava a aquesta celebració feixista i casposa, però el titella que ens governa va trencar aquesta tradició per mostrar novament la seva espanyolitat i la seva implicació amb l'ocupació espanyola de Catalunya. I mentre ell celebrava el genocidi i la demofòbia, el sud del país s'inundava per un nou temporal. Però per a ell el primer és el primer. Fora colons, i puta Espanya!

diumenge, 12 d’octubre del 2025

Diada dels Margeners de Guissona.

 

Aquest cap de setmana llarg (divendres era dia festiu a les escoles i instituts de Terrassa) vaig anar a veure els amics de Guissona que celebraven la seva XIXa Diada, i vaig aprofitar el divendres per quedar amb el Traga per anar a caçar uns quants bolets (camagrocs bàsicament) per la zona de Solsona, i dinar plegats. Pel vespre vam anar a l'assaig i ens vam quedar fins gairebé les 5:00 xerrant i bevent en bona companyia. Dissabte al migdia feien el tradicional concurs de tapes, i l'actuació castellera a les 17:30, amb les colles convidades de Santpedor, Malfargats del Pallars, i Castellers de la Sagrada Família. Per la nit va haver-hi sopar i festa, tot i que jo vaig marxar després del concert dels lleidatans "Pasqual i els desnatats" perquè avui m'havia d'aixecar a una hora prudent per un dinar familiar a Terrassa.





 

dimecres, 8 d’octubre del 2025

El temassu del dimecres. Baya Baye - "Hustle hard".

 

El raper català Víctor Ballesteros (Montgat, 1998) acaba de treure el seu primer àlbum sota el nom de "Faves tendres" amb 12 temes d'un estil molt propi conegut com a "macarrisme català". Un raper sorgit del barri i allunyat dels gustos de la indústria que promociona grups de música urbana políticament correcte i amb estètica de transgressors però d'Instagram. Aquesta tema és un rap amb bases de sardana.

dimarts, 7 d’octubre del 2025

Terrassa una nit qualsevol.

 

Fa anys que penso que si no m'hagués dedicat a l'ofici de fer de mestre, potser m'hauria agradat ser massatgista, però tampoc m'hauria desagradat guanyar-me la vida fent fotos. Una de les meves passions i/o pulsions.