Terrassa una nit qualsevol.

 

Fa anys que penso que si no m'hagués dedicat a l'ofici de fer de mestre, potser m'hauria agradat ser massatgista, però tampoc m'hauria desagradat guanyar-me la vida fent fotos. Una de les meves passions i/o pulsions. 

Plou i fa sol a Terrassa.

Foto: Sònia Morena.

 

Arriba la tardor a Terrassa amb un espectacle natural en forma d'Arc de Sant Martí. Una tarda-vespre plujosa i per moments assolellada també han deixat aquesta estampa espectacular damunt de la ciutat. La foto no és meva, l'he tret de la xarxa social X, d'una tal Sònia Morena. Des del balcó de casa he vist mig arc i ja era molt bonic, però poder-lo veure fent la mitja circumferència devia ser brutal.

Cap de setmana per les Serres de Queralt i els Tossals-Aigua d'Ora.

 

Aquest cap de setmana m'he tornat a escapar al càmping Aigua d'Ora amb uns amics. Coincidia que aquest cap de setmana era la festa major de Sant Llorenç de Morunys, a escassos 15 km., tot i que tampoc l'hem gaudit gaire, més enllà d'un concert el divendres per la nit d'un grup de Solsona que feien de teloners als Strombers i que tenien molt a aprendre. ;-)

He de reconèixer que he passat dues nits estupendes en que he descansat com un nadó, superant el jet-lag que m'havia afectat les tres primeres nits després de la tornada. Durant el dia les temperatures eren força elevades i costava descansar a la furgoneta escalfada pel sol. Sort de la piscina del càmping.

També hem tingut temps per fer algunes excursions. Vam anar cap a Sisquer i fins a la vall des d'on es veu el Pedraforca, i d'aquí cap a la ruta del Pont Cabradís, on tanmateix no vam arribar. Per la tarda, quan la calor havia baixat vam agafar la bici per anar a visitar el monestir de Sant Pere de Guardescales, una bellesa del romànic amb unes vistes privilegiades dels cingles de la Serra d'en Busa i a ribera del riu d'Ora, pertanyent al municipi de Navés.

Ahir vam fer una visita al Pi de les Tres Branques, que no recordo haver visitat mai abans, i que em va impressionar força per l'entorn, i perquè pobret està mig mort (per no dir totalment). Vam acabar la jornada d'ahir abans de dinar a la cascada de Llinars, fent un banyet i estirats als prat.

Pi de les Tres Branques.

Sant Pere de Guardescales.

Sant Pere de Guardescales.

Ruta al Pont Cabradís.

Vistes des de l'església de Sant Esteve de Sisquer.

Masia El Pujol.

Masia El Pujol.

Gent de Laos i Tailàndia.

 

Un dels grans alicients de viatjar és conèixer altres cultures, altres tradicions, i altres ètnies. Els de la meva generació vam créixer amb la idea que hi havia unes races molt definides que ens diferenciaven: negres (africans), blancs, grocs (asiàtics o directament xinesos)... Viatjant per Àsia he descobert les diferències entre les diverses ètnies, tot i que encara em costa reconèixer-les. Oi que els europeus podem diferenciar un nòrdic d'un de la mediterrània? Doncs a l'Àsia hi ha diferències evidents entre un xinès, un tailandès, o un indonesi. A mi m'interessa molt aquest tema de les ètnies, i sempre tinc la càmera a punt per captar algun rostre que em cridi l'atenció. Aquí un petit resum de fotos (algunes, les més, "robades", algunes demanades) a persones de Laos i Tailàndia.

 

Moros i Cristians d'Alcoi.

 

Aquest pont de l'1 de maig l'he passat a terres valencianes. Principalment l'objectiu del viatge era veure la festa de Moros i Cristians d'Alcoi, una festa declarada d'Interès Turístic Internacional l'any 1980, i que commemora la batalla de les tropes del cabdil Al-Azraq amb les del rei Jaume I per retenir la ciutat d'Alcoi. Alguns documents daten aquella batalla el 23 d'abril (1276), dia del patró Sant Jordi, tot i que altres documents diuen que s'hauria produït un 5 de maig.

 

En tot cas, d'aquella batalla es continuen fent commemoracions, segons antics documents que ho citen, des de mitjans-finals del segle XVII. I a dia d'avui la festa està més que arrelada amb milers d'alcoians participant de les filaes (les agrupacions que desfilen a les entrades), de les bandes musicals, arquebussers...

 

Vaig comprar "cadireta", quatre dies abans de baixar cap a Alcoi, a Plaça Espanya per al dia de les entrades (la dels cristians pel matí, la dels moros per la tarda). I la vaig encertar de ple, perquè va estar en un sector amb ombreta tot el matí, i amb l'ombreta d'un arbre solitari per la tarda. I en una posició privilegiada per veure entrar a la plaça totes les filaes i els personatges emblemàtics de les entrades.

 

Cada entrada triga al voltant de 4/5 hores per fer tot el recorregut, i segons ens van dir, si no arriben a mig camí (Plaça Espanya) en un horari establert, penalitzen als capitans de les tropes amb una multa econòmica. 

Una festa popular que no us podeu perdre. D'aquelles que cal veure ni que sigui una vegada a la vida!

 

Sant Jordiet entrant a cavall.

Primera dona alfereç de la història dels Moros i Cristians d'Alcoi.

20-04-25: Estellencs, Banyalbúfar, Esporles.

 

1r Festival Sound Jordi a Esporles.

Esporles.

Esporles.

Vista en la ruta entre Banyalbúfar i Esporles.

Banyalbúfar.

Estellencs.

A Estellencs aparquen com volen, d'acord?

Estellencs.

Estellencs.

Estellencs.

Estellencs.