Fa uns mesos us comentava la meva decepció en trobar-me un
parell de llibres seguits amb problemes d’impressió i em queixava,
sóc queixica de mena, que volia llegir i no em deixaven. Aquest post de queixa va tenir resposta
per part del impressors en forma de correu. Tot aquestes peripècies, i un munt de correus més, van acabar amb una
visita a Liberdúplex. La veritat és que ens venia de gust conèixer com arriben
les idees dels autors que ens agraden a les nostres mans en format paper i en trobar-nos la possibilitat de veure-ho de
primera mà – o vista- no ens em vam poder estar. Així doncs fa un parell de
setmanes- ho sé ,vaig tard amb el post- vam anar fins a les instal·lacions que Liberdúplex té a Sant Joan
d’Hortons .La “maria”
ens va portar molt diligentment fins a lloc. Qui ho havia de dir que al final
d’una carretereta hi trobaríem el lloc on es materialitzen un munt de històries. Una vegada a lloc ens van rebre molt
amablement en Xavier i en Victor i ens vam ensenyar totes les instal·lacions. Ens van explicar tot el procés des que els
arriba el PDF del llibre fins que surt per la porta a punt per ser llegit. La veritat és que va ser una visita molt
interessant.
| planxa d'impressió |
| abans de les noves tecnologies |
La vam iniciar en el departament de pre-impressió. Vam poder
veure com s’han d’organitzar les pàgines
dels llibres per tal que una vegada plegats els fulls quedin les pàgines amb l’ordre
correcte. Us posem una imatge de com es
feia abans que l’ era digital entres de ple en la vida dels impressors. Dueuria
ser un autèntic trencaclosques anar distribuint les diferents pàgines dels
llibres. Us imagine un d’aquests totxos de 100 pàgines! Del departament de pre-impressió ja ens vam
traslladar a la planta de producció pròpiament dita on vam poder veure quin és el procés per crear per crear una
planxa d’impressió: una immensa “ càmera
de fer fotos” que crea una imatge en negatiu que és la que es farà servir per
imprimir. Les variables en el producte
final són moltes: quantitat de colors,
qualitat del paper, tipus d’enquadernació. A la planta de producció vam tenir la sort que
ens van explicar cada tipus de procés de forma entenedora i vam poder veure com
es treballava amb diferents tipus d’impressió: a fulls, en rotativa... A la
meitat del procés vam arribar a “ la màquina maleïda”, la que no en deixava
acabar els llibres. La maquineta en qüestió es dedica a apilar els diferents
plecs de cada llibre ( procurant no deixar-se’n cap). Igual que
en tota la planta té diferents mecanismes per controlar la qualitat,
entre ells una càmera que fotografia un
punt concret d’un full concret per assegurar-se que l’ordre és el
correcte. Una vegada finalitzat el procés també hi ha unes marques al marges que fan que la
detecció d’un ordre erroni o la manca d’un plec sigui fàcilment detectable .Ens
vam quedar parats de com era possible que jo hagués trobat tres llibres amb
aquest mateix error! Al final vam decidir que havia estat una qüestió de sort,
sí de sort. Si no m’hagués trobat amb això mai haguéssim tingut la oportunitat
d’anar a visitar-los. El procés que personalment em va cridar més l’atenció va
ser l’enquadernació i el tallat dels llibres. Em va sorprendre que els llibres
es facin de dos en dos: cap i cuats i que fins al final de tot no es tallin per
separar-los en dos. Cada llibre té un bessó , em va agradar la idea.
Vam sortir contents
amb la visita, carregats de llibres i encantats d’haver tingut l’oportunitat de
conèixer les instal·lacions . Sobretot però ,estem contents perquè encara
queden professionals que volen fer bé i millorar en la seva feina.