Antoni's Reviews > La señorita Else

5/5

Anys enrere, em va agafar una fal·lera per Stefan Zweig fins al punt que no parava de comprar i llegir les seves novel·les i relats. En aquella època em fascinava la ciutat de Viena —hi vaig treballar i viure durant quatre mesos— i els textos de Zweig m'evocaven constantment els seus jardins i palaus. Així doncs, em vaig amarar de l'atmosfera d'aquella societat. A Arthur Schnitzler hi vaig arribar més tard i a través d'una única novel·la, Traumnovelle, en assabentar-me que era el relat de partida de la pel·lícula Eyes Wide Shut. Des d'aleshores, no havia tornat a aquest món pretèrit. Fins ara.

Vaig trobar La señorita Else d'oferta i, tot i saber que no tenia elements fantàstics ni de sci-fi, m'hi vaig llençar de cap; no em puc resistir a cap obra de Manuele Fior, és la meva debilitat. I el resultat no podia ser millor, he quedat meravellat. Manuele Fior és un prodigi, ara per ara el meu autor/escriptor/il·lustrador preferit, a qui més admiro. Amb el seu traç simple i les seves frases i reflexions és capaç d'acaronar l'ànima com pocs. He tornat a l'època vienesa i als hotels de vacances de la burgesia per trobar el relat de l'Else, una història íntima que aborda la soledat, la sexualitat i les malalties mentals derivades d'una estricta conducta social. M'ha encantat com Fior deambula pels estats d'ànims de la jove, com l'acompanya en les pujades fulgurants i els descensos a la foscor.

El text —desconec si és una adaptació fidel de l'obra de Schnitzler, però intueixo que no pel comentari final de l'autor— m'ha atrapat des d'un principi i he sigut incapaç de deixar-lo fins a arribar al final. Normalment, aquests personatges burgesos despreocupats em provoquen un rebuig immediat, però amb l'Else ha sigut diferent: el seu cinisme refinat cap als seus, aquest anhel de llibertat... He vist que és una de les primeres obres de Manuele Fior, però s'hi observen els trets diferencials que l'acompanyaran més endavant, com la capacitat d'evocar amb un dibuix aparentment simple i el domini magistral de les llums i les ombres, que es traslladen aquí al vestíbul de l'hotel i al bosc i l'habitació de la jove respectivament. És magnífic veure com l'autor juga amb aquests espais i la consegüent transformació de l'Else.

Aquest volum, en definitiva, m'ha encantat. Potser juntament amb Hypericon sigui el meu preferit, i això que per temàtica no ho semblava pas. L'edició de SinsEntido és de 10 i el format és ideal. Si no heu llegit a Manuele Fior, és un excel·lent volum per entrar-hi. Un cop ho hàgiu fet, quedareu encisats pel seu art i no us quedarà més remei que buscar més obres de l'autor. Esteu avisats.