El "temasu" del dimecres. Oques Grasses - "Cara de cul".

 

Si fa unes setmanes era el grup de Gandia Zoo, cantant en valencià, qui omplia el Palau Sant Jordi amb més de 15.000 persones, el passat cap de setmana els osonencs Oques Grasses van ser capaços de superar aquest registre, amb més de 18.000 espectadors. Una fita per a la música en català que demostra que la nostra llengua també pot aplegar multituds i ser un bon negoci.

Personalment, prefereixo els concerts en petit comitè, i amb preus més populars, però cal celebrar la fita, pel que representa per a la nostra llengua. 

Indecències del capitalisme.

 

Ahir vaig anar a fer un frankfurt al Gavatxons amb la meva neboda i comentant el tema de la poca roba que em compro, li vaig mostrar el pantaló de xandall que duia posat, adquirit a Cambodja aquest estiu durant les vacances per poc més de 6 euros. Em va respondre que imitava una marca anomenada Gucci (que no conec més enllà de la Moto Gucci), i que els pantalons de xandall d'aquesta marca podien arribar als 1.000 euros.

No m'ho creia, fins que em va mostrar alguns anuncis per internet i, efectivament, hi havia diversos models des dels 500 euros a més de 1.500. Vaig quedar garratibat. Un puto xandall 1.000 euros? Una peça de roba que a mi em va costar 6 euros la poden arribar a comprar per més de 1.000 euros? La gent és boja, o què? 

És ben cert que el capitalisme fa perdre la xaveta a més d'un i d'una...

9. Battambang - Cambodja.

 

Battambang és una de les darreres grans ciutats cambodjanes abans de la frontera oest amb Tailàndia. Destaca per ser una zona de coves i ratpenats. Vam poder veure un espectacle únic amb la sortida, al capvespre, de prop d'1 milió d'aquestes bèsties a caçar. No paraven de sortir mai de la cova, i de fet, vam marxar del lloc sense veure sortir els darrers.

Un altre motiu per visitar Battambang són els voltants rurals de la ciutat. Els camps d'arròs i de tot tipus d'arbres fruiters, palmeres, arbustos i altres. Val la pena contractar un guia perquè et porti a llocs que ells coneixen.

Un altre dels entreteniments de la zona és pujar a un dels vagons tradicionals amb els que els locals transportaven productes del camp (arròs sobretot) fins a la capital, i també fins a Tailàndia. La línia la van construir els francesos i encara avui circulen combois de càrrega.

Arbre amb ratpenats a la part alta.

Un parell de bous sementals.

Figura de Battambang.

La cova dels ratpenats.

8. Pursat - Cambodja.

La següent parada en la ruta cambodjana ens ha portat a Pursat, la ciutat més petita on pararem, a unes cinc hores en bus des de Phnom Penh. Aquí hi farem un parell de nits, sobretot per anar a visitar el poble flotant de Kampong Luong, a la llera sud de l'enorme llac de Tonle Sap, que ocupa un bon tros de la zona central del país.

Aquest poble està compost, principalment, per gent d'origen vietnamita, i tenen la seva vida organitzada al voltant del llac, amb la majoria dels serveis de qualsevol poble (tendes, mecànics, escola, etc.), amb la diferència que les construccions s'aguanten damunt de l'aigua.

Una altra cosa que ens ha encantat, a banda del piscinot de l'hotel, és el mercat de la ciutat, on evidentment, la majoria dels locals van a fer la compra damunt la moto. I el temple del centre del poble també és digne de veure quan els monjos és reuneixen per fer algun ritual dels seus.

Fotos de boda a l'hotel on ens allotjàvem.

Escola del poblat flotant de Kampong Luong.

Bulgària - Monestir de Rila.

 

Un dels llocs que cal visitar sí o sí quan es viatja a Bulgària és el Monestir de Rila, fundat al segle X per l'ermità Joan de Rila, a les muntanyes de Rila, a uns 120 quilòmetres de Sofia.

És el temple ortodox més important de Bulgària. Va ser declarat Patrimoni mundial de la humanitat l'any 1983. Tanmateix, és un dels llocs d'interès búlgars on no et cobren entrada.

Per arribar-hi, la millor opció és llogar un transport privat, alguna agència de viatges, que et porti i et torni el mateix dia. Normalment, inclouen la visita a l'església de Boyana, que també va ser declarada Patrimoni mundial de la humanitat.

Bulgària - Sofia.

 

Doncs ja em teniu un altre cop voltant pel món. Concretament per Bulgària, a l'Europa de l'Est. Un país de l'òrbita soviètica després de la 2a guerra mundial i fins el 1989 quan el Partit Comunista va permetre les primeres eleccions democràtiques amb diversos partits.

Bulgària és el 16è país europeu en nombre d'habitants (7 M), i limita amb Sèrbia, Macedònia del Nord, Romania, Grècia, Turquia, i el Mar Negre. Un 23% del seu territori l'ocupa la serralada dels Balcans.

Sofia és la capital, amb al voltant d'1,4 M d'habitants. Ubicada a l'oest de país, a la regió dels Balcans. A la ciutat hi han deixat el seu rastre els tarcis, otomans, russos...

Església ortodoxa d'Alexander Nevski.

Assemblea Nacional de Bulgària.

Església de Boiana.

Boiana.

Palau de Congressos.

Interior de la Catedral Alexander Nevski.

Museu Nacional d'història.

Mèxic (7): Tulum.

 

Tulum és un dels principals focus turístics de la costa caribenya de Mèxic. Uns 100 km. al sud de Cancún, està experimentant un creixement turístic important, i arreu es veuen obres per a la construcció de nous hotels i resorts.

El principal atractiu de la ciutat són les platges, evidentment, però també cal destacar el conjunt maia enmig de la selva i tocant al mar que el fan únic. Els edificis que resten dempeus no són súper espectaculars, però l'ubicació li dóna el toc distintiu.

Una altra característica de Tulum és la gran quantitat de bicis i motos que circulen. Moltes de lloguer. Ara, les bicis bastant fetes "caldo".

A Tulum es veu que hi ha una disputa pel terreny entre l'ajuntament, alguns propietaris, i membres de la comunitat maia que es dediquen a ocupar terrenys que consideren seus. Diuen que hi ha màfies que els paguen per interessos especulatius.

També em van explicar (vaig conèixer dos mexicans al hostel, l'Edgar i el Gustavo, entre moltes altres coses, que a Tulum venen parelles a fer bodes maies, i el concepte de "Sugar bany" (es paguen els hotels, sopars, excursions, etc. lligant)).